PRESENTACIÓ MEMÒRIA 2015

CONSELLER DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

Deia Albert Einstein que si mires profundament la natura, llavors ho entendràs tot molt millor. I per fer aquesta observació cal paciència, però sobretot expertesa i curiositat. La sola existència de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) és una bona notícia per al país. No es tracta de tenir institucions per tenir-les, es tracta de donar-els-hi sentit i objectius.

La geologia és una de les obsessions que han tingut els polítics catalans des de fa més de segle i mig: el 1884, la Diputació de Barcelona encomanà la realització d'un mapa geològic dels voltants de Barcelona. El 1916, la Manco- munitat de Catalunya creà el Servei Geològic de Catalunya (SGC) amb la missió de continuar els treballs geològics a tot Catalunya. I sempre trobem la Mancomunitat en tot allò que és fundador del que és la Catalunya moderna: això que avui en diem estructures d'Estat. La fiabilitat i solvència de l'ICGC són sensacionals, fora mida. No només perquè es fa un compendi cartogràfic del país, és que ens ajuda a entendre'ls.

Les dades que, any rere any, anem recollint sobre Catalunya són un tresor. No és quelcom romàntic sinó que són les cartes amb què sabem que podem jugar el nostre futur.

He llegit els punts bàsics de l'lCGC, les vostres divises, i me n'ha cridat l'atenció una: Fer de l'eficiència tòpic i bandera. Aquesta manera d'entendre el món, aquest baluard de l'exemple és el que fa que el servei públic prengui sentit. Estic convençut que aconseguirem les nostres fites. No només perquè ho marqui el Contracte Programa, sinó perquè sé positivament que a l'ICGC hi ha servidors públics plenament conscients de la seva missió. Avui, com demà, la construcció d'un país convé fer-la sobretot coneixent, entenent i pensant en el territori que tenim i en tot allò que, junts, podem fer.

Josep Rull

President del Consell Rector de l'Institut.

Presentació del Director de l' ICGC.

El 2015 és el segon exercici del Contracte Programa I (2014-2017) després de la creació de l'Institut. Com pot avaluar-se aquest any?

Aquest any, conjuntament amb el 2014, podem anomenar-lo l'any de la Institucionalització. El camí iniciat per la Llei d'acompanyament al pressupost 2014 (27 de gener de 2014), on es crea l'ICGC, sense perdre cap de les competències dels instituts fundadors, tant l'ICC com l'IGC, fet fonamental on es basa l'essència de l'activitat, seguit pel Decret d'Estatuts (21 d'abril de 2015), on es despleguen les competències legals en termes operatius, que modernitza l'actuació de les activitats o programes que portem a terme, de les quals també cal dir que, si bé no van ser impugnades, sí que foren vigilades per l'Administración General del Estado.

La sempre delicada integració dels col·lectius de persones de l'ICC, l'IGC i el Geocat, que, amb la comprensió de tots, s'ha dut a terme en termes d'eficiència i respecte a la feina curricular dels col·lectius, fou aprovada pel Consell Rector el 14 de març de 2014. La provisió de recursos que ha significat l'aprovació del primer Contracte Programa (CP-I 2014-2017), on el Govern, en moments molt difícils, ha apostat amb nitidesa per la dotació mitjançant Acord del 16 de desembre de 2014.

Dotació més petita que la suma de les dotacions dels instituts fundacionals (-40%) però que ens permet de seguir el camí marcat pel Contracte Programa, complementat per un autofinançament en aquests dos primers exercicis de l'ordre del 15%-20% anual. Finalment el Conveni Laboral que actualitza, dóna un nou marc legal i impulsa les relacions la- borals que tant des del punt de vista salarial com social són la base de qualsevol empresa i que fou aprovat el 7 de juliol de 2015. Aquesta cadena de fets: Llei, Organigrama, Contracte Programa, Estatuts i Conveni Laboral, culmina la institucionalització definitiva de l'Institut.

Cal subratllar un conjunt de fets:

– Tot s'ha dut a terme en un interval de temps de 18 mesos, veritable rècord temporal i d'eficiència per la quantitat d'institucions que han col·laborat: Govern, DTES, Presidència, Funció Pública i Economia, amb nivells executius, jurí- dics, econòmics i laborals distints. A tots ells cal agrair-los llur eficiència.

– La intel·ligència empresarial de la Subdirecció General de Serveis de l'Institut i del Comitè d'Empresa, que han entès l'excepcionalitat de la situació i han col·laborat i treballat junts cercant els resultats en termes d'eficiència.

– El suport governamental continuat entenent sempre que a la Institució se li exigia un esforç molt dur de perdre per- sones i recursos, i alhora se li exigia seguir complint amb les seves competències.

Aquests fets són no sols subratllables sinó part de l'essència en el compliment de l'execució de la primera part (dos anys) del CP-I (2014-2017).

I pel que fa a les operacions, com podem avaluar-les? Com avança l'Institut, ja estable institucionalment? Quines dificultats són més presents?

En termes d'indicadors de compliment del CP-I 2014 i 2015 tenim dues xifres: 2014 - 98,04% i 2015 - 97,85%. I aquestes dades es poden consultar en les nostres memòries, aquests indicadors són els que són especificats pel seguiment del CP-I mitjançant la Comissió de Seguiment del Contracte Programa, on l'Institut dóna compte al De- partament de Territori i Sostenibilitat, al Departament de la Vicepresidència i d'Eco- nomia i Hisenda i al Departament de la Presidència. Cal dir que ens esforcem i aconseguim els fruits esperats del nostre esforç. Però un Contracte Programa és una programació bàsica a mitjà termini de l'Entitat que no ho és tot, les dificultats, essencialment d'entorn, cal sumaritzar-les:

– La pèrdua de talent, les persones que ens deixen, són un índex molt clar, en termes de contribució a la societat que ens paga, ja que normalment marxen amb una formació molt alta, però, atès que el sistema ens obstaculitza de substituir-les, representen un dèficit que normalment ratlla la catàstrofe.

– La lluita contra l'obsolescència del ta- lent propi. L'entitat és essencialment un institut tecnològic i depèn principalment del coneixement de les persones que el formen, aquesta obsolescència és creixent i la combatem amb els millors mitjans disponibles, però la batalla és dura. Les persones de la casa som professionals que fan llur feina i això ens permet de complir els objectius, professionals competents que estudien i, per tant, es formen dins i fora de la Institució, i lluiten per mantenir llurs coneixements i la seva competència. Els professionals competents són també competitius, que permeten a la casa d'innovar i ser competitiva en l'execució del Contracte Programa i també, i molt especialment, en la recerca de recursos tecnològics, econòmics i de coneixement, més enllà del Contracte Programa. Tots ells treballen junts i es realimenten com qualsevol Institució competitiva. Aquest és el camí que seguim fa molts i molts anys, però ara és més difícil que mai.

La tercera dificultat identificada i patent és el relleu professional i generacional. La crisi econòmica ha comportat que es trenqui la capacitat de fer la renovació osmòtica i generacional. La no arribada de nous joves ens condemna a ser des de fa gairebé vuit anys un numerus clausus. Això ens perjudica i ens envelleix. Tenim alguna esperança, com per exemple els "doctorats industrials", però són totalment insuficients si tenim en compte el coeficient de renovació que caldria a una institució com l'ICGC, de l'ordre del 3%-5%, per tant de 5 a 10 persones/any.

La corporació que ens ajuda en tantes i tantes coses, és poc comprensiva amb aquestes.

Aquestes dificultats són part dels clarobscurs de la realitat, molt fruitosa en molts aspectes, però preocupant en altres.

H2020 i més... què significa i com s'implementa aquest horitzó de marca europea?

Aquest horitzó anirà a cavall del CP-I (2014-2017) i el CP-II (2018-2021), que ens proporcionarà la base dels recursos i les obligacions. El CP-I té una estratègia detallada, aprovada pel nostre Consell de vigilància que és el Consell Rector, i el CP-II es troba en fase de reflexió per a la seva concreció i aprovació, si escau, en l'exercici 2017, i entrarà en vigor l'any 2018. Aquest és l'horitzó temporal. Pel que fa a l'horitzó tècnic, més enllà de l'estratègic, cal dir que hem de garantir la continuïtat de les operacions i projectes a llarg termini: sèries, Geotreballs, serveis basats en xarxes, etc., el suport a les nostres competències estatutàries i a les polítiques públiques.

A més, en paral·lel, també cal dedicar atenció, esforç i re- cursos a altres àmbits d'actuació que ens són molt importants per l'avanç i la lluita cap a la modernitat. Sumaritzem-ne alguns:

– Seguir impulsant la captació primària en termes d'observació de la Terra: el projecte MOTS, Missió d'Observació de la Terra amb petits Satèl·lits n'és un, amb col·laboració d'universitats catalanes.

– Participar amb altres socis industrials per impulsar a Catalunya un projecte estrato-avió no tripulat per arribar a l'observació del territori en temps real.

– Programa de mesura sistemàtica del litoral català amb sistemes lidar batimètrics.

Aquests tres projectes tan sols enunciats, són part del nostre futur per a la captació de dades que, afegint-los intel·ligència, es transformen en informació, la qual, al seu torn, alimenta models específics per tal que generin coneixement en una multiplicitat de sectors.

– El Mapa geològic de Catalunya, format per sis Geo- treballs, és un actiu estratègic de geoinformació geològica, amb bases geofísiques, que és essencial per a un país en fase de desenvolupament avançat, com ho és el nostre. La tasca, ja programada i coneguda, és immensa pels recursos materials, humans i econòmics actualment disponibles. Però cal prioritzar un Geotreball, el primer, corresponent al Mapa geològic 1:25 000, que és prioritari. Accelerar el pas i finalitzar-lo en vuit anys (avui en manquen 2/3 parts aproximadament) és el nostre objectiu. Cercar els mitjans és la nostra obligació. És escrit, és operatiu, i programada la seva finalització i en fase de cercar recursos. Al ritme actual s'acabaria el 2054!! Inassumible.

En paral·lel també hem d'actuar sobre el territori, estudiant, servint i difonent. El Centre de Suport Territorial de Tremp, que impulsa un Centre d'Interpretació de Sòls i és un instrument docent sobre la ciutat, n'és un exemple.

– La difusió de la informació i el coneixement és un desafiament, no serveix de res l'excel·lència en els nostres productes, serveis i coneixement si no es difon i s'empra, si no és útil en definitiva. No cerquem el coneixement per ell mateix, som un Institut de servei, així hem estat creats. Els projectes Instamaps i totes llurs derivades, els projectes avançats complementaris de les sèries topogràfiques, com l'Ortofoto 3D sobre les nostres ciutats, la creació de nous canals com són les APPS, per exemple el SISMOCAT, basat evidentment en la xarxa sísmica que estem renovant i modernitzant, la seva modelització, en el camí del "data to apps" que estem iniciant són desafiaments que afrontem, i estem obtenint èxits inicials, aquest és el camí.

Pel que fa a la marca europea, l'ICGC fidel complidor de la Directiva INSPIRE a Catalunya, la llei de la geoinformació europea, va rebre la confiança de la Comissió Europea via la DG Environment i la DG Joint Research Center, a la proposta d'hostatjar la conferència INSPIRE 2016 la darrera setmana de setembre 2016, presentada a Lisboa el passat maig de 2015 en ocasió de la 9th INSPIRE Conference. Aquest és un signe també de la solvència de la Institució. Aquest camí H2020 i més... està ben perfilat, sabem què cal fer, i ens esforçarem a cercar recursos i emprar-los eficientment.

A un país avançat que mira cap al nord geogràfic, d'on ve la llum, com deia el poeta, li cal la geoinformació avan- çada. Emmirallar-nos amb els millors és el que hem fet sempre i aquesta actitud ens ha permès d'avançar. Aquest exercici 2015 que avui sumaritzem, creiem que n'és un exemple més.

Tempus fugit!

Jaume Miranda i Canals.

Director General de l' ICGC.