Com tots sabem que la ciutat de Barcelona és petita territorialment. Te una superfície de 101,9 km² (10.192 hes.), fet geográfic que és fruit de la nostra història que l'ha forjat, i del caràcter dels catalans que l'han habitat i l'habiten. Comparada amb altres ciutats europees és una anomalia superficial, com és ben conegut.
Aquesta limitació geogràfica, del Besos al Llobregat, i la serralada de Collcerola, li conforma la seva fesomia i també la mentalitat dels seus habitants. La gran diferència amb altres grans ciutats europees és que estan situades en topografies planes, normalment prop d'un gran riu, i amb un horitzó d'expansió de 360 graus pel seu creixement, a diferència de Barcelona que sols en té 180 graus i es troba encabida entre dos rius petits, no navegables, i amb una serralada propera que li encotilla el seu creixement.
Aquesta limitació, desde fa poc temps, i fruit de la realitat del seu creixement, es vol i es pot, superar amb el concepte d'Àrea metropolitana, i també de corona metropolitana, amb sorts diverses.
La població de la ciutat de Barcelona és de 1.636.193 (Idescat, 2022), la de l'Àrea Metropolitana de Barcelona és 3.303.927 (AMB, 2022), i la de Catalunya és 7.899.056 (Idescat,1.1.2023), aquestes són les darreres dades.
Podem fer-nos algunes preguntes, i moltes més:
- Quina perspectiva demogràfica tenim s.XX-s.XXI??
- Com s'obtenen aquestes dades??
- Que tan reals son??
- Quina fiabilitat tenen??
- Quina evolució han tingut??
- Quina evolució present-futur tindran??
Una mica de perspectiva demogràfica.
Catalunya en aquests s.XX-s.XXI té una evolució poblacional sintetitzada en aquesta petita taula:
Any Província BCN Catalunya Cat./Espanya (%)
1900 1,054 1,966 10,6
1940 1,931 2,890 11,6
1970 3,929 5,122 15,1
1981 4,617 5,949 15,8
2000 4,680 6,174 15,3
2010 5,481 7,462 16,1
2023 5,795 7,899 16,4
Aquesta senzilla taula té sentit veure-la dins de l'àmbit provincial, per les limitacions geogràfiques pròpies de la superfície de la ciutat, i amb un àrea metropolitana creada els anys 1970 com a corporació metropolitana i en permet extreure diverses evidències poblacionals:
- En els darrers cent vint-i-tres anys, Catalunya ha crescut més del 50% en la seva proporció poblacional de creixement respecte a la d'Espanya, de manera continuada i sostinguda. Aquest fet contemporani és diferencial en vers a la nostra història antiga i moderna.
Aquesta situació contrasta amb la història demogràfica del país, altament estudiada, fruit de les situacions bèl·liques i polítiques, així com de les pandèmies sanitàries. Tot això s'ha produït amb un creixement de la població pròpia petita, que ha configurat la seva potència política i econòmica. Tot el creixement real ha estat lligat sempre a la immigració. Veiem tres fets fonamentals:
- Del 1900 al 1940, a pesar de les pèrdues de població generades per la guerra civil i l'exili, la població va créixer en gairebé un milió de persones.
- Es pot veure l'efecte de les dues onades migratòries principals, la primera entre 1940 i 1970, que va ser majoritàriament interna dins de l'Estat espanyol, d'un milió de persones a Barcelona (província) i més d'un milió a la resta de Catalunya. I una segona onada, entre 2000 i 2023, ha sigut provinent majoritàriament de fora de l'Estat, de més d'un milió a Barcelona (província) i 1,7 milions a Catalunya.
- Les tendències molt recents, iniciades en els darrers anys a Barcelona, és un alentiment (entre 2020-2023 prov.), s'estima sols 90 khab més, a causa de raons econòmiques, socials i de congestió geogràfica de la ciutat. En canvi, a Catalunya en el mateix període, el creixement s'estima en gairebé 200 khab, i les darreres dades del padró 2022, a Catalunya, identifiquen un creixement de 120 khab., per tant, hi ha una acceleració poblacional.
Veiem el gràfic de l'evolució dels censos i padrons de la població de Barcelona ciutat del 1900 al 2020 per quinquennis:
Una visió topogràfica del gràfic poblacional de Barcelona identifica, en l'època més recent, una meseta de creixement 1970-1980 amb un màxim d'1,750 Mi. i una baixada important en els inicis de segle XXI fins a 1,503 Mi.
Aquesta baixada, produïda principalment pels baby-boomers (1946-1964) que deixen de ser fèrtils i que es traslladen a l'Àrea Metropolitana, i a partir de la dècada 2010 fins a l'actualitat i hi ha una estabilització i un inici de creixement. Podem visualitzar les generacions amb la nomenclatura actual, tal com ho expresa la Wikipedia:
Com s'obtenen les dades poblacionals??
Aquestes són algunes de les qüestions que ens podem fer, de fet són les més planeres i ens plantejarem anar del més senzill cap a la complexitat. La població i la seva mesura és part d'una disciplina acadèmica anomenada demografia, però les disciplines rigoroses poden perdre el seu vigor, en molts casos, en el moment de la seva implementació.
Explorem com s'obtenen, sintèticament.
El cens de població és una activitat de l'estat espanyol (INE) i des de 1857 s'ha fet 18 censos decennals que es fan coincidir en l'inici de cada dècada, per tant, el darrer ha sigut l'any 2020. Aquesta activitat estatal i decennal es va evidenciar insuficient en el temps i va evolucionar cap a una responsabilitat municipal en forma de padró d'habitants que ja és vigent des de 1998, i cada municipi duu a terme la seva actualització continua.
Avui dia, la inscripció en cada padró municipal, amb actualització mensual, té com obligatòries sols les següents dades de cada persona que es considera veí: Nom i Cognom, Sexe, Domicili habitual, Nacionalitat, lloc i data de naixement i DNI o document que el substitueixi en el cas d'estrangeria.
Que tan reals són??
Aquest és el procediment existent, però hi ha els següents forats en aquest procediment:
- Des de l'u de gener del 2006, s'aplica el procediment de caducitat de les inscripcions padronals dels estrangers no comunitaris, sense autorització de residència permanent, que s'ha de renovar cada dos anys. Per tant, els estrangers de l'espai "Schengen" no estan identificats unívocament.
- Des de l'u de gener del 2017, no es comptabilitzen els estrangers comunitaris o amb residència de llarga durada, pels que no s'ha comprovat la continuïtat de residència en el municipi, en virtut del procediment del procediment periòdic que és responsabilitat de cada municipi. Cal dir, que els censos són operacions actives sobre el territori i, en canvi, els padrons continus són passius, esperant que els ciutadans prenguin la iniciativa i s'empadronin. Per tant, es delega la responsabilitat al municipi que cal que tingui voluntat i mitjans al respecte.
- L'autorització del document d'empadronament, d'una persona major d'edat, va acompanyada d'una fotocòpia del seu document d'identitat o passaport on ha de constar la seva signatura original, així mateix es pot autoritzar a empadronar-se en un domicili a un llogater de l'habitatge (no és requisit que el que signa estigui empadronat) i això és prou com a justificant d'una residència.
Empadronar-se és fonamental per un ciutadà europeu que li permet tenir alguns drets polítics, per exemple, votar en les eleccions locals i, a més, hi ha tretze països on els nacionals poden votar també, per reciprocitat legal gràcies a convenis bilaterals. El 2022 els empadronats a Barcelona tenien aquest orígens:
Catalunya 915.396 55,94%
Resta Espanya 243.062 14,85%
Estranger 477.735 29,19%
Total 1.636.193 100,00%
Lloc de naixement dels empadronats a la ciutat de Barcelona (Idescat 2022)
Quina és la situació el 2023 a Catalunya.??
Hi ha dues dades que són més que dades, són reflexos de fets fonamentals i nous. El padró d'actualització continuada, per l'exercici 2022, a la ciutat de Barcelona, informa que el 48,86% (799.521) de la població empadronada, ha nascut en el municipi i el 7,08% ha nascut a la resta de Catalunya. Això vol dir que els barcelonesos de primera, segona o més generacions són minoria.
Però hi ha més dades significatives: El 51,14% nascuts a fora del municipi tenen diferents orígens natalicis, el 4,51% són provinents de la província de BCN, el 2,58% de Catalunya, el 14,86% d'Espanya i 29,20% (477.724) des d'altres països fora d'Espanya.
Aquesta darrera dada és d'una gran significació en diversos sentits. No cal determinar com han accedit a l'empadronament, donat que en ser una competència municipal, no té cap criteri homogeni més enllà de la competència municipal exclusiva; cada municipi en funció del seu perfil ideològic actua seguint una varietat d'actuacions i criteris no homogenis. Per exemple, les facilitats donades per Barcelona a l'empadronament, fins al juny 2023, en canvi, les dificultats que posen molts municipis metropolitans, cosa que depèn dels seus perfils polítics, lligats a les eleccions municipals. De fet, hi ha una expulsió, no centrífuga ans centrípeta, cap a Barcelona. Cal dir que com a efecte directe, Barcelona integra el 80% dels sense sostre de l'Àrea Metropolitana.
Però, si cal dir que l'empadronament a l'estat Espanyol té característiques de seminacionalitat, en termes de drets i no d'obligacions. Vegem-ho, si ets empadronat pots:
- Expedir i renovar el DNI.
- Expedir i renovar el carnet de conduir.
- Votar en les eleccions (si ets d'una sèrie de països amb conveni)
- Sol·licitar una plaça de llar d'infants.
- Sol·licitar plaça escolar.
- Accés als serveis socials.
- Matricular un vehicle.
- Regular permisos de residència i treball.
- Realitzar tràmits al registre civil.
Com pot veure's tots aquests drets que comporta l'empadronament tenen un percentatge molt alt del que representa la nacionalitat. Aquest percentatge que és de l'ordre del 75-80% dels drets quotidians, i comporta que anem cap a una decantació social de dos tipus de ciutadans, de primera i de segona. Els de segona seran els empadronats sense nacionalitat, com si fossin residents, ja que no els hi caldrà la residencia per a la seva vida quotidiana. Però tots viatjarem en el mateix tren, la mateixa societat i el mateix territori.
Fins ací tenim una petita quantificació en termes padronals, però aquesta situació té conseqüències immediates en termes laborals i fiscals.
Cal dir que ha florit tota una flora delictiva; el 2021; el 56% de les ofertes de lloguer si permeten, amb recàrrec, l'empadronament. Les regles tan diverses com municipis, són l'origen de tota una inseguretat jurídica impròpia d'un país europeu.
I a l'Estat??
Si fem una aproximació pel que fa a l'Estat Espanyol, cal dir que segons l'INE, l'empadronament continu de població en el primer trimestre del 2023 va augmentar en 136.916 persones, majoritàriament estrangeres, i per tant amb data 1 d'abril 2023 la població total és de 48,19 milions de persones, la més alta de la història.
Cal dir també, que en termes d'acceleració poblacional, a data 1.4.2023, hi ha a l'Estat 41.969.601 residents de nacionalitat espanyola (30.889.196 nascuts al país i la resta 11.080.405 són nacionalitzats) i, a més, 6.227.092 de nacionalitat estrangera, un 2,46% més que en acabar 2022 i un 15,5% més que l'1 d'abril de 2021.
Podem veure que en el bienni 2021-2022 la xifra de residents estrangers nou vinguts, ha crescut en 834.932, que implica que el 17,2% dels que viuen legalment a Espanya són nascuts en un altre país.
A Catalunya, la darrera xifra és que en el primer trimestre el 2023 la població ha crescut en un 0,46%. Fet poc conegut i capdal.
Fem una aturada en aquesta allau de xifres, que està passant??
Es constata que:
- La població catalana i espanyola nascuda al país no creix, ni és estable. Per tant, decreix.
- Fiem la compensació del decreixement dels nadius a la immigració. I aquest és un procés en acceleració sostinguda.
- La incorporació dels nouvinguts es fa sense criteri, ni poblacional, ni polític, ni pensant en les necessitats del país. Ningú pensa en quina immigració ens cal.
- Les xifres dels nacionalitzats, estrangers residents i dels ciutadans empadronats, que són, en molts casos refugiats econòmics, ideològics per tant, sense legalitat jurídica coherent i no homogènia entre municipis.
- Els esforços a favor d'una natalitat autòctona són notoriament insuficients, o directament nuls, sense cap comparació possible amb altres països europeus, i centrats a ajudar a les poblacions nouvingudes, moltes en il·legalitat manifestes, que afavoreixen l'efecte crida. El suport a la natalitat autòctona es un desafiament real.
- Un exemple paradigmàtic d'incoherència és la recent notícia que l'Agència catalana de l'habitatge té 1.028 habitatges ocupats (gener 2023), que no es poden entregar als adjudicataris, que han seguit un procés reglat i legal per rebre un habitatge públic subjecte a la legalitat vigent. Aquest fet ens tindria que fer reflexionar respecte al que significa el concepte de vivenda pública a Catalunya.
Futur pròxim: els problemes demogràfics presents
Sempre els catalans i barcelonins ens hem sentit ciutadans del món. Aquesta afirmació cal sots-ratllar-la dient que som també i ens creiem partícips de l'esdevenir i les tendències de l'evolució humana i específicament en la globalització present, que és ja un fet característic d'aquest segle XXI.
Aquest fet de la nostra catalanitat global té conseqüències.
Una d'elles és que la nostra capital Barcelona ja forma part de la primera divisió de les 100 primeres ciutats del món (la número 18 en el Global Power City Index). Per exemple, si definim en un sentit europeu de conurbació, l'àmbit metropolita extens (definit també pel Pla territorial general de Catalunya), té una extensió que pot ser comparable amb altres europees, tenin 4,89 Mhab.(2019) sobre 2.464 km², això comporta que és la sisena àrea metropolitana d'Europa (sense Moscou ni Sant Petersburg).
En termes poblacionals, que és el que ens ocupa, cal constatar que aquesta globalització comporta directament assumir el concepte poblacional, encunyat a Nova York, de "melting pot", a més d'un altre lligat a una gran densificació poblacional.
Ambdós fenòmens són molt presents avui a la conurbació de Barcelona:
- El fet de la diversitat de la població ja s'ha quantificat abans, i està clar que caminem cap a la diversitat, més i més ampla quantitativament i qualitativament.
- El fet de la densificació és també un fet molt clar. L'Institut d'Estadística d'Europa EUROSTAT, mesura que hi ha més de 140 kilòmetres quadrats a tota Europa, amb una població superior a 30.000 habitants. Sols en la superfície de l'Àrea de Barcelona, hi ha 32 d'aquests kilòmetres hiperdensos. Tenim també el rècord europeu del km² més dens, és el del barri de la Florida a l'Hospitalet amb 52.767 habitants.
La densificació extrema es negativa, i tenim els exemples ja esmentats generant acumulació de problemes socials, de convivència i de seguretat ben coneguts.
Cal dir també, que a Catalunya les administracions laboristes han conceptualitzat els Plans de Barris, herència laborista del Govern de Catalunya, que ens han permès no arribar a les circumstàncies extremes negatives, ben conegudes de les "banlieus" franceses. Fet històric poc conegut i reconegut.
Aquest és el mapa dels 32 kilòmetres quadrats de més 30.000 habitants a Barcelona.
Aixi mateix podem veure una animació a nivell Europeu:
https://twitter.com/i/status/1622625736992468992
Cal dir també, que la densitat urbana conforma la taxonomia de les ciutats, i aquestes són la base territorial de la generació de coneixement. Les ciutats ben ordenades funcionen bé, com és l'exemple original del Pla Cerdà, i permeten l'esdevenir millor de les societats.
A curt termini tenim força problemes a combatre, com per exemple:
- El sistema de economia de mercat té tics contradictoris. Per exemple, la inversió social en infraestructures urbanes produeix efectes negatius sobre la població, com fet paradoxal, i produeix l'increment dels costos de venda i lloguer de l'habitatge en les zones millorades, hi ha molts exemples. El més recent, per exemple, la conversió en zona de vianants del carrer Consell de Cent.
Lluitar contra aquest efecte negatiu és difícil políticament, però possible. Les ordenances municipals són l'instrument més proper i la legalitat estatal n'és la més potent. La legalitat és bàsica, però cal una voluntat decidida d'implementació i això vol dir recursos d'inspecció i repressió.
- La gentrificació és un altre exemple inflacionista d'actius urbans i de serveis. El cost de la vida pels ciutadans està molt lligat al barri o districte on viuen els mateixos ciutadans, i aquest és funció del nivell econòmic dels nouvinguts. Però aquesta gentrificació és, també, la base de vivificació d'un barri o zona.
- No totes les persones a Barcelona són ciutadans nacionals o empadronats, això cal tenir-ho en compte. Hi ha realitats paral·leles més que importants i evidents. Fa temps es deia població flotant. Aquestes altres poblacions les podem classificar en: visitants laborals, visitants no laborals, europeus (anomenats ciutadans de l'espai Schengen), turistes ocasionals, persones de llarga residència i irregulars.
Comencem pels més nombrosos, els turistes. Les dades de qualitat, en general, sempre és un dèficit de la nostra societat, però en aquest cas tenim sort. Tenim un recent estudi de l'Institut d'investigació del turisme de la Universitat de Girona que ens ajuda.
La premsa, com reflex de l'opinió pública, i els ciutadans de Barcelona ens preguntem: quants turistes hi caben a Barcelona??
- Unes primeres dades del 2019 -sempre es parla d'abans de la pandèmia, però el 2023 estem en fase de superar aquests rècords del 2019-, constaten el fet que es van dur a terme 17,3 M/any pernoctacions a BCN i 10,3 M/any a altres municipis.
- Aquesta xifra cal complementar-la amb els anomenats excursionistes, que no pernocten a la ciutat i que accedeixen per via marítima (1,7 M-any) o terrestre de les rodalies i de la resta de Catalunya (8,7 M-any) que dormen fora de la ciutat i són 10,5-any milions més. En total 28 milions de visitants-dia-any.
Què aporten??
Sintèticament, el 10-11% del PIB de la ciutat i el 11-12% de l'ocupació. A part de diversos tangibles en termes de despesa i inversió.
Què demanden??: primer caracteritzem la demanda:
No és fàcil de quantificar.
Cal entendre que el fet turístic és un fenomen estès i imbricat en tota la ciutat i no sols als centres de la ciutat, on sempre són més visibles. Les xifres pernoctacions-any instal·lades, ho identifiquen: Hotels 9,47 M, Pisos turístics 3,78 M, Cases particulars 1,83 M, Albergs 1,26 M, Pensions 770 k, Apart hotels 230 k, principalment.
Cal dir també que l'administració municipal (2017-2023) va reduir efectivament el 95% dels pisos turístics il·legals de la ciutat, fet que va reduir la tensió de la demanda i va posar ordre en un creixement sense control. Molt positiu en termes de racionalitat.
Sumem:
- Tota aquesta ocupació es concreta en el fet que un dia mitjà d'ocupació, no estacional, hi ha 171.000 visitants-dia allotjats a la ciutat, a més dels anomenats excursionistes.
Però els sistemes complexos no es poden dissenyar per les activitats mitjanes, ans per les activitats màximes i en saturació, per tant, és raonable pensar que en moments de pics de màxima ocupació hi ha Barcelona al voltant de 380.000 visitants-dia a la ciutat.
- Cal dir, que no tot són visitants amb motivacions de lleure i oci, també com tota gran ciutat capital té visitants per raons comercials, sanitàries, ocasionals, etc. S'ha avaluat que aquesta població no-turística és de l'ordre d'uns 77.000 visitants-dia de mitjana.
- A més, encara que sembla que no existeixin, hi ha gent qui ve a treballar a BCN, que són de l'ordre de 322.000 visitants-dia, i que pateixen els sistemes de transport entrada/sortida insuficients d'accés a la ciutat. Fet distorsionador essencial de l'àrea de Barcelona.
Per tant, en total, si sumem residents empadronats, visitants no laborals, visitants laborals, turistes i visitants excursionistes, tenim una xifra total de 2,4 M de persones, de fet 0,8 M més de visitants per dia, que els propiament empadronats. Aquesta és la xifra més significativa.
El consum i, en conseqüència, les infrastructures i la capacitat instal·lada necessària que cal, per atendre no sols 1,67 M d'empadronats considerats fixos, sinó també 0,8 M més, és un 50% més de visitants continus i discontinus, entre estadístiques analítiques i estimacions basades en observacions. Aquest és l'origen del verdader problema de congestió i subministrament a què la ciutat s'enfronta.
El turisme és prop de la saturació, augura BBVA research, donat que ja està Barcelona al mateix nivell de 2019, i el creixement està frenat per la manca d'inversions en capacitat. Aquesta notícia del juny 2023 pot veure's, en positiu, en termes econòmics de creixement i recuperació o en termes del fet que cal iniciar una contenció que és el que garantiria no arribar a la saturació.
En termes de creixement turístic s'espera un 2,6% pel 2023 i 2,0% pel 2024, que és sostingut pel turisme estranger i amb una despesa amb targeta de crèdit del 20% superior respecte la de l'any 2019 de prepandèmia, per les diverses inflacions recents.
Quina visió positiva podem constatar:
Com sempre el vessant en positiu és que l'ocupació, en el bienni 2023-2024 serà de 180.000 llocs de treball-any i l'atur baixarà del 10,4% al 8%, això sempre és positiu per les persones.
Però la reflexió és, si ens convé crear llocs de treball pels actuals ciutadans empadronats o per les noves persones que vindran en condicions diverses. Subjectes sempre a l'efecte crida. Gran reflexió.
Ens cal crear aquests llocs de treball, que de fet no ens són necessaris?? Cal reflexionar profundament, i més en una perspectiva de present-futur pròxim.
Quins recursos tenim??
Respecte al pressupost de la Generalitat es manté en el 16% del PIB, i és de 41.000 Meur, amb un PIB Català 2023 de l'ordre de 250.000 Meur. Amb una població a finals de 2023 de l'ordre de 8 milions d'habitants. Respecte al pressupost 2023 de l'Ajuntament de Barcelona és de 3.595 Meur.
Tenim recursos suficients per fer polítiques transformadores, suposant que hi hagi voluntat política i social??. Gran qüestió. La resposta es negativa en termes d'eficàcia i sols ens resta l'eficiencia.
On viuen tots aquests visitants??
Donat que els hotels tenen limitacions de creixement actualment, limitacions que unes són polítiques amb els plans de contenció de l'ajuntament amb la moratòria actual des de 2014, i d'altres físiques, el territori és molt limitat en termes superficials i urbanístics, i a més, han aparegut les VUT (habitatges d'ús turístic). Aquestes VUT són el 38% dels allotjaments turístics de Barcelona que sumen unes 9.500 VUT, d'uns 5.000 propietaris que representen l'1,14% del total d'habitatges de la ciutat.
Cal preguntar-nos, per comparació, dins de l'ecosistema d'usos dels habitatges de la ciutat si és molt??. Els altres usos econòmics (despatxos professionals, consultes, estudis professionals, etc.), n'hi ha també unes 9.500 habitatges utilitzades i, a més, el nombre d'habitatges buits és de 10.052 (Unitat de disciplina de l'habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, abril 2022). No semblen el nombre de les VUT que tinguin proporcions alarmants.
Què ens aporten??.
Les VUT generen una fiscalitat (impostos directes, indirectes i taxes) d'uns 3.000 euros/mes per VUT, això implica una aportació al municipi de 342 milions per any. També creen unes 5.000 ocupacions directes amb un sou mitjà de 19.000 eur. per empleat i any, que és un sou superior un 14% al sector turístic mig.
Tot això és la cara positiva d'aquest sector, recordem que Barcelona és el 38% del turisme de Catalunya, caldria també dimensionar les conseqüències directes i indirectes que paguem tots els ciutadans barcelonesos pel turisme, que són moltes i diverses.
Futur a curt termini:
A Catalunya el darrer exercici 2022 hem tingut un creixement net de 122.000 habitants, la fecunditat és d'un 1,22 fill per dona (el més baix d'Europa), aquest 2023 arribarem als vuit milions d'habitants, i les perspectives de creixement seran estables en el proper quinquenni.
Aquest escenari és el que tenim al segon semestre del 2023 i en aquest paràmetres ens hem de moure.
Sempre els principis són immutables i atemporals i es substantiven en els anomenats clàssics en literatura i coneixement. El lema: "planificar el futur per garantir successius presents" continua sent plenament vigent.
Avui estem a Barcelona, en l'àrea i corona metropolitana amb una herència territorial dissenyada per gegants: Cerdà el segle XIX, i els tàndems Serratosa-Solans i Nadal-Nel·lo al segle XX. Vivim de i en les seves idees i implementacions, el Pla Cerdà, el Pla General Metropolità i els Plans de Barris, respectivament.
Deixem al lector les moltes altres reflexions que es pot i cal fer.
En definitiva: Cal reflexionar, planificar, i per tant decidir de manera informada.
Tempus Fugit.
(4064) Agost 2023