Surrealisme polític:
Al mig del debat Trump-Harris el candidat Trump va deixar anar, per estupefacció de l'audiència no fanàtica, i aconsellat per la seva nova musa Laura Loomer, que a la ciutat de Springfield a l'estat d'Ohio els immigrants haitians es mengen els pets (gats i gossos) dels residents. Vaig recordar que Springfield és la ciutat del Homer Simpson, cosa que lliga perfectament el surrealisme de Simpson amb el de Trump. Aquesta casualitat (sic) del destí ens il·lustra respecte al surrealisme del personatge TRUMP que s'estén a les seves propostes sobre l'economia, la política internacional, l'energia, i en general a la majoria/totes de les seves opinions. Cal dir també que el candidat triat a la vicepresidència república és J.D. Vance que és senador d'Ohio, que és un swing-state.
El debat presidencial:
Per casualitat, gràcies a una visita familiar a l'àrea d'Albany, vaig tenir l'ocasió, única per a mi, de veure en directe per la cadena ABC News el debat presidencial (67.135.000 espectadors, segons Nielsen), el proppassat dia dimecres 11 de setembre 2024, a les 21:00 hores AST. Sembla, a més, que serà l'últim per decisió del candidat república.
En el debat, per qui està acostumat als debats catalans/espanyols, es constaten unes grans diferències. Cada candidat rep una qüestió directa i concreta d'un dels dos periodistes (un home blanc i una dona de color), que li pregunten sobre afirmacions que han fet durant la campanya o abans, i li demanen que ho comenti o rectifiqui, i li donen dos minuts, amb el micròfon tancat per l'altre contrincant, i un minut pel contrincant com rèplica i després li dona un altre minut per intervenir.
Aquest sistema és molt més àgil i respectuós, sense interrupcions mútues, i amb més transparència, ja que la audiència entén perfectament que està dient qui parla sense interrupcions. Caldria incorporar aquest sistema a la nostra democràcia televisiva.
Economia de les campanyes:
Dels continguts del debat s'han examinat i comentat fins a l'extenuació, crec que són també d'interès els aspectes més logístics i econòmics, que a casa nostra sembla un dels tabús de la nostra democràcia.
La notícia de l'endemà era, a part dels continguts que s'havia dit, naturalment, qui havia rebut més contribucions econòmiques com indicador de qui havia convençut més l'electorat. Aquest és un punt inèdit en la nostra democràcia.
La concreció de la notícia era que la Sra. Harris avantatjava al Sr. Trump, i que la Sra. Harris va batre un rècord històric de 361 milions de dollars en contribucions, davant dels 130 del republicà (a data setembre 2024), ambdues xifres creixeran molt. Estem en un país capitalista evidentment, encara que no ho és del tot, però un europeu es pregunta: que en fan d'aquestes importants xifres??.
En què es gasten els diners??:
Curiosament, la logística de la campanya de Trump és més transparent. La campanya republicana superada econòmicament pels demòcrates, s'adreça especialment als votants dels swings-states que són Geòrgia, Nevada, Arizona i Pensilvània, principalment. Són considerats tradicionalment com els estats que poden canviar realment de majoria demòcrata vs. republicana o viceversa, ja que els altres ja estan decantats per un bàndol o l'altre en principi, i els esforços se centren en els votants afins, però que no voten, perquè no es registren, per exemple.
El pla Trump detecta que amb l'experiència del 2020, els esforços de divulgació són ineficients i calen més contactes de qualitat aquesta vegada, i estructuren en un sistema de recompenses pels voluntaris organitzat amb punts.
La formació dels voluntaris es prioritzen cap als votants de baixa propensió i difícils d'aconseguir, per exemple, els qui han anat a un míting, però que no necessàriament aniran a votar. La formació rebuda els impulsa cap a la xerrada directa amb els possibles votants.
La campanya Trump diu que compta amb 27.000 de voluntaris sobre el terreny en tot el país, en canvi, la Harris afirma tenir més de 60.000.
La campanya Trump també parla de 175.000 de treballadors electorals i observadors a les urnes, distints dels voluntaris, però en general es considera que són xifres "fake" com moltes de les seves afirmacions.
Ambdues campanyes disposen del suport d'una constel·lació de grups d'interès externs que proporcionen i generen informació addicional. L'equip Trump inclou grups voluntaris que fan trucades, envien material per correu postal i email, i impliquen els votants a TikTok i altres media. Estan especialitats alguns a registrar votants en manifestacions i mítings, mercats de grangers, mostres d'armes, benzineres,...
El funcionament tàctic es basa en el fet que un voluntari Trump rep una llista de 25 votants objectius amb la instrucció de visitar-ne almenys deu. A mesura que els voluntaris es posen en contacte amb els votants més durs i aconsegueixen que es comprometin, aleshores guanyen recompenses. Les recompenses van des de gorres MAGA, fins a una invitació a Mar-a-Lago batejat com a capità de la "Trump force".
En definitiva, l'objectiu és aconseguir votants registrats, pas previ a la votació el 5 de novembre o també assegurar-los per la via de votar per correu prèviament.
Els candidats a vicepresident:
El debat entre candidats a la vicepresidència ha tingut lloc l'u d'octubre del 2024, a la CBS Studios, amb dues presentadores, el vaig veure en diferit, però es notava que eren polítics novells a escala nacional, encara que un és governador i l'altre senador.
La síntesi millor que hi he vist és la del Washington Post, com és costum, dient: Walz va lluitar, Vance va intentar suavitzar la posició dels republicans sobre l'avortament, tots dos homes van jugar bé.
Concretant:
- Walz va lluitar, Vance va intentar reformular-se.
- Vance va intentar treure ferro el tema de l'avortament.
- Vance va vorejar el tema dels immigrants haitians.
- Walz va ser punyent sobre l'assalt al Capitoli el 6 de gener de 2021.
- Va ser un debat notablement civil.
Vance i Walz han lluït durant tot el debat una cordialitat que semblava remuntar-se a una era anterior de la política nord-americana, lluny de la polarització que ha dividit i divideix el país aquesta darrera dècada. Aquesta és la millor conclusió d'aquest debat que pot dir-se.
Si es vol veure:
https://www.washingtonpost.com/politics/2024/10/01/vice-presidential-debate-takeaways-vance-walz/
Un altre món en la logística política:
Aquest panorama nord-americà en la seva logística electoral, per un català és com si fos d'un altre món. La quantificació, la micro identificació del votant, el sistema de recompenses, el sistema de contribucions econòmiques, etc.. . Poden fregar en alguns casos el delicte a casa nostra, i és difícil que entri en les nostres mentalitats.
En un altre ordre coses, la corporació dels TRUMP Media, branca separada dels negocis Trump, va caure més d'un 10% a borsa, l'endemà del debat, auguri negatiu per excel·lència.
El mateix món en la dialèctica política:
El caïnisme polític, les dialèctiques entre rics i pobres, la manca d'idees trencadores que permetrien l'avenç social (ai¡¡ l'enyorat Roosevelt), la lluita i el debat de la pèrdua de drets de les dones, els interessos confessats i inconfessables, els guanyadors i perdedors de l'economia, la posició al món.
Tot això i més és molt més viu que a casa nostra i ens faria més democràtics, ben segur.
Finalment, donat que el món sencer no pot votar en aquestes eleccions nord-americanes, cosa que caldria pel molt que ens afecta, esperem que la millor Amèrica s'imposi sobre la pitjor, pel benefici de la majoria i no d'uns pocs. Amén,
Postdata: The Economist, en un article recent adverteix que, guany qui guany, les idees de Trump tindran i ja tenen una llarga influencia, fet que és d'una gran transcendència i preocupació per uns molts.
A més, 23 economistes guanyadors del Premi Nobel diuen que el pla econòmic de Harris és "molt superior" al de Trump.
https://edition.cnn.com/2024/10/23/politics/nobel-prize-economists-harris-economic-plan/index.html
Ho superarem. Amén.
TEMPUS FUGIT
(1248) novembre 2024.