El primer cop, més enllà de propostes anteriors d'origen anarco sindicalistes, en què vaig veure una proposta seriosa de la setmana laboral de 32 hores i quatre dies per setmana (4DW), fou per part del polític i intel·lectual -rara avis a la política- Michel Rocard, socialista i antic enemic íntim del president Mitterrand, que va proposar el 2014 la setmana laboral de 32 hores i quatre dies laborables, sense reducció del salari.
Cal dir que la meva generació, dels fills dels perdedors de la guerra civil, tenim après des de la nostra infància que l'esforç laboral havia de ser sense límits, i les hores laborables no es comptaven. La productivitat, en aquella època, era sinònim directe de les hores dedicades a la feina.
En aquell moment (2014), la proposta de setmana laboral de quatre dies, a França, es deia que implicaria la creació d'1,6 milions de nous llocs de treball. Treballar 32 hores es deia, és més intel·ligent, més senzill, més humà i igualment productiu.
Rocard, en una intervenció al Parlament Europeu (18.9.2014), estimava que la Unió Europea dedicava el 4,5% del PIB a l'assegurança d'atur, les prejubilacions i la salut dels aturats. Aquesta borsa econòmica, Rocard la proposava com a fons per utilitzar-la per finançar les cotitzacions socials, per tal de compensar en part a les empreses els costos inicials que implicaria la setmana de quatre dies.
Avui, 2025, tenim un gran debat social sobre l'adopció de la setmana laboral 4DW, sense disminució salarial. Però ho fem per la via llatina de la polèmica opinativa i no tant per la via analítica.
Alemanya, per la via acadèmica de la Universitat de Münster, ha fet un estudi analític transversal en l'exercici 2024, on han participat 45 organitzacions de diverses indústries distintes i transversals en tot el país, i partint de la seva experiència experimental de jornades de 4DW durant un període de sis mesos. Els resultats s'han resumit executivament en la seva web:
Els principals paràmetres de l'estudi són:
- Temps de treball i reduccions.
- Rendiments i productivitat,
- Satisfaccions empresarials i laborals.
- Activitat física i són.
- Salut dels empleats.
- Absentisme.
- Ús del temps.
- Impacte al medi ambient.
- Implementació empresarial després de la prova.
En aquest estudi alemany, molt analític com els hi és propi, els investigadors cercaven també certificar el benestar dels treballadors i específicament el seu estrès, per això es van prendre mostres dels cabells dels empleats per analitzar els nivells de cortisol.
A més, psicològicament, s'han fet entrevistes personals per copsar les seves emocions motivades per aquest nou tipus d'horari de treball. Dinàmicament, durant tot el dia els treballadors han portat un rastrejador d'activitat cardíaca i d'activitat.
De fet, l'estudi, tenia en ell mateix, un model econòmic i laboral de 100-80-100, un 100% de salari, 80% de temps laboral i 100% de productivitat.
Curiosament, no totes les empreses participants van tancar el divendres: algunes van optar per que els dies de descans fossin rotatius, per tal de mantenir les operacions en marxa. És evident que donada la gran varietat laboral que hi ha en qualsevol empresa, i la galopant introducció de les tecnologies digitals avançades, cada cop més els canvis dels mètodes productius estan orientats a la creació de coneixement, i seran paral·lels a l'adopció dels 4DW.
En aquest document podem veure els principals paràmetres i conclusions d'aquesta tasca experimental. Les conclusions més interessants aplicables al mercat laboral espanyol destaquen l'augment de la productivitat (en contra de les creences més generalitzades) i una millora la salut mental dels treballadors.
Resultats: Hi ha una varietat multiparamètrica, però podem sintetitzar-ho en les opinions empresarials i laborals després de la prova: El 73% de les empreses continuaran amb els 4DW després de la prova i el 7% resten indecises, des del punt dels treballadors el 83% desitjarien continuar.
I on es situa la crua realitat de les empreses espanyoles??
L'informe Infoempleo de Adecco, explicita que 7 de cada 10 empreses espanyoles no veuen viable la 4DW. El motiu principal aduit es la falta de marges empresarials per implantar els processos de transformació digital i el cost de contractació de personal adicional necessari.
Està molt clar: com no em puc transformar digitalment, si adopto la 4DW tindria que contractar més personal addicional. Per tant, el problema principal no es el 4DW, es la transformació digital ¡¡¡.
Que pensa l'Estat espanyol al respecte avui ??: La reducció de la jornada laboral a 37,5 hores per setmana és un objectiu prioritari de la ministra de Treball i Economia Social, que vol arribar a un consens amb els agents socials, patronal i sindicats. La patronal, personificada per la CEOE no vol ni sentir-ne parlar.
A Alemanya estan ja iniciant procés 4DW. La història es repeteix, com diu la dita clàssica serà: una tragèdia o una farsa.?? (de Divuit Brumari, de l'oncle Carles).
TEMPUS FUGIT
(847) gener 2025.
PS1: Els que som homes i dones del segle XX, tenim tres oncles putatius que ens il·luminen i condicionen (l'oncle Carles -Marx-, l'oncle Sigmund -Freud- i l'oncle Albert -Einstein-).