DEMASIADOS RETROCESOS.
Les paraules sintetitzen, i algunes paraules sintetitzen en extrem. Tenim exemples com els aforismes, els haikus, les gregueries, o els refranys, per exemple. Algunes paraules concatenades actuen com a bengales que il·luminen els escenaris socials.
L'historiador Ramon Carande va sintetitzar en dues paraules la història contemporània d'Espanya: "Demasiados Retrocesos". Formulació magistral que tothom entén i genera un consens general immediat. L'historiador contemporani Santos Juliá la utilitza per al seu llibre "Demasiados retrocesos 1898-2018" que ho explora en profunditat.
En el segle XX passat, el retrocés de 1923 ens va tornar al segle dels espadons i el retrocés de 1939 ens va tornar fins als Reis Catòlics, amb inquisicions incloses. Els enemics sempre presents van ser jueus i musulmans amb els Reis Catòlics i després, també els enemics foren els maçons i jueus, i també els adeptes a la il·lustració, la democràcia, el liberalisme, la meritocràcia, la ciència, el socialisme i tot allò que faci tuf europeista.
Recordo nítidament que en uns exercicis espirituals, forçats, com alumne del col·legi religiós la Salle a una casa d'exercicis a Sant Martí de Sesgueioles ens van portar a un "hermano" conferenciant, que ens va prevenir de les terribles ideologies que s'esdevenien a la França d'aquells anys 1960, com l'existencialisme i d'altres pitjors. A més d'altres barbaritats com "la masturbación produce ceguera".
Encara l'any 1946 el general Franco en inaugurar la IX legislatura de les Cortes franquistes, vint-i-un anys després de la guerra civil, sentenciava "El Estado perfecto para nosotros es el Estado católico", de fet volia esborrar la història progressista d'Espanya i volia retrocedir-nos fins als Reis catòlics i la Santa Inquisició per garantir la unitat de la pàtria i la grandesa de l'imperi espanyol.
Santos Juliá recupera les paraules de Gregorio Marañón que identificava l'origen dels nostres retrocessos en els catorze grans èxodes succeïts al llarg dels segles i l'ambient d'una contínua guerra civil.
Des de 1700 Espanya ha tingut una monarquia borbònica com fil conductor perenne del poder polític del País. Sols l'ocupació napoleònica, el sexenni liberal, la primera i segona república i la dictadura del general Franco no s'hi poden incloure. Aquest poder borbònic d'origen estranger, retrògrad a l'extrem i recolzat sobre les forces més negatives autòctones del país, com l'església i l'exercit, van desconnectar-nos de la modernitat de manera gairebé total. Total dos-cents seixanta anys de dinastia borbònica al poder.
Tot van ser, retrocessos. Vàrem perdre el segle de les llums, els moviments intel·lectuals europeus de tota mena, no es pot citar un sol filòsof, un físic, un químic, un intel·lectual, un matemàtic, etc. que es pugui comparar amb els seus homòlegs continentals. Sols en els àmbits de les lletres i les arts plàstiques que són àmbits creatius individualistes que s'inicien i acabem en el creador, tenim exemples de relleu, encara que sovint reconeguts via la cultura francesa.
Cal recordar un fet difícil creure avui. Com fet que il·lumina l'horitzó. Veiem:
L'Índex de llibres prohibits per la Inquisició espanyola, va ser la relació de llibres de difusió i lectura prohibida en els territoris de Monarquia Hispànica. La primera edició data de 1551, tretze anys abans de la promulgació papal de l'"Índex librorum Prohibitorum" que afectava a tots els catòlics del món.
Avançats en això sí, però el que és més increïble encara, és que fins a 1966 es va comunicar que no hi hauria noves edicions de l'Índex. Encara que el Vaticà advertia que "era moralment vinculant, a la llum de les exigències de la llei natural, en la mesura que la consciència dels cristians ha de restar en guàrdia enfront dels escrits que posen en perill la fe i la moral". No sols difícil de creure també poc conegut.
Però l'esdevenir, en el temps històric, és continu i perenne.
La història dels països pot assimilar-se a un gran riu infinit que de tant en tant, en la seva història, se li genera represes i grans embassaments de les energies pròpies. Aquestes discontinuïtats produeixen sequeres profundes a les societats, de manera circumstancial, que malmeten els conreus intel·lectuals i socials, i acumulen les energies i les persones en cada època.
Però res és perenne i aquestes represes no duren eternament i es trenquen alliberant les energies i les idees retingudes i tornen a fluir sobre tots els espais socials del país que s'havien assecat.
Avui, encara som deutors de l'alliberament d'energies polítiques i socials produït després de la mort del general Franco, amb lideratges i energies que estaven contingudes i que des de l'any 1975 s'han alliberat i propulsat a les societats, tant catalana com espanyola.
Esperem no retrocedir més.
TEMPUS FUGIT.
(768) 14.3.2024.