Una paradoxa és una afirmació que sembla contradictòria o que va contra el sentit comú en un moment donat.
Els que no sabem economia escolàstica no sabem que és la Paradoxa de Jevons, però avui dia cal tenir-ne nocions per tractar d'entendre que ens està passant. Parlem-ne:
La paradoxa de Jevons: eficiència i el consum desbordat
A la segona meitat del segle XIX, l’economista britànic William Stanley Jevons va observar un fenomen sorprenent: la millora en l'eficiència de l’ús del carbó durant la Revolució Industrial no en va reduir el consum, sinó que el va augmentar. Aquesta aparent contradicció, coneguda com la paradoxa de Jevons, continua sent rellevant avui dia, especialment en el context de la crisi climàtica i la recerca de solucions tecnològiques per reduir l'impacte ambiental.
En què consisteix la paradoxa de Jevons?
Exemples contemporanis
La lògica comuna suggereix que si un recurs es fa servir de manera més eficient, el seu consum hauria de disminuir. No obstant això, Jevons va demostrar que passa el contrari quan la reducció de costos gràcies a una major eficiència productiva incentiva un ús més gran del recurs. En altres paraules, si una tecnologia permet utilitzar menys carbó per produir la mateixa quantitat d’energia, el resultat no és una menor demanda de carbó, sinó una expansió de la producció que en fa augmentar el consum total. En esencia no l'increment no esta relacionat amb el carbó sinó amb la energia que produeix.
Aquesta paradoxa no és exclusiva del segle XIX ni del carbó naturalment. Actualment, la veiem reflectida en diversos àmbits:
Eficiència energètica i combustibles fòssils: A mesura que els motors de combustió interna s’han fet més eficients, el cost de viatjar en cotxe ha disminuït, cosa que ha comportat un major nombre de vehicles a les carreteres i més quilòmetres recorreguts, en molts casos, i per tant un consum total de combustible més elevat.
Eficiència en electrodomèstics: Les millores en l’eficiència energètica d'aparells com els aires condicionats o els refrigeradors redueixen el consum individual d’electricitat, però l’abaratiment del cost d’operació en fomenta un ús més intensiu o la compra de més unitats.
Tecnologia digital i dades: L’eficiència en la compressió i transmissió de dades hauria de reduir la quantitat d’energia utilitzada en centres de dades i xarxes, però l’increment exponencial del tràfic de dades, l’streaming de vídeo i l’ús de la intel·ligència artificial han disparat el consum energètic del sector tecnològic.
I més recentment la reducció del cost dels tokens (numero de unitats pels models de raonament avançat dels agents AI) implica un increment de l'ús d'aquest agents o models AI. Un gràfic aclaridor de l'efecte multiplicador.
Implicacions per a la política ambiental com exemple.
La paradoxa de Jevons planteja un repte clau en el cas de les polítiques ambientals i d’eficiència energètica. Si millorar l'eficiència no garanteix una reducció en el consum total de recursos, com es pot aconseguir una reducció real de l'impacte ambiental?
Una resposta possible és combinar l’eficiència amb altres mecanismes regulatoris i fiscals que limitin l’ús de recursos. Algunes estratègies possibles inclouen:
Impostos sobre el consum de recursos: Aplicar taxes progressives als combustibles fòssils o al consum energètic pot contrarestar els efectes rebot de l’eficiència.
Regulació de l’ús de recursos: En lloc de confiar exclusivament en l’eficiència tecnològica, establir límits estrictes a l’ús de recursos pot garantir reduccions absolutes en el seu consum.
Canvi en els patrons de consum: Més enllà de l’eficiència, és crucial modificar els hàbits de consum, promovent models d’economia circular i desincentivant l’hiperconsum.
Aquestes son això estrategias posibles, un altre cosa es si son implementables per cost o impacte social.
Finalment: Més enllà de l’eficiència, la necessitat de transformació
Si bé la innovació tecnològica és fonamental en el cas de la lluita contra el canvi climàtic i la sostenibilitat, la paradoxa de Jevons ens recorda que l’eficiència per si sola no n'hi ha prou.
Cal replantejar el model econòmic i adoptar estratègies integrals que no només busquen fer més amb menys, sinó que també qüestionin el propi paradigma del creixement il·limitat.
Sense un marc regulador i una transformació en la manera de concebre el desenvolupament, l’augment de l’eficiència pot ser una trampa que ens allunyi de les veritables solucions a la crisi ambiental.
La economia es un marc analitic explicatiu, no resol els problemes per si sola, naturalment.
TEMPUS FUGIT
(718) febrer 2025.