L'ORIGEN DE LA VIDA
No s'ensenya cosmologia a les escoles i universitats, ja que caldria parlar de l'origen de la vida i això implicaria fer-nos preguntes profundes que farien trontollar l'ordre establert.
Recentment 2026, l'Acadèmia de Ciències dels EUA ha premiat un treball de quatre espanyols per la recerca sobre l'evolució de l'origen de la vida des de la simplicitat a la complexitat (https://doi.org/10.1073/pnas.2422968122).
Durant gairebé la meitat de la història de la vida a la Terra, la complexitat de tots els organismes es va limitar a la de cèl·lules procariotes simples (que són organismes unicel·lulars sense nucli, on el seu ADN està dins de la membrana cel·lular), com els bacteris contemporanis.
En perspectiva, durant la meitat de la història de la vida a la Terra, tots els organismes eren procariotes. Com es va produir l'aparició d'organismes amb nucli diferenciat (anomenats eucariotes), que és l'arrel del funcionament de tots els éssers vius actuals?
Aquest augment de la complexitat cel·lular, que es va produir contínuament però de manera abrupta en un punt crític, va desbloquejar el camí cap als organismes multicel·lulars. Sempre hi ha un clic a la natura.
L'origen dels eucariotes (ja amb nucli dins de la cèl·lula) representa un dels esdeveniments més significatius de l'evolució, ja que va permetre l'aparició posterior d'organismes multicel·lulars i, per tant, iniciant-se el camí fins a nosaltres.
Els autors de l'article analitzen la distribució de la longitud de les proteïnes i els seus gens corresponents per a 6.519 espècies de l'arbre de la vida a la Terra. Troben una relació invariant a escala entre la longitud mitjana dels gens i la variància mantinguda al llarg de tota la història evolutiva.
L'augment de la complexitat cel·lular va tenir una evolució també en el creixement de la proteïna fins a uns 500 aminoàcids, i els autors modelen que aquest creixement es va deure a una transició de fase algorísmica (per als no versats, això vol dir que és un fenomen en física estadística on una situació canvia dràsticament en variar un paràmetre del problema); en altres paraules, un altre clic a la natura.
I això es va produir per les restriccions físiques i biològiques en el camí de trobar proteïnes cada cop més grans. De fet, el sistema cel·lular va haver d'evolucionar forçat perquè no podia trobar proteïnes funcionals més llargues de manera eficient.
Però el lector pot dir que aquest article tracta d'explicar un pas, que per important que sigui; és només una baula en l'evolució de la vida a la Terra.
I l'origen?
La intuïció humana és l'avantcambra del coneixement, i en aquesta excitant pregunta sobre l'origen de la vida, ja els grecs —sempre els grecs—, Anaximandre i Aristòtil van intuir i explicitar que la vida podria brotar de la humitat tèbia de la Terra.
Sempre el paper i el llapis van davant de la constatació empírica i experimental, que posteriorment ho va quantificant i sancionant.
L'any 1944, Erwin Schrödinger (Nobel 1933), en la seva obra cabdal Què és la vida? (recomenat,isbn:978-84-9066-168-0), com a guspira filosòfica, va imaginar que la vida existeix en un univers que tendeix al desordre i l'entropia amb l'impuls de l'energia.
El mateix any 1943, Luria i Delbrück (Nobels, 1969) van demostrar que els bacteris sí que tenen gens i que l'evolució funciona amb mutacions espontànies.
L'any 1953, Watson, Crick i Franklin (Premis Nobel 1962) van descobrir l'estructura de doble hèlix de l'ADN, confirmant la predicció de Schrödinger.
Crick va fer una formulació segons la qual la informació genètica és dinàmica i es transcriu de l'ADN a l'ARN missatger, i aquest en una proteïna responsable última de la funció cel·lular.
I d'això, encara en el segle XXI estem explotant la idea central.
Però podem argumentar que són etapes avançades de la vida, no el mateix origen.
El mateix any 1953, Miller i Urey van idear un experiment históric que tractava de recrear les condicions hipotètiques que es creia que eren presents en l'etapa primerenca del desenvolupament del planeta Terra.
Tornant al llapis i al paper, aquest experiment va assajar les hipòtesis d'Alexander Oparin (Premi Lenin 1974) i J. B. S. Haldane sobre el fet que les condicions de la Terra primitiva afavorien les reaccions químiques que sintetitzaven compostos orgànics a partir de precursors inorgànics.
De fet, la hipòtesi tractava de provar que, a partir de compostos inorgànics (metà, amoníac, hidrogen i vapor d'aigua), es podien obtenir, mitjançant descàrregues elèctriques i radiacions ultraviolades, compostos orgànics (urea i aldehids) i aminoàcids (glicina, alanina i àcid aspàrtic).
Després de la mort de Miller (2007), els científics van reexaminar amb més tecnologia els productes conservats de l'experiment original i van constatar que s'havien produït més de 20 aminoàcids, un nombre superior al que havia informat Miller en el seu moment, i que superava els 20 aminoàcids que es presenten de manera natural a la vida. Fet veritablement remarcable, que va provar que els blocs fonamentals de la vida podien sorgir a partir de components inorgànics.
Però on era l'ambient i com es podia produir la creació de la vida a la Terra?
El 1985, els microbòlegs Baross i Hoffman van llançar la hipòtesi que les xemeneies volcàniques podien ser crisols on els còctels d'ions metàl·lics, CO₂ i les altes temperatures disparen les catàlisis que generen les primeres cadenes de carboni, bases de la vida.
Fins avui hi ha tota una sèrie d'hipòtesis i constatacions empíriques —i els premis Nobel associats— que condueixen a les proteïnes generadores de la vida i documenten el camí del salt de la química a la biologia.
Avui hi ha diverses hipòtesi experimentals que condueixen al concepte LUCA (Last Universal Common Ancestor), que s'estima que va aparèixer a la Terra fa uns 3.800 milions d'anys, gairebé 700 milions d'anys després que la Terra es consolidés com a planeta.
Reflexió final.
La Terra és un planeta rocós que té una distància al sol que permet que l'aigua, vinguda amb meteorits des de l'espai, hagi generat processos de síntesi des dels components bàsics fins a les cèl·lules, i d'aquestes a la flora i la fauna que coneixem.
Els conceptes fonamentals no s'ensenyen als infants i als joves per les conseqüències sociològiques que comportarien. El fet és que som una casualitat còsmica.
Esperem que el coneixement avanci i les censures s'esvanesquin. Amén.
TEMPUS FUGIT. 1042. Març 2026.