GRÀCIES, MR. TRUMP!!
La història i la política racional analitzen els fets que es produeixen tot mirant d'identificar els perquès del desenvolupament de les societats i de detectar els factors més profunds, com ara les arrels fills de l'economia, la demografia, les crisis ètniques, filosòfiques, religioses i moltes altres. Ara bé, paren poca atenció als individus mateixos i a les seves accions, que en són realment determinants.
L'individu més determinant d'aquest inici del segle, en les presidències 45 i 47 —aquesta darrera, l'actual—, és el Sr. Donald John Trump. Avui mateix, en el segon any de la seva segona administració, és ben clar que es comporta com un egòlatra i paranoic amb actituds totalment dictatorials i unipersonals.
Tanmateix, les seves decisions contra l'ordre establert estan posant al descobert equilibris fràgils i ficticis que fins ara no havíem estat capaços de fer visibles ni d'aportar-hi solucions. Per aquesta raó, en un punt cínic, ho hem de veure en positiu, per mirar de reconstruir-ne sortides més sólides i donar nova vida a situacions que altrament no s'encararien.
Les gràcies que li hem de donar es poden concretar així:
Gràcies, Mr. Trump, per no entendre res. Diuen els mitjans informats que no es llegeix cap dels micro-informes que li preparen. Com a bon egòlatra, improvisa els missatges convençut que són idees genials. Només es refia dels familiars i dels socis, com un agent novaiorquès de la propietat immobiliària a l'ús. La comunitat sionista l'ha enganyat fent-li creure que l'Iran pot caure com Veneçuela que és un país sense arrels. L'Iran, en canvi, té arrels fondes: són els antics perses, actuals xiïtes, descendents religiosos d'Alí —cosí i gendre del Profeta— que tenen interioritzat el concepte de sacrifici. Però el Sr. Trump això no ho sap, ni ho vol saber. Mercès per la seva ignorància culpable i sovint assassina.
Gràcies, Mr. Trump, per encetar un canvi de consciència europeu cap a la majoria d'edat. Deixem de tenir pare protector. Deixem d'estar anestesiats per la superioritat nord-americana, de comprar les armes pesants a un únic subministrador, de dependre essencialment de la seva ciència, la seva tecnologia, el comerç electrònic, els mitjans de comunicació, les agències de notícies, el cinema, i podríem allargar la llista i tot. Estem despertant de l'anestèsia del segle XX i dels nostres traumes, i comencem a fer-nos càrrec, per nosaltres mateixos, del nostre destí.
Gràcies, Mr. Trump, per esmicolar el mite dels "checks and balances" i de la suposada indestructibilitat de la democràcia. Ja ho va fer al final de la presidència 45 i ara, en la 47, ho qüestiona dia sí i dia també, i entreveu un camí que voldria que fos un feixisme del segle XXI sense control, amb forces policials polítiques de l'estil de l'ICE (la seva SA particular).
Gràcies, Mr. Trump, per fer palesa la necessitat d'una defensa europea i per desvetllar-ne la nostra consciència. Ja des de la guerra d'Ucraïna en la seva segona fase, el 2022, ha quedat ben clar que els EUA no són un aliat incondicional, especialment després de les seves apetències sobre el Canadà i Groenlàndia, i, sobretot, pel fet que tots dos són membres de l'OTAN. Els EUA són el primer exportador d'armes del món (42 %) i volen continuar creixent a costa nostra, ja que tenim capacitat adquisitiva d'alta tecnologia, sobretot avions de cinquena generació i míssils de precisió.
La Comissió Europea, conscient que té 27 exèrcits diferents (l'OTAN en té 32), ja ha fet els primers passos (150.000 milions d'euros per reforçar, unificar i modernitzar nous arsenals). Però no tot són diners: són necessaris, però no pas suficients. Calen projectes conjunts per crear una capacitat industrial europea —el caça de sisena generació n'és un bon exemple— tot superant les tendències centrípetes fruit de la història de cada país. Ja es veu de lluny que els EUA no són un aliat fiable.
Políticament, cal un nou tractat que estableixi un pacte de defensa continental, amb el Regne Unit a dins, naturalment.
Gràcies, Mr. Trump, perquè cada pas que feu —com la guerra d'Ucraïna i la recent de l'Iran— ens obliga a desobeir-vos, a cohesionar-nos i a cercar posicions comunes intraeuropees. Els atacs col·laterals a països veïns de la guerra de l'Iran són neutralitzats per armes nord-americanes operades per exèrcits europeus.
Fins fa poc, la UE no tenia regles comunes ni protocols per al desplaçament transfronterer de tropes i armes. Abans no s'acabi el 2026 hi haurà un Schengen militar que ho establirà. A més, es potenciarà un estat major militar (EUMS) per a la planificació i l'execució de missions militars europees fora d'Europa; aquest estat major existeix sobre el paper, però cal donar-li contingut efectiu. És el començament de la substitució de l'OTAN.
Gràcies, Mr. Trump, per fer-nos veure de quina manera depenem energèticament del gas, del petroli i del nitrogen de fora d'Europa. L'errada de Merkel de refiar-se de les converses en rus amb Putin l'estem pagant cara. Això ens empeny a reconvertir-nos cap a la transició elèctrica, seguint l'exemple de la planificació xinesa. Espanya també s'està espavilant, amb un 19,9 % d'energia primària renovable el 2024; encara som lluny de l'objectiu del 48 % per al 2030. Trump ens fa un cop de mà —cínicament parlant— i ens ofereix el seu petroli, fruit del seu propi fracking, que esmicola els seus territoris; en fi, ell ni ho sap, ni li expliquen.
Gràcies, Mr. Trump, perquè ja és un consens que els errors nord-americans en geopolítica són ben patents. És evident que s'estan reforçant les polítiques xineses de creixement econòmic sense fagocitar el creixement social, en pur equilibri confucià. L'actitud xinesa de planificació, equilibri tecnològic en tots els camps és patent en la inversió dels seus superàvits comercials en projectes reals de futur a l'Àfrica i a l'Àsia. Europa l'observa amb estupefacció. La Xina practica la màxima napoleònica: «No destorbis l'enemic quan veus que s'equivoca».
La darrera errada, amb l'inici de la guerra de l'Iran, constata un cop més el servilisme envers el capitalisme sionista intern dels EUA —recordem que Nova York és la primera ciutat jueva del món, amb 2,2 milions d'habitants jueus censats— i la ignorància de què és l'Iran, on el règim xiïta té en la seva religió el concepte de sacrifici que el fa imbatible en una guerra de destrucció total amb l'ocupació que en derivaria. Però Trump no llegeix i, per tant, la seva egolatria —o quelcom pitjor— el duu a errors percebuts per tothom.
Gràcies, Mr. Trump, per esperonar la nostra sobirania industrial. El canceller Merz i el president Macron arribaran a un acord, o no, per pressionar Airbus i Dassault Aviation que treballin plegats. La banca nord-americana, sempre amatent, veu en la defensa aèria europea una de les grans oportunitats de l'època. Els sistemes industrials que representen MBDA, BAE, Airbus, Leonardo, Indra i molts altres seran motors de creixement, com a receptors de l'horitzó del 5 % del PIB europeu que caldrà invertir en defensa en les properes dècades. Tant de bo la finança europea hi estigui al cas.
Gràcies, Mr. Trump, des que l'administració MAGA va arribar al poder, la NASA ha perdut uns 4.000 treballadors (amb baixes incentivades i jubilacions anticipades) i uns 880 a la NOAA (Administració Nacional dels Oceans i de l'Atmosfera), el centre de referència per molts serveis meteorològics del món. La proposta de la Casa Blanca pel 2027, retallaria 1.600 milions en el pressupost de la NOAA –suposaria la pèrdua de 1.450 llocs de treball– i reduiria també en un 23-24% el pressupost total de la NASA, cosa que faria tancar completament els seus programes de recerca climàtica i ciències de la Terra. Trump va acomiadar els 20 científics independents que formen el consell assessor de la National Science Foundation, un altre organisme que proposa retallar en la seva proposta de pressupost. De fet, des del gener del 2026 els Estats Units ja no participen oficialment ni en l'IPCC (eren el 18% del total) ni en el seu homòleg per a la biodiversitat IPBES, després que Trump retirés el seu país de desenes de fòrums globals.
Això farà despertar-se també en aquest sector a Europa. Europa tenim recursos propis suficients per sobreviure a aquest impacte, però sense les dades oceàniques de la NOAA sí que ens quedaríem parcialment cecs en una part del món que és fonamental per a l'estudi del canvi climàtic, com són els oceans i caldrà intensificar la construcció de satèl·lits d'observació de la terra europeus en aquest àmbit.
I la llista podria continuar. I nosaltres hauríem de fer-ne reflexió.
Però encara resten molts mesos d'administració MAGA, i les sorpreses que vindran seran de primera magnitud.
Si el proper 3 de novembre de 2026 Trump no s'enduu una desfeta electoral contundent i el seu entourage no n'atura la seva fúria senil, podem tenir problemes de magnitud desconeguda.
Tinguem esperança: no costa res.
TEMPUS FUGIT 1448, abril 2026.