L'OR ÉS EL NERVI DE LA GUERRA
Aquesta afirmació decimonònica és un proverbi molt antic, atribuït originalment a Ciceró ("Nervus belli pecunia" — "els diners són el nervi de la guerra"), tot i que la idea ja rondava el pensament clàssic grec abans que ell.
Modernament, Napoleó Bonaparte la va usar contra els Rothschild, quan va constatar que no tenia el seu suport financer, i que sí que van tenir un paper important en les finances de l'era napoleònica, però principalment finançant els enemics de Napoleó, no a ell mateix. Nathan Mayer Rothschild, des de Londres, va ser instrumental i important en la transferència de fons britànics per finançar les coalicions contra França.
I avui?
Tenim una situació de guerra gairebé mundial a l'Iran. El moviment MAGA, amb el president Trump, la seva família i els seus interessos de tota mena, continua tenint un comportament totalment semblant al que fa que l'or sigui el motiu principal de tot.
Seguint només la informació dels mitjans de comunicació americans (NYT i WP) i europeus, podem fer una petita comptabilitat de les maniobres economicofinanceres que mouen els interessos de la família Trump i acòlits. No cal estar subscrits a butlletins estratègics confidencials d'alt cost.
Utilitzant l'axioma de les pel·lícules policíaques "seguim els diners": en aquest cas actual d'afirmació militar del poder dels EUA a les regions del Carib i Orient Mitjà, només cal seguir els diners. I quan Trump hi està involucrat, això és l'única cosa que importa. I seguir l'or és més veritat que mai.
No ens distreiem analitzant, en el cas de l'Orient Mitjà, les arrels religioses, ètniques, geogràfiques o fins i tot energètiques, etc.; anem directament als diners.
Netanyahu té Trump al seu costat. L'AIPAC (Comitè Americà Israelià d'Afers Públics), lobby sionista radicat a Washington, prop del Congrés, el Senat i la Casa Blanca, va donar a la campanya de Trump entre 230 i 300 milions de dòlars. A més, hi ha la qüestió desconeguda de quina informació sobre Trump podria haver donat Jeffrey Epstein al Mossad, o quina podria haver donat Putin als israelians per tal de fer-li xantatges.
En el cas dels saudites, s'està difonent àmpliament que van donar a Trump l'empenta final per iniciar aquesta guerra. Què n'obté Trump? Els saudites ja han dipositat 2.000 milions de dòlars del seu fons sobirà a l'empresa del gendre de Trump, Jared Kushner. Hi ha dos acords per a replicar la Trump Tower, un a Riad i un a Jeddah, cadascun per mil milions de dòlars. Els saudites van invertir 2.000 milions de dòlars a la stablecoin de Trump. Hi ha dos projectes en curs de camps de golf de Trump a l'Aràbia Saudita per un total de 5.500 milions de dòlars amb un promotor saudita, el primer a Wadi Safar, Diriyah, just als afores de Riad. A més d'això, l'Aràbia Saudita és el principal comprador de sistemes de defensa dels EUA, amb un volum que es preveu que proporcionarà un suport important a l'economia dels EUA segons l'informe del PIB del tercer i quart trimestre, una cosa que l'administració Trump necessita atesa la mala evolució d'altres aspectes de l'economia nord-americana.
Els tres principals proveïdors de petroli a la Xina són Rússia, Veneçuela i l'Iran. Si traiem l'Iran de l'equació, l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units intervindran per omplir aquest buit. Les vendes de petroli veneçolà ja estan passant per un compte bancari a Qatar, que es creu que està controlat per Donald Trump. Els qatarians ja han donat un avió de reacció de 400 milions de dòlars a Trump (o a la seva biblioteca).
Els Emirats Àrabs Units han invertit 500 milions de dòlars a la companyia de criptomonedes World Liberty de la familia Trump.
En total, això representa uns 12.400 milions de dòlars de transaccions a favor dels interessos TRUMP en aquest primer any de mandat, en violació directa de la clàusula d'emoluments vigent per a la presidència dels EUA.
Recentment, ha declarat la guerra a l'IRAN sense passar pel Congrés, i això ha accelerat els seus "bussines frendly". Està més que documentat que els amics de Trump han guanyat desenes i centenars de milions de dòlars en només uns minuts després de fer apostes massives en petroli i mercats borsaris poc abans que Donald Trump anunciés sobtadament una pausa en el conflicte de l'Iran.
Prenguem el cas de Jared Kushner, el gendre de Trump. Té un paper destacat en la diplomàcia de l'Orient Mitjà, i alhora dirigeix una empresa d'inversions finançada en gran part pels països del Golf. Aquests són els mateixos països afectats directament per les tensions amb l'Iran.
Això crea un clar conflicte d'interessos de llibre.
Hi ha alguna cosa més que estranya en el fet que l'administració nortamericana no pugui articular lògicament la política i l'estratègia que segueix a l'Orient Mitjà?
Vegem quina història econòmica personal té aquest individu.
Trump sempre ha explicat que el seu pare li va donar un petit préstec d'un milió de dòlars i que ell va construir una fortuna de milers de milions. Però el New York Times va revelar que Trump guanyava 200.000 dòlars anuals (en dòlars actuals) als 3 anys gràcies a l'imperi del seu pare, era milionari als 8 anys i rebia l'equivalent a un milió de dòlars anuals just en graduar-se de la universitat.
La fortuna de Trump va començar amb la seva incursió en el sector immobiliari a Nova York. Al llarg dels anys 80 i 90 va diversificar les seves inversions en casinos, hotels i camps de golf. El 1983 va inaugurar la Trump Tower, a la Cinquena Avinguda de Manhattan, un gratacel de 58 pisos que es va convertir en el símbol de la seva marca.
Trump mai no s'ha declarat en fallida personal, però els seus negocis d'hotels i casinos es van declarar en fallida sis vegades entre 1991 i 2009 per renegociar deutes amb bancs i accionistes. El 2011 va declarar a Newsweek: «Jugo amb les lleis de fallida; em van molt bé», com a eina per reduir deute.
Les fallides més destacades foren:
1991 — Trump Taj Mahal (Atlantic City): per obrir el Taj Mahal, un projecte faraònic valorat en 1.000 milions de dòlars, va haver de recórrer a préstecs al 14% d'interès, una situació que feia impossible obtenir beneficis.
1992 — Trump Plaza i Trump Castle (Atlantic City)
1992 — Plaza Hotel de Nova York
2004 — Trump Hotels & Casino Ressorts (deute de 1.800 milions de dòlars)
2009 — Trump Entertainment Ressorts (arran de la recessió del 2008)
Tots aquests negocis tenen un element comú: Trump els va utilitzar sota l'esquema de fallida com a estratègia. En acollir-se a les lleis de fallida, va protegir els seus actius personals sense afectar la seva marca ni imatge pública.
Altres fracassos notables
L'aventura aèria de Trump també va ser breu. El 1988 va adquirir Trump Shuttle, una aerolínia de rutes curtes de luxe, però la recessió econòmica, la pujada del petroli i una mala estratègia van provocar la seva desaparició el 1992. També va llançar Trump Steaks el 2007, un negoci de carn d'alta gamma que no va durar gaire a causa dels preus elevats i més de 50 infraccions del codi sanitari.
Finalment:
Una anàlisi del 2016 de The Economist va concloure que el rendiment empresarial de Trump entre 1985 i 2016 havia estat mediocre en comparació amb el mercat borsari i el sector immobiliari de Nova York. The Washington Post també el va qualificar com una barreja de «fanfarronades, fracassos comercials i èxit real».
Malgrat les fallides, Trump ha mantingut i augmentat el seu patrimoni net gràcies a una marca personal forta i a la seva capacitat per capitalitzar el seu perfil mediàtic. Segons Forbes, la seva fortuna s'estima en uns 5.600 milions de dòlars, cosa que el situa en la posició 357 en el ranking dels homes més rics del món.
En resum: la història econòmica personal de Trump és la d'un home que va néixer ric, va saber construir una marca global, va utilitzar les lleis de fallida com a instrument financer i va aconseguir que els seus fracassos empresarials no danyessin la seva imatge pública, sinó que, paradoxalment, l'enfortissin.
Vist en la perspectiva de la llista Forbes de bilionaris, la mentalitat de l'habitant de la Casa Blanca és la d'un lladre egòlatra i poc intel·ligent.
Està rapinyant petites quantitats en termes financers i té pressa —a costa d'incendiar el món— per lucrar-se a tot preu abans del 6 de novembre del 2028, en finalitzar el seu mandat constitucional, o bé del 2026 si pateix una desfeta electoral a les midterm elections.
Que llarg es fa el temps MAGA ¡¡
TEMPUS FUGIT. 1441. Març 2026.