PRESENTACIÓ MEMÒRIA 1999

Conseller de Política Territorial i Obres Públiques 

És el segon any que l’Institut Cartogràfic de Catalunya elabora la seva memòria

d’activitats com a entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya. Recordem

que aquest canvi de naturalesa jurídica es va dur a terme mitjançant la Llei de

modificació 6/1997 del Parlament de Catalunya de data 11 de juny de 1997. 

Aquest canvi de naturalesa jurídica és patent al llarg d’aquesta memòria, on es

reflecteixen clarament els dos àmbits d’actuació que regeixen les activitats de

l’Institut: d’una banda, les tasques realitzades per Contracte Programa (CP),

conveni entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya i l’ICC i que inclou les

activitats encarregades pel DPTOP i, d’altra banda, les tasques encarregades per

entitats diverses, tant públiques com privades, nacionals com internacionals, que se

subscriuen sota l’epígraf de No Contracte Programa (NCP). 

Així, doncs, des de l’any 1998 l’ICC descriu en la seva memòria les activitats

desenvolupades en cadascuna de les seves línies estratègiques i mostra el grau

d’acompliment especificant si es tracta de CP o de NCP. 

Aquesta capacitat d’anàlisi dels resultats anuals obtinguts permet a l’Institut

augmentar la qualitat del seu producte, complir al màxim els terminis d’execució i

corregir dinàmicament les possibles desviacions que puguin ocórrer al llarg del

procés productiu, tot això lligat a una adequada planificació estratègica, a una

autonomia administrativa i d’acció i a la seva clara competitivitat. 

Per finalitzar, voldria felicitar la direcció de l’ICC per la consolidada presència de

l’Institut en el món cartogràfic internacional, tal com ho demostra la concessió

a J. Miranda, director de l’ICC, del certificat de Membre Honorari de l’Associació

Cartogràfica Internacional, en reconeixement de la seva destacada contribució al

món cartogràfic, i el premi atorgat per la mateixa Associació a l’Atles Universal,

en reconeixement del millor atles produït al món durant el bienni 1998-99

(ambdues distincions atorgades durant la celebració de la 19a Conferència

Cartogràfica Internacional a Ottawa, Canadà, l’agost de 1999). Cal recordar que ja

són quatre reunions consecutives en què els membres de la ICA/ACI guardonen els

productes cartogràfics de l’Institut. 

Pere Macias i Arau

President del Consell Rector de l' ICC.

Introducció del director de l’ICC 

L’objectiu final de la memòria d’activitats de l’Institut Cartogràfic de Catalunya es

concreta en dues fites: facilitar una informació àgil, entenedora i transparent de les

accions anuals desenvolupades, mitjançant l’exposició de les actuacions dutes a

terme, i fer balanç, és a dir, presentar de manera clara i precisa l’assoliment dels

objectius marcats, sempre des d’un punt de vista objectiu per tal de no desvirtuar la

realitat. 

Les activitats de l’Institut es planifiquen a través de les seves línies estratègiques i

parteixen de projectes encarregats pel DPTOP (a través del Contracte Programa) i

de projectes encarregats per altres organismes (No Contracte Programa).

Ambdues vies d’actuació estableixen un seguit d’objectius anuals i és en aquesta

memòria on es facilita la comparació entre la realitat assolida i la virtualitat del que

es va programar. 

Com a entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya, l’Institut aposta per a

una organització dinàmica, amb capacitat d’actuació ràpida i directa, que permeti

un seguiment sistemàtic de les actuacions que es fan i, d’aquesta manera,

incorporar nous projectes en la seva programació i optimitzar els processos de

producció. 

En definitiva, estem parlant d’evolucionar al mateix ritme que es multipliquen els

usos de la informació cartogràfica, d’incorporar correlativament els avenços

tecnològics en les plataformes de procés i en el tractament de la informació i

d’implementar nous mecanismes amb aproximacions més intel·ligents. 

L’Institut ha materialitzat aquests objectius amb l’aplicació de tecnologies digitals

de captura primària de dades cada cop més sofisticades; amb l’aportació de dades

georeferenciades sobre bases cartogràfiques numèriques digitals; amb la possibilitat

d’integrar dades heterogènies de diferents sensors i bases de dades; amb el

desenvolupament de sistemes d’informació geogràfica que permetin la

implementació de mapes interactius; amb la consolidació d’Internet com a eina

d’intercanvi d’informació, i amb l’ús, transferència i difusió d’informació cartogràfica

digital. 

Aquestes fites principals, i d’altres de no menys significatives, configuren un exercici

d’esforç de totes les persones que treballen a l’ICC i que amb la seva dedicació

contribueixen a donar resposta a les exigències que imposen els avenços de la

tecnologia cartogràfica. 

Tempus Fugit.

Jaume Miranda i Canals.

Director de l’Institut Cartogràfic de Catalunya 

Organigrama 

PRESENTACIÓ MEMÒRIA 1998.

Presentació del conseller de PTOP

L’any 1998 ha estat el primer en què l’Institut Cartogràfic de Catalunya ha assumit plenament el canvi de naturalesa jurídica, d’acord amb la Llei 6/1997 d’11 de juny de 1997, i ha desenvolupat les seves activitats com a entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya.

Com a conseqüència de la nova configuració jurídica, s’ha establert el Contracte Programa previst entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya i l’ICC, que s’instrumenta mitjançant el conveni amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, amb l’informe previ dels departaments de la Presidència i d’Economia i Finances.

La finalitat del Contracte Programa és complementar la planificació anual, quadriennal i estratègica de l’ICC, actualment vigent, establir uns objectius i un finançament plurianual, i avaluar anualment els resultats, tant a nivell quantitatiu com qualitatiu, per tal d’establir els mecanismes que regulin les relacions entre els organismes implicats. La planificació estratègica, l’autonomia administrativa i d’acció, i l’alta tecnologia són les bases per a dur a terme una producció, en aquest cas cartogràfica, d’alta qualitat, i sota aquests conceptes es regeix l’activitat de l’ICC.

D’altra banda, voldria felicitar la direcció de l’Institut per la distinció aeronàutica atorgada per l’Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial “Esteban Terradas”, per la qual es reconeix la llarga trajectòria de l’ICC pel que fa a l’ús i desenvolupament de sistemes fotogramètrics embarcats i de la teledetecció aèria i que, en alguns casos, és pioner en la seva implementació i en el desenvolupament del seu ús en els diferents àmbits de les competències tècniques de la Generalitat de Catalunya.

Pere Macias i Arau

Conseller de Política Territorial i Obres Públiques

Introducció del director de l’ICC

L’any 1997, d’acord amb la Llei 6/1997 d’11 de juny del Parlament de Catalunya, l’Institut Cartogràfic de Catalunya va canviar de naturalesa jurídica, passant a ser entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya. En conseqüència, el mes de novembre de 1998 es va establir el Contracte Programa, document que regula les relacions entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i l’ICC.

El Contracte Programa inclou les tasques encarregades pel DPTOP, ja siguin dins l’apartat de serveis públics, d’encàrrecs del DPTOP o d’activitats vocacionals. La resta d’activitats no incloses al Contracte Programa corresponen a projectes encarregats per entitats públiques o privades, nacionals o internacionals, i són tractades sota el genèric No Contracte Programa.

Ambdues vies d’actuació (CP-NCP) són clarament reflectides al llarg de la memòria, atès que s’hi han incorporat una sèrie d’innovacions que permeten identificar de manera ràpida i directa la procedència dels projectes desenvolupats. D’altra banda, el nou apartat anomenat Compliments presenta, de manera resumida, els resultats obtinguts en l’exercici i facilita una visió global de l’acompliment de les previsions, per tal de, en cas de necessitat, poder corregir dinàmicament les possibles desviacions que es puguin succeir al llarg del procés productiu.

Aquestes millores en la presentació de les activitats de l’ICC no són més que un reflex del progrés de l’Institut en el món cartogràfic actual, de la seva demostrada capacitat d’adaptació al canvi de situacions i del constant interès per donar a conèixer les seves activitats de manera transparent, entenedora i àgil, trets que apreciarà molt bé el lector.

Per finalitzar vull agrair, un any més, al personal de l’ICC l’esforç que inverteix diàriament en millorar tècnicament els processos de producció, amb l’objectiu de minorar el temps d’inversió dedicat a cada projecte i així assolir les fites previstes. Esforç que, sens dubte, ens situa a un nivell acreditat dins el món cartogràfic.

Tempus Fugit.

Jaume Miranda i Canals

Director de l’Institut Cartogràfic de Catalunya

PRESENTACIÓ MEMÒRIA 1997

Conseller de Política Territorial i Obres Públiques

El primer fet que cal destacar d’aquest exercici 1997 de l’Institut Cartogràfic de

Catalunya és la promulgació de la Llei 6/1997 de modificació de la Llei 11/1982

de creació de l’ICC.

 L’evolució de l’Institut al llarg d’aquests anys i la maduresa adquirida com a organisme autònom comercial, industrial i financer han aconsellat canviar a entitat de dret públic la seva naturalesa jurídica, per tal d’ampliar i donar major grau d’agilitat a les funcions que li són pròpies. I, amb aquests mateixos objectius s’ha procedit a la reestructuració orgànica, que s’ajustarà a les actuals tasques tècniques de desenvolupament de la informació cartogràfica i geològica en l’àmbit de les seves competències.

No és casual que aquesta nova configuració s’esdevingui l’any 1997, ja que

aquest any s’inicia el tercer i darrer Pla Quadriennal (1997-2000) del Pla Estratègic de l'ICC 1989-2000. L’objectiu d’aquest tercer Pla es centra, principalment, en la voluntat d’actualitzar la seva producció per tal que no quedi endarrerida en un sector tan dinàmic com és aquest en què es mou.

Aquesta voluntat ha estat reconeguda internacionalment pels membres de

l’Associació Cartogràfica Internacional (ICA/ACI) durant la celebració de la 18a

Conferència Cartogràfica Internacional a Estocolm, que han atorgat a l’ICC dos

premis a dos dels seus productes.

En conclusió, el mot que millor defineix els esdeveniments del present exercici

és el de repte. Repte que, atesa l’experiència acumulada, segur que podrà

assumir.

Pere Macias i Arau

President del Consell Rector de l'ICC.

Director de l’Institut Cartogràfic de Catalunya

La Memòria 1997 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya presenta l’inici d’una

nova etapa de l’Institut, marcada per dues fites rellevants: la Llei 6/1997

de modificació de la Llei de creació de l’ICC 11/1982, i el primer any d’execució

del tercer i darrer Pla Quadriennal 1997-2000 del Pla Estratègic de l’ICC, projectat el 1989.

L’experiència acumulada per l’ICC al llarg dels anys transcorreguts des de

la seva creació ha posat de manifest la necessitat de canviar la seva naturalesa

jurídica d’organisme autònom comercial, industrial i financer, per la qual es

regien les seves tasques. Així, doncs, amb la nova Llei l’Institut s’ha consolidat

com a entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya.

Aquest procés històric és, en part, conseqü.ncia de la reconeguda presència

de l’ICC en el món cartogràfic català, espanyol i internacional. Presència que

per tercera vegada consecutiva és distingida pels membres de l’Associació

Cartogràfica Internacional (ICA/ACI) amb l’atorgament de dos premis a dos dels

productes de l’ICC exposats en la celebració de la 18a Conferència Cartogràfica

Internacional, a Estocolm el proppassat juny de 1997.

Pel que fa al Pla Quadriennal 1997-2000 que s’inicia aquest any, cal dir que

l’objectiu primer que es persegueix és el d’actualitzar la producció cartogràfica

de l’ICC. Les successives actuacions que es fan sobre el nostre territori creen la

necessitat de mantenir al dia la cartografia del país. A més, els constants avenços que experimenta la tecnologia aplicada a la cartografia permeten desenvolupar processos cada vegada més acurats en la producció cartogràfica que, alhora, reverteixen en una millora qualitativa dels productes.

La memòria de l’exercici 1997 presenta els objectius projectats en aquest nou Pla Quadriennal i una primera aproximació dels assolits. Així doncs, la producció sostinguda de la segona versió de l’Ortofotomapa i del Mapa topogràfic de Catalunya 1:5 000; la publicació de noves sèries, com per exemple, la del Mapa topogràfic de Catalunya 1:25 000; les successives edicions del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:250 000, entre d’altres, formen part del resultat final que han de proporcionar els nous objectius.

Pel que fa al perfeccionament tecnològic, aquest es manifesta, per exemple, en l’assoliment d’una nova versió del sistema GeoTeX, la implantació del model Radarsat, l’establiment de noves estacions permanents GPS, l’inici del projecte de nova xarxa sísmica, les millores en els processos de control de qualitat de les dades, la constant creació de programaris, etc.

Per acabar, vull agrair al personal de l’ICC els esforços invertits per materialitzar

les previsions que, virtualment, planifiquen les diferents línies d’actuació

de l’Institut.

Tempus Fugit.

Jaume Miranda i Canals

Director de l’Institut Cartogràfic de Catalunya

PRESENTACIÓ MEMÒRIA 1996.

Presentació del Honorable Conseller de Política Territorial i Obres Públiques.

L’exercici de 1996, la Memòria del qual avui presentem, té una doble circumstància: és el primer de la nova etapa productiva i de desenvolupament de

l’ICC després de l’exercici excepcional de 1995 amb la conferència de

l’Associació Cartogràfica Internacional i el trasllat a la nova seu i, a la vegada, és

el final del Pla Quadriennal 1993-1996, segon quadrienni del Pla Estratègic 1989-

2000. Aquesta Memòria reflecteix ambdues circumstàncies que es descriuen per

al lector interessat i es sintetitzen específicament per línies estratègiques, objectius i subobjectius per al lector tècnic, com és el cas dels membres del sistema de control vigent: Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Comissió Tècnica, Consell Rector, Auditoria de la Intervenció General i Sindicatura de Comptes.

La lectura detallada apropa el lector a un univers que es pot agrupar en tres

parts: activitats de servei, producció i desenvolupament. A les tres parts donem

una visió analítica on s’intenta i s’aconsegueix expressar la realitat d’allò que

s’ha assolit i comparar-ho amb la virtualitat del que es programà, i on s’expliquen raonadament les desviacions per excés o per defecte. En aquesta ocasió, aquest esforç s’ha fet no sols per a l’exercici de 1996, sinó també sintèticament per al Pla Quadriennal 1993-1996, esforç que esperem que sigui útil per expressar planerament les activitats de l’ICC al lector interessat i al lector tècnic al qual ens dirigim.

Per finalitzar, voldria felicitar la direcció de l’ICC pel premi atorgat per la

Sindicatura de Comptes de la Generalitat de Catalunya a la Memòria de l’exercici

de 1995 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, en l’apartat d’organismes autònoms, atès que és la segona ocasió que l’ICC rep aquest guardó (la primera vegada fou premiada la Memòria de l’exercici de 1993).

Artur Mas i Gavarró

President del Consell Rector de l'ICC.

Director general de l’Institut Cartogràfic de Catalunya

L’activitat d’aquest exercici es pot expressar amb una paraula: consolidació.

Consolidació fruit de la maduresa reconeguda per la comunitat cartogràfica l’any

1995, consolidació en el trasllat definitiu a la nova seu de Montjuïc i consolidació

en els resultats aconseguits l’any 1996 com a exercici i com a cloenda del Pla

Quadriennal 1993-1996.

Ambdós tipus de resultats (1996 i 1993-1996) es descriuen i es sintetitzen

detalladament en taules i gràfics sinòptics. Però aquesta Direcció voldria citar

quatre resultats d’entre els existents, atesa la seva especial significació:

1. L’elevat volum de projectes duts a terme a l’apartat de projectes cartotopogràfics, cosa que ha generat un total de 57.035 hectàrees de recobriment i 36.036 dm2 de mapa a diverses escales.

2. L’economia evident del desenvolupament de les tècniques de suport cinemàtic que ha permès aerotriangular 10.021 models amb només 739 punts de camp nous, així com la política de desenvolupament sostingut en la productivitat de l’aerotriangulació que té les següents fites de present i futur: 1993-1996, suport cinemàtic (2-3 models/hora); 1997, inici del punxat digital (3-4 models/hora),i 1998 i següents, inici de l’aerotriangulació automàtica amb increments substancials previstos en la productivitat.

3. Implementació i desenvolupament de les tecnologies de vol amb sistemes

CCNS que impliquen un estalvi o increment de la productivitat del 25% en termes d’estereomodels útils.

4. El progressiu increment de la tasca de les unitats del Servei Geològic orientat

a donar suport i servei als òrgans directius del DPTOP.

Aquest panorama és part del progrés sostingut de les tasques de servei, producció i desenvolupament de l’ICC que, amb el nou instrument del Pla

Quadriennal 1997-2000 tractarem de mantenir i fer créixer en aquest període de

nous desafiaments.

 Els desafiaments són clars:

• Servir millor, amb més qualitat de producte, amb terminis més ajustats i una

quantificació de l’esforç més econòmica per assolir millor els objectius

Estatutaris.

• Produir més i més industrialment i, per tant, ser més competitius i, com a conseqüencia, incrementar el nostre autofinançament.

• Desenvolupar. En una agència com l’ICC, el coneixement és fonamental. Som

el que sabem fer i imaginar què es pot fer. Cal no reduir, per les dificultats existents, la capacitat de pensar i desenvolupar en el nostre món de les tecnologies geomàtiques. És l’única garantia de futur que podem conrear.

Finalment, voldria agrair a tot el personal de l’ICC, el major i millor actiu

de la Institució, l’esforç i dedicació duta a terme en aquest exercici 1996, que

avui expressem en aquesta Memòria.

Tempus fugit

Jaume Miranda i Canals

Director general de l’Institut Cartogràfic de Catalunya

PRESENTACIÓ MEMÒRIA 1995.

Conseller de Política Territorial i Obres Públiques.

En la presentació d'aquesta Memòria de l'exercici 1995, vull fer avinent al lector

que ens trobem en un punt d'inflexió positiu quant a les activitats dutes a terme

per aquest Institut des de 1982. El reconeixement internacional de la tasca feta

ha quedat palès en ocasió de la Conferència Cartogràfica Internacional celebradael passat mes de setembre i el trasllat a la nova seu rehabilitada de Montjuïc, amb la incorporació del Servei Geològic de Catalunya, han donat com a resultat un increment de l'acció en termes d'eficiència i eficàcia. Finalment, cal destacar per damunt de tot, el compliment en termes de producció de la planificació establerta.

Aquests tres fets sintetitzen els grans trets de l'activitat, tots ells planificats,

però que avui són ja una realitat proppassada. Ens apropem a temps difícils que, més que difícils, haurien de ser qualificats de temps realistes, cosa que obligarà totes les administracions a mesurar les seves actuacions. Estic convençut que aquest futur que se'ns apropa trobarà l'Institut Cartogràfic de Catalunya preparat per afrontar-lo, alhora que mantindrà al màxim l'execució de la planificació fixada. Per tant, només em cal recomanar al personal i la direcció de l'Institut tenacitat i perseverança en la seva acció.

Artur Mas i Gavarró

President del Consell Rector de l'ICC.

Director general de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

L'exercici del 1995 significa haver passat a la segona meitat del Pla Estratègic

1989-2000 i del Pla Quadriennal 1993-1996, plans que guien l'activitat d'aquest

Institut a llarg i a mitjà termini. Això li confereix una especial significança, perquè

és ja un bon punt per poder fer balanços de la tasca realitzada.

L'any 1995 és, a més, un any especial per a l'Institut Cartogràfic de Catalunya, a

causa de diversos fets ben remarcables i singulars, el primer amb una gran projecció internacional i els altres dos d'ordre intern:

– Celebració a Barcelona de la 17a Conferència Cartogràfica Internacional i la

10a Assemblea General de l'ICA/ACI (Associació Cartogràfica Internacional),

amb les exposicions cartogràfica i tècnica annexes.

– Trasllat a la nova seu situada a Montjuïc.

– Integració del Servei Geològic de Catalunya a l'estructura de l'ICC.

Pel que fa a les línies de producció planificades per l'ICC, d'aquest 1995 voldria

subratllar els punts següents:

– La finalització de diverses publicacions: la sèrie Mapa comarcal de Catalunya

1:50 000, constituïda per 41 fulls, un per comarca; la versió en relleu del Mapa

topogràfic de Catalunya 1:250 000; la publicació dels tres volums de l'Atles

topogràfic de Catalunya 1:50 000 i de l'Atles del Baix Llobregat, el segon de la

col·lecció d'atles comarcals.

– La consolidació de grans projectes ja encetats en anys anteriors: el Mapa geològic de Catalunya 1:25 000, amb la publicació de 4 fulls més; i el desenvolupament del projecte de cartografia d'ortoimatges d'Argentina, amb la publicació de 117 fulls nous.

– L'encetament de noves línies d'actuació o de l'actualització d'algunes de les ja

existents: s'ha iniciat la línia dels mapes excursionistes, de gran difusió, amb la

publicació dels fulls Puigmal-Costabona a 1:50 000 i Muntanyes de Prades a

1:30 000; i s'ha començat la preparació de la segona edició actualitzada de les

sèries de l'ortofotomapa i del mapa topogràfic de Catalunya a escala 1:5 000.

– La producció digital de cartografia permet la formació i manteniment de bases

cartogràfiques numèriques. De les diverses bases del nostre Institut, cal destacar-ne, durant l'exercici del 1995, la base a escala 1:50 000, perquè se n'ha finalitzat la segona versió i pels diversos productes generats a partir d'aquesta, com són el mapa comarcal, l'atles topogràfic, els mapes excursionistes i turístics, i d'altra cartografia temàtica que s'esmenta al llarg d'aquesta memòria. Són, sens dubte, mostres de rendibilitat en la producció cartogràfica.

– Així mateix, s'ha iniciat l'etapa de demostració a les comarques de la Regió I

del sistema RASANT que permet, a l'usuari, la recepció de les correccions diferencials GPS i, per tant, posicionar-se sobre el territori amb més o menys un metre de precisió relativa.

Aquestes fites principals, i d'altres no menys significatives, configuren un exercici altament reeixit i d'intens treball de tots els membres de l'Institut.

Tempus fugit

Jaume Miranda i Canals

Director general de l'Institut Cartogràfic de Catalunya

11