-->
Àrea C: EQUILIBRI
AMB LA NATURA
MEDI NATURAL I BIODIVERSITAT (V3.1)
1.- Gestió del territori per conservar els
ecosistemes
Estratègies, lleis i estructures
- Crear l'Agència del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya
- Aprovar la Llei del patrimoni natural i la biodiversitat .
- Aprovar el Catàleg dels hàbitats amenaçats i els plans de recuperació dels més amenaçats.
- Lluitar contra l'explotació irracional del medi natural.
- Informar a la societat amb transparència
- S'ha de fomentar la corresponsabilitat social catalana en la conservació de la natura.
Finançament i/o fiscalitat ambiental
- Recuperar amb urgència els recursos destinats a les polítiques de conservació del patrimoni natural.
- Creació d'un Banc de Crèdit Local per tal de garantir el finançament dels projectes
- Adoptar mesures de fiscalitat ambiental i de distribució dels recursos públics en funció dels beneficis i serveis eco-sistèmics
- Nova fiscalitat ambiental noves figures impositives que gravin totes les activitats que ocupen, fragmenten o degraden el patrimoni natural
- Aplicar desgravacions i bonificacions fiscals a les finques rústiques que es comprometin a la conservació del seu patrimoni natural.
Legislació preventiva :
- -Actuar de manera preventiva, desenvolupant legislació protectora i modificant aquelles normatives que
faciliten la fragmentació dels sistemes per infraestructures o urbanitzacions.
-Agrobiodiversitat i paisatge en mosaic.
- -Recuperar
els paisatges en mosaic: revertir la tendència a la
desaparició d'espais oberts (prats, pastures, espais agrícoles d'alt valor
natural, guarets , etc.)
- -Salvaguarda de l'agrobiodiversitat varietats autòctones de plantes cultivades i de
races d'animals domèstics en perill de desaparici
- -Foment
dels coneixements ecològics tradicionals
- -Compatibilitzar
amb les energies renovables
- -Dissenyar la Infraestructura verda de Catalunya, seguint
les directrius de la Unió Europea, que integri, en un xarxa territorial
interconnectada el sistema d’espais naturals protegits, els àmbits agraris
estratègics i els grans espais verds urbans o periurbans.
- -Actualitzar i aprovar les Directrius de connectivitat ecològica de
Catalunya (2006).
- -Actualitzar i aprovar el PTS de connectivitat ecològica de
Catalunya (2008) de manera que integri també la connectivitat fluvial.
- -Promoure un Pla nacional de restauració de la connectivitat ecològica a escala territorial i urbanística.
- -Construcció de passos de fauna correctament
dimensionats .
- -Restauració de la xarxa principal
de camins ramaders, com a part de la
infraestructura verda del país.
Estratègies integrades :
- -Promoure estratègies integrades per fer front a cada tipus de risc natural
- -Aplicar criteris de planificació
i gestió eco-sistèmica a la política hidrològica (espais fluvials i les seves conques hidrogràfiques).
- -Adaptació al canvi climàtic: desplegar i aplicar l'estratègia definida en la
Llei catalana de Canvi Climàtic,
- -Prevenció d'incendis forestals, mantenint els boscos i, en general, el
medi natural en les millors condicions per evitar l'inici i la propagació del
foc.
Paper de la societat civil en la prevenció :
- -Formació: estar formats per mantenir les condicions òptimes per evitar incendis,
inundacions, sequeres...
- -Prevenir via l'acció: l'objectiu principal és la de deixar i afavorir
que els boscos siguin semblants al que han estat durant milions d'anys (espècies
autòctones poc combustibles, molt ombrívols...).
- -Restaurar indrets ecològicament molt malmesos .
- -Gestió: revisar l'accés motoritzat al medi natural...
-Dissenyar
i executar projectes concrets . En
particular, projectes emblemàtics de restauració ecològica de gran escala,
- Nou del sistema actual d'espais protegits
- Reforçar els recursos de la Xarxa de Parcs i els consorcis de gestió.
- -Desenvolupar el Pla d'ecoturisme en els espais naturals protegits.
- -Establir un sistema nodal d'ENP: s'entenen cada vegada més com infraestructura verda
- -mpulsar un organisme inspirats
en Conservatoire du Littoral et des Rivages Lacustres, per protegir els espais costaners més amenaçats
- -Impulsar un organisme inspirat en
el National Land Trust, que significa propietat
pública dels territoris on cal preservar la seva existència
- -Impulsar l'activitat de l’Institut del Paisatge
- -Delimitar
i protegir els espais de valor ambiental
-
Nova
política forestal orientada al bé comú: la realitat actual que
és les funcions més importants dels boscos són socials, tot i que la majoria
dels boscos de Catalunya són de propietat privada.
-
Fomentar l'ús de la biomassa com energia renovable primigènia de proximitat,
prohibint els transport de biomassa més enllà de les distàncies on els balanços
energètics siguin deficitaris.
-
Aprovar una xarxa de reserves forestals integrals (a evolució natural)
representativa dels ecosistemes forestals del país, que permeti preservar estrictament els pocs i petits rodals de
boscos centenaris que romanen a Catalunya.
-
Promoure la recuperació dels boscos planifolis propis
-
Retorn al patrimoni original: que els boscos es vagin autorepoblant de les
espècies autòctones (roures i alzines principalment) i que arribin a boscos
adults
-
Estratègia
per evitar la pèrdua de flora
(pendent d’aprovació)
6.-Mesures concretes sobre cada problema existent (espècies amenaçades, reintroducció
d'espècies, espècies invasores...):
- -Elaborar
un Programa de restauració animal
- -Aprovar
el Catàleg de fauna amenaçada
- -Reduir
el furtivisme i el tràfic d'espècies
- -Aprovar
l'Estratègia contra les espècies
exòtiques invasores
- - Aprovar programes específics, prioritzant
mesures en la reintroducció d'espècies en
perill d'extinció (ossos, aus, ...). Cal informar la població local, formant-la adequadament i, molt important, no
aplicar-les fins que no es compti amb l'aprovació de les diferents entitats o
associacions amb interessos en la qüestió i amb el mateix territori.
C.5.1 Medi Natural i Biodiversitat V2.1
C.5.1.1: Gestionar el territori garantint la conservació dels
ecosistemes.
La biodiversitat, el fonament biològic de la nostra llar terrestre, de
la qual no hi ha recanvi i part intrínseca de la nostra essència i identitat
profunda de País. Hom té el dret a gaudir d'un medi ambient de qualitat, amb
terra, aigua i aire saludables, d'un paisatge harmònic, dels silencis i la
foscor de la nit pròpia.
Cal tant la preservació i recuperació de la biodiversitat com la
regeneració de tots els sistemes naturals -marins i terrestres, camps i boscos,
muntanyes i conques hidrogràfiques-, vetllant alhora els seus processos
ecològics i la seva evolució inherent vers equilibris eco sistèmics més
complexos i estables.
C.5.1.1.1: Actualitzar estratègies, lleis i estructures bàsiques per ser
eficaços.
C.5.1.1.1.a: Crear l'Agència del patrimoni natural i la biodiversitat de
Catalunya
Hi ha un avantprojecte de llei per crear-la que ja està en tràmit. S'ha
de crear un nou model de governança del patrimoni natural del país, en la línia
dels països més avançats del nostre entorn. Amb la creació de l'Agència com a
element central, generar una governança moderna, eficient, innovadora,
transversal, amb la màxima autonomia, capaç d'optimitzar els recursos
disponibles, i descentralitzada. L'Agència s'ha d'integrar en una unitat
estructural de caràcter transversal que aglutini, com a mínim, les competències
en polítiques ambientals.
C.5.1.1.1.b: Aprovar la Llei del patrimoni natural i la biodiversitat . Cal
revisar i actualitzar el marc legal vigent, que ha complert 30 anys, amb un
text modern que respongui als múltiples capítols de la conservació a Catalunya.
S'hauria de tramitar l'avantprojecte de Llei sobre Patrimoni Natural i
biodiversitat, presentat el 2010, degudament actualitzat. La conservació del patrimoni
natural - la biodiversitat i la geodiversitat - ha d'esdevenir una veritable
política d'Estat, ja que es tracta d'un patrimoni col·lectiu i de la principal
font de béns i serveis ambientals de què disposem. Quan parlem de conservació
ens referim a un tipus de gestió que mantingui, o si és el cas, restableixi, en
un estat favorable la biodiversitat i el patrimoni natural i, en aquest
context, en garanteixi uns usos i aprofitaments sostenibles en el temps.
C.5.1.1.1.c: Aprovar l'Estratègia del patrimoni natural i la
biodiversitat de Catalunya. Desenvolupant els compromisos del
Conveni de Diversitat Biològica de Nacions Unides (1992), mitjançant una
estratègia en matèria de patrimoni natural, alineada amb els objectius
internacionals aprovats (Objectius d'Aichi, Estratègia europea de biodiversitat
2020). L'Estratègia ha de ser el full de ruta per als 10 anys vinents,
consensuada i assumida de manera àmplia. Se n’ha de fer el
seguiment i retre’n comptes a la societat.
C.5.1.1.1.d: Aprovar el Catàleg dels hàbitats amenaçats i els plans de
recuperació dels més amenaçats. Elaborant i aprovant aquest conjunt d'instruments, atès que l'avaluació
del hàbitats de Catalunya ha demostrat el risc de desaparició d'alguns hàbitats
importants per a la conservació de la biodiversitat, en els quals cal adoptar
mesures urgents.
C.5.1.1.1.e: Lluitar contra l'explotació irracional del
medi natural. Revisant els usos i
aprofitaments de recursos naturals de manera que sigui més racional i,
sobretot, sostenible especialment pel que fa a l'aprofitament miner, energètic,
d'aigua, etc. reforçant l'avaluació ambiental estratègica en la gestió preventiva del
medi, per tal de no esgotar les reserves i assegurar les existències futures.
Aquesta lluita cal que tingui les següents idees força i que determinin
respostes a les següents qüestions:
Qüestions bàsiques:
- Un país compromès a conservar el seu patrimoni natural, i a no causar
cap pèrdua neta de biodiversitat a l'interior ni a l'exterior de les seves
fronteres. Un país endreçat, amb paisatges quotidians lliures de banalitat i
mediocritat, que conserven la identitat i reforcen el sentiment de comunitat i
pertinença, la bellesa i la diversitat (deure de conservar el patrimoni
natural: biodiversitat i geodiversitat i la qualitat dels paisatges).
- Una república decidida a revitalitzar els sistemes comunals de gestió i governança dels recursos naturals, tant terrestres com marins.
Acordar els
recursos naturals
que han de "sortir de lògica mercantilista/utilitarista" que
significa:
- Que la titularitat del recurs ha de ser necessàriament pública.
- La gestió i l'aprofitament poden
ser privats, comunals o públics, segons els casos.
En el supòsit que puguin ser privades en alguns recursos: quins i en
quines condicions?
- El sol: no es podrà posar cap taxa
ni impost al seu aprofitament.
- El vent: no es podrà posar cap
taxa ni impost al seu aprofitament .
- El domini públic hidràulic: Les
aigües superficials i subterrànies que abasteixen la població i la cabana
ramadera amb models a petita escala, orientats a cobrir necessitats bàsiques..
Replantejament general del règim de concessions i de les concessions existents,
per tal que els preus de l'aigua de rec en l'agricultura intensiva o en
l'abastiment d'instal·lacions de ramaderia intensives, el paguin els seus
usuaris . Les àrees inundables per revingudes de 100 anys o menys de període de
retorn, no podran ser edificades.
- El domini maritimoterrestre -totes
les platges- la integritat del qual serà restaurada i preservada, gravant els
propietaris i usuaris de les instal·lacions que causin la seva erosió, i
valorant quines han de ser desmantellades.
- Els boscos madurs, els boscos de
ribera, els boscos protectors de l'estabilitat de vessants o d'allaus, que
passaran a ser de domini públic o comunal -si no ho són ja- i seran preservats
per les seves indispensables funcions ecològiques i socials.
- Els fons marins bentònics, on no hi serà admesa la pesca
d'arrossegament.
- El subsòl (inclòs l'urbà) i els recursos minerals que pugui contenir.
- Els recursos miners, com ara hidrocarburs, que pugui haver-hi en el
domini marítim.
- Els sòls urbanitzables "programats": la seva qualificació
urbanística comportarà que siguin expropiats i passin a ser de promoció
pública, que haurà de justificar la seva necessitat i adequació en el marc de
la planificació territorial i sectorial vigent.
C.5.1.1.2: Implicar la societat civil en la conservació del Patrimoni
Natural
C.5.1.1.2.a: Informar a la societat amb transparència. Se l'ha
d'informar periòdicament sobre l'estat i tendències del patrimoni natural i la
biodiversitat i el deute ecològic. S'ha de prendre el compromís d'informar
regularment i de divulgar a la societat l'estat i les tendències dels diversos
components del patrimoni natural, en el marc de l'Observatori del patrimoni
natural i la biodiversitat, del Consell Assessor pel
Desenvolupament Sostenible, el Consell de Protecció de la Natura, o altres
organismes amb credibilitat demostrada. S'han de rendir comptes públicament dels resultats de les polítiques de
conservació del patrimoni natural i la biodiversitat, així com sobre el deute
ecològic del país.
C.5.1.1.2.b: Drets i Deures. S'ha de fomentar la corresponsabilitat social catalana en la
conservació de la natura. Potenciant la participació del Tercer sector
ambiental en tots els àmbits on sigui raonable per aconseguir la implicació ciutadana
col·lectiva en la conservació del patrimoni natural, fomentant especialment les
diverses formes de voluntariat.
L'adopció de la conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural
hauria de ser una premissa degudament recollida en els principis configuradors
de la nova legalitat i en el seu text constitucional. Caldria incorporar el
dret a la natura i fins i tot dels drets de la natura, és
a dir del reconeixement que la natura és subjecte de dret, com ja han fet
altres constitucions.
Una república que aplica el principi de responsabilitat: on qui malmet
l'ecosistema o el contamina, paga tots els danys que causa, a curt i llarg
termini, sigui quin sigui el sector d'activitat. Per
fer-ho possible, caldria
-
Millorar les recerques i la
difusió dels vincles entre la salut ambiental i la salut humana: pel que fa a
la qualitat de l’aire, de l’aigua, dels aliments, dels hàbitats i paisatges, a
fi de fomentar les polítiques preventives aliades amb la natura.
-
Millorar la regulació dels delictes ambientals comesos dins del país, o
fora del país (on hi hagi responsabilitat d'organitzacions
catalanes).
-
Millorar la justícia en matèria de patrimoni natural, dotant a la
fiscalia de medi ambient dels mitjans necessaris per fer front als delictes
ecològics (via penal, igual com es fa per combatre la
corrupció política).
-
Facilitar que les organitzacions orientades al bé comú puguin accedir a
la justícia ambiental per impulsar denúncies de delictes contra el patrimoni
natural.
C.5.1.1.3: Adoptar mesures de finançament i/o fiscalitat ambiental que
fomentin la conservació del patrimoni natural.
C.5.1.1.3.a: Recuperar amb urgència els recursos destinats a les
polítiques de conservació del patrimoni natural. Cal aplicar un programa de mesures
urgents per revertir la regressió i la pèrdua dràstica de recursos que s'ha
produït els darrers anys en les polítiques de conservació del patrimoni
natural.
C.5.1.1.3.b: Finançament. S'ha de dotar d'una estratègia diversificada de finançament de la
política de patrimoni natural, que combini les aportacions ordinàries de les
administracions competents, amb nous instruments fiscals, més participació en
el finançament comunitari i altres mecanismes innovadors, amb l'objectiu
d'eliminar el dèficit crònic d'aquest finançament.
És essencial la creació d'un Banc de Crèdit Local per tal de garantir el
finançament dels projectes de les Administracions locals i
les entitats de custòdia del territori de Catalunya, equivalent a l'Institut Català de Finances
que fa la mateixa funció respecte a les empreses catalanes.
C.5.1.1.3.c: Adoptar mesures de fiscalitat ambiental i de distribució
dels recursos públics. Aplicant criteris de distribució dels recursos públics en funció dels
beneficis i serveis eco-sistèmics, atès que la fiscalitat ambiental s'ha anat
aplicant a altres vectors ambientals com l'aigua, els residus o l'aire, però
encara no s’aplica en l'àmbit del patrimoni natural
(excepte el Fons del Patrimoni Natural creat el 2017 per la Llei de mesures
fiscals a partir de la recaptació de l'impost sobre emissions de CO2).
C.5.1.1.3.d: Nova fiscalitat ambiental . S'han d'aplicar noves figures impositives que gravin totes les
activitats que ocupen, fragmenten o degraden el patrimoni natural, com són la
urbanització, les noves infraestructures o la dispersió de noves construccions
en el sòl no urbanitzable. Amb la mateixa lògica, s'han d'aplicar desgravacions
i bonificacions fiscals a les finques rústiques que es comprometin, mitjançant
acords de custòdia del territori, a la conservació del seu patrimoni natural.
S'han d'estudiar les possibilitats del pagament per serveis ambientals com a
incentiu per a la restauració dels sistemes naturals més amenaçats.
C.5.1.2. Evitar
i restaurar la fragmentació dels espais naturals induïda per infraestructures o
urbanitzacions.
C.5.1.2.1.
Desenvolupant legislació protectora i modificant
aquelles normatives que faciliten la fragmentació dels sistemes naturals, per
tal d’actuar de manera preventiva, per
exemple modificant la legislació territorial i urbanística per tal d’atorgar
una protecció definitiva als sòls no urbanitzables que tinguin funcions ecològiques essencials, amb la participació de la
societat i les entitats defensores del territori, orientades al bé comú.
C.5.1.2.2. Salvaguardant l'agrobiodiversitat i el paisatge en mosaic.
C.5.1.2.2.a:
Recuperar els paisatges en mosaic i la gestió activa
dels espais oberts, prioritzant les àrees forestals més vulnerables i
amenaçades pels incendis. Cal revertir la tendència a la desaparició d'espais
oberts (prats, pastures, espais agrícoles d'alt valor natural, guarets , etc.).
Aquesta situació provoca una enorme pèrdua de biodiversitat, homogeneïtza el
paisatge i augmenta el risc d'incendis. La recuperació dels paisatges en mosaic
ben orientada no sols permet assolir importants objectius ambientals, sinó
també socials i econòmics, creant llocs de treball en el sector primari .
C.5.1.2.2.b: Adoptar mesures urgents de salvaguarda de l'agrobiodiversitat
i de foment dels coneixements ecològics tradicionals, per a la conservació dels coneixements
ecològics tradicionals i les varietats autòctones de plantes cultivades i de
races d'animals domèstics en perill de desaparició, impulsant el seu inventari
a les comarques on no en disposen, prioritzant la seva conservació in-situ, a
més de la seva preservació en bancs de germoplasma, bancs de llavors i altres
tècniques ex-situ.
C.5.1.2.2.c: Compatibilitzar amb les energies renovables. S'ha estimat
que l’autoabastiment amb energies renovables demanaria ocupar unes 45.000 ha
distribuïdes sobre el territori. Tant les fonts eòliques com fotovoltaiques
demanen territori i generen impactes sobre ell, motiu pel qual cal una acurada planificació i avaluació
d’impactes ambientals i
territorial, terrestres i marítims.
C.5.1.2.2.d: Dissenyar la Infraestructura verda de Catalunya, seguint les directrius de la Unió
Europea, que integri, en un xarxa territorial interconnectada el sistema
d’espais naturals protegits, els àmbits agraris estratègics i els grans espais
verds urbans o periurbans, garantint i millorant els serveis eco- sistèmics i
la connectivitat ecològica. Aquesta estratègia demana impulsar projectes de
restauració ecològica que millorin la Infraestructura verda de Catalunya,
desfragmentant hàbitats, millorant la funcionalitat eco-sistèmica o recuperant
la connectivitat. Impulsant solucions basades en la natura per resoldre
problemàtiques ambientals, sempre que això sigui possible, ja que acostumen a
ser més sostenibles, de menor cost i major eficàcia que les actuacions
convencionals, a més de contribuir a la millora del patrimoni natural i la
biodiversitat.
Els sòls qualificats com de “protecció
especial” pels 7 Plans Territorials Parcials (PTP) vigents inclouen tots els
espais protegits anteriorment esmentats, els connecten físicament i n'afegeixen
d'altres. Comprenen aproximadament un 60% del territori. Cal tenir en compte
també els sòls qualificats com de protecció territorial pel seu interès agrari
i/o paisatgístic, per la protecció enfront de riscos naturals, etc.
La protecció normativa que els atorguen
els PTP és feble, però aquests espais són una base fonamental per a la
configuració de la infraestructura verda de Catalunya.
C.5.1.2.3:
Conservar i restaurar la connectivitat ecològica
C.5.1.2.3.a:
Actualitzar i aprovar les Directrius de connectivitat ecològica de Catalunya
(2006)
C.5.1.2.3.b:.
Actualitzar i aprovar el PTS de connectivitat ecològica de Catalunya (2008) de
manera que integri també la connectivitat fluvial.
C.5.1.2.3.c:
Promoure un Pla nacional de restauració de la connectivitat ecològica a escala territorial i urbanística, infraestructures verdes,
desfragmentació de la xarxa viària i ferroviària: supressió d'infraestructures
lineals redundants, soterrament, etc., construcció de passos de fauna
correctament dimensionats per evitar els encreuaments dels
connectors biològics amb les infraestructures de mobilitat i els accidents que
s'ocasionen.
C.5.1.2.3.d:
Restauració de la xarxa principal de camins ramaders, protegida com a patrimoni
públic, part de la infrastructura verda del país, tant amb
finalitats ramaderes com alternatives a la transhumància.
C.5.1.2.4:
Promoure estratègies integrades enfront dels riscos naturals
C.5.1.2.4.a:
Fent front a cada tipus de risc natural (inundacions,
sequeres, incendis,...) amb visió sistèmica, tenint en compte les seves
interaccions i prioritzant sempre les mesures preventives a les reactives, per
tal de reduir la vulnerabilitat.
C.5.1.2.4.b:
Aplicar criteris de planificació i gestió eco-sistèmica a la política
hidrològica (espais fluvials i les seves conques hidrogràfiques). Cal implementar els cabals ecològics establerts al Pla de Gestió de
l'Aigua a Catalunya (2016-2021). Incorporant criteris de naturalització,
connectivitat, desfragmentació i conservació dels sistemes naturals aquàtics a
la gestió dels espais fluvials de Catalunya. Promovent la restauració de boscos
de ribera i hàbitats fluvials inexistents o degradats amb la col·laboració
d'entitats del tercer sector, centres educatius i poblacions locals
riberenques, [per pal·liar riscos de riuades i inundacions].
C.5.1.2.4.c:
Avançar en l'adaptació al canvi climàtic. Desplegar i
aplicar l'estratègia definida en la Llei catalana de Canvi Climàtic, i anar-la
adaptant periòdicament a l’evolució dels reptes ambientals i socials que
generin les tendències climàtiques.
C.5.1.2.4.d:
Manteniment
C.5.1.2.5. Activar el paper de la societat civil en la prevenció dels
riscos naturals
C.5.1.2.5.b: Prevenir via l'acció. Les lleis que hi ha en referència a la
prevenció d'incendis, algunes són molt efectives i d'altres s'han fet més per
intuïció i pressions econòmiques que no pas estudiant bé el tema sense
coneixement suficient. Així doncs, les mesures com l'estassada a la vora de les
carreteres, l'esclarissada al voltant de les carreteres i urbanitzacions,
l'eliminació indiscriminada de vegetació sota les línies elèctriques, les
neteges de sotabosc i la pastura, poden pal·liar els incendis. Ho diuen proves
que s'han fet i estudis estadístics que ho demostren.
Però de forma resumida, l'objectiu principal és la de deixar i afavorir
que els boscos siguin la més semblant a què han estat durant milions d'anys.
Espècies autòctones poc i molt ombrívols. Cal prioritzar la
prevenció al bosc. Cal ajudar als propietaris privats a tenir el bosc en
condicions, si ells no ho poden assumir.
C.5.1.2.6: Rehabilitar i restaurar indrets ecològicament molt malmesos
C.5.1.2.6.a: Amb una bona gestió: revisant l'accés motoritzat al medi
natural, evitant el trànsit excessiu per zones sensibles o vulnerables, amb
repoblacions, sembra, plantació, etc., i aportant sol nou i fixant-lo amb la
sembra o plantació d'espècies fixadores.
C.5.1.2.6.b: Dissenyar i executar projectes concrets . Promovent projectes emblemàtics
de restauració ecològica de gran escala, seguint els exemples de la recuperació
de l'estany d'Ivars, la desconstrucció del Club Med a Cap de Creus o la
desurbanització de la Pletera al baix Ter, on es recuperin la integritat i la
funcionalitat dels sistemes naturals, com:
- El
riu Ebre, el Delta i els sistemes naturals que hi estan relacionats
- La plana de Lleida i els sistemes esteparis
- L'alta muntanya pirinenca
- Les muntanyes i sistemes naturals litorals i prelitorals del Camp deTarragona .
C.5.1.3. Tenir cura
C.5.1.3.1: Potenciant les mesures de gestió del patrimoni natural i els ENP (Espais Naturals Protegits)
C.5.1.3.1.a: Articular un nou model de gestió del sistema actual d'espais naturals protegits: reforçar els recursos de la Xarxa de Parcs i els consorcis de gestió. Recuperar i reforçar els recursos econòmics i de personal a la Xarxa de Parcs de Catalunya i en els consorcis que gestionen espais protegits, per incrementar la seva capacitat de gestió, posar les bases cap a un model d'excel·lència i assolir els seus múltiples objectius en els àmbits de la conservació, l'ordenació de l'ús públic i la contribució al desenvolupament local.
C.5.1.3.1.b: Desenvolupar el Pla d'ecoturisme en els espais naturals protegits de Catalunya. Portant a terme les accions previstes al Pla, ordenant, estructurant i regulant tota l'oferta d'activitats tot garantint els objectius de conservació dels espais protegits. Regulant de manera urgent les diverses formes de turisme i de lleure actiu a la natura. Continuant impulsant, on sigui adequat, la Carta europea del turisme sostenible en els espais protegits.
C.5.1.3.1.c: Establir un sistema nodal d'Espais Protegits. Els ENP són qui ocupen el territori i les àrees antròpiques són les tenen segona prioritat en l'ocupació. Això cal establir-ho en una legalitat que estableixi un sistema nodal d'Espais Protegits. Els ENP s'entenen cada vegada més com infraestructura verda.
C.5.1.3.1.d: Impulsar un organisme inspirats en Conservatoire du Littoral et des Rivages lacustres, per protegir els espais costaners més amenaçats
C.5.1.3.1.e. Impulsar un organisme inspirat en el National Land Trust, que significa propietat pública dels territoris on cal preservar la seva existència pel seu valor multifactorial i per constituir un llegat per les generacions futures.
C.5.1.3.1.f: Impulsar l'activitat de l'Institut del Paisatge. Essencialment cal preservar el paisatge catalogat ja avui dia i dotar-lo amb recursos per la regeneració dels paisatges malmesos actuals.
C.5.1.3.1.g: Delimitar i protegir els espais de valor ambiental . L'Administració del Govern de Catalunya ja ha fet esforços amb diversos àmbits (delimitació, protecció, rehabilitació, etc.) d'espais naturals que cal que culminin, per això cal una inversió important. En termes d'objectiu genèric, entre altres cal que els rius amb les seves riberes i els seus espais de llibertat fluvial associats, els aiguamolls i maresmes, les costes i el litoral, romanen íntegres i públics, cal la plena qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies, rius, llacs i aiguamolls, de l'aire i el clima.
Avui disposem, per exemple, d'un sistema d'espais naturals protegits que comprèn el 32% del territori terrestre + 85.628 ha. marines; tanmateix, molts d'ells gairebé no disposen de gestió, mentre que el nucli principal del sistema, els parcs naturals i els altres espais naturals de protecció especial, ha patit entre els anys 2010 i 2015 un intent de desmantellament del qual encara no s'ha recuperat. Així mateix, pel que fa a la biodiversitat territorial, diversos indicadors assenyalen una tendència al retrocés que es fa palesa en la disminució i la fragmentació de determinats hàbitats i en l'increment de les espècies amenaçades.
El Pla d'espais d'interès natural (PEIN) configura el sistema d'espais naturals protegits de Catalunya. Incorpora, entre altres, els parcs naturals i els altres espais naturals de protecció especial i els altres espais de la xarxa comunitària Natura 2000. En síntesi:
184 espais ≈ 32% del territori + 85.628 ha. Marines
PEIN i Natura 2000 han estat unes eines relativament efectives de protecció preventiva però, en general, hi ha mancat una gestió activa i de caràcter positiu, tant pel que fa a la conservació com a la integració en les economies i estructures locals.
Un estudi rigorós realitzat sobre els beneficis socioeconòmics dels espais naturals protegits de Catalunya, mostrava com cada euro públic invertit en els espais naturals protegits generava 9 euros de beneficis a les economies locals (Institut Cerdà, 2015). I un altre estudi del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya sobre els valors de la superfície forestal del país, mostrava que el 80% del valor total corresponia als serveis eco-sistèmics (Plana, 2005).
C.5.1.4: Aturar
la pèrdua de la biodiversitat a la comunitat vegetal
C.5.1.4.1:
Promoure una nova política forestal orientada al bé comú.
C.5.1.4.1.a: Nova política forestal : La realitat actual és les funcions més importants dels boscos són socials, tot i que la majoria dels boscos de Catalunya són de propietat privada. Com que el mercat actual no fa viable els seu aprofitament, se n’ha abandonat la gestió, cosa que comporta desequilibris en els boscos que havien estat fortament intervinguts fins mitjan segle passat, com ara els grans incendis forestals que els afecten periòdicament. Es proposa impulsar una nova política forestal a Catalunya que reconegui les funcions prioritàries dels boscos, i fomenti, en aquells on sigui possible, una indústria verda (fusta, biomassa, etc. ) fent possible la gestió pública o l’expropiació dels boscos que no siguin gestionats correctament. Tots els boscos de titularitat pública, seran gestionats per organismes públics amb criteris que permetin maximitzar els seus serveis ecosistèmics.
C.5.1.4.1.b: Fomentar l'ús de la biomassa com energia renovable primigènia de proximitat: Es poden utilitzar les persones sense prestacions, per fer la neteja dels boscos, i convertir aquestes podes en pellets. Moltes calefaccions dels edificis públics, propers a espais forestals, podrien funcionar amb biomassa, estalviant grans quantitats de diners amb la compra d'energia fòssil i nuclear, i es crearien molts llocs de treball, no solament en la neteja dels boscos, sinó també amb la fabricació de calderes i tota la infraestructura necessària per al seu funcionament. Tenim un país amb una de les masses forestals més denses d'Europa, aquest sistema, reduiria molt el risc d'incendis, i al mateix temps aquesta neteja serviria per a un major i millor desenvolupament de la massa forestal, i posterior aprofitament en fusta comercial. Caldria prioritzar les instal·lacions més pròximes a les zones boscoses, i les instal·lacions que permetin aprofitar l'energia tèrmica residual, prohibint els transport de biomassa més enllà de les distàncies on els balanços energètics siguin deficitaris.
C.5.1.4.1.c: Aprovar una xarxa de reserves forestals integrals (a evolució natural) representativa dels ecosistemes forestals del país, que permeti preservar estrictament els pocs i petits rodals de boscos centenaris que romanen a Catalunya. Es tracta dels ecosistemes terrestres més biodiversos, un a patrimoni únic i insubstituïble, la preservació dels quals pot generar molts més beneficis socials i econòmics que no pas la seva explotació forestal, per exemple amb finalitats terapèutiques o d’ecotusime. .
C.5.1.4.1.d: Promoure la recuperació dels boscos planifolis propis. S'ha de prioritzar la regeneració natural de la vegetació per davant de la repoblació, la qual només s'aplicarà quan la regeneració sigui massa lenta o molt difícil. Es pot fer aplicant-hi treball social per tal de recuperar, amb una gestió forestal selectiva adequada, el domini dels boscos planifolis (alzinars, rouredes, etc) , que són molt menys piròfits enlloc de les pinedes que s’han fomentat, directament o indirecta, durant les darreres dècades i que han contribuït a generar uns paisatges forestals molt vulnerables als incendis forestals.
C.5.1.4.1.e: Retorn al patrimoni original: Voler fer fusta a Catalunya és inviable tenint en compte que als països nòrdics obtenen unes quantitats de fusta per hectàrea i any, unes 7 vegades superiors a Catalunya. Si deixéssim que els boscos es vagin autorepoblant de les espècies autòctones, roures i alzines principalment, i que arribin a boscos adults, el problema dels incendis quasi desapareixeria, l'absorció de CO₂ seria més gran i un lloc molt més aprofitable turísticament que els actuals boscos de pins incipients.
C.5.1.4.1.f: Hi ha una estratègia per evitar la pèrdua de flora, que està pendent d'aprovar. El cas dels boscos vells, madurs o centenaris és especialment significatiu, perquè són els hàbitats terrestres més biodiversos, motiu pel qual haurien d'estar en el primer lloc de les prioritats de conservació. Però això no ha estat mai
C.5.1.5: Aturar la pèrdua de biodiversitat faunística
C.5.1.5.1: Adoptant mesures concretes sobre cada problema existent (espècies amenaçades, reintroducció d'espècies, espècies invasores...)
C.5.1.5.1.a: Elaborar un Programa de restauració animal. Hem de protegir les espècies amenaçades per evitar-ne l'extinció, protegint els seus hàbitats, creant santuaris de protecció integral. En casos extrems, recorrent a la cria en captivitat, a la reintroducció o repoblació, guardant mostres genètiques, etc.
C.5.1.5.1.b: Aprovar el Catàleg de fauna amenaçada amb caràcter d'urgència, i els plans de recuperació de les espècies més amenaçades. Aprovar el Catàleg ja elaborat i aprovar els plans de recuperació més urgents, per evitar la pèrdua de biodiversitat.
C.5.1.5.1.c: Reduir el furtivisme i el tràfic d'espècies. Amb un control exhaustiu de la cacera furtiva i del tràfic d'espècies protegides
C.5.1.5.1.d: Aprovar l'Estratègia contra les espècies exòtiques invasores: Aprovar una estratègia que comprengui els aspectes preventius, d'alerta immediata, de control de poblacions i d'erradicació (cargol poma, abelles asiàtiques, cranc pota blava, porcs vietnamites...), tenint en compte el creixent impacte ecològic, social i econòmic de les invasions biològiques.
C.5.1.5.1.e: Adoptar programes específics. Prioritzant mesures en la reintroducció d'espècies en perill d'extinció (ossos, aus, ...), Informant la població local, formant-la adequadament i, molt important, no aplicar-les fins que no es compti amb l'aprovació de les diferents entitats o associacions amb interessos en la qüestió i amb el mateix territori.
Algunes xifres: Segons el Catàleg d'espècies de fauna salvatge en perill del DMAH(2010), no aprovat, sintèticament,
- 84 espècies en perill d'extinció (ós bru, rata d'aigua, llop, fura, sargantana pallaresa, esturió, fartet).
- 175 vulnerables
- 13 espècies extintes
Efecte de polítiques sectorials diverses i de l'absència de plans de recuperació per a 98% de les espècies en perill o amenaçades.
Manquen inventaris d'insectes (90% biodiversitat) així com de la majoria d'espècies de fauna marines. Manquen llibres vermells els grups
Manca de programes de seguiment. No sabem perdem
EDITORS i CONTRIBUÏDORS.
- Joan Guarch i Calvet.
- Jaume Miranda i Canals.
- Joaquim Sempere-Carreras.
CONTRIBUÏDORS i FONTS.
-Salvador Cid; Conservació.cat; David Serrat; Andreu Gonzalez; Xavier Carceller; Josep Mª Mallarach;
Eulàlia Comas