Sempre els clàssics ens il·luminen.
Marc Tul·li Ciceró (106-43 aC) fou un gegant del pensament i de la política de tots els temps.
Ens ha arribat un breu assaig - Montaigne encara trigaria 1.700 anys a aparèixer-, titulat "Com governar un país". Guia antiga per a polítics moderns, sobre el govern de les Nacions, o la “governança”, com es diu ara.
El panegíric més reeixit sobre aquest text prové probablement de John Adams, segon president dels Estats Units (1735-1828), que va afirmar:
“És com si, en llegir cada pàgina, estigués llegint la història de totes les èpoques i nacions, i sobretot la dels darrers quaranta anys del nostre estat. N’hi haurà prou de canviar els noms perquè tot el que s’hi explica sigui aplicable a nosaltres.”
Podria signar-se avui.
Ciceró fou un escriptor prolífic, del qual, miraculosament, s’han conservat molts textos: tractats, reflexions generals i cartes personals. Sempre el jutgem amb la distància dels segles, i això comporta un gran risc de distorsió. Així i tot, podem afirmar que era un home conservador, per la època, que propugnava més l’enteniment que no pas la confrontació, fet que el fa intemporal per equilibrat. Les seves reflexions conserven plena vigència perquè incideixen en l’arrel de la condició i l’actitud humana.
Podem sintetitzar deu dels seus “consells” o aforismes sobre el govern. Són realment universals i intemporals, però alhora connecten directament amb la realitat de cada època:
1. Hi ha lleis universals que regeixen la conducta i les relacions humanes.
Ciceró era creacionista; la teoria de l’evolució encara era molt lluny. Els déus dictaven les lleis, i amb elles, els drets i llibertats dels homes. Haurem d’esperar fins a 1948 per veure una declaració universal de drets humans laica, tot i que la Declaració d’Independència dels EUA (1776), redactada per bons lectors de Ciceró, ja introduïa aquests conceptes que s'han fet universals:
"We hold these truths to be self-evident: that all men are created equal; that they are endowed by their Creator with certain unalienable rights; that among these are life, liberty and the pursuit of happiness…"
2. La millor forma de govern és la que es basa en l’equilibri dels poders.
Fins a Montesquieu (1748), no s’articula plenament la divisió de poders, però Ciceró ja advertia que cal disposar-ho tot de manera que “el poder limiti el poder”. Un principi fins i tot més avançat que el del mateix Montesquieu. D’aquí deriven els famosos contrapesos de la democràcia nord-americana.
3. Els qui governen haurien de tenir un caràcter propi i una integritat excepcionals.
Ciceró exigia als governants valor, capacitat i determinació. Avui, aquestes qualitats escassegen. El valor s’ha disfressat de prudència; la capacitat, substituïda per l’adoctrinament via consignes; i la determinació, reemplaçada per l’obediència a l’aparell de la jerarquia del partit. Per això, l’exigència ciceroniana resulta gairebé inexistent en la nostra realitat política, amb honroses excepcions.
4. Cal tenir a prop els amics i encara més a prop els enemics.
Una sentència que s'ha transformat en clàssica. En primer lloc, implica respecte per l’enemic: no subestimar ningú, ni persones, ni nacions. La història ho demostra: El Vietnam contra els EUA, Afganistan contra Rússia i EUA, Ucraïna contra Rússia, avui. També vol dir que cal observar de prop l’adversari, per reduir el risc de menysteniment o sorpresa. Tot el contrari de la prepotència i l’orgull de molts.
5. La intel·ligència no és cap defecte.
Des d'Adlai Stevenson, cap polític realment brillant ha estat candidat a la presidència dels EUA (1952,1956). La intel·ligència política ha estat relegada darrere l’astúcia i les navallades. Els intel·lectuals desperten sospites: hi poden entendre massa. El resultat??, discursos buits, sovint incoherents i sovint també incomprensibles. Ciceró, una vegada més, apunta al cor del problema.
6. Per obtenir resultats, cal fer concessions.
Els catalans som titllats sovint de pactistes. Som ciceronians en això. Pactar és senyal de respecte a l’adversari. Ara bé, Ciceró advertia també que no sempre convé cedir: a vegades, el pacte pot ser percebut com una feblesa i portar-nos a una desfeta majúscula. Tenim molta experiéncia.
7. No s’han d’augmentar els impostos si no és absolutament necessari.
Més actual, impossible. Al segle I aC, ja deia que la funció d’un govern és garantir primer que el ciutadà pugui conservar el que és seu, més que redistribuir la riquesa. Una visió avui molt conservadora, però també afirmava que la concentració extrema de riquesa era perillosa. L’Estat, conclou, ha de vetllar per un equilibri entre els qui tenen i els qui no.
8. La immigració enforteix un país.
Roma va créixer integrant pobles sencers. Cinc emperadors —Trajà, Adrià, Marc Aureli, Máxim i Teodosi— van néixer en els seus orígens a la Hispània romana. Avui, un català no sera mai president del Govern avui, ni President d'Espanya si fóssim una república. A més, els esclaus intel·lectualment dotats podien assolir la llibertat i posicions de poder. Una societat meritocràtica, en part, que veia en la diversitat una font de fortalesa. Avui és d'actualitat total.
9. Mai no s’ha de començar una guerra injusta.
Què és just o injust? Antiga qüestió. Però Ciceró defensa que la guerra només s’ha d’emprendre en defensa pròpia o de l’honor de la nació. Una visió noble, sí, però avui sovint ignorada en favor d’interessos econòmics o geoestratègics.
10. La corrupció destrueix les nacions.
Sigui quina sigui la seva forma, la corrupció corromp la comunitat. Avui, juliol del 2025, veiem com el president dels EUA manipula els mercats amb declaracions per beneficiar interessos privats. Això incita al descontentament, que pot derivar en còlera i eventualment en rebel·lió. Els efectes dels mals morals poden trigar, però sempre arriben.
I no parlem de la situació Espanyola que no tenim espai per tractar...
Epíleg. Una anècdota antològica.
Ja entrat en la vellesa, Octavià —convertit en l’emperador August— va veure un dia el seu net llegint una obra de Ciceró. El noi, espantat, va intentar amagar el llibre, atès que Ciceró havia estat condemnat a mort per ordre del seu avi. August, però, va agafar el llibre, en va llegir un fragment i li va tornar tot dient: “Un home savi, fill meu; un home savi i amant de la seva pàtria.”
Un altre testimoni històric que ens sembla contemporani és del germà petit de Ciceró, Quint Tul·li. En el 64 aC. va escriure al seu germà un breu tractat sobre com presentar-se a les eleccions al Consolat. Poc podia pensar-se que aquest document passaria a la posteritat, no sols pel seu valor intrínsec, ans per la sorprenent actualitat dels seus encertats consells, més enllà d'altres consideracions ètiques.
Els nostres polítics llegeixen Ciceró??. No ho sembla. Però caldria. I potser un altre gall ens cantaria, com diu la saviesa popular.
TEMPUS FUGIT
(992)
P. S. Aforismes extrets de l’edició "How to Run a Country", Princeton University Press, 2013.