LA NATURA COM A SOLUCIÓ.
La natura és la mare de tot i tots i per tant més sabia que tots nosaltres plegats.
L'economia, especialment la contemporània, es pot assimilar a una combustió, generant disrupcions com espetecs i bombolles fruit de la mateixa combustió dels materials diversos, com la mateixa combustió natural.
Un altre símil lligat a la natura és que l'economia cal que creixi continuadament, decréixer va en contra de la condició humana, i si fos així aniríem cap a la desaparició.
A tot creixement li calen combustibles, essencialment elements que contenen energia en un sentit ampli. I aquest creixement no tindría d'estar lligat a la combustió que sempre és irreversible i, per tant, finita. Per aquesta raó l'economia cal que estigui lligada a les energies molt abundoses, que vol dir que estigui lligada a les energies dites renovables, que essencialment vol dir lligades a la mateixa natura.
Ens cal molta energia. La recent COP 30 al Brasil ha refermat el compromís mundial (197 països) de descarbonització, encara que els grans països més contaminadors no s'han compromès gens, però cal dir que la consciència global de perill avança. La posició Europea, la nostra, ha enunciat el compromís de reduir el 90% d'emissions pel 2040, respectes a l'edat preindustrial, encara que amb concessions parcials. És una molt bona notícia, sols són 15 anys de treball intens i d'espera activa.
Però cal identificar clarament que el primer obstacle és l'acumulació de capital lligada a la combustió que és un fre real a tota evolució.
Fons de capital, i països productors, com Saudi Arabia s'hi han oposat aferrisadament, són un fre real a les noves indústries renovables, i si oposen i s'oposaran amb totes les seves capacitats, que són moltes i ara amb el recolçament MAGA.
Però el Sol i la Natura són la nostra esperança certa.
Alguns fets, de la circumstància d'avui 2025, són ben coneguts:
- Les renovables solars i eòliques avancen i arriben a un record de 793 GW (amb un creixement anual de l'11% darrer any), s'estima que el consum mundial es de 17.700 GW, per tant, estem molt lluny encara de tombar el braç a la combustió.
- L'energia nuclear està adaptant-se com tecnología de producció energetica a tenir un paper d'energia de transició, aprofitant els desenvolupaments de petites centrals fruit dels reactors militars desenvolupats per a portaavions, submarins i d'altres, i que generen les centrals conegudes com a SMR amb nous criteris de seguretat, cost i gestió de residus. No podem saltar de cop i segurament és un pas que cal donar, encara que no ens agradi a la meva generació.
Però el retorn a la natura en termes energètics és el nostre futur més cert. Exemples:
- L'energia geotèrmica profunda del mateix planeta és sota els nostres peus. A Catalunya tenim recursos geològics primigenis. Ho vaig exposar a: https://jaumemirandacanals.blogspot.com/2024/03/ i segueix totalment vigent. Hi estem al damunt i és infinita a escala global i universal, i de combustible gratuït.
- La fusió nuclear, "l'energia de les estrelles", avança no sols en els grans projectes com l'ITER (International Thermonuclear Experimental Reactor), molt criticat, com ho va ser la NASA al seu temps i avui, per mastodòntic, però que obre el camí a moltes petites empreses als EUA i Europa, que tenen inicis de resultats molt prometedors. Serà la solució definitiva i infinita.
- L'aigua dolça, essencial per l'ésser humà, que està lligada a les energies naturals de la física de l'atmosfera. Globalment, l'aigua dolça representa el 2% del 71% de la cobertura líquida de la superfície terrestre. El canvi climàtic està alterant tots els equilibris i ens cal, i ens caldrà més i més aigua potable, per a nosaltres, els animals i les plantes de la superfície terrestre.
Separar la salmorra de l'aigua marina, i afegir-li els minerals dels estàndards per ser considerada potable, és un process gran consumidor d'energia. Para una osmosi inversa d'un metre cúbic d'aigua potabilitzada, avui, és necessari de l'ordre de 3,5 kWh.
L'osmosi inversa i les noves membranes són els sistemes tecnològics més comuns i prometedors avui. Però el cost de l'energia és el real factor limitant per a l'adopció universal.
Un nou sistema que és conegut com a dessalinització submarina. Es tracta de submergir un sistema de membranes a uns 500 metres de profunditat, on la pressió és de unes 50 atmosferes a causa de la pressió de la columna d'aigua, i aquesta pressió hidroestàtica fa la tasca de separar la sal de l'aigua, i aleshores l'aigua purificada, és bombejada a la superfície. Pur ús natural de la hidroestàtica que a altes profunditats és molt estable en termes de temperatura i pressió.
No sols és un concepte teòric, empreses a Oslo (Flocean), Abu Dhabi (NY Univ.), Holanda (Waterise), Los Angeles (OceaWell), i moltes altres estan iniciant el camí en aquest concepte de "Drink Deep". La indústria de les infraestructures de l'aigua és centenària i conservadora, però les seves reticències seran superades per l'augment exponencial de la demanda per les sequeres que el canvi climàtic ja ens demostra, i l'estalvi energètic que ja està en fase de demostració del ordre de 40-50% en els costos energètics de potabilització.
Aquests tres exemples de generació energètica de present-futur: l'energia geotèrmica, la fusió nuclear i la hidroestàtica de grans profunditats, són ja realitats inicials que ens generaran les grans quantitats d'energia que ens cal per al nostre futur.
TEMPUS FUGIT. 858. novembre 2025.