HOMO SAPIENS
L'home contemporani s'autodenomina «Homo Sapiens», en un exercici de supèrbia antropològica.
L'antropologia com a ciència hauria de contemplar l'evolució d'aquest primat, que és l'home, també com es comporta respecte a ell mateix, i aleshores segurament la classificació seria de «Homo Habilis», com a màxim, per com es comporta en les societats que ha creat.
De fet, ens preuem del molt que hem avançat i de la nostra especialització en les nostres habilitats, però no som conseqüents amb els aspectes més crítics de les nostres civilitzacions.
Ens dividim en races, quan de fet sols hi ha una sola raça humana que presenta diverses morfologies, totes lligades al clima de la franja terrestre on habitem i a l'alimentació que ens hem pogut donar.
Els cànids sí que tenen races molt diferenciades, l'home no.
Calen solament dues o tres generacions d'educació i alimentació proteínica per a fer convergir el que anomenem races humanes. Sols cal fixar-se en les cues de les botigues de luxe del passeig de Gràcia de Barcelona, on pacientment fan cua, grups de xinesos i xineses per adonar-se que tenen una alçada física com l'europea, i una educació i un color assimilable a la de qualsevol membre del nostre continent.
A l'edat mitjana a Europa, l'educació superior d'aleshores, anomenada arts lliberals, es dividia en el Trívium (la gramàtica —la llengua—, la dialèctica —la filosofia—, la retòrica —raonar i parlar—) i el Quadrivium (l'aritmètica —l'àlgebra i el càlcul—, la geometria —el dibuix analític—, l'astronomia —on som a l'univers—, i la música); aquesta és, tal com s'anomenava, l'educació clàssica general.
Posteriorment, i encara dura, es dividí en ciències i lletres des de la Il·lustració. I avui es deixa l'herència clàssica per les Universitats d'herència saxona, que formen les seves classes dirigents, deixant les altres formacions per les classes burgeses més il·lustrades i orientades al mercantilisme.
Copsar tot el saber era impossible, d'aquí que tal pretensió originés l'insult de setciències, definit per l'Enciclopèdia Moderna Catalana de Joseph Fiter (1912) com "Qui de tot vol entendre sense saber (sic)".
Però la situació actual té un punt reduccionista. No estudiem gairebé res d'astronomia, per exemple.
Situem-nos on som, com a part de l'Univers on estem.
Avui 2026, la sonda interplanetària Voyager I, llançada el 1977, és a 25.000 milions de quilòmetres de la Terra. És el primer objecte que ha sortit del sistema solar, ha visitat Júpiter i Saturn, ha sortit de l'Heliosfera amb èxit, i viatja lentament a 17 km/s.
Ja és a 25.000 milions de quilòmetres de casa, que no és res còsmicament parlant; es tracta d'una petita nau (de la mida d'un automòbil) que continua lliscant per la negror infinita. Aquesta Voyager I, llançada el 1977, des de llavors no ha deixat d'avançar, incansable, durant gairebé mig segle.
Porta un disc d'or amb salutacions, música i fotografies de la Terra… un missatge embotellat per a qualsevol forma de vida que pogués trobar-lo i entendre-ho en el seu camí.
Els seus senyals electromagnètics ara triguen més de 22 hores a tornar a nosaltres, creuant un abisme còsmic que, vist des de la Terra, cap altre artefacte humà no ha aconseguit travessar.
I així i tot… continua parlant.
Avui, Voyager I no és només una nau: és el nostre testimoni etern, un ambaixador còsmic i silenciós que continua allunyant-se cap a un territori sense mapes, recordant-nos que alguna cosa construïda per les nostres mans encara viatja entre les estrelles, explorant en nom nostre.
El que no ens imaginem és que, en els pròxims 5.000 milions d'anys, la Voyager I continuarà viatjant i el nostre Sol haurà consumit el seu combustible i implosionat en forma de nana blanca, col·lapsant els seus planetes, Terra inclosa.
La NASA, la institució mare que la va llançar, prediu que en 1.000 milions d'anys la Voyager I arribarà sols a l'altre extrem de la Via Làctia, la nostra Galàxia. Cal dir que els astrònoms que han estudiat el conjunt d'imatges proporcionades pel telescopi Hubble estimen que hi ha més d'un bilió de galàxies en l'Univers observable amb els mitjans actuals. El nou telescopi James Webb (JWST) està ampliant l'observació.
Ja llavors el Sol haurà evaporat els oceans de la Terra, i les restes de la nostra civilització que encara estiguin presents desapareixeran.
Què té a veure l'astronomia amb l'educació i nosaltres? Poc i molt.
Poc, en el sentit que, com no estudiem astronomia, perquè no és aplicable a les nostres vides materials, no ens afecta en la nostra consciència d'espècie.
Molt, si tornéssim a les disciplines clàssiques, seríem més conscients que som una casualitat cosmològica: amb aigua provinent de l'exterior del nostre petit planeta rocós, i a una distància del Sol que la manté líquida, aquesta casualitat ha generat la vida animal i vegetal que temporalment existeix.
I un primat que s'autodenomina «Homo Sapiens», que és el més avançat en la seva evolució fins ara, es creu el rei de l'Univers. Tempus Fugit, més que mai.
TEMPUS FUGIT 825, novembre 2025.