Avui (9/9/2024) és notícia que l'actual Govern de la Generalitat sols ha nomenat 200 alts càrrecs de l'organigrama de govern, i alguna premsa li reclama que encara en té per a nomenar 300 més per arribar als de l'ordre de 500 que és el nombre de càrrecs que es consideren càrrecs executius de designació política que el Govern de la Generalitat comporta en la seva organització.
Aquesta situació és admesa con natural i democràtica. I és un disbarat des de tots els punts de vista.
- Cap partit polític no té ni la nòmina de persones capaces esperant ser nomenades, ni tenen el coneixement necessari per governar especialment amb el coneixement especialitzat com el que un govern modern demanda.
- L'accés al poder sembla que és el botí de guerra que premia els guanyadors electorals i la nòmina de càrrecs n'és una part d'aquest botí.
- L'argument que els quadres polítics provinents de l'administració local tenen experiència suficient, és menystenir els ordres de magnitud, en múltiples dimensions de diferència, que hi ha entre el govern d'un municipi o una direcció general o una conselleria.
- L'experiència i coneixement adquirit dels càrrecs substituïts desapareix quan resulta que és un patrimoni de tots, pagat per tots, i que es perd en el millor dels casos.
- Els partits polítics són agrupacions d'interès, avui dia sense ideologia política substancial, sols amb interessos difusos que ja es concretaran en arribar al poder. Això és difuminar realment el perquè la ciutadania vota.
- Els programes polítics són en el millor dels casos desiderates que no tenen cap concreció, ni material, ni econòmica. Llegir-los és un acte de masoquisme, ja que no concreten més enllà dels llocs comuns, ratllant en molts casos en la pura propaganda.
- Les persones que militen en els partits, majoritàriament prosperen practicant dues regles bàsiques: l'obediència cega i l'adaptació davant de l'adversitat. L'obediència es concreta en la regla d'or "qui es mou no surt a la foto". L'adaptació cal que sigui l'oportuna davant de les turbulències internes que sacseixen els partits periòdicament.
- Cap candidat a càrrec se li demana un currículum especialment adaptat a les necessitats del càrrec del qual pren possessió. Ni cal que en sàpiga mínimament. Es dona el cas, que no cal que sàpiguen llengües ni llegir un pressupost. Si cal, i molt, que actuïn com corretges de transmissió de les instruccions rebudes, sense cap reflexió al respecte.
- Es dona el cas que viatgen a reunions europees o internacionals i congressos de l'especialitat del seu departament sense tenir reunions al respecte, ja que no poden comunicar-se amb ningú.
- El seu desconeixement els condueix a la trivialització de les discussions i tractar problemes complexos amb solucions trivials o pitjor amb dilacions culpables, per la via del dia passa any empeny.
- El "carpe diem" és una constant amb reflexions del tipus, si fins ara ha funcionat, mal o bé, no cal que ho canviem, si ho canviem nosaltres no ho veurem efectiu, per tant, que ho resolgui el següent.
- El màxim objectiu, en molts casos, és administrar no governar. Administrar una realitat té un risc acotat, en canvi, governar implica carregar-se de molts riscos inherents a qualsevol canvi.
- També hi ha alguns càrrecs que, amb bona voluntat, tracten de governar, i en conseqüència, canviar les coses, aleshores són tractats d'il·lusos o visionaris.
- La complicitat entre "els meus" respecte "els altres" és paradigmàtica, i determina el desistiment de responsabilitats.
- El curtterminisme és sempre present, donat que les legislatures durant quatre, o menys anys, i el cessament és segur independentment de l'excel·lència en la gestió, la conseqüència és que no cal emprendre accions que no generin resultats immediats.
- El cicle democràtic està contraindicat amb les decisions a mitjà i llarg termini. Cap política important pot donar resultats en un període de quatre anys o menys.
I així podem seguir, descrivint la situació executiva actual.
Caldria prendre determinacions coherents amb les necessitats de govern del país. Algunes d'elles són:
1. Els organigrames del Govern haurien de ser coberts amb alts càrrecs de dues classes: escollits i de carrera. No pot ser que cada canvi de govern comporti 500 cesses i nous nomenaments. Els nivells dels escollits serien com a màxim: H. Consellers, secretaris generals i alguns directors generals, a més dels seus gabinets i assessors. La política de l'aigua, per exemple, és millor que la portin directament directius tècnics clarament, sota supervisió política en qualsevol cas.
2. L'Escola d'Administració Pública de Catalunya, hauria de ser el nucli central de la funció pública executiva, cal que tingui recursos i es modernitzi en termes d'exigència i que triï, via oposició, els alts càrrecs de carrera i els hi doni la formació del més alt nivell possible. Amb perspectives internacionals en molts casos. L'estat francès i angles són exemples.
3. L'interinatge hauria d'estar prohibit. Cada any caldria que es fessin i executessin les convocatòries necessàries per cobrir les vacants naturals i les noves places. És molta feina, i, en canvi, contractar un interí és immediat si es té pressupost.
4. La contractació laboral hauria de créixer progressivament, la propietat del lloc de treball i el càrrec no hauria de ser legal. Això és un desafiament que un govern seriós i de futur hauria d'entomar.
5. La formació continuada amb exàmens al llarg de la vida del servidor públic, hauria de ser present i obligatòria. I seria el veritable camí de promoció.
Aquestes sols són cinc, caldria tot un programa polític de veritat al respecte. No parlar més de reforma de la funció pública i transformar en fets un programa de canvi real.
Hi ha esperança de reflexió i canvi, la iniciativa
https://professionalitzem.cat/
és una esperança de rebuig a la situació actual i canvi cap a la situació europea, com a mínim.
Tenim 243.000 treballador públics al Govern de Catalunya (Idescat,2022), i cada conseller del ram canvia amb una cadència de 2-3 anys. Per exemple, des de 1977, hi ha hagut dinou H. Consellers/es de Territori en quaranta-set anys, el de més durada fou l'H.C. Quim Nadal amb set anys de mandat, imaginem que això funciones així a la Volkswagen, o qualsevol gran empresa d'aquestes dimensions.
Doncs la Generalitat de Catalunya és la primera empresa del país en diferencia.
Tempus Fugit.
(1039) 9.9.2024