El Departament d’Economia de la Universitat d’Oxford, classificat en la segona posició del rànquing THE 2025 (Times Higher Education), ha publicat un Research Briefing el 31 de gener de 2025 sobre l’estat de l’economia d’Espanya i Portugal. L’informe ofereix una anàlisi equànime i aclaridora de la situació econòmica espanyola per al bienni 2025-2026.
Creixement econòmic recent i factors impulsors
El creixement acumulat de l’economia espanyola entre 2021 i 2024 ha estat del 18,8% del PIB, superant amb escreix la caiguda del -10,9% el 2020, l’any de la pandèmia global. Aquest fet diferencia Espanya d’altres economies europees comparables i suposa un creixement mitjà d’aproximadament el 2% anual, tot i haver hagut de recuperar la caiguda del 2020. Això posa en context l’optimisme governamental, matisant qualsevol lectura triomfalista.
El 2024, l’economia espanyola ha crescut un 3,25%, destacant dins d’Europa, mentre que Catalunya ha assolit un 3,6%. Aquest ritme de creixement supera el d’economies més grans i madures. L’informe atribueix aquest dinamisme a tres factors clau:
1. L’expansió del sector serveis.
2. L’augment significatiu del turisme.
3. L’increment de la immigració.
A aquests elements s’hi sumen els fons europeus, tant els estructurals i de cohesió com els nous i importants Next Generation, que han actuat com a motor addicional del creixement. Observem diversos punts de vista:
Impactes i sostenibilitat del model de creixement
Si bé aquestes dades són positives en termes quantitatius, també comporten desafiaments econòmics i socials.
A nivell exterior, es destaca que els tradicionals dèficits comercials s’estan convertint en superàvits moderats, fet que contribueix a contenir el deute extern, tant públic com privat.
A nivell intern, cal subratllar dos factors que han estat determinants:
1. La ràpida recuperació del turisme, amb una previsió de 100 milions de visitants el 2025. Un assoliment que, després de la crisi del 2020, semblava difícil d’imaginar.
2. L’“excepció ibèrica” en matèria energètica, que ha protegit Espanya i Portugal de l’impacte de la crisi del gas rus, estabilitzant els costos i el subministrament energètic.
Mercat laboral i demografia: reptes de futur
L’informe preveu que l’ocupació continuarà creixent el 2025-2026, consolidant una tendència positiva. Entre 2021 i 2024, l’ocupació ha augmentat un 3% anual, una xifra que representa una quarta part del creixement total de l’ocupació a Europa. La reforma laboral de 2022, que va reduir a la meitat els contractes temporals, ha estat un factor clau en aquesta evolució.
L’atur ha caigut fins al 10,6% el 2024, quan el 2013 era del 26,3%, una millora impensable fa només deu anys. A Catalunya, el 17,4% de la població el 2024 és estrangera (1,4 milions de persones). Això ha generat un canvi en la percepció social, passant de la idea que “ens treuen els llocs de treball” a “no accepten els nostres costums”, fet que podria tenir conseqüències socioculturals en el futur.
Més enllà del turisme, el creixement també s’explica per factors de més valor afegit, com les exportacions industrials i de serveis.
El llarg termini: què ens espera el 2040?
Cal alertar que ningú no està planificant el futur a deu o quinze anys vista, i aquest és un dèficit important. Aixó es patent en tot, en el món de l'energia, per exemple. Si Espanya arriba als 50 milions d’habitants el 2040 (i Catalunya als 10 milions), el creixement econòmic no serà suficient: caldrà també un creixement social estructurat, que no es pot improvisar.
Segons Oxford, el creixement econòmic a llarg termini es mantindrà en línia amb la mitjana europea, impulsat per:
• L’arribada de treballadors llatinoamericans, nòmades digitals i perfils de gran valor afegit.
• L’atracció de jubilats europeus, cercant bon clima i preus assequibles.
Aquesta dinàmica implica que Espanya continuarà depenent d’Amèrica Llatina per al seu creixement demogràfic i per tant econòmic.
No obstant això, persisteixen importants bretxes en qualificacions i salaris. La integració completa dels treballadors poc qualificats—tant locals com nouvinguts—tardarà dècades.
El repte de la productivitat: més greix que múscul?
Oxford apunta que l’economia espanyola està creixent en volum, però no en valor afegit. Hi ha més població, però no més qualificació, i això afecta directament la productivitat. Aquest és el cost d’un creixement basat en factors extensius i no en la innovació o l’eficiència.
A més, l’informe identifica debilitats estructurals que podrien limitar el creixement futur:
1. Baixa inversió en relació amb el PIB, fet que manté un creixement lent del capital.
2. Dificultat per atraure inversió estrangera, a causa de:
• Elevada fiscalitat.
• Incertesa política i risc regulador.
• Ineficàcia del sistema judicial.
3. L’augment dels preus de l’habitatge i els lloguers, que podria generar pressions salarials i reduir la competitivitat si supera els guanys de productivitat.
Conclusió: un diagnòstic conegut.
Aquest informe no revela res que els analistes locals no coneguin. No obstant això, veure-ho síntetitzat i analitzat des d’una perspectiva externa i solvent reforça la certesa d’aquest coneixement.
TEMPUS FUGIT.
(794) Gener 2025.