Nascut a Barcelona el 15.10.1941 i mort per un accident inversemblant i dramàtic el passat 2 de setembre d'enguany.
Amb un punt d'emoció els voldria apropar més que una nota necrològica una laudatio de la seva personalitat i especialment la seva empremta que deixa sobre el País.
Solans, arquitecte per l'ETSAB el 1965 on va tenir com a mestres en Manuel Ribas i Piera i posteriorment en Xavier Subias i Fages que li transmeten una visió multidisciplinària de la planificació territorial i l'urbanisme.
De fet, ell en el seu preuniversitari ja tria la sociologia com a assignatura optativa i duu a terme un cens del barraquisme a BCN, premonitori d'un dels seus objectius que fou la seva erradicació.
Entra al Gabinet de Programació de l'Ajuntament de Barcelona bressol de molts servidors públics que posteriorment nodreixen les institucions democràtiques del País. En Subias Fages com cap, nomenat per l'alcalde Porcioles, l'introdueix en la gestió municipal barcelonesa. En el període 1972-73 col·labora en el Pla d'urbanisme de Lisboa que li obre nous horitzons.
Fins ací seria un procés professional normal, però la percepció general de funcionari "brillant i creatiu", com deia en Ribas Piera, el propulsa cap a una acceleració en la seva carrera que podem sintetitzar en tres instants.
El desembre de 1969 li van encarregar a en Manuel de Solà-Morales i Rubió, que ho deixa molt aviat, i en Solans, el Pla General Metropolità com a directors tècnics, és una resposta política del Ministerio perquè actuï com contrapès a la creació del Consorci dels túnels del Tibidabo (novembre 1969), sota un Gerent-comissari designat pel Ministerio i un subgerent que fou Albert Serratosa i Palet.
Solans, amb sols 30 anys, crea el seu equip, en l'edifici de la nova Corporació Metropolitana de Barcelona de la Plaça Lesseps, i aconsegueix en un temps rècord imaginar, crear i instrumentar el PGM traspassant la planificació existent anterior, filla del Pla Comarcal de l'escala 1:10.000, i introduint-hi uns nous conceptes propis, a un nou mapa topogràfic a escala 1:2.000 per la totalitat dels 28 municipis de l'època, una primera aprovació es produí el març de 1974 i el juliol del 1976 s'aprova definitivament. Fou bescantat per poc progressista en el seu començament, encara que en pocs anys fou considerat també revolucionari i és encara vigent avui ¡¡, i aquest és un dels grans dèficits dels quaranta anys de la nostra democràcia urbanística. Aquest pla ha configurat la vida de 3,2 milions de persones de l'Àrea Metropolitana de Barcelona en aquests darrers quaranta-tres anys.
El PGM va tenir múltiples efectes: va legitimar l'actuació pública creant legalitats consistents i informades, va introduir amb fermesa el concepte de patrimoni públic, és produir l'efecte de contenció de preus durant dècades, i ordena el creixement i especulació prèvia denominada desenvolupista.
Si el comparem amb el Pla Cerdà, Cerdà va planificar sobre gairebé el no-res com era el pla de Barcelona, encara que amb instruments topogràfics com un teodolit Troughton&Simms la tecnologia òptic/mecànica més avançada a l'època; en canvi Solans ho tenia molt més difícil i va establir la visió conceptual de la regeneració urbana amb instruments digitals, els més avançats del moment.
El segon instant és en un període crític de la nostra història. El 28/12/1976 l'alcalde Socias Humbert li demana ser el delegat de Serveis d'Urbanisme, Solans posa tres condicions: 1000 Mptas./any per comprar sòl per equipaments per la ciutat, clam ciutadà històric, cap adscripció política i no ser pressionat pels actors urbanístics. Ell, ja amb la visió del canvi que s'albira, s'aconsella de diversos partits polítics laboristes i conservadors, i accepta. Amb trenta-set anys s'enfronta el repte de preparar la ciutat per la democràcia urbanística.
Com diu la Marguerite Yourcenar en el seu Adria, en el s.I-II, "quan els déus vells es retiren i els nous no havien arribat, l'home era lliure". Solans en aquest instant (1977-1980) tenia el poder, derivat del seu coneixement, i era lliure de conformar el futur i ho va fer, va preparar sòl urbà i modernitzar l'urbanisme barceloní fent, en sols tres anys i mig, les tasques que la democràcia li hagués costat una dècada d'aprenentatge i esforç, ben segur.
Tenim la seva herència del que va fer, però tenim també l'herència d'assolir que no es fessin certs disbarats, un exemple sols: l'Espanya industrial tenia un projecte d'un grup que volia una enorme densificació d'habitatge i avui hi tenim un parc urbà dels que Barcelona n'està molt mancada.
El tercer instant, en l'inici de la democràcia, el setembre del 1980 amb trenta-nou anys, és nomenat director general d'Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, i és el període de plenitud en termes de la seva maduresa personal i l'eclosió de la seva tasca.
L'H.C. Josep Maria Cullell i Nadal li proposa, i Solans demana no ser sols un DG normatiu ans també executiu i per tant demana la creació de l'Institut Català del Sòl, del qual actua com a vicepresident executiu i fou el seu braç creatiu per dur a terme la planificació aprovada per la DG, amb la construcció de milers d'habitatges i dotzenes de polígons industrials per tota Catalunya. Sintonitza amb l'anhel generalitzat que Catalunya és un tot i ha de créixer compassadament i no com havia crescut en el passat.
És inabastable descriure la tasca duta en aquests vint anys fins a l'11 de gener del 2000 quan cessa, però es pot afirmar que la configuració del País va canviar amb la tasca discreta, eficient i eficaç de la DGU normativament i l'ICS com braç executor. Va tindre la confiança de cinc H.C. i la seva tasca va tenir el reconeixement dels governs i les oposicions.
Finalment cal esmentar la seva activitat com urbanista d'exercici lliure duu a terme el Pla Municipal d'Urbanisme de Vic, Mataró, Sant Feliu de Guíxols, Puigcerdà i d'altres municipis, també sabia ser un professional de lliure exercici.
Els reconeixements foren múltiples, Creu de Sant Jordi 2003, Membre IEC 2005, Cavaller de la Legió d'honor de França 2004, Membre de la Reial Acadèmia de Belles arts 2004, entre d'altres.
Avui, entre l'estupor general, l'acomiadem amb el convenciment que ens deixa el gran ordinador territorial contemporani, la seva tasca ens afecta i afectarà en tots els racons del País i en tots els àmbits d'actuació de la nostra societat.
En aquest moment final voldria tenir un record, amb afecte, per la seva muller Anna Marsillach i tota la seva família.
Tempus Fugit.
(1090)
19.9.2019