Per a qui escriu un. És una pregunta perenne que tota persona que escriu es fa directament o indirectament, és una pregunta reflexiva que, de fet, no té resposta. La resposta és múltiple, tant resposta per qui escriu, o pel lector en alguns casos. Gairebé sempre qui escriu està a l'dictat de si mateix, és com una vàlvula d'escapament a les pròpies vivències i de les pròpies realitats, a la pròpia vida en definitiva. Per a qui va escriure Juli Cèsar la Guerra de les Galias ??, perquè algú l'llegís, per al Senat que tenia previst arrasar, o per al mateix. Poc s'imaginava que generacions de joves l'haurien com a model mentre estudiaven latin, de fet només parlava escrivint per a aquest. Cap escriptor pot preveure quin és l'horitzó del que escriu, excepte per a la seva pròpia satisfacció produïda per la satisfacció de la seva pròpia necessitat. Podem comparar-ho amb un acte sexual propi, tipus onanisme, o compartit en silenci .; el silenci és intrínsec a qualsevol escriptura, i és l'avantsala de la concentració que permet somiar, imaginar i definir el que s'escriu.