dilluns, 22 de juliol del 2019

RESIDUS.







Àrea C: EQUILIBRI AMB LA NATURA
Àmbits C.6


1.- L’augment de la producció de residus

Economia circular: objectiu “residu zero”

Canviar la forma de produir, distribuir i consumir:
-       Economia de la distribució
-       Disminuir la generació de residus i la contaminació inherent vol dir canviar les formes de produir,
distribuir i consumir

La política de les 3R: Reduir, Reutilitzar i Reciclar
-       El millor residu és el que no existeix
-       Jerarquia en la gestió: som conscients dels recursos que contenen els productes que usem?
-       Es una política eficaç la reducció, recuperació, reparació, reutilització i reciclatge de residus?
 Què ens diu Europa?
-       Quins són els propers reptes i objectius?
-       Optimitzar balanços d'energia i de matèria


2.- La recollida i el tipus de recollida de residus

Qui contamina paga
-       Per tal de deixar de contaminar
-       Responsabilitzant els productors sobre els residus que generen els seus productes
-       Control intel·ligent
Sistemes de dipòsit, devolució i retorn
-       Noves formes de recollida
-       Més protagonisme de l'administració
La recollida porta a porta
-       aconsegueix els millors resultats en recollida selectiva (quantitat i qualitat dels residus recollits)
 dels residus municipals
Homogeneïtzar el tipus de recollida
-       per permetre una millor recollida en origen
-       adaptabilitat a les tecnologies i al territori
-       minimització dels impropis


3.- Tractament (i infraestructures de tractament) dels residus

Principis de suficiència i proximitat
-       per la implantació d'infraestructures de tractament i/o destí final dels residus.
-       millorar la logística de tractament
Les incineradores
-       cada cop menys útils i necessàries
-       deixar de cremar
Els agents socials i els ciutadans
-       participació per decidir la localització d'infraestructures de residus
-       participació social en la implantació
-       participació social en el seguiment
-        

4.- La gestió de recursos i residus

La gestió de residus per Ens Supramunicipals, cada cop més necessària:
-       Responsabilitats compartides
-       Reducció de complexitat
-       Importància dels Ens Supramunicipals
Actualitzar el sistema de taxes
-       implantant un sistema fiscal verd.
-       perquè es va introduir a Catalunya un cànon de residus?
-       transparència en els costos
-       responsabilitat i distribució de costos
-       incentius econòmics per la recollida selectiva
-       nova Llei Marc.
Hàbits, coneixements i actituds
-       respecte a l'ús i utilització de recursos
-       respecte a la producció de residus.
-       amb programes d'informació i formació ciutadana


5.- Controls estrictes a les dejeccions ramaderes, especialment als purins.

-       tractar-los com a residus.
-       revisar la classificació de residus en la qüestió dels purins
-       certificació.
-       identificació dels responsables
-       en el cas del purins es planteja si és necessari potenciar les plantes de tractament de purins
i si s'han de subvencionar

6.-  En síntesi

Incrementar la intel·ligència i cooperació social: conèixer, agrupar, planificar,... i voler.

Els gestors de residus s'han d'implicar en els objectius de residu zero, sota la vigilància estricte
de l'administració local competent.

Cada sector productor s'ha de fer càrrec dels seus productes al final de la seva vida útil, des
del disseny inicial a l'aprofitament circular.

Una planta de tractament de residus i subproductes ha de fer més que tractar-los:
-       processar per obtenir productes de qualitat, amb valor en el mercat: fàbrica de nous productes.
-       produir energia en la forma adequada (injecció a la xarxa de gas natural, per ser consumida allí
     on sigui més eficient, per exemple)
-       donar servei a l'àrea geogràfica d'influència i al país

Biogàs: peça clau en el puzle.
-       polítiques governamentals amb capacitat de promoure'n instal·lacions i solucions eficients
-       mitigació del canvi climàtic
-       seguretat en l’aprovisionament d’energia
-       gestió de residus i
-       desenvolupament regional

Tot plegat implica un canvi en la visió del “negoci” de la gestió de residus.








MOBILITAT I TRANSPORT (V3.1)







MOBILITAT I TRANSPORT (V3.1)

Àrea C: EQUILIBRI AMB LA NATURA


1.- El dret de ciutadania a la mobilitat i al desplaçament.

El dret a la mobilitat és un dret de ciutadania.
-       El ciutadà ha de tenir dret a la llibertat de mobilitat i desplaçament.
-       El dret de moure’s de les persones també comporta obligacions
-       Tota persona discapacitada té dret que se li faciliti la mobilitat i a la supressió de     totes les barreres arquitectòniques
Mobilitat a un preu assequible i de qualitat
-     Superar la concepció de la persona com a simple usuària per avançar cap a la consideració de la persona com a titular del dret a la mobilitat
-     La utilització dels serveis públics de transport constitueix un element essencial per garantir el dret de mobilitat
-     Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació, basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin la utilització del transport públic i la millora de la mobilitat
-     Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat als serveis públics
-     El conjunt d’activitats pròpies del sistema de transport públic urbà i interurbà integrat de Catalunya té la consideració de servei d’interès general de caràcter universal


2.- Planificació coordinada de l’urbanisme i la mobilitat

El model de país concreta la relació entre urbanisme i mobilitat.
-       Reordenació territorial. “Barrialització” de les ciutats.
-       Mínim impacte de la mobilitat
-       Proximitat.
-       Catalunya compacta: la Post Car-City


3.- Un transport públic de viatgers accessible, eficaç i eficient

Mobilitat neta, durable i sostenible

La funció social del transport públic col·lectiu: just socialment i respectuós amb el medi ambient.

Millores imprescindibles en el transport urbà i interurbà (especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona)
-       Acabar les infraestructures aturades
-       Potenciar la intermodalitat i connectivitat entre tots els transports públics.
-       Més transport metropolità
-       Recuperar i potenciar el bus de proximitat.
-       Apostar per la bicicleta pública amb plantejament metropolità i integrada en el     transport públic.
-       Inversió necessària per fer competitiu el transport públic
-       Transversalitat ferroviària complementària a la radialitat
-       Garantir per llei una política de mínims


4.- Un transport ferroviari de qualitat.

Marcar els Objectius a mig i a llarg termini

Definir clarament la política ferroviària de la Generalitat

-  infraestructures per viatgers.
           -  Integració  a la UE.
-  disseny, principis, serveis i demanda.

Renovar i millorar les infraestructures i la gestió

-       Millora competitiva
-       Inversió i modernització
-       Correcte manteniment de les infraestructures
-       Endarreriments històrics en la millora de la seguretat.
-       Qualitat del servei.
-       Interoperabilitat.
-       Model FGC.
-       El sistema elèctric
-       Prioritzar el ferrocarril convencional, amb el manteniment i la millora d'aquesta   infraestructura, davant de l'alta velocitat

Incrementar i millorar els intercanvis modals, especialment de transport de viatgers
-     Trencar la radialitat
-     Catalunya en xarxa.
-     Línies orbitals i transversals
-     En una àrea metropolitana tan densa de població com la de Barcelona, és complicat ordenar el trànsit de diferents modalitats de transport
-     Completar el sistema ferroviari català,
-     Barcelona/Catalunya: estendre el ferrocarril (per exemple, a totes les poblacions majors de 20.000 habitants)

Millorar les condicions d’accessibilitat, especialment de les persones amb discapacitat, a les xarxes de ferrocarril (Trens, FGC i Metro)
-       Accessibilitat interior
-       Accessibilitat exterior
-       Informació sobre accessibilitat
-       Braille.
-       Mecanismes d’accessibilitat (problemes en les rampes, megafonia...)
-       Accessibilitat total.


5.- La mobilitat i el transport per carretera
- Constituir l’Agència Catalana de Mobilitat

I- mplantar el sistema de “vinyeta” pel transport per carretera: les noves inversions viàries han d’anar a càrrec de l’ús (vinyeta).

- Reduir el transport privat: pagar per l’ús.

- Augmentant la seguretat amb les noves tecnologies (ITS, Sistemes Intel·ligents de     Transport), revisades periòdicament



6.-  El transport de mercaderies

- Infraestructures específiques per mercaderies

- El Corredor Mediterrani (CM), com Eix Logístic fonamental

- Racionalitzar la utilització dels modus de transport més adequats

7.- La contaminació atmosfèrica produïda pels mitjans de transport
 - Mesura i coneixement: fer una anàlisi molt concreta de qui, com i què genera contaminació
 - Millores tècniques:
-    vehicles no contaminants
-    tecnologies i limitacions del biogàs
-    futur pròxim

8.-  Política de preus i tarifes més justa
 - El  transport per carretera, a càrrec de l’ús:
-       Vinyeta
-       Fiscalitat progressiva
- Sistema tarifari integrat, especialment en les àrees on no arriba el transport per           ferrocarril:
-       Catalunya com un tot.
-       Simplificació: indesitjable i innecessari que el preu sigui funció de la distància.
-       Inicialment, ampliar la tarifa integrada a tot el territori d’alta mobilitat.
-       Adaptabilitat tarifaria al ús, amb tarifa plana: tot el territori podria ser una zona     única (en la que una T-10 vindria a costar uns 10€) sense cap reducció dels   ingressos.
-       IPC.
-       S’ha de seguir una política de fidelització.


9.- El model de gestió del transport.
Controlar la gestió i corresponsabilitzar usuaris, treballadors i administració.
-     corresponsabilitat i representativitat en la presa de decisions
-     en particular, conscienciar   les AAVV que, com a usuàries, facin les seves reivindicacions i propostes.

Un servei complet d’informació als usuaris.
-       informació sobre el servei i sobre els drets de les persones usuàries.
-      que les empreses operadores incrementin i millorin la informació sobre el servei,     especialment sobre les incidències.
-       editar els horaris de les línies de ferrocarril en paper o cartó (format butxaca).
-       millorar la consulta física abans de validar els bitllets.
-       informació referent al nivell d’accessibilitat de la línia.
-       pantalles informatives: funcionament correcte i més fàcils d´interpretar.
-       wi-fi gratuït a les estacions i als vagons.
Qualitat i garanties, per guanyar la confiança de l’usuari
-       l’increment de la qualitat del servei fa que augmenti la confiança.
-       fiabilitat (puntualitat,....) dels serveis.
-       determinar per reglament unes normes de qualitat del servei.
-       manteniment adequat de les estacions.
-       combois dimensionats per atendre la demanda esperada de persones.
-       tractament àgil i acurat de les queixes i reclamacions.
-       sistema de compensació pels retards que sigui comú a totes les empreses     operadores de ferrocarril a Catalunya.


10. – El futur proper: mobilitat 4.0, nous paradigmes...

-       L’electrificació total i la digitalització estan fora de dubte.
-       Els vehicles autònoms: en evolució i transformació.
-       El vehicle compartit: encara lluny culturalment, però s´acabarà imposant.
-       L’objectiu de moltes companyies: que, en un futur, els clients  no siguin   necessàriament propietaris d’un vehicle, sinó usuaris dels seus serveis de   mobilitat.