AGRICULTURA. SOBIRANIA ALIMENTÀRIA. (V3.1)

AGRICULTURA. SOBIRANIA ALIMENTÀRIA. (V3.1)

1.- L’alimentació: un dret bàsic o una mercaderia?

L’alimentació s’ha de considerar com un dret humà bàsic, perquè és una necessitat vital de tothom.

2. - La Sobirania Alimentaria

La Sobirania Alimentària és el dret a explotar i comercialitzar, al país, els recursos propis

-       - La sobirania alimentària és el dret a explotar els recursos propis del país, aprofitant-ne la

  proximitat abans d’entrar a jugar legalment amb els mercats mundials.

-       - La Sobirania Alimentària posa a les persones en el centre de l’activitat agroalimentària.

-       - Potenciar l’Agència Catalana del Consum , amb una seguretat que generi preus justos.

-       - És el dret de cada país a mantenir i desenvolupar els seus propis sistemes agrícoles i     alimentari.

3.- Protegir el sòl agrari.

Legislació que minimitzi els impactes sobre els sòls agraris, especialment:

-    Expansió dels nuclis urbans dels municipis i altres.

-    Vies de comunicació.

-    Servituds de pas.

-    Alteració del traçat de vies rurals.

-    L’ús dels aqüífers.

Planificació en positiu, enlloc de “no urbanitzable”

Promoure el Banc de Terres

Estabilitat dels espais agraris, inclosos els Parcs Agraris

-  L’espai agrari cal que sigui estable, assegurant la continuïtat futura dels terrenys agraris.

-  Seguretat jurídica al pagès, per tal de que hi pugui fer les inversions necessàries.

     i poder-les amortitzar.

-  La terra per qui la treballa..

Mesures de Concentració agrària.

Llei d’arrendaments agraris, perquè no sigui imprescindible la propietat per a poder fer de pagès.

Canviar la PAC:

-  Evitar les subvencions per Ha actuals.

-  Ajuts agraris.

-  Evitar la gran concentració agrària.

-  Terres agràries a disposició dels pagesos joves.

L’impacte de les infraestructures sobre el territori

-       - generar el mínim impacte ambiental sobre el territori.

-         atendre la opinió dels pagesos.

Convivència amb els ecosistemes.

-       - Respecte al manteniment dels ecosistemes.

-       - Reintroducció de fauna salvatge. S’ha d’analitzar els resultats que es tenen per decidir

    el futur col·lectiu amb encert.

-     Normativitzar adequadament.

Creació d’horts comunitaris.

-       - En terres de propietat pública.

-       - Estímul a la vida social.

4.- Una política agrària de modernització

Definir el model alimentari:

-        - en relació a la qualitat, diversitat i seguretat dels aliments.

-        - canvis d’hàbits alimentaris.

-        - donar veu a la ciutadania per pactar-lo.

L’agricultura catalana és sostenible?

-       - cal que ho sigui  tota la cadena agroalimentària.

-       - simplificar i racionalitzar els tràmits, eliminant la paperassa.

-       - millorar les assegurances.

-       - fomentar l’assessorament públic.

-       - impulsar la formació i la recerca agrària.

Tipus de cultius.

-  No cal dedicar terres a conreus d’agro-combustibles.

-  Agricultura variada.

-  No a les subvencions sense límit.

-  Banc de Llavors, mantenint les varietats tradicionals.

Pesticides, adobs i productes fitosanitaris: 

-       - pesticides encara no autoritzats.

-       - controls en l’ús d’adobs i productes fitosanitaris.

-       - adobs i fertilitzants naturals i ecològics.

Debat sobre transgènics.
  - obligar a etiquetar tots aquells aliments que en continguin.
  - Informació i  transparència.
  - evitar la contaminació de conreus per transgènics.

Retorn cap a l’obtenció d’aliments naturals, avui en dia dits ecològics.

5.- La política de regs.

No és viable el creixement il·limitat de regadius.

-       - Especulació en les quotes de reg.

-       - Estudis concrets sobre la viabilitat del reg.

Els únics nous regs possibles son els de suport per degoteig.

-       - Mantenir l’equilibri dels cabals ecològics dels rius.

-       - Calibrar els efectes d’un nou regadiu sobre la disponibilitat d’aigua a la zona.

-       - Regs de suport.

Millors i més eficients tècniques de reg. Nous models.

L’ACA: millorar el seu funcionament en relació a la pagesia.

6.- La ramaderia

Estimular la ramaderia extensiva a l’alta muntanya.

Incentivar l’agricultura i la ramaderia sostenible, que només serà possible si és ecològica o biodinàmica.

Banc de gens de bestiar, com a servei públic.

Dejeccions ramaderes:

-       - Pla sobre Dejeccions Ramaderes.

-       - Solucions tècniques.

-       - Tractament. En lloc de “qui contamina,  paga”, hauria de ser (especialment en els       purins): paga qui acaba traient el benefici de l’explotació.

-   Purins: regular les concentracions de granges, que ha potenciat la ramaderia     integrada, convertir-los en un subproducte de matèria orgànica, de poc pes, per     fertilitzar la terra on es necessiti.

7.- La diferència de preus al pagès i al públic

Transparència en els preus que es paguen al pagès: començant per les llotges de referència, que haurien de reflectir el preu real que cobra el pagès.

Regulació i intervenció pública:

-       - diferents nivells de regulació i per tant d’intervenció pública en els mercats.

-       - Consell Català de l´Alimentació.

-       - Pacte Nacional per a la Política Alimentària.

Potenciar la producció agrària de proximitat i Km 0

Sistemes d’emmagatzematge i conservació per ajudar als pagesos

Potenciar el model de relació directa, pagès, botiguer, consumidor:

-       - venda directa entre pagès i consumidor.

-       - figura del botiguer.

-       - paper de les cooperatives de pagesos.

-       - coordinació entre les cooperatives de pagesos i cooperatives de consumidors.

-       - circuits paral·lels a les grans xarxes agroalimentàries.

-       - paper dels oligopolis agro-industrials i comercials.