CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA I CANVI CLIMÀTIC (V3.1)

Àrea C: EQUILIBRI AMB LA NATURA

Àmbits C.6

1.- L’atmosfera: aturar el deteriorament de l’atmosfera a Catalunya

Regular, per llei, l’ecosistema atmosfèric i el seu ús, íntegrament, inclòs el règim sancionador.

Radiacions no naturals: mesurar, acotar i reduir les principals radiacions no naturals

-       Radioactivitat.

-       Electromagnètica.

-       Sònica

-       Lumínica

Gasos d’efecte Hivernacle (GEH): reduir imperativament les emissions de gasos, especialment els GEH, que produeixen el canvi climàtic.

-       Electrificació total.

-       Eliminar la combustió

-       Pacte Nacional per la Transició Energètica

-       Mentrestant, millora en l’eficiència energètica

-       Sistemes de transport sostenibles

-       Química: que es compleixi la legalitat ja existent

-       Industria Agro-Alimentaria

-       Regenerant i mantenint els boscos.

-       Fiscalitat: mesures de fiscalitat ambiental, taxa al carboni....

-       S’han de seguir els objectius de reducció plantejats pel 2030 en l’acord de París?.

Decreixement: triar entre una econòmica basada en renovables, però creixent; o bé decreixement, ja què sinó el resultat serà pitjor del que esperem.

2.- El canvi climàtic: mesures de governaça per controlar, pal·liar i/o aturar el Canvi Climàtic

Aplicació de la Llei de Canvi Climàtic (16/2017, 1 d’agost),

2.1- Territori i espai urbà

Planejament territorial: incorporar-hi els conceptes de canvi climàtic i la seva implementació

-       Legalitat protectora.

-       Nous instruments territorials

-       Legalitat planificadora

-       Construcció Eco

-       El concepte de smart i green cities ha de ser part del futur ambiental

2.2.- Ecosistemes terrestres: una gestió per a l’equilibri:

-       El paisatge com a valor.

-       Conservació de la biodiversitat

-       Protegir els boscos com un dels majors embornals de carboni

-       Una gestió forestal flexible i adaptada a cada espècie i zona geogràfica

-       Reduir les densitats de rebrots en boscos d’alta densitat

-       Períodes de rotació més llargs per a aconseguir un temps de residència més     gran   de l’estoc de carboni en peu

-       Augmentar el nombre de classes diamètriques (diversitat estructural alta) i     mantenir els arbres de més grandària

-      s’haurien d’afavorir les masses mixtes de coníferes i planifolis

-      També caldria evitar les rompudes

-      Noves estratègies de gestió,  dotant de més poder i atribucions allò que és local.

-      Instaurar vies de participació ciutadana

-      Comptar amb la població local, essent elements centrals el monitoratge i   l’aprenentatge

2.3.- Alimentació: controls i actuacions sobre el sector agroalimentari (agricultura, ramaderia...)

-       futura llei del sòl d’ús agrari

-       integrar edafòlegs (especialistes en l’estudi del sòl)

-       una gestió integral de l’agricultura i la ramaderia

-       desenvolupar sistemes més eficients de maneig dels residus i de reciclatge dels    nutrients

-       desenvolupar estratègies noves, o fomentar l’aplicació de les existents, que millorin

        l’eficiència de l’ús del nitrogen (mineral i orgànic) als conreus.

-       l’ús d’adobs orgànics en sòls  agrícoles

-       la gestió dels adobs nitrogenats és fonamental per a reduir la contribució de     l’agricultura al canvi climàtic

-       l’emissió de gasos nitrogenats: ajustar les dosis de N a les necessitats dels cultius

-       per a evitar les emissions de N2O i de NO cal aplicar únicament residus orgànics    o ramaders de qualitat

-       la introducció de diversitat als prats sembrats permanents

-       mantenir i/o augmentar els estocs i els embornals de carboni

-       la gestió i l’enterrament dels rostolls dels cultius poden contribuir a reforçar el     paper del sòl com a embornal de carboni i, alhora, millorar-ne la qualitat.

-      el biocarbó com a opció de mitigació dels efectes del canvi climàtic

-      combinar mesures de conreu de conservació i d’abancalaments elaborades amb

       criteris tècnics

-      Introduir i aplicar els conceptes de ramaderia de precisió.

-      Impulsar la recerca i l’aplicació de la nutrigenòmica a les espècies per a mantenir     la salut animal

-      l’agronomia i el sentit comú

-      mantenir la societat informada de les conseqüències que les actituds de consum   d’aliments tenen en el canvi climàtic.

-      crear grups de treball pluridisciplinaris

-     fomentar mètodes i sistemes com a mecanismes de mitigació i d’adaptació al canvi   climàtic, i fer-los atractius pel que fa a la rendibilitat.

-      optimitzar l’ús de l’energia

2.4.- Ecosistemes aquàtics continentals.

Ús adequat dels recursos hídrics disponibles.

-       Abordar la planificació i la gestió de l’ús de l’aigua a Catalunya d’una manera   global, no sectorial

-       Control i, si és possible, reducció de la demanda

-       Millora de l’eficiència, tant en la distribució dels recursos com en l’ús.

-       L’explotació de recursos locals, especialment subterranis

-       La regeneració d’aigües residuals

-       Els aqüífers que hi ha en àrees urbanes s’han de considerar «recursos de     proximitat»

-       Sistemes hidrogeològics profunds:  més costosos d’explotar, però capaços de     proporcionar volums addicionals d’aigua-

-      Gestió eficient de l’aigua en l’agricultura que augmentin tant com sigui possible     l’eficiència (kg aliments produïts/m3 d’aigua utilitzats)

-      Potenciar la R+D+I de la gestió eficient de l’aigua agrícola,

-      Monitoratge més precís dels ecosistemes aquàtics continentals

-      Preservar especialment les capçaleres dels rius

-      Llacunes temporànies d’interior:  evitar possibles modificacions justificades per   les necessitats creixents d’aigua

-      Estratègies per tal d’evitar la proliferació d’espècies invasores

-      Planificació curosa del territori, que preservés els sistemes sensibles

2.5.- El sistema litoral.

Protegir els ecosistemes marins i costaners

-      establir reserves o àrees de protecció marina amb regulacions específiques sobre   la pesca i les activitats recreatives

-      reparar els ecosistemes que ja han patit afectacions.

-      revertir la tendència actual de disminució de les praderies marines

-      plans de gestió dels recursos naturals i d’ús del mar, platges i zones costaneres   adaptats a les noves condicions que es projecten per al futur

-      reduir altres afectacions més locals derivades de les activitats humanes

-      xarxa d’observatoris marins

-      ecosistemes costaners: recuperar la capacitat d’esponjament

-      pla d’observació de la costa a llarg termini

-      començar les actuacions uns quants anys abans

-      canvi de paradigma en la gestió de la pesca: passar de gestionar estocs a   gestionar ecosistemes.

-      estratègia en la pesca costanera: mesures d’adaptació, basades en el   coneixement de les relacions entre espècies i hàbitats

-      protegir la sostenibilitat dels ecosistemes marins

2.6.- Turisme.

Millorar el nivell d’implementació de l’ecocertificació del sector turístic

-     que el sector turístic català subscrigui programes i s’integri en xarxes internacionals sobre energia sostenible i turisme

-     relacionar l’impacte del turisme amb la reducció d’emissions

Turisme litoral

-     turisme de sol i platja: en general, els calendaris d’aprofitament real de les platges del litoral català (establerts pels ajuntaments) no s’adeqüen als calendaris d’aprofitament potencial que determinen les característiques atmosfèriques i el comportament dels turistes

-     una gestió més integrada del litoral: incorporar nous paràmetres en els plans d’ordenació de les platges

-     eliminar els impactes que generen tant la regeneració de les platges com el mateix garbellament de sorres durant la neteja.

-     per a aconseguir una gestió integrada per a tot el litoral català, convindria que un ens supramunicipal establís quines són les estratègies a seguir més idònies per a cada casuística

-     així, les mesures reiteradament insuficients haurien de ser substituïdes per d’altres potser menys usuals però més eficients, com potenciar les praderies de posidònia oceànica i/o els espigons trencaonades submergits,

-     augmentar la disponibilitat d’aigua per a la població actual i futura del litoral: dessalinització, reutilització, recuperació d’aqüífers...

-     la diversificació de l’oferta turística en el litoral ha d’anar acompanyada d’un procés paral·lel de diversificació de la demanda turística

-     major implicació de l’Administració pública

Turisme de muntanya

-     turisme de neu: cal plantejar-se la possibilitat de tancar algunes estacions, sobretot si són a la mateixa comarca

-     convindria millorar el rendiment dels dominis esquiables ja existents

-     transformació d’estacions d’esquí en estacions de muntanya i també en veritables   espais d’oci,

-     Obrir un debat social i territorial a les comarques dels Pirineus amb la discussió de   propostes i alternatives per a un futur no centrat exclusivament en l’esquí.

2.7.- Residus.

Una correcte i innovadora gestió sobre el sector de residus

-     concentrar esforços en la recuperació de biogàs a les plantes de TMB i de digestió anaeròbica i als abocadors

-     el procés d’eliminació dels abocaments de les activitats econòmiques i socials només pot tenir èxit si s’interioritza una visió cíclica

-     el flux de residus que més millores pot aportar els propers anys és el dels residus d’origen ramader.

-     en general, com més cops es reutilitzi un material abans d’esdevenir residu, més impacte ambiental evitarem

-     continuar millorant  la qualitat de la FORM recollida

-     gestió dels residus en relació al context de reducció d’emissions, pensant en   l’horitzó del 2050

2.8.- Energia

Canviar el mix energètic actual i afavorir la participació decidida de les energies renovables en la producció d’energia

-     impuls a la recerca sobre energies renovables i emmagatzematge d’energia, necessaris per a les xarxes intel·ligents

-     canvi de paradigma: impuls a l’energia eòlica i a la fotovoltaica

-     impulsar solucions com ara la gasificació en una refineria de biomassa

Un ampli debat sobre els grans temes de l’energia

-     estalviar energia millorant l’eficiència dels processos en general.

-     en particular, en l’edificació hi ha un gran potencial de millora

-     passar de la gestió actual de l’oferta a la gestió de la demanda.

-     estimular la inversió privada, tant de les empreses actuals del sector com d’una nova indústria de l’energia

-     mesures concretes, amb la participació de tots els sectors implicats, començant per aquelles que poden tenir un efecte exemplar més clar

-     debat serè de què cal fer quan s’acabin les autoritzacions actuals de funcionament de les centrals nuclears.

-     Catalunya hauria de tenir un paper actiu en la cerca de noves solucions energètiques tant en la producció com en la distribució i l’ús.

-     Europa lidera el projecte ITER per a l’aprofitament de l’energia de fusió: s’hauria d’aprofitar per a tractar de tenir un lloc com a país

2.9.- Transport i mobilitat

-      potenciar l’ús de vehicles i de tecnologies més respectuoses amb el medi ambient

-      una oferta de serveis de TPC d’autobús: integrada en l’àmbit interurbà i urbà, amb   una planificació real de punts d’aparcament d’enllaç...

-      manteniment dels serveis de TPC ferroviaris:  amb una millora especial de la     fiabilitat del servei i de la puntualitat

-      bonificació dels peatges per a vehicles elèctrics i d’alta ocupació

-      aplicació de l’eurovinyeta per a mercaderies per carretera, per motius ambientals   a curt termini

-      proves pilot d’electrificació de carrils lents per a camions elèctrics als corredors

      logístics principals

-      incentiu econòmic per a la substitució de la flota vehicular per vehicles amb motor   tèrmic d’etiqueta ambiental superior

-      restricció i regulació de l’accés dels vehicles amb més impacte (amb prohibició i/o pagament de tarifa), a l’àmbit metropolità i urbà

-      gestió ambiental de l’accés a les ciutats principals

-      infraestructura segura per a mitjans de transport no motoritzats dins dels     municipis

-      prioritat de pas del transport públic de superfície, per a fer-lo més competitiu respecte del vehicle privat

-      potenciació de la motocicleta elèctrica, mitjançant ajudes públiques per a la substitució de les motocicletes de motor tèrmic

-      potenciar l’ús d’altres fonts d’energia (com ara el gas i l’electricitat) per part dels  

      vaixells atracats al port

-      substitució dels vehicles auxiliars amb motor tèrmic per vehicles elèctrics en     aeroports i ports.

-      millora de la qualitat i del procés de refinament del combustible utilitzat pels   vaixells.

-      Debat sobre el transport de mercaderies, i relacionar-ho amb autoconsum i   consum de proximitat.

-      Creixement i inversió d’infraestructures en un context de reducció d’emissions i de   protecció dels embornals

2.10.- Indústria.

-     programa per a la productivitat dels recursos a la indústria

-     servei especialitzat per a la promoció de la productivitat dels recursos a la indústria

-     comptabilitat, un àmbit clau: mesurar amb més detall i precisió allò que es vol gestionar i aportar informació bàsica a la indústria, especialment a la petita i a la mitjana

-     difusió: dirigida especialment a les PIME

-     Impulsar la producció d’energia distribuïda i de l’autoconsum elèctric., especialment amb processos de cogeneració a partir de biomassa i residus no reciclables.

-     debat sobre el futur de la indústria a Catalunya en un context de transició energètica

2.11.- Salut

                                                                                                       

Els efectes negatius del canvi climàtic sobre la salut

-     mesurament diari de contaminants atmosfèrics procedents d’una manera directa del trànsit rodat

-     reforçar el Pla d’Actuació per a la Millora de la Qualitat de l’Aire

-     impulsart l’ús del transport actiu, especialment a les grans ciutats (com ara Barcelona), per tal de reduir les emissions

-     augmentar els espais de verd urbà a les ciutats

-     polítiques per a l’eficiència energètica dels edificis

2.12.- Riscos meteorològics

L’impacte del canvi climàtic en els riscos meteorològics

-     l’establiment de comissions interdepartamentals per a la reducció del risc que assegurin la coordinació intersectorial

-     intensificar l’ús de les eines d’observació de la Terra, en particular la interferometria radar i la fotogrametria digital

Allaus

-     avançar en el coneixement i l’evolució del fenomen, mitjançant el manteniment i la potenciació del monitoratge

-     avançar en la formació dels col·lectius exposats al risc d’allaus

Sequeres

-     mecanismes de governança i gestió de l’aigua per a evitar conflictes causats per sequeres més freqüents i intenses

-     millorar el coneixement que tenim de les sequeres

-     nous estudis que tinguin la sequera com a objecte central

2.13.- Administració pública

Eines de gestió política en la lluita contra el canvi climàtic

-     La llei catalana de canvi climàtic aprovada pel Parlament es un instrument molt important

-     El Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses pel Clima i l’Energia és una bona eina

-     foment de la participació ciutadana

-     augmentar la relació de la Generalitat amb els ajuntaments

-     aplicar els tractats internacionals de canvi climàtic

2.14.- Educar

Augmentar i millorar les capacitats i els processos de comunicació

-     Adaptar la informació científica climàtica perquè pugui ser útil

-     Donar suport als espais oberts de diàleg i a les xarxes de comunicació permanents

-     Reformular i modificar el llenguatge científic que actualment s’utilitza en la comunicació pública del canvi climàtic.

-     Millorar i donar suport a la professionalització de les persones que intervenen en la comunicació del canvi climàtic.

-    Mesures a prendre per part del govern de Catalunya per conscienciar a la població de la necessitat de canviar comportaments contaminants altament arrelats en la consciencia col·lectiva.

2.15.- Recerca

Cuidar, mantenir i fer créixer la recerca sobre canvi climàtic

-      Participar i sobretot liderar el màxim nombre de projectes i iniciatives europees

-      Aplicar el màxim rigor a qualsevol procés de selecció de personal investigador,     sigui del nivell que sigui.

-      La reorganització de les institucions de recerca és un fenomen «natural» en sistemes madurs i complexos.

-     Per a fer això és imprescindible atraure l’atenció del sector privat, perquè s’impliqui en el cofinançament dels efectes i la mitigació del canvi climàtic

-     Estendre la divulgació científica, especialment als resultats de la recerca del sector privat en aquesta matèria,

-     Crear un centre de recerca especialitzat en totes les diferents implicacions del canvi climàtic, referent al món.

2.16.- Sector públic

Des del mon local

-       participació en la planificació de les polítiques climàtiques.

-       creació d’oficines municipals/comarcals de transició energètica.

-       integrar en la planificació local la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic

-       els plans municipals de lluita contra el CC es poden finançar a través del Fons     Climàtic

-       municipis turístics: avaluació específica dels serveis bàsics municipals front     fenòmens extrems.

-       Els plans municipals de lluita contra el CC es poden finançar a través del Fons   Climàtic.

El Govern s’ha de comprometre en la Planificació

-     Declarar com a obres d’interès públic determinades infraestructures d'energies renovables (Govern a proposta del Departament competent en energia).

-     Compensacions per als territoris que les acullen i els que en poden resultar afectats.

-     Avaluació ambiental de plans, programes i projectes (emissions GEH,  anàlisi de vulnerabilitat al canvi climàtic...), amb un reglament per establir metodologies.

-     Simplificació de la tramitació administrativa i d'incentius fiscals a les actuacions privades per a combatre el canvi climàtic

-     Impulsar/facilitar l’accés al finançament (via ICF) per a contribuir al desenvolupament de projectes que donin compliment a la Llei CC, com a complement del sector financer privat.

Normes de nivell internacional

-       Compromís amb les cimeres ONU i els debats UE

-       Xarxes de col·laboració entre territoris

-       Suport al mon local

-       Contribuir als objectius de l’ONU en matèria de cooperació al desenvolupament

-       Projectes de cooperació amb RVD: vetllar per no incrementar la vulnerabilitat     davant el CC i contribuir a un desenvolupament sostenible i neutre en emissions de   GEH.

Emissions GEH vehicles

-       Llei 5/2017 “d´acompanyament del pressupost 2017”

-       Entrada en vigor el 2018 (amb un període transitori 2018 i 2019)

-       Turismes: emissions nominals [ > 95 gCO₂/km – 200 gCO₂/km] ; tipus impositiu     [0,70 – 1,40 € / gCO₂ /km]

-       Vehicles comercials lleugers: emissions nominals [ < 140 gCO₂/km ] [ > 140   gCO₂/km] ; tipus impositiu [0,00 € /gCO₂ /km] [0,70 € / gCO₂ /km].

-       Motos (aplicació 2019): emissions nominals [ >75 gCO₂/km - 140 gCO₂/km] ; tipus    impositiu [0,70 – 1,20 € / gCO₂ /km]

-       Exempcions:  seguretat / salut / diplomàcia / persones amb mobilitat reduïda.

-       Bonificacions: vehicles històrics (100%).

Emissions GEH activitats econòmiques

-       Entrada en vigor 2019

-       Instal·lacions subjectes a EU ETS

-       Activitats identificades al  Annex I.1. Llei 20/2009: tipus impositiu [10 € / tCO₂ fins 30 € / tCO₂ ( any 2025)]

-       Emissions NO x vaixells: entrada en vigor 2019; a desenvolupar.

-       Emissions NO x dels vaixells durant l’estada al port: tipus impositiu: 1.000 € / tNOx

-       Eliminació de bonificacions i devolucions al consum de recursos energètics     d’origen fòssil i derivats (excepte maquinari del sector primari): 36 M€ (2015).   Secretaria Tècnica del Consejo Superior para la Dirección y Coordinación de la   Gestión Tributaria, relatives a les devolucions de gasoil professional). Es una     contradicció total.

Fons Climàtic

-       finançat amb:

- Fiscalitat específica.

- 50% Impost emissions GEH cotxes, vehicles comercials lleugers, motos (Recaptació total estimada 2020: 95 M€ -110M€)

- 100% Impost GEH activitats econòmiques.

- Pressupostos del Govern de la Generalitat.

- Subhasta del EU ETS (supeditat a acord previ amb l’Estat espanyol) Estimació 10€/tCO_2eq: 80 M€ - 90 M€

-       objectius:

▪       Promoció energies renovables

▪       Descentralització xarxes

▪       Autoconsum energètic

▪       Habitatges energèticament eficients

▪       Mobilitat sostenible

▪       Estalvi d’aigua

▪       Conservació de la biodiversitat

▪       Reducció impactes sobre la salut

▪       Protecció contra fenòmens climàtics extrems

▪       Equipaments més eficients

▪       Modificació processos productius (reducció GEH)

▪       Gestió forestal sostenible

▪       Recerca climàtica i innovació

▪       Educació i sensibilització

▪       Reducció emissions GEH sector agrari

▪       Adaptació sectors econòmics i sistemes naturals.

-       gestió i direcció: Comissió Interdepartamental de Canvi Climàtic.

Fons Verd per la Conservació natural del patrimoni i la biodiversitat

-       finançat amb 50% Impost emissions GEH cotxes, vehicles comercials lleugers,     motos

Fons Protecció ambients atmosfèric

-       finançat amb 100% Impost emissions NOx als vaixells.

Altres accions de governança que en aquests moments es contemplen per actuar sobre el canvi climàtic en diferents àmbits:

-       garantia d'accés als recursos bàsics d‘energia i aigua: consum mínim vital.

-       projecte de llei de prevenció de residus i d’us eficient dels recursos.

-       projecte de llei de foment de l’agricultura i la ramaderia sostenibles.

-       rojecte de llei de biodiversitat, patrimoni natural i connectivitat biològica.

-       desenvolupament d’estratègies específiques en matèria d’energia.

-       sol·licitud de permís per a instal·lar punts de recarrega per a VE i accés públic a   l’ús d’aquests punts.

-       edificis de consum gaire bé nul (nous i grans rehabilitacions): a partir de   1.01.2018 pels públics i 1.01.2020 pels privats les llicencies municipals d´obra han     d’incloure un disseny compatible amb aquest objectiu.