EXTRACTE DE CONCLUSIONS I PROPOSTES SOBRE L’AIGUA.
1.- Drets i deures per l'accés a l´aigua.
L’Aigua com a dret humà bàsic
- El dret per l'accés a l'aigua, com a dret constitucional i de ciutadania
- Implementació legal del Dret Seria un bon consens considerar que a Catalunya, aproximadament, una quantitat bàsica mínima per viure serien 40 l. per persona i dia i aquesta quantitat hauria de ser gratuïta.
Accés universal i equitatiu a l’aigua potable a un preu assequible per a totes les persones
- La captació, el tractament i la distribució de l’aigua Tota la part del cicle en alta, té uns costos que s’han de repercutir, per part de l'Administració Pública responsable, en el preu de l’aigua, com a servei públic, el qual s’ha de garantir a tothom, aplicant beneficis o bonificacions en funció dels ingressos de cada unitat familiar.
- La distribució en baixa. La distribució als ciutadans, en baixa pressió, és competència municipal.
El deure de complir la Directiva Marc de l´aigua.
- Convergència europea pel 2027 El pla en execució 2016-2021 dotat amb 918 Meur., cal que s'executi completament i amb la transparència necessària
2.- Com fem una gestió sostenible de l’aigua.
Els aspectes quantitatius
Protegint els ecosistemes relacionats amb l’aigua dolça i respectant els cabals ecològics dels rius
- Protegint els ecosistemes relacionats amb l’aigua dolça
- Respectant els cabals ecològics dels rius que han de ser el punt de partida de tota política d’explotació de l’aigua dels rius. El cabal ecològic és una restricció prèvia a qualsevol us.
- Cal estudiar i adoptar una resolució definitiva del tema dels cabals de compensació de les minicentrals hidroelèctriques
- L'Acadèmia. Cal impulsar la recerca i el desenvolupament a la Universitat catalana per prendre decisions basades en el coneixement profund del cicle de l'aigua.
- La Indústria. El desenvolupament de les decisions caldrà que es duguin a terme mitjançant una base industrial competent i competitiva
Els aspectes qualitatius
- Alteracions del règim de cabals dels rius i dels volums d’aigua dels aqüífers
- Contaminació per aigües residuals urbanes i industrials
- Contaminació difusa de les aigües
- Alteracions morfològiques de rius i zones costaneres
- Presència important d’espècies exòtiques invasores
- La irregularitat pluviomètrica
Mesures per tenir unes suficients reserves d’aigua.
- Controlant els nivells piezomètrics dels aqüífers
- Els aqüífers i la seva sobreexplotació
- Tot pou que dreni tot aqüífer cal que estigui autoritzat, identificat i controlat en l'espai i el temps.
- Els aqüífers estan lligats en els trams finals dels rius amb la intrusió marina
- Funció i regulació dels pantans
- Nova regulació integral cal disposar d’infraestructures de reserva, i els embassaments són una bona opció, sempre que es gestionin de forma adequada.
- La dessalació com instrument per la producció d'aigua potable
- La sostenibilitat energètica i ambiental de la dessalació
- La reutilització.
- Els transvasaments
Els objectius del PGDCFC (Plans de Gestió Districte de Conca Fluvial de Catalunya).
3.- Com combatem la contaminació de l’aigua de rius i els seus aqüífers.
Controls i mesures genèriques. La mesura sistemàtica
- Qualitat. Cal establir un sistema de control de l’estat ecològic que permeti avaluar, la salut dels ecosistemes aquàtics
- Eutrofització
- Salinitat
- Principi econòmic Cal fer executiu a tota la legalitat el principi legal vigent: Qui contamina paga.
- La Humitat La seva mesura ja iniciada per instituts com el CREAF, l'ICGC, i d'altres cal que sigui impulsat i seguit.
Un eficaç i millor funcionament de les depuradores
- Reutilització.
- Depuració total. Cal arribar a la depuració total de les zones urbanes, industrials i ramaderes.
- Actualització.
- Impuls a la depuració industrial
Les contaminacions per purins i nitrats
- Primer reduint la cabana porcina súper sobredimensionada
- Control de processos
- Disfuncionalitats i desregulació Cada granja hauria de tenir el seu digestor, per fer metà i energia local i resultaria bé econòmicament, però les grans granges no volen fer el pas i porten l’excés de purins a l’Aragó.
4.- Control al consum.
Controls a la demanda de consum per regadius agrícoles
- La dotació actual no és suficient per alguns regadius.
- Han de reduir-se les dotacions actuals, optimitzant els sistemes de regadiu
- Cal replantejar l’enfocament del tipus de regadiu
- Cal modernitzar el sistema de regadius
- Els números amb el canal d’Urgell i el Segarra Garrigues, tenint en compte els cabals que baixen pel Segre i les Nogueres i el canvi climàtic no donen, no hi ha cabal per mantenir els cabals ecològics al riu Ebre i per regar.
Controls a la demanda de consum urbà
- Amb polítiques d’estalvi i eficiència en l’explotació del recurs
- Cal una bona regulació, un bon servei públic i una sensibilització de la ciutadania sobre la seva importància
- L’àrea metropolitana de Barcelona té un consum de dotació domèstica d’aigua de les més baixes del món, però encara es pot fer un estalvi
- Cal reformular i modificar gran part de la legislació d’aigües existent
Augmentar l’eficàcia en la distribució, disminuint les pèrdues
- Caldria una auditoria periòdica i obligatòria al respecte.
5.- Qui ha de gestionar l’aigua, i com.
Cal una decidida participació ciutadana
- Participació. S’ha de donar suport a la participació de les comunitats locals
- Consells de Conca. Procedir a la reconstitució dels Consells de Conca com a òrgans col·legiats de participació pública en l’elaboració dels instruments de planificació hidrològica de la nova demarcació hidrogràfica catalana.
Cal una implicació més decidida de l’administració pública.
- Remunicipalització.
- Traspassar la titularitat, gestió i explotació dels sistemes de sanejament a les administracions actuants (ens locals o supralocals
- Rescat de la concessió del servei d’abastament en alta d’ATLl perquè torni a ser públic.
Redefinir el paper de l’ACA, com a màxima autoritat en l’Aigua
- L'Ens regulador El Parlament de Catalunya donarà competències tècniques, econòmiques i administratives a l'Agència Catalana de l'Aigua que actuarà com autoritat hídrica independent.
- S’ha d’assegurar la viabilitat economicofinancera de l’Agència Catalana de l’Aigua
- El paper de l’ACA és important si fa be el seu paper
- El model de l’ACA Les companyies poden ser privades o públiques i no hi ha cap problema si el regulador, en aquest cas l’ACA, fos independent, perquè decidiria sobre la política de preus de manera lliure i justa.
Reformes tributàries per fer una tarifació més justa
- Cal reformar la llei tributària per acabar d’una vegada amb les diferències impositives existents actualment en el cànon de l’aigua.
- Cal revisar el Cànon de l'ACA a fons
- Cal implementar una progressiva fiscalització i tarifació de l’aigua que permeti la gratuïtat de l’aigua vital, la tramificació de l’aigua del benestar i la repercussió del cost total de l’aigua sumptuària