2. CAT-FUT-AIGUA.TORTOSA.10/3/2018.

EXTRACTE DE CONCLUSIONS I PROPOSTES SOBRE L’AIGUA.

1.- Drets i deures per l'accés a l´aigua.

L’Aigua com a dret humà bàsic

• El dret per l'accés a l'aigua, com a dret constitucional i de ciutadania
• Implementació legal del Dret Seria un bon consens considerar que a Catalunya, aproximadament, una quantitat bàsica mínima per viure serien 40 l. per persona i dia i aquesta quantitat hauria de ser gratuïta.

Accés universal i equitatiu a l’aigua potable a un preu assequible per a  totes les persones

• La captació, el tractament i la distribució de l’aigua Tota la part del cicle en alta, té uns costos que s’han de repercutir, per part de l'Administració Pública responsable,  en el preu de l’aigua, com a servei públic, el qual s’ha de garantir a tothom, aplicant beneficis o bonificacions en funció dels ingressos de cada unitat familiar.
• La distribució en baixa. La distribució als ciutadans, en baixa pressió, és competència municipal.

El deure de complir la Directiva Marc de l´aigua.

• Convergència europea pel 2027 El pla en execució 2016-2021 dotat amb 918 Meur., cal que s'executi completament i amb la transparència necessària

 

2.- Com fem una gestió sostenible de l’aigua.

Els aspectes quantitatius

Protegint els ecosistemes relacionats amb l’aigua dolça i respectant els cabals ecològics dels rius

• Protegint els ecosistemes relacionats amb l’aigua dolça
• Respectant els cabals ecològics dels rius que han de ser el punt de partida de tota política d’explotació de l’aigua dels rius. El cabal ecològic és una restricció prèvia a qualsevol us.
• Cal estudiar i adoptar una resolució definitiva del tema dels cabals de compensació de les minicentrals hidroelèctriques
• L'Acadèmia. Cal impulsar la recerca i el desenvolupament a la Universitat catalana per prendre decisions basades en el coneixement profund del cicle de l'aigua.
• La Indústria. El desenvolupament de les decisions caldrà que es duguin a terme mitjançant una base industrial competent i competitiva

Els aspectes qualitatius

• Alteracions del règim de cabals dels rius i dels volums d’aigua dels aqüífers
• Contaminació per aigües residuals urbanes i industrials
• Contaminació difusa de les aigües
• Alteracions morfològiques de rius i zones costaneres
• Presència important d’espècies exòtiques invasores
• La irregularitat pluviomètrica

Mesures per tenir unes suficients reserves d’aigua.

• Controlant els nivells piezomètrics dels aqüífers
• Els aqüífers i la seva sobreexplotació
• Tot pou que dreni tot aqüífer cal que estigui autoritzat, identificat i controlat en l'espai i el temps.
• Els aqüífers estan lligats en els trams finals dels rius amb la intrusió marina
• Funció i regulació dels pantans
• Nova regulació integral cal disposar d’infraestructures de reserva, i els embassaments són una bona opció, sempre que es gestionin de forma adequada.
• La dessalació com instrument per la producció d'aigua potable
• La sostenibilitat energètica i ambiental de la dessalació
• La reutilització.
• Els transvasaments

Els objectius del PGDCFC (Plans de Gestió Districte de Conca Fluvial de Catalunya).

 

3.- Com combatem la contaminació de l’aigua de rius i els seus aqüífers.

Controls i mesures genèriques. La mesura sistemàtica

• Qualitat. Cal establir un sistema de control de l’estat ecològic que permeti avaluar, la salut dels ecosistemes aquàtics
• Eutrofització
• Salinitat
• Principi econòmic Cal fer executiu a tota la legalitat el principi legal vigent: Qui contamina paga.
• La Humitat La seva mesura ja iniciada per instituts com el CREAF, l'ICGC, i d'altres cal que sigui impulsat i seguit.

Un eficaç i millor funcionament de les depuradores

• Reutilització.
• Depuració total. Cal arribar a la depuració total de les zones urbanes, industrials i ramaderes.
• Actualització.
•  
• Impuls a la depuració industrial

Les contaminacions per purins i nitrats

• Primer reduint la cabana porcina súper sobredimensionada
• Control de processos
• Disfuncionalitats i desregulació Cada granja hauria de tenir el seu digestor, per fer metà i energia local i resultaria bé econòmicament, però les grans granges no volen fer el pas i porten l’excés de purins a l’Aragó.

 

4.- Control al consum.

Controls a la demanda de consum per regadius agrícoles

• La dotació actual no és suficient per alguns regadius.
• Han de reduir-se les dotacions actuals, optimitzant els sistemes de regadiu
• Cal replantejar l’enfocament del tipus de regadiu
• Cal modernitzar el sistema de regadius
• Els números amb el canal d’Urgell i el Segarra Garrigues, tenint en compte els cabals que baixen pel Segre i les Nogueres i el canvi climàtic no donen, no hi ha cabal per mantenir els cabals ecològics al riu Ebre i per regar.

Controls a la demanda de consum urbà

• Amb polítiques d’estalvi i eficiència en l’explotació del recurs
• Cal una bona regulació, un bon servei públic i una sensibilització de la ciutadania sobre la seva importància
• L’àrea metropolitana de Barcelona té un consum de dotació domèstica d’aigua de les més baixes del món, però encara es pot fer un estalvi
• Cal reformular i modificar gran part de la legislació d’aigües existent

Augmentar l’eficàcia en la distribució, disminuint les pèrdues

• Caldria una auditoria periòdica i obligatòria al respecte.

5.- Qui ha de gestionar l’aigua, i com.

Cal una decidida participació ciutadana

• Participació. S’ha de donar suport a la participació de les comunitats locals
• Consells de Conca. Procedir a la reconstitució dels Consells de Conca com a òrgans col·legiats de participació pública en l’elaboració dels instruments de planificació hidrològica de la nova demarcació hidrogràfica catalana.

Cal una implicació més decidida de l’administració pública.

• Remunicipalització.
• Traspassar la titularitat, gestió i explotació dels sistemes de sanejament a les administracions actuants (ens locals o supralocals
• Rescat de la concessió del servei d’abastament en alta d’ATLl perquè torni a ser públic.

 

Redefinir el paper de l’ACA, com a màxima autoritat en l’Aigua

• L'Ens regulador El Parlament de Catalunya donarà competències tècniques, econòmiques i administratives a l'Agència Catalana de l'Aigua que actuarà com autoritat hídrica independent.
• S’ha d’assegurar la viabilitat economicofinancera de l’Agència Catalana de l’Aigua
• El paper de l’ACA és important si fa be el seu paper
• El model de l’ACA Les companyies poden ser privades o públiques i no hi ha cap problema si el regulador, en aquest cas l’ACA, fos independent, perquè decidiria sobre la política de preus de manera lliure i justa.

Reformes tributàries per fer una tarifació més justa

• Cal reformar la llei tributària per acabar d’una vegada amb les diferències impositives existents actualment en el cànon de l’aigua.
• Cal revisar el Cànon de l'ACA a fons
• Cal implementar una progressiva fiscalització i tarifació de l’aigua que permeti la gratuïtat de l’aigua vital, la tramificació de l’aigua del benestar i la repercussió del cost total de l’aigua sumptuària