diumenge, 4 d’agost del 2019
PRESENTACIÓ MEMÒRIA 1984
Presentació de l'Honorable Conseller de Política Territorial i Obres Públiques.
La Memòria de l'Institut Cartogràfic de Catalunya reflecteix de forma acurada les activitats tècniques i de gestió dutes a terme durant el 1984, o sigui, el segon any de funcionament institucional després de la creació de l'Institut per la Llei 11/1982, del Parlament de Catalunya.
Aquest any pot caracteritzar-se pel trànsit d'una situació de constitució, pròpia de l'exercici de 1983, a una de creixement i consolidació, que és la característica del de 1984. Una vegada superat amb èxit el recurs d'inconstitucionalitat, interposat i resolt durant l'any 1983, i produïda la integració final del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació Provincial de Barcelona, s'ha aconseguit una unitat d'acció sobre aquest terreny a Catalunya, que ha permès la planificació eficaç dels programes cartogràfics.
D'altra banda, l'existència de nombrosos convenis de col·laboració amb institucions de l'Estat, especialment amb l'Instituto Geografico Nacional, consolida la projecció sobre diferents àmbits, com són el vols fotogramètrics, la toponímia de Catalunya, la cartografia ortofotogràfica, la cartografia urbana i d'altres.
Voldria finalment demanar als diferents grups de treball d'aquest Institut i a la seva Direcció que ens concentréssim en els treballs actualment en curs, donada la seva importància cabdal com a fonament de moltes de les actuacions territorials que el govern de la Generalitat duu a terme a Catalunya, i que es tingui cura amb els desenvolupaments per tal de mantenir el criteri de la innovació tecnològica en aquestes actuacions. Això ens condueix al vell axioma que diu que planificar el futur significa garantir successius presents.
Xavier Bigatà i Ribé.
President del Consell Rector.
Presentació del Director de l'Institut.
Aquesta Memòria significa un esforç necessari d'introspecció en el nostre camí de creixement i consolidació en les tasques de producció cartogràfica i d'estudi i desenvolupament tècnic de les ciències de la terra connexes amb el fet cartogràfic.
És difícil sintetitzar un any ric en esdeveniments i treballs, però destacarem tres fets singulars:
Primer, la consolidació definitiva dels circuits de producció digitals. Això significa l'assoliment de tots els esforços de programació, sistemes, fotogrametria assistida, entrenament dels operadors, etc., la qual cosa ha permès poder enlairar les ràtios i explotar tota la informació digital.
En segon lloc, la maduració dels grups de treball de geodèsia i percepció remota, aplicant en diversos projectes els coneixements especialitzats d'ambdós grups, que constitueixen el suport de moltes altres tasques de l'ICC.
I el tercer i darrer punt és la instal·lació a la fi de l'any de la primera màquina per a la impressió de formats cartogràfics, la qual cosa significa que per primera vegada tanquem el circuit des de l'observació directa de la terra fins a l'obtenció d'un producte digital i cartogràfic.
S'ha de dir que aquest any ha estat intensiu en l'estudi i en l'especialització, per la via de l'anàlisi, per una banda, i de l'entrenament, per una altra, per a moltes de les persones d'aquesta casa.
Aquesta línia de conducta basada en el desenvolupament i en l'obtenció de productes i serveis, serà mantinguda per aconseguir els objectius fixats que, sense un ordre de prelació, poden ser els actualment vigents.
Aquest són:
- Cobriment de tot el territori de Catalunya a escales 1:5 000 i 1:10 000.
- Producció de tota la cartografia viària 1:1 000 i 1:5 000.
- Producció de la toponímia per a les escales 1:5 000 i 1:25 000.
- Producció del mapa 1:500 de Barcelona.
- Atenció a les demandes de cartografia urbana per a diversos municipis.
- Anàlisi del registre i catalogació cartogràfics.
- Anàlisi dels treballs geodèsics.
- Obtenció de cartografia multiespectral mitjançant sistemes de percepció remota.
- Estudis geogràfics.
- Publicacions tècniques.
- Altres
En aquest darrer apartat es recull la tasca més anònima que realitzen altres grups de l'Institut, igualment importants, i que ens permeten de donar servei a la nostra Administració de la Generalitat i als ciutadans de Catalunya.
Amb el ferm propòsit d'aprofundir en la tasca ja iniciada, presentem a continuació el conjunt d'actuacions dutes a terme durant l'any 1984.
Jaume Miranda i Canals.
Director de l'ICC
PRESENTACIÓ MEMÒRIA 1985
Presentació de l'Honorable Conseller de Política Territorial i Obres Públiques.
L'Institut Cartogràfic de Catalunya presenta en aquesta publicació un compendi de les activitats dutes a terme durant l'any 1985. El resum, tot i que intenta ser exhaustiu, difícilment podrà expressar la complexitat de la tasca realitzada, en un intent de posar al dia el fet cartogràfic amb la incorporació de noves tecnologies i tècniques de treball.
L'any 1985 ha estat el tercer any d'actuació de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. En aquest temps s'ha treballat per donar a Catalunya els productes cartogràfics que li manquen, sobretot a escales petites i mitjanes. S'han produït novetats importants: Les imatges satèl·lit en fals color, d'escales 1:450 000 i 1:100 000 de tot el territori, els mapes temàtics i diverses publicacions que enriqueixen el nostre coneixement geogràfic. Especial esment mereix la Revista Catalana de Geografia, la qual ha ressorgit en una nova etapa i es converteix en una eina útil de difusió de la cultura geogràfica, així com de les seves tècniques i aplicacions més actualitzades, cobrint així un ampli ventall de necessitats del públic català.
Naturalment encara queda un llarg camí per arribar a una situació de normalitat: prosseguir la producció de cartografia topogràfica i temàtica que requereix el país, actualitzar la cartografia cadastral, etc., però podem assegurar que voluntat d'esmerçar-hi tots els esforços possibles no en manca.
Cal donar suport a l'Institut Cartogràfic de Catalunya per tal que continuï en el seu intent de millorar el nostre coneixement del territori, tot desplegant una política cartogràfica de gran abast.
Barcelona, 23 de gener de 1986
Xavier Bigatà i Ribé.
President del Consell Rector.
Presentació del Director de l'Institut.
Aquest exercici de 1985 obre una etapa d'estabilització de l'estructura de l'Institut després d'una primera etapa de consolidació: la creació l'any 1982, la constitució i traspassos durant el 1983 i el creixement produït durant el 1984. Aquests anys d'anàlisi i estudi constants han permès l'adquisició d'una maduresa en els nostres equips de treball que els ha dut a assolir les previsions, segons els estàndards de producció sòlids.
D'una banda, en l'àmbit del desenvolupament, d'entre diverses facetes, cal destacar-ne dues: la generació de la cadena de producció de l'ortofoto digital completa (projectes Diniralt i de rectificació d'imatges) i la generació dels primers fulls de la sèrie 1:100 000 de mapes a partir d'informació multispectral obtinguda pel satèl·lit Landsat IV (thematic mapper).
De l'altra, la Producció fotogramètrica, que gràcies a l'experiència adquirida, ha aconseguit estabilitzar-se dins dels marges adients tal com demostren les xifres de la present Memòria.
No pas menys importants són totes les tasques de suport, sigui numèric, geogràfic, de fotomecànica, administratiu, etc., que permeten que les diverses estructures piramidals de producció d'aquest Institut siguin sistemes funcionalment vius i per tant adaptatius als problemes cartogràfics que tracten.
Arran de l'assumpció per aquest Institut del fons i títol de la Revista Catalana de Geografia, es prengué el compromís de transformar-la en una publicació tècnica de nivell dins les àrees que comprenen les Ciències de la Terra. Aquest exercici és el primer que, amb dos exemplars ja publicats, obre una via per aconseguir aquest objectiu.
La Cartoteca de Catalunya, que cerca a hores d'ara una seu definitiva, és una realitat funcional que té un camí traçat per arribar a donar els serveis necessaris. Paral·lelament s'ha treballat en la confecció d'una norma per a l'inventari cartogràfic, aplicable a tot l'Estat, i s'ha iniciat una metodologia de catalogació que serà norma en un futur.
En resum, es pretén d'arribar a una simbiosi de manera que el desenvolupament que es vagi assolint posi a l'abast de la producció cartogràfica medis de perfeccionament, per tal de dur a terme de manera eficient, en un pròxim futur, les funcions per a les quals va ser creat aquest Institut i d'altres que se'ns encomanin, amb la finalitat de donar un servei a l'Administració de la Generalitat i als ciutadans de Catalunya.
Amb la voluntat decidida de perseverança, exposem les idees i resultats produïts per aquest Institut durant l'exercici de 1985.
Jaume Miranda i Canals
Director de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
PRESENTACIÓ MEMÒRIA 1986.
Presentació de l'Honorable i
L'Institut Cartogràfic de Catalunya presenta la Memòria del seu quart exercici 1986, en el contingut de la qual podem constatar la consolidació de l'Institut com
un organisme de la Generalitat que, reprenent la tasca iniciada pels Serveis
Geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, i es vol situar a uns nivells d'innovació i modernitat, exemplificadors d'un país
avançat de l'Europa Occidental, els estudis i la producció cartogràfica que avui
es poden generar a Catalunya.
L'eficàcia d'un equip es mesura per la seva capacitat de penetració i competència en el sector. L'Institut Cartogràfic s'evidencia com un instrument de generació d'informació territorial d'alta qualitat. Els diferents convenis i contractes
de treball signats al llarg de l'any així ho proven. Aquesta consideració dóna
fe també de la vàlua dels professionals integrats al seu si, de la bondat del
material de què disposem i de l'esforç d'adaptació tecnològica que contínua-
ment es realitza.
Perquè s'ha arribat a l'alt nivell de capacitació que s'explicita a la Memòria és
pel que volem encoratjar la Direcció i el personal de l'Institut Cartogràfic de
Catalunya per tal que segueixin el camí traçat per la via de la tecnificació, el
desenvolupament tecnològic, la producció institucional, la col·laboració amb
els diferents òrgans de l'Administració Estatal i Local, la presència científica
i tècnica als fòrums cartogràfics internacionals així com l'autofinanciació mantinguda, i la docència.
L'Institut Cartogràfic de Catalunya ha d'esdevenir un suport tècnic imprescindible per a l'actuació del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, per a tota l'Administració de la Generalitat i per al conjunt d'organismes i Institucions de Catalunya.
Per tirar endavant un país cal conèixer-lo i l'Institut té la responsabilitat de mostrar-nos com és Catalunya en les diferents tècniques de representació i sota les més variades temàtiques que la tecnologia
cartogràfica perfecciona cada dia.
Desitjo que en properes Memòries puguem constatar amb satisfacció l'evolució positiva que, com es demostra enguany, segueix l'Institut i que s'estengui
el seu reconeixement internacional com a prova de la capacitat de treball i d'assumpció dels reptes tecnològics que té la nostra Comunitat.
Barcelona, 26 de maig de 1987
Xavier Bigatà i
President del Consell Rector.
Presentació del l'Institut
S'ha aconseguit, primerament, un nivell especialitzat en les diverses tècniques
i ciències relatives a la cartografia i que ja s'ha consolidat. Aquesta tasca ha
estat especialment difícil especialment per la manca d'especialistes i d'ensenyament universitari d'aquestes disciplines a Catalunya.
En segon lloc, segons consta en aquesta Memòria 1986 i en les dels darrers
anys, la producció ha incrementat gradualment els rendiments gràcies a la introducció de les diferents tecnologies digitals en la producció cartogràfica.
Tenim, per tant, una Institució altament tecnificada i en línia amb els Instituts
Geogràfics Nacionals d'Europa dins l'àmbit de les competències que ens pertanyen.
Quant a les innovacions, implementades aquest any, sols voldria subratllar-ne
dues: primerament, la generació digital de l'ortofoto, aspecte original desenvolupat a l'ICC, que ens permet d'endinsar-nos en els camps de la connexió de
la fotogrametria i del procés d'imatge i, en segon lloc, la producció de la cartografia de satèl-lit a les escales 1:250 000 i 1:100 000, equiparant-nos amb les
produccions de les institucions més avançades. A més, com es pot veure, els rendiments productius digitals no sols s'han con-
solidat, ans s'han incrementat en unir-se l'experiència adquirida amb els nous
procediments. Cal fer esment que tot el personal d'aquest Institut s'ha format a casa nostra
amb l'esforç que aquest training comporta.
D'altra banda, la coordinació de treballs amb l'Administració Estatal ha estat
efectiva. Tal i com indica
A més, la nostra presència activa ha despertat l'interès d'altres administracions espanyoles, que s'ha materialitzat en
els convenis amb la junta de Castilla y León i l'Ajuntament de Bilbao. Això,
a part del desenvolupament tecnològic que implica, és un suport per a la
nostra autofinanciació pressupostària, tal i com assenyala la Llei de Creació
(art. 12.l.d).
Dins de l'àmbit del desenvolupament tecnològic, cal destacar la
demanda cartogràfica de la companyia Iberia, que es concretà en l'oportú
Conveni de Col·laboració, ara en desenvolupament, que ens dóna una dimen-
sió nova en la generació de productes cartogràfics. Crec que el lector pot cons-
tatar per si mateix les activitats externes anyals llegint l'apartat núm 7 d'aquesta
Memòria.
Referint-nos als aspectes econòmics, tenim un criteri nord. Aquesta Institució
s'ha de regir per la norma vigent a molts altres instituts europeus d'autofinançar-se d'una manera substancial. Això es concreta en el capítol 4 de Gestió
Econòmica, on es veu gràficament que l'autofinançament roman a l'entorn del
50 %, dins d'una banda del 40-60 %, depenent de l'exercici. Aquesta actitud
demana un esforç de competència clar i sa que permeti vivificar les estructures
per la via del compromís i del termini.
Seguirem en aquesta via d'actuació sense que això destorbi els nostres programes institucionals en funcionament ans els, promogui per mitjà de la tecnologia
aportada pels programes externs. Tanmateix iniciem aquest any, i implementarem l'any vinent, la nostra primera reconversió. Aquest és un punt fon.amen-
tal; la tecnologia digital té un cicle de 3-4 anys i això ens afecta. Volem tenir dir dedicar l'estudi i una del
Aquestes voluntats de tots els caps responsables: Direcció, Serveis, Seccions
i Negociats, requereixen un esforç que es dóna diàriament i que cada cop que
realitzem la Memòria anyal és més i més constatable.
Cal agrair a tot el personal la seva dedicació i entusiasme, que fan viables les
realitzacions que tot seguit podem veure.
Jaume Miranda i
Director de l' ICC.
PRESENTACIÓ MEMÒRIA 1987.
Presentació de l'Honorable Conseller de Política Territorial i Obres Públiques.
La lectura de la present Memòria ens fa reflexionar en un doble sentit. D'una banda, sobre el grau de maduresa que ha adquirit l'ICC, demostrat pels seus desenvolupaments i pels seus productes i, d'altra, el creixent nivell de tecnificació que es va assolint i que anyalment reflecteix la Memòria que avui presentem.
La primera reflexió condueix a dir que es tracta d'una Institució viva de la qual se'n demana productes i serveis i, per tant, interacciona amb l'Administració de la societat.
La segona reflexió destaca el paper substitutori que, dins de l'àmbit de les ciències de la Terra, presta l'ICC, donat que en moltes matèries no existeix docència reglada universitària ni recerca formal.
Aquesta doble perspectiva després de cinc anys de funcionament, em permet de dir que el treball dels cinc anys vinents es configuraran sota la següent premissa. Primerament caldrà aprofundir en el servei públic, especialment en el sentit de cobrir tot el territori de Catalunya amb les sèries institucionals i desenvolupant els productes cartogràfics digitals per l'ús tècnic d'aquests. Però, per tal de donar un marc adient i fructífer a la recerca científica i tecnològica en desenvolupament, caldrà preveure l'organització metòdica d'aquesta.
Finalment, voldria fer avinent al lector l'efecte multiplicador que tenen les Institucions tècniques com l'ICC i la sinergia engendrada en els àmbits paral·lels de l'Administració. Cal mantenir l'esforç i animo a la Direcció i personal de l'ICC a renovar-lo.
Voldria, finalment, fer esment de l'esforç mantingut aquest any per tots els àmbits tècnics, productius i administratius de l'Institut, que ens permet créixer a partir de l'esforç propi i, produir progressivament més productes cartogràfics en el territori de Catalunya estan presents tanmateix a la Comunitat cartogràfica estatal i internacional.
Xavier Bigatà i Ribé.
President del Consell Rector.
Introducció del Director de l'ICC.
Aquesta Memòria de les activitats de l'ICC de l'any 1987 sintetitza l'acció desplegada durant el cinquè any de la nostra inauguració l'any 1982.
Aquest any s'ha caracteritzat per la finalització de projectes en curs i per un creixement en el nombre dels nous projectes. Cal fer esment dels convenis amb l'IGN i la junta de Castella i León per a la realització de vols de gran altura que ens ha permès de realitzar la dotació d'un avió-reactor Cessna Citation I. Disposar d'aquesta infraestructura aèria significa un fet realment important en la història dels vols fotogramètrics a Espanya.
D'altra banda, la producció fotogramètrica s'ha incrementat especialment en la restitució del mapa topogràfic 1:5000 tridimensional superant les 150.000 hectàrees/any i en la publicació de l'ortofotomapa 1:5000 mantenint el ritme de producció de cadascuna de les seves etapes. Podem dir, a més, que s'ha finalitzat amb èxit el projecte de realització del mapa 1:500 de laciutat de Barcelona amb la col·laboració de l'Ajuntament, el qual s'ha desenvolupat en el trienni 1985-87.
D'altra banda, el desenvolupament tecnològic prospera com podeu veure en les diverses àrees de l'ICC i ens dóna alhora més coneixement i potència productiva per a la realització de noves tasques.
Administrativament s'ha assolit una fita amb la mecanització integral de la comptabilitat i, en el mateix ordre de coses comptables, l'autofinançament s'ha incrementat fins a arribar al 59,4% de les despeses corrents, que és un percentatge ben alt per una Institució com la nostra.
Cal fer esment i agrair la continuïtat en la realització de les tasques dels diversos estaments tècnics, productius i administratius d'aquest ICC, que condueix a l'acompliment dels objectius de generació de productes cartogràfics a Catalunya i, alhora, a la seva expansió i consolidació.
I, finalment, agrair al Consell Rector, al seu President, Hble. Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, i al Secretari General del Departament, el seu encoratjament i suport quotidià, que ens permet de donar continuïtat a l'obra feta.
Jaume Miranda i Canals
Director de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
PRESENTACIÓ MEMÒRIA 2016
Presentació del conseller de Territori i sostenibilitat.
No puc començar d'altra manera que mencionant que aquesta és la darrera Memòria de l'Institut amb Jaume Miranda al capdavant.
Referent i mestre, ha estat al davant de la Institució des de la seva creació, el 1982, i la deixa llegant-li un prestigi nacional i internacional de primer nivell, així com l'orgull de la molta feina ben feta.
A ell dedico aquesta salutació i aquesta Memòria.
Gràcies a la feina de Jaume Miranda i del gran equip de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, podem presumir de ser punters en el sector i de dur a terme una feina d'alt nivell. Molta i excel·lent feina: aquestes pàgines que vénen l'avala, així com el compliment del Contracte Programa de 2016, que ha estat del 98,42%.
També ho demostren des del suport que presten al Departament de Territori i Sostenibilitat, especialment amb tramitacions urbanístiques i ambientals.
L'ICGC és una institució d'estudi i de treball, però també de difusió i comunicació, cosa que l'obre al país.
La impressionant tasca de geodifusió n'és un bon exemple, i especialment amb la publicació de les primeres edicions de l'Atles topogràfic de Catalunya 1:100 000 i de l'Atles topogràfic de Catalunya 1:25 000. Autèntiques obres magnes.
Així mateix, en aquest darrer any s'han gairebé duplicat les descàrregues dels productes des del web de l'ICGC, i aquest és, en els nostres temps, el millor aval de com la labor d'una institució pública arriba als ciutadans.
També s'aconsegueix amb les aplicacions per a dispositius mòbils, com el SISMOCAT, l'Ull del Temps o el Catalunya Offline, que compleixen com a canals informatius directes amb els ciutadans.
L'ICGC és digne del país que volem, perquè és ja una institució digna d'un Estat.
Josep Rull i Andreu
Conseller de Territori i Sostenibilitat
i president de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Introducció del director de l'ICGC
Abans de començar la introducció d'aquesta Memòria corresponent a l'exercici 2016 cal esmentar la figura de Jaume Miranda i Canals que ha estat al capdavant de la institució des de la seva creació, el 1982. La informació i les activitats que aquí es recullen són les corresponents al seu darrer any complet en el càrrec i donen continuïtat als eixos que han determinat l'acció de l'Institut: el servei al ciutadà i el servei a l'Administració, la cerca constant de la millora tècnica i tecnològica, i la presència de la institució en l'àmbit internacional que li és propi.
Pel que fa al compliment del Contracte Programa (CP) 2016, s'ha tancat amb un grau de compliment del 98,42%, en línia amb el grau de compliment dels dos anys anteriors (98,04% el 2014 i 97,85% el 2015).
Els reptes que es volen emprendre des de Catalunya requereixen institucions fortes, actives i tècnicament preparades. La lluita contra l'obsolescència tecnològica, però especialment contra l'obsolescència o pèrdua de talent, és una de les obsessions de l'Institut i, conjuntament amb el Departament, hem de buscar, i trobar, els mecanismes que ens permetin assolir els objectius a curt termini, però que garanteixin l'excel·lència de l'activitat a mitjà i llarg termini. Per això és imprescindible incidir en la formació dels nostres tècnics i el seu reconeixement, però especialment, en la renovació del talent mitjançant la incorporació de professionals que assegurin el relleu generacional. Aquesta ha estat una constant dels darrers anys.
L'esforç contra l'obsolescència tècnica requereix recursos econòmics per a l'actualització de les infraestructures que permeten la realització de la nostra activitat. A les acaballes de 2016 ha estat possible iniciar el procés administratiu que comportarà la renovació d'una de les nostres càmeres fotogramètriques que va entrar en funcionament el 2005 i que ja ha completat, sobradament, el seu cicle tecnològic. És un fet important, que marca el camí de renovació que és necessari per mantenir la competitivitat dels productes i serveis de l'ICGC.
Una altra fita important per a la renovació dels actius de l'Institut ha estat la culminació del conveni amb l'empresa REPSOL. La col·laboració amb empreses i institucions per donar valor a la tasca que es realitza des de l'Institut ha estat, des de sempre, una de les nostres referències fonamentals.
La necessitat de disposar de recursos suficients es fa molt palesa en els àmbits de la informació geològica i edafològica en les quals s'acumulen endarreriments històrics que projecten la finalització de les sèries a més de 35 anys. Una realitat amb la qual no podem conformar-nos. El 2016 no ha estat un bon any en aquest sentit i cal ser-ne conscients per tal de poder fer tots els esforços necessaris en anys successius. La informació geològica és un actiu fonamental per a la planificació territorial i d'infraestructures i ha de ser una de les prioritats en la redacció dels propers CP entre l'Institut i el Departament claus perquè Catalunya pugui continuar amb les màximes garanties en la nova era de la geoinformació.
En l'àmbit de la sostenibilitat, cal destacar l'activitat desenvolupada de proporcionar al món local un servei que permeti la millora en la gestió dels ecosistemes urbans a partir del coneixement del nostre entorn mitjançant tècniques d'observació de la Terra. Val a dir que en aquest esforç de difusió l'Institut ha tingut el ferm suport del Departament, fet que ha permès iniciar el camí cap a l'homogeneïtat territorial.
Un dels fets més significatius d'aquest 2016, i que s'ha d'entendre com la culminació d'un cicle, és la publicació de l'Atles topogràfic 1:25 000. Aquest Atles, amb 756 pàgines de cartografia i 319 pàgines d'índex toponímic, corona la sèrie iniciada el 1996.
En referència a la internacionalització de la nostra activitat, aquesta ha estat, des de sempre, una de les vocacions de l'Institut. En aquest sentit, del 2016 cal destacar:
- En la conferència INSPIRE d'Aalborg (2014), l'ICGC va presentar la seva candidatura per a hostatjar i organitzar la conferència INSPIRE a Barcelona el 2016. Del 26 al 30 de setembre de 2016, sota l'organització de l'Institut, va tenir lloc a Barcelona el congrés europeu sobre la implantació de les directives INSPIRE amb més de 1 100 assistents de 50 països. Aquest congrés, més enllà de posicionar l'ICGC i Catalunya al capdavant de la geoinformació europea, ha estat una gran oportunitat per als tècnics de l'Institut i de tota l'Administració per conèixer de primera mà les experiències que es duen a terme en els diferents països i d'intercanviar informació amb els agents actius en l'àmbit de la geoinformació.
- El setembre de 2016, i en aquesta mateixa línia, l'ICGC va ser col·laborador en el Comitè Científic i en el Comitè Local de la conferència Near Surface Geoscience 2016, celebrada a Barcelona i emmarcada dins 22nd European Meeting of Environmental and Engineering Geophysics que organitza l'European Association of Geoscientists and Engineers (EAGE). Va ser aquesta una ocasió immillorable per hostatjar un congrés capdavanter en el qual geofísics, geòlegs i enginyers van poder intercanviar experiències i van poder conèixer el present i el futur de les tècniques geofísiques.
Cal, des d'aquí, agrair a tothom que va col·laborar en l'organització per tal que els congressos resultessin altament exitosos i continuar en l'esforç d'apropar Europa a l'activitat que es fa a l'ICGC.
Per cloure aquesta Introducció, cal agrair al personal de l'Institut el seu esforç per fer de la Institució un referent en l'àmbit nacional i internacional.
Jaume Massó i Cartagena
Director General de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
PRESENTACIÓ MEMÒRIA 2015
CONSELLER DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT
Deia Albert Einstein que si mires profundament la natura, llavors ho entendràs tot molt millor. I per fer aquesta observació cal paciència, però sobretot expertesa i curiositat. La sola existència de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) és una bona notícia per al país. No es tracta de tenir institucions per tenir-les, es tracta de donar-els-hi sentit i objectius.
La geologia és una de les obsessions que han tingut els polítics catalans des de fa més de segle i mig: el 1884, la Diputació de Barcelona encomanà la realització d'un mapa geològic dels voltants de Barcelona. El 1916, la Manco- munitat de Catalunya creà el Servei Geològic de Catalunya (SGC) amb la missió de continuar els treballs geològics a tot Catalunya. I sempre trobem la Mancomunitat en tot allò que és fundador del que és la Catalunya moderna: això que avui en diem estructures d'Estat. La fiabilitat i solvència de l'ICGC són sensacionals, fora mida. No només perquè es fa un compendi cartogràfic del país, és que ens ajuda a entendre'ls.
Les dades que, any rere any, anem recollint sobre Catalunya són un tresor. No és quelcom romàntic sinó que són les cartes amb què sabem que podem jugar el nostre futur.
He llegit els punts bàsics de l'lCGC, les vostres divises, i me n'ha cridat l'atenció una: Fer de l'eficiència tòpic i bandera. Aquesta manera d'entendre el món, aquest baluard de l'exemple és el que fa que el servei públic prengui sentit. Estic convençut que aconseguirem les nostres fites. No només perquè ho marqui el Contracte Programa, sinó perquè sé positivament que a l'ICGC hi ha servidors públics plenament conscients de la seva missió. Avui, com demà, la construcció d'un país convé fer-la sobretot coneixent, entenent i pensant en el territori que tenim i en tot allò que, junts, podem fer.
Josep Rull
President del Consell Rector de l'Institut.
Presentació del Director de l' ICGC.
El 2015 és el segon exercici del Contracte Programa I (2014-2017) després de la creació de l'Institut. Com pot avaluar-se aquest any?
Aquest any, conjuntament amb el 2014, podem anomenar-lo l'any de la Institucionalització. El camí iniciat per la Llei d'acompanyament al pressupost 2014 (27 de gener de 2014), on es crea l'ICGC, sense perdre cap de les competències dels instituts fundadors, tant l'ICC com l'IGC, fet fonamental on es basa l'essència de l'activitat, seguit pel Decret d'Estatuts (21 d'abril de 2015), on es despleguen les competències legals en termes operatius, que modernitza l'actuació de les activitats o programes que portem a terme, de les quals també cal dir que, si bé no van ser impugnades, sí que foren vigilades per l'Administración General del Estado.
La sempre delicada integració dels col·lectius de persones de l'ICC, l'IGC i el Geocat, que, amb la comprensió de tots, s'ha dut a terme en termes d'eficiència i respecte a la feina curricular dels col·lectius, fou aprovada pel Consell Rector el 14 de març de 2014. La provisió de recursos que ha significat l'aprovació del primer Contracte Programa (CP-I 2014-2017), on el Govern, en moments molt difícils, ha apostat amb nitidesa per la dotació mitjançant Acord del 16 de desembre de 2014.
Dotació més petita que la suma de les dotacions dels instituts fundacionals (-40%) però que ens permet de seguir el camí marcat pel Contracte Programa, complementat per un autofinançament en aquests dos primers exercicis de l'ordre del 15%-20% anual. Finalment el Conveni Laboral que actualitza, dóna un nou marc legal i impulsa les relacions la- borals que tant des del punt de vista salarial com social són la base de qualsevol empresa i que fou aprovat el 7 de juliol de 2015. Aquesta cadena de fets: Llei, Organigrama, Contracte Programa, Estatuts i Conveni Laboral, culmina la institucionalització definitiva de l'Institut.
Cal subratllar un conjunt de fets:
– Tot s'ha dut a terme en un interval de temps de 18 mesos, veritable rècord temporal i d'eficiència per la quantitat d'institucions que han col·laborat: Govern, DTES, Presidència, Funció Pública i Economia, amb nivells executius, jurí- dics, econòmics i laborals distints. A tots ells cal agrair-los llur eficiència.
– La intel·ligència empresarial de la Subdirecció General de Serveis de l'Institut i del Comitè d'Empresa, que han entès l'excepcionalitat de la situació i han col·laborat i treballat junts cercant els resultats en termes d'eficiència.
– El suport governamental continuat entenent sempre que a la Institució se li exigia un esforç molt dur de perdre per- sones i recursos, i alhora se li exigia seguir complint amb les seves competències.
Aquests fets són no sols subratllables sinó part de l'essència en el compliment de l'execució de la primera part (dos anys) del CP-I (2014-2017).
I pel que fa a les operacions, com podem avaluar-les? Com avança l'Institut, ja estable institucionalment? Quines dificultats són més presents?
En termes d'indicadors de compliment del CP-I 2014 i 2015 tenim dues xifres: 2014 - 98,04% i 2015 - 97,85%. I aquestes dades es poden consultar en les nostres memòries, aquests indicadors són els que són especificats pel seguiment del CP-I mitjançant la Comissió de Seguiment del Contracte Programa, on l'Institut dóna compte al De- partament de Territori i Sostenibilitat, al Departament de la Vicepresidència i d'Eco- nomia i Hisenda i al Departament de la Presidència. Cal dir que ens esforcem i aconseguim els fruits esperats del nostre esforç. Però un Contracte Programa és una programació bàsica a mitjà termini de l'Entitat que no ho és tot, les dificultats, essencialment d'entorn, cal sumaritzar-les:
– La pèrdua de talent, les persones que ens deixen, són un índex molt clar, en termes de contribució a la societat que ens paga, ja que normalment marxen amb una formació molt alta, però, atès que el sistema ens obstaculitza de substituir-les, representen un dèficit que normalment ratlla la catàstrofe.
– La lluita contra l'obsolescència del ta- lent propi. L'entitat és essencialment un institut tecnològic i depèn principalment del coneixement de les persones que el formen, aquesta obsolescència és creixent i la combatem amb els millors mitjans disponibles, però la batalla és dura. Les persones de la casa som professionals que fan llur feina i això ens permet de complir els objectius, professionals competents que estudien i, per tant, es formen dins i fora de la Institució, i lluiten per mantenir llurs coneixements i la seva competència. Els professionals competents són també competitius, que permeten a la casa d'innovar i ser competitiva en l'execució del Contracte Programa i també, i molt especialment, en la recerca de recursos tecnològics, econòmics i de coneixement, més enllà del Contracte Programa. Tots ells treballen junts i es realimenten com qualsevol Institució competitiva. Aquest és el camí que seguim fa molts i molts anys, però ara és més difícil que mai.
La tercera dificultat identificada i patent és el relleu professional i generacional. La crisi econòmica ha comportat que es trenqui la capacitat de fer la renovació osmòtica i generacional. La no arribada de nous joves ens condemna a ser des de fa gairebé vuit anys un numerus clausus. Això ens perjudica i ens envelleix. Tenim alguna esperança, com per exemple els "doctorats industrials", però són totalment insuficients si tenim en compte el coeficient de renovació que caldria a una institució com l'ICGC, de l'ordre del 3%-5%, per tant de 5 a 10 persones/any.
La corporació que ens ajuda en tantes i tantes coses, és poc comprensiva amb aquestes.
Aquestes dificultats són part dels clarobscurs de la realitat, molt fruitosa en molts aspectes, però preocupant en altres.
H2020 i més... què significa i com s'implementa aquest horitzó de marca europea?
Aquest horitzó anirà a cavall del CP-I (2014-2017) i el CP-II (2018-2021), que ens proporcionarà la base dels recursos i les obligacions. El CP-I té una estratègia detallada, aprovada pel nostre Consell de vigilància que és el Consell Rector, i el CP-II es troba en fase de reflexió per a la seva concreció i aprovació, si escau, en l'exercici 2017, i entrarà en vigor l'any 2018. Aquest és l'horitzó temporal. Pel que fa a l'horitzó tècnic, més enllà de l'estratègic, cal dir que hem de garantir la continuïtat de les operacions i projectes a llarg termini: sèries, Geotreballs, serveis basats en xarxes, etc., el suport a les nostres competències estatutàries i a les polítiques públiques.
A més, en paral·lel, també cal dedicar atenció, esforç i re- cursos a altres àmbits d'actuació que ens són molt importants per l'avanç i la lluita cap a la modernitat. Sumaritzem-ne alguns:
– Seguir impulsant la captació primària en termes d'observació de la Terra: el projecte MOTS, Missió d'Observació de la Terra amb petits Satèl·lits n'és un, amb col·laboració d'universitats catalanes.
– Participar amb altres socis industrials per impulsar a Catalunya un projecte estrato-avió no tripulat per arribar a l'observació del territori en temps real.
– Programa de mesura sistemàtica del litoral català amb sistemes lidar batimètrics.
Aquests tres projectes tan sols enunciats, són part del nostre futur per a la captació de dades que, afegint-los intel·ligència, es transformen en informació, la qual, al seu torn, alimenta models específics per tal que generin coneixement en una multiplicitat de sectors.
– El Mapa geològic de Catalunya, format per sis Geo- treballs, és un actiu estratègic de geoinformació geològica, amb bases geofísiques, que és essencial per a un país en fase de desenvolupament avançat, com ho és el nostre. La tasca, ja programada i coneguda, és immensa pels recursos materials, humans i econòmics actualment disponibles. Però cal prioritzar un Geotreball, el primer, corresponent al Mapa geològic 1:25 000, que és prioritari. Accelerar el pas i finalitzar-lo en vuit anys (avui en manquen 2/3 parts aproximadament) és el nostre objectiu. Cercar els mitjans és la nostra obligació. És escrit, és operatiu, i programada la seva finalització i en fase de cercar recursos. Al ritme actual s'acabaria el 2054!! Inassumible.
En paral·lel també hem d'actuar sobre el territori, estudiant, servint i difonent. El Centre de Suport Territorial de Tremp, que impulsa un Centre d'Interpretació de Sòls i és un instrument docent sobre la ciutat, n'és un exemple.
– La difusió de la informació i el coneixement és un desafiament, no serveix de res l'excel·lència en els nostres productes, serveis i coneixement si no es difon i s'empra, si no és útil en definitiva. No cerquem el coneixement per ell mateix, som un Institut de servei, així hem estat creats. Els projectes Instamaps i totes llurs derivades, els projectes avançats complementaris de les sèries topogràfiques, com l'Ortofoto 3D sobre les nostres ciutats, la creació de nous canals com són les APPS, per exemple el SISMOCAT, basat evidentment en la xarxa sísmica que estem renovant i modernitzant, la seva modelització, en el camí del "data to apps" que estem iniciant són desafiaments que afrontem, i estem obtenint èxits inicials, aquest és el camí.
Pel que fa a la marca europea, l'ICGC fidel complidor de la Directiva INSPIRE a Catalunya, la llei de la geoinformació europea, va rebre la confiança de la Comissió Europea via la DG Environment i la DG Joint Research Center, a la proposta d'hostatjar la conferència INSPIRE 2016 la darrera setmana de setembre 2016, presentada a Lisboa el passat maig de 2015 en ocasió de la 9th INSPIRE Conference. Aquest és un signe també de la solvència de la Institució. Aquest camí H2020 i més... està ben perfilat, sabem què cal fer, i ens esforçarem a cercar recursos i emprar-los eficientment.
A un país avançat que mira cap al nord geogràfic, d'on ve la llum, com deia el poeta, li cal la geoinformació avan- çada. Emmirallar-nos amb els millors és el que hem fet sempre i aquesta actitud ens ha permès d'avançar. Aquest exercici 2015 que avui sumaritzem, creiem que n'és un exemple més.
Tempus fugit!
Jaume Miranda i Canals.
Director General de l' ICGC.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)