PRESENTACIÓ MEMÒRIA 2008

Presentació del conseller de PTOP.

El Pla Cartogràfic de Catalunya

A partir de 2006, amb la nova Llei aprovada els darrers dies de l'any anterior, l'Institut Cartogràfic de Catalunya ha posat les bases per al desplegament d’un programa cartogràfic complet que ha de donar resposta al conjunt de les demandes de l'Administració, que ha de servir de referència en la definició de la cartografia oficial de Catalunya i que ha de completar i culminar totes les sèries de restitució cartogràfica de Catalunya fins a tenir completament fixada la informació geogràfica de tot el territori i a punt per a la seva permanent actualització.

Aquesta Memòria de l'any 2008 dóna compte de l'assoliment d'una velocitat de creuer i de l'establiment regular dels mecanismes previstos a la Llei per a definir, des d'un marc de participació, els instruments cartogràfics de present i de futur que vol tenir i ha de tenir Catalunya.

D'aquí que de tot el balanç complet i exhaustiu que ens presenta, la Memòria vulgui només subratllar les tasques que desenvolupa la Comissió de Coordinació Cartogràfica de Catalunya, i, vinculada a aquesta, de la Comissió Tècnica per a la redacció del Pla Cartogràfic de Catalunya. L'una i l'altra són, amb tota seguretat, la síntesi dels objectius que marcava la Llei i dels instruments que posava al servei de l'Institut per a assolir-los. De forma complementària també vull referir-me al Centre de Suport a la Infraestructura de Dades Espacials de Catalunya, i com una finestra oberta a totes les novetats i als canvis que el món ens proposa, al Centre de Suport del Programa Català d'Observació de la Terra.

Per a tots aquests camins l'Institut Cartogràfic de Catalunya proveeix serveis, dades, eines de coneixement a tots els sectors, públics o privats, que ho puguin requerir, com a mostra d'una vocació imperativa de servei a la col·lectivitat.

Definit el marc legal, construïts els instruments, establerts els mecanismes, sense deixar mai el camí de la innovació i de la permanent actualització, l'Institut es disposa amb treball intens i dedicació a donar a la societat catalana els elements indispensables per a un coneixement detallat del territori i de totes les seves possibilitats, amb un grau de definició i de concreció que permet l'aproximació en el detall o l'allunyament que atorga perspectiva.

L'any 2008, que ha vist també com s'enriquia un cop més la Biblioteca i la Cartoteca amb l'adquisició de la biblioteca del senyor Josep M. Domènech, de Terrassa, i amb els treballs de catalogació i de difusió dels fons i de la figura de Gonçal de Reparaz, podem considerar-lo com l'any de la plena normalitat, del treball sense estridència, de –com deia més amunt– la velocitat de creuer, del compliment dels objectius i els compromisos fixats en el Contracte Programa.

S'ha orientat el repte de la modernització i l'actualització, s'ha assumit el repte de la globalització i les noves tecnologies, i s'han adaptat tots els instruments als requeriments de l'autogovern i d'una societat madura. L'Institut continuarà excel·lint com un institut de referència i com una eina imprescindible per a la Catalunya del segle XXI, orientada al futur per a tots els nous grans reptes que ens assenyala l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, i recollint les millors tradicions del catalanisme polític per tal de correspondre a totes les incògnites que ens presenta una societat globalitzada en crisi i a la recerca de nous camins.

Joaquim Nadal i Farreras

President de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Introducció del director de l’ICC.

Aquest 2008 del que retem comptes avui és el tercer exercici completat sota l’aplicació de la Llei 16/2005 de refundació de l’ICC. És un bon moment per a fer una reflexió en termes de present.

Avui tenim enfront nostre un triple desafiament:

1. L’adveniment i la implantació de la Directiva europea INSPIRE. 
   Aquest nou escenari (vigent des del 14 de març de 2007) té resposta efectiva via els treballs que conduiran a l’aprovació del PCC
   (Pla Cartogràfic de Catalunya), on l’ICC actua com a secretaria tècnica. Aquest PCC és ja, i serà, el nou marc orientador
   de la informació geogràfica de Catalunya que sota la direcció de la C4 (Comissió de Coordinació Cartogràfica de Catalunya) s’implementarà, tenint en compte els criteris europeus de proximitat (subsidiarietat) i interoperabilitat. Aquest és un desafiament en fase d’implementació. 
2. La informació geogràfica arreu. Aquesta és la traducció en el nostre sector de l’adveniment de la societat de la informació, que vol dir identificació fàcil i accés gratuït a la geoinformació i el posicionament per a l’usuari. Executar puntualment el Contracte Programa IV (2006-2009) i potenciar els sis canals d’accés plenament operatius (VISSIR 2.0, Cartoteca Digital, ortoXpress, Geoportal IDEC, GeoServeis OGC i Google Earth Maps) ens permeten d’assolir els objectius de difusió que calen a l’usuari. Desafiament en fase d’execució. 
3. El progrés en la implantació de la iniciativa europea GMES (Global Monitoring for Environment and Security), que es traduirà a transformar la informació intel·ligent en serveis, és el repte més recent. Aquest repte es troba en el trànsit de la innovació a la demostració i és el que dóna una projecció orientada al servei concret basant-se en la geoinformació. Desafiament en fase d’anàlisi. 

L’acceleració, com a velocitat de la velocitat, és la millor descripció del fenomen que s’esdevé. Aquesta acceleració de la demanda és la situació quotidiana de les agències responsables de la geoinformació, i això es tradueix en un aprofundiment necessari en la transformació de nou coneixement emergent en un nou servei, sempre en una lluita perenne contra l’obsolescència.

Aquesta situació d’avui, en termes de desafiament, ens donarà noves oportunitats de servei.

Mai més que avui, les persones, per tant llurs idees, són protagonistes. L’equip humà de l’ICC, les seves idees i l’esforç quotidià són la millor garantia de futur.

Tempus fugit

Jaume Miranda i Canals

Director de l’Institut Cartogràfic de Catalunya