Presentació del conseller de PTOP
Tot queda sistemàticament i ordenadament registrat i inventariat . Això és una
Memòria.
Fem memòria, deixem constància, inventariem la feina d’un any. Però a
l’hora de fer memòria hi ha dues aproximacions possibles. Una de freda,
merament quantitativa, descriptiva que certifica tota l’activitat. Hi ha una
segona manera. Amb esperit, ànima, més qualitativa. Que intenta transmetre
què hi ha al darrere de l’inventari de la tasca duta a terme.
El Govern de Catalunya té un especial interès en aquesta segona versió, lluny
de l’estricta fredor de les dades. És voluntat del Govern impulsar la tasca de
l’Institut Cartogràfic de Catalunya, incrementar els seus contractes i contactes
amb el món científic internacional i amb les empreses públiques o privades.
L’ICC ha de ser el gran subministrador de dades a tota l’Administració. Dades
físiques, topogràfiques, d’interpretació de la realitat física del país en tota la seva
globalitat i complexitat, humana i territorial, per tal d’intervenir-hi eficaçment.
Tenim un designi d’excel·lència, una voluntat política d’assolir una tasca
exemplar i plenament normalitzada.
L’objectiu de la normalització és d’una simplicitat absoluta. Es tracta de
copsar amb la nostra cartografia la totalitat dels projectes en curs. Acabar -los .
Disposar al més aviat possible de totes les sèries completes, dels fulls que abastin
la totalitat del territori. Només quan s’hagi completat una primera tongada
estarem en disposició de tornar a començar i disposar així de sèries cícliques
quinquennals o decennals que se situïn, ja des de la normalitat, en l’objectiu de
la permanent actualització.
Sé que encara falta un cert temps per a assolir aquest objectiu de normalitat , i
sé fins a quin punt sovint és sobretot una qüestió de recursos econòmics i
humans. Però sé també que aquest és un objectiu desitjat i assolible.
El guió és escrit i disposem dels millors agents per a executar-lo. Tot fent
Memòria d’un any vull que consti el compromís radical de cara al futur. Per a
saber on anem i saber què volem i saber i entendre i aprendre què s’espera de
nosaltres amb un grau d’exigència que té una proporcionalitat estricta amb el
mateix reconeixement que es fa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, a
Catalunya i al món.
Joaquim Nadal i Farreras
Introducció del director de l’ICC
Aquesta memòria d’activitats tracta de ser fidel al seu nom i, per tant, actuar
com a memòria per a la història de tots els esdeveniments interns i externs,
programats i sobrevinguts.
En primer lloc, de l’any 2004 cal destacar la consolidació de la distribució
gratuïta de la cartografia digital de base de l’ICC, ja sigui a través dels seus
centres d’atenció al públic, ja sigui a través de les descàrregues per Internet.
Mitjançant la primera opció s’han servit 323.903 productes distints, mentre que
amb la segona opció s’han descarregat 217.867 productes distints. Aquest fet
corrobora que la lliure circulació de la informació geogràfica de base és cabdal
per al ciutadà, a nivell professional, a nivell personal o d’oci.
Un dels reptes de l’ICC és la lluita contra l’obsolescència, i l’antídot és
conèixer, en tot moment, les noves tecnologies cartogràfiques per tal de treballar
amb els equips més adients. És en aquest context que cal comentar que l’any
2004 s’han fet els primers vols de proves per validar la càmera aèria digital
Digital Mapping Camera (DMC). Les càmeres digitals permeten prescindir de les
manipulacions manuals de la pel·lícula analògica i incorporen, al flux de treball
fotogramètric, els avantatges de disposar d’una línia de producció totalment
digital. Aquest fet és ja una fruitosa realitat.
De la producció cartogràfica cal destacar la posada a disposició del públic dels
primers fulls de la Base topogràfica de Catalunya 1:25 000. La novetat de
distribució d’aquest producte és el fet que l’usuari selecciona l’àrea que desitja i
el format en què el vol (paper o digital). Altres fites assolides l’any 2004 són la
finalització de la versió 3 i 4 de les sèries Ortofotomapa de Catalunya 1:5 000 i
1:25 000, respectivament, la publicació de les vuit primeres cartes nàutiques de
Catalunya 1:50 000 i del primer full de la nova sèrie Mapa topogràfic de
Catalunya 1:100 000, corresponent a Terres de l’Ebre-Camp de Tarragona.
Pel que fa a les relacions institucionals, l’any 2004 l’Institut ha contribuït al
XX Congrés de la Societat Internacional de Fotogrametria i Teledetecció (ISPRS),
on ha presentat 3 comunicacions i 2 pòsters; ha organitzat el IV Seminari de
cartografia de muntanya, com a membre de la Comissió de Cartografia de
Muntanya de l’Associació Cartogràfica Internacional (ICA/ACI), on ha presentat
5 comunicacions; també ha organitzat el III Curs DIGSA de formació
teoricopràctic sobre tècniques cartogràfiques avançades, aquest any destinat a la
publicació de cartografia amb tècniques digitals, i ha coorganitzat el XXXI
Col·loqui de la Societat d’Onomàstica i el 1er curs del 2n Cicle de conferències
de la Cartoteca de Catalunya amb el tema central “Les cartoteques al segle XXI”.
També cal esmentar l’interès de l’ICC a promoure el pla de formació dirigit al
seu personal per tal de propocionar els coneixements necessaris per a
desenvolupar exitosament les tasques que li són encomanades. Amb aquesta
finalitat, l’any 2004 ha destinat 7.480 hores a la formació: les persones i els seus
coneixements són el nostre únic veritable actiu.
Finalment, vull agrair a l’equip humà que forma l’ICC l’esforç que inverteix
diàriament per avançar en les tres principals línies d’actuacions: la productiva, la
de desenvolupament i de recerca tecnològica, i la de suport.
Tempus Fugit.
Jaume Miranda i Canals
Director de l’Institut Cartogràfic de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada