PRESENTACIÓ MEMÒRIA 2009.

Presentació del conseller de PTOP.

La producció cartogràfica de l’Institut ha assolit ja un nivell de prestigi i de reconeixement que en fan, de forma efectiva, la referència oficial per a tota la cartografia de Catalunya. Les diferents sèries que produeix l’Institut constitueixen una xarxa espessa que apama el territori de Catalunya des de diferents perspectives i a diferents escales. Els fulls disponibles són, de fa temps, un gran desplegament detallat de com és Catalunya. Conjuntament amb les sèries, l’Institut ha desplegat totes les seves potencialitats editant atles diversos i proveint la cartografia de les publicacions del Govern i, molt singularment, la de totes les publicacions del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Així, les bases cartogràfiques de la tasca planificadora del Govern provenen d’una mateixa matriu i aporten capes successives de coneixement en el detall del nostre territori.

Encara en el terreny de la producció editorial hauríem d’assenyalar la continuïtat de la producció d’edicions històriques, ja sigui referides a la cartografia medieval, amb gran èxit i reconeixement internacional, com a la concreció cartogràfica del Pla d’Eixample de la ciutat de Barcelona, d’Ildefons Cerdà.

Però tota la producció és només la part més visible i externa del treball de l’Institut. El desplegament d’una arquitectura institucional al servei de la cartografia a partir de la llei de 2005 va donar peu al Decret d’octubre de 2006 que en desenvolupa l’aplicació.

És aquí on enguany vull posar l’èmfasi perquè el treball de la Comissió de Coordinació Cartogràfica de Catalunya, on conflueix el Govern amb els governs locals, ha permès que els objectius que marcava la Llei i l’evolució més recent de les tècniques cartogràfiques s’assoleixin de forma progressiva. De fet, les comissions tècniques creades són una bona referència dels camps d’actuació. Així, la Comissió tècnica per a la redacció del Pla cartogràfic de Catalunya, la Comissió tècnica en Geoinformació i la Comissió tècnica INSPIRE. Cadascuna ha posat les bases de la cartografia del futur, i totes juntes assenyalen un camí basat en la concertació i la coordinació institucional, la planificació de les eines de present i de futur i l’adaptació de les prioritats a les directives europees que marquen els nous camins.

Per altra banda, l’Institut ha fet passes determinants per tal de fer més accessible la seva informació, situar-la a la xarxa i generar una interacció entre l’oferta i la demanda que ha donat lloc a un increment molt notable de les consultes de totes les fonts i les bases de dades de què disposa l’Institut i que ha anat situant a la xarxa.

L’Institut finalment orienta la seva activitat al futur, a no perdre cap tren de les noves orientacions i de les noves tecnologies de la producció cartogràfica, a l’adquisició de les eines operatives adequades per tal de mantenir un alt grau de capacitat d’iniciativa i de presència en el mercat i en l’oferta de serveis, i a la recerca de l’excel·lència en tots els camps, sempre al servei d’una administració nacional que es vol modèlica.

Però pensar el futur requereix assegurar el passat i el present. Disposar de les sèries històriques, arxivar la documentació i la informació cartogràfica disponible, aplicar a la pròpia activitat de l’Institut l’instint històric que ha aplicat al coneixement de l’evolució de la cartografia al llarg dels temps.

Només una visió articulada, eficient, interactiva, dialèctica entre passat, present i futur pot fer de l’Institut la institució de referència que volien els que el van fundar i que vol, ara més que mai, el Govern de Catalunya.

Joaquim Nadal i Farreras

President de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Introducció del director de l’ICC.

Aquest exercici 2009 té un conjunt de fets diferencials que el caracteritzen:

1. Clou el Contracte Programa III (2006-2009), el primer executat sota la 
   Llei 16/2005 de refundació de l’ICC. Ha estat un CP d’acceleració,
   de plenitud de la geoinformació a la xarxa i d’absorció de la tecnologia per a la institució que ens ha permès d’incrementar substancialment la productivitat en un doble sentit, més i millors ritmes de producció
   de les sèries bàsiques i nous productes per a l’usuari. 
2. El ritme europeu, en termes de la directiva INSPIRE (2007/2/EC), s’imposa. Això comporta un canvi real de primer ordre en l’àmbit
   de política de la geoinformació. Models de dades, de metadades,
   de representació, etc. coherents i comuns, produeixen un impuls metodològic únic en la història de la geoinformació al continent. Aquesta legislació europea, coordinada amb el mandat de la Llei 16/2005, on es determinava l’instrument de planificació Pla Cartogràfic de Catalunya, ha tingut els seus fruits després de dos anys d’esforç de coordinació i diàleg en el Decret del Pla, que a la data 
   de publicació d’aquesta Memòria (juny de 2010) és una fruitosa realitat 
   de present i futur. 
3. En termes de serveis de geoinformació la iniciativa europea GMES 
   (Global Monitoring for Environment and Security) que té com a objectiu proporcionar a nivell paneuropeu l’accés a dades i informació precisa sobre el territori pel medi ambient i la seguretat, té un desenvolupament en termes d’infraestructures (sistema d’observació SENTINEL) i de serveis que avança a gran velocitat i tindrà una repercussió cabdal en termes de definició de serveis paral·lela a la directiva INSPIRE vigent. 

Cal dir que l’actitud de l’ICC de no perdre el tren europeu, ans al contrari, tractant de participar plenament en l’esforç continental, es concreta en múltiples activitats; com a exemple en destacaríem una: el projecte GIS4EU, que s’emmarca en el procés de transposició de la directiva INSPIRE, ja sigui com a proveïdor regional de dades, ja sigui com a col·laborador en el disseny d’un model de dades comú i en l’establiment dels mecanismes de transformació de les nostres dades per a afavorir la seva explotació conjunta amb dades d’altres organismes europeus.

En termes d’excel·lència voldríem destacar que en aquest exercici 2009 l’Institut ha rebut dues distincions. D’una banda, el premi que atorga la votació dels cartògrafs del món a la publicació “Les cartes portolanes. La representació d’una mar solcada”, de Ramon J. Pujades, i que ha estat atorgat durant la 24a Conferència Cartogràfica Internacional, celebrada a Santiago de Chile. Aquest premi és l’onzè que la ICA ens atorga en la nostra història. I, d’altra banda, la distinció a la IDEC com a una de les millors pràctiques europees. Distinció atorgada pel projecte eSDInet+ i finançat pel programa eContentPlus de la Unió Europea. La IDEC, juntament amb altres 12 iniciatives, va ser seleccionada per un jurat internacional d’entre 135 iniciatives més.

Finalment, vull agrair a l’equip humà que forma l’ICC l’esforç que inverteix per adaptar-se als darrers avenços cartogràfics.

Tempus fugit

Jaume Miranda i Canals

Director de l’Institut Cartogràfic de Catalunya