PRESENTACIÓ MEMÒRIA 2005

Presentació del conseller de PTOP

Ens movem entre un portolà del segle XVI i una Llei per al segle XXI. Em complau especialment que sigui així.

L’Institut té el compromís moral i intel·lectual de ser el centre cartogràfic, bibliogràfic i de recerca de la cartografia a Catalunya. I és per això que les adquisicions d’enguany de la cartoteca acrediten una clara voluntat de l’Institut de garantir la continuïtat de la memòria històrica. L’adquisició dels fons de Gonçal de Reparaz Ruiz i de Gabriel Alomar Esteve en són la mostra més rellevant. I, especialment, aquest portolà de 1570, que Bartomeu Olives signà a Messina. La navegació i la cartografia han estat històricament indissolublement unides i a l’ensems unides al progrés econòmic i social de Catalunya projectada al món. Primer al món mediterrani, finalment al món sencer.

Sobre bases sòlides del passat i la seva corresponent digilització es pot emprendre amb més garanties la tasca bàsica de l’Institut, que és la producció cartogràfica. Per a respondre a aquest repte calen eines adequades, la modernització i actualització permanent de l’utillatge, i la garantia que progressivament l’Institut esdevindrà, més encara, el referent únic de la cartografia oficial de Catalunya. L’adequació de l’Institut a les noves realitats ha fet imprescindible una nova llei. La Llei de la informació geogràfica i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (Llei 16/2005 de 27 de desembre). Tant com la Llei de l’Institut Geològic de Catalunya (Llei 19/2005 de 27 de desembre), que ha donat la majoria d’edat al servei geològic i n’ha garantit la seva emancipació. L’Institut ha fet un padrinatge i conducció del nou Institut, que ara caminarà sol per afegir-se al concert dels Instituts d’un país modern, i a les exigències d’una cultura nacional, que ha de saber respondre a tots els reptes de la societat contemporània, dominada per la informació i el coneixement.

De la Llei voldria destacar la fixació de la necessitat d’un Pla cartogràfic de Catalunya i la incorporació a les tasques de l’Institut de la Infraestructura de Dades Espacials de Catalunya (IDEC), que ha d’esdevenir un marc de referència nou i imprescindible.

No queda lluny ja el dia que haurem completat una volta sencera de totes les bases cartogràfiques de Catalunya i ens podrem dedicar a la seva actualització i millora permanents. Ens acostem així a la plena modernitat i a la plena normalitat. És el que correspon i no podria ser d’una altra manera.

L’Institut Cartogràfic de Catalunya, que enguany ha editat el llibre històric Imago Cataloniae i ha reprès les seves sèries històriques de Catalonia Cartografica, combina passat, present i futur amb prestacions excel·lents. Coneixem i estimem les arrels i ens submergim en els misteris precisos de les noves tecnologies, que ens radiografien el territori fins al detall més petit i a les mateixes entranyes, amb tècniques en evolució i revolució permanent.

Cal, doncs, que l’Institut treballi, com fa, permanentment revolucionat.

Joaquim Nadal i Farreras

President de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Presentació del Director de l' ICC.

Aquest és un exercici ordinari i singular a la vegada. És ordinari pel compliment ordenat i fructífer del darrer exercici del Contracte Programa II, CP II (2002-2005), amb l’impuls governamental dels annexos signats que ens ha permès arribar a les fites obtingudes i que es descriuen en detall tot seguit. És singular ja que el Parlament de Catalunya, en el seu darrer Ple, de data 27 de desembre, aprovà la “Llei16/2005, de la informació geogràfica i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya”.

Aquesta nova Llei és nova conceptualment, començant pel mateix títol, i presenta com a protagonista la informació geogràfica de Catalunya, situant l’ICC com l’ens que la serveix. Aquest enfocament de modernitat impregna la totalitat de la nova Llei, que serà el nostre Nord en les properes dècades.

En aquest exercici hem finit el CP II, i definit el CP III (2006-2009), ajudant el nostre Departament en la concepció de la Llei 19/2005, de 27 de desembre, de l’Institut Geològic de Catalunya, en la renovació del GeoCampus i en la concreció dels seus contractes programa respectius i, en general, en el compliment de les fites programades per a l’exercici i que el lector té avui

a les seves mans.

Es pot qualificar l’exercici de fecund, amb resultats de gran transcedència, que permetran en un futur immediat preparar un gran salt endavant. La discreció en el compliment de la tasca ordinària ensems amb la planificació del futur per a garantir successius presents és la norma de l’Institut sencer i així creiem que cal seguir.

Finalment vull agrair la confiança del Consell Rector, que ens governa i, com sempre, la tasca continuada de totes les persones de l’Institut, que és el més gran actiu, sinó l’únic, que tenim.

Tempus fugit.

Jaume Miranda i Canals

Director de l’Institut Cartogràfic de Catalunya