PRESENTACIÓ MEMÒRIA 2012.

PRESENTACIO DE l'HONORABLE CONSELLER DEL PTOP.

Aquest no ha estat un any senzill, com no ho serà el vinent. Vivim una etapa de dificultats i de reptes –també d’oportunitats– que sotmet a un veritable test d’estrès cadascun dels instruments dels quals ens hem anat dotant durant tots aquests anys. En aquest context, la Memòria que teniu a les mans ha de ser interpretada –ho crec sincerament– com la crònica d’un èxit.

Es parla i es debat arreu sobre les estructures d’Estat, sobre aquells elements estratègics que constitueixen el maquinari del funcionament d’un país. L’Institut Cartogràfic de Catalunya és un d’aquests elements. Ho va tenir molt clar la Mancomunitat de Catalunya, el 1914, quan va crear el Servei Geogràfic amb l’encàrrec d’elaborar el Mapa geogràfic de Catalunya 1:100 000. Ho va tenir clar, més tard, la Generalitat republicana, que va prosseguir el projecte cartogràfic estroncat per la dictadura. I no va dubtar, tampoc, la Generalitat de Catalunya quan, tot just recuperat l’autogovern, l’any 1982, va decidir crear i posar en marxa l’Institut.

Parlem, doncs, d’un llarg camí de tossuderia i de continuïtat institucional, dels 30 anys d’Institut Cartogràfic de Catalunya que enguany hem celebrat i en els quals s’ha fet molta feina. Avui tenim uns estàndards, en aquest àmbit, propis d’un estat avançat; i això no pot ser llegit com un luxe accessori, com alguns fan interessadament, sinó com un servei bàsic, perquè ho és!

Cada any, sobre les bases cartogràfiques que forneix l’Institut, una multitud d’empreses, entitats i institucions analitzen, planifiquen i projecten el país que tenim i el que tindrem. Centenars i milers de projectes i de serveis tenen com a substrat i fonament la feina de l’Institut. En termes econòmics i socials, l’efecte multiplicador d’aquest esforç públic en coneixement, mesurament, representació

i difusió és difícil de discutir.

Evidentment, podria haver-me centrat en algunes realitzacions concretes o enumerar la multiplicitat de productes i serveis que ofereix l’Institut, però crec que, de tant en tant, val la pena recordar quin és el punt de partida i la importància d’algunes de les coses que donem per fetes.

Acabo felicitant públicament a tots aquells que han fet possible els resultats que en aquest document es ressenyen i agraint l’esforç que està fent el conjunt del personal de l’Institut. Un esforç per mantenir, en un context difícil, la qualitat i vigència de la geoinformació catalana que produeix, per internacionalitzar-se i obrir-se a nous mercats i per adaptar-se a les exigències del moment.

Santi Vila i Vicente

President de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Introducció del director de l’ICC.

Aquest any 2012 l’ICC ha celebrat el seu 30è aniversari. L’Institut va néixer i es desenvolupa en un període de democràcia estable; la integració a Europa i l’establiment de bases pròpies per al desenvolupament econòmic, tecnològic i productiu ens han donat una estabilitat suficient com a país. Això és recull en l’Atles topogràfic-històric de Catalunya 1:50 000, publicat aquest 2012.

El fil conductor que ha guiat les activitats de l’ICC al llarg d’aquests anys ha estat el de conèixer el país amb la profunditat que la mètrica comporta, per actuar-hi. Aquest fil conductor ha comportat dues conseqüències: l’eficiència, avui produïm un servei governamental i públic de geoinformació comparable amb països del nostre pes geogràfic amb tradicions productives més que centenàries (Bèlgica, Països Baixos, Suïssa, etc.), i la notorietat, de Catalunya es coneix la seva història cartogràfica, essencialment la seva cartografia nàutica, però també la seva activitat contemporània, tal com es va reconèixer en la celebració del Congrés i de l’Assamblea de l’Associació Cartogràfica Internacional el 1995, celebrada a Barcelona. També es coneix pels guardons rebuts al llarg dels anys i per la seva activitat internacional en termes de transferència de coneixement i en termes productius.

En la situació econòmica actual, l’ICC ha donat unitat de doctrina tècnica i productiva amb la reducció a zero de la repetitivitat de l’acció productiva i la unicitat tècnica. Aquesta economia de país, el 2012, es patentitza en la bona posició que tenim per a complir, com a país europeu que som, l’horitzó 2020 que la Directiva INSPIRE ens demana. Per al govern, les auditories anuals ho patentitzen. Un autofinançament mitjà sostingut del 45,13% durant aquests 30 anys i el 9,7% d’aportació de recursos econòmics extra a la producció dels quatre Contractes Programes signats amb el govern de la Generalitat.

Si la dècada dels vuitanta fou la dècada en què varem emergir i la dels noranta la de la consolidació, la dels dos mil és la de la maduresa. Aquesta maduresa significa: producció en criteris d’eficàcia, selectivitat territorial i estandardització europea. També significa severitat en l’enfrontament dels desafiaments com l’assumpció de la llei europea de la geoinformació, i serenitat en el necessari procés de reinvenció de la Institució amb la necessària lluita contra l’obsolescència de coneixement.

Aquests trets es reflecteixen a través de les Memòries que l’ICC ha anat publicant des dels seus inicis. La Memòria és un resum detallat qualitatiu i quantitatiu d’un exercici en concret. I la suma de totes les Memòries visualitzen la trajectòria de l’Institut.

Tempus fugit

Jaume Miranda i Canals

Director de l’Institut Cartogràfic de Catalunya