PRESENTACIÓ MEMÒRIA 2013.

PRESENTACIÓ DEL CONSELLER DE PTOP.

Ens trobem amb la darrera Memòria d’activitats de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, però no amb el final de la seva trajectòria professional; l’any vinent (el 2015) es publicarà la primera de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, el nou ens que se subroga les competències tant de l’ICC com de l’Institut Geològic de Catalunya.

El nou Institut, que ha començat a caminar el febrer de 2014, parteix de l’experiència d’ambdues institucions, ara unides, i es regularà pel Contracte Programa I. Precisament, el Govern es troba en fase d’aprovació d’aquest document, que servirà per regir les relacions amb l’Institut.

L’experiència adquirida per l’ICC en aquests 31 anys (1982-2013) l’ha fet fort davant les adversitats històriques –recordem el recurs d’inconstitucionalitat que va presentar el govern central tres mesos després de la seva creació l’any 1982–. Igualment, l’Institut ha evolucionat al mateix ritme que els continus canvis i avenços tecnològics i s’ha sabut adaptar a les noves necessitats socials, amb ciutadans que han passat de necessitar només dades a demanar la combinació de dades, informació i coneixement.

El compendi de les fites assolides, l’explicació i la reflexió sobre per què s’ha fet cadascuna de les activitats de l’Institut Cartogràfic de Catalunya al llarg de la seva trajectòria és recopilat a la publicació “30 anys d’Institut Cartogràfic de Catalunya. L’ambició de la mesura 1982-2012”, publicada aquest any 2013. Però l’objectiu d’aquesta darrera Memòria anual, igual que de les anteriors, és donar informació detallada, qualitativa i quantitativa, de l’exercici en qüestió.

El que el lector pot constatar de la lectura de les Memòries anuals és l’obsessió de l’ICC per la mètrica i la seva representació; per ampliar l’ús de tecnologies que ajudin a representar els fenòmens que es donen en el territori, i per donar servei a la societat. Tot això el lector ho podrà visualitzar en les pàgines que segueixen

.

Les darreres línies d’aquesta presentació són destinades a agrair a l’actiu humà el seu esforç diari per perseguir l’excel·lència i així mantenir la trajectòria de l’ICC, puntera en la seva disciplina.

Santi Vila i Vicente

President de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Introducció del director de l’ICC

El 2013, l’any després de la celebració del 30è aniversari de la trajectòria de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (1982-2012), estem a les portes de la seva metamorfosi per convertir-nos en l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, tal com consta en la Llei 2/2014, de 30 de gener de 2014, d’Acompanyament de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Aquesta subrogació per un nou ens coincideix també amb la finalització del Contracte Programa IV (2010-2013) de l’ICC.

L’Institut és l’Agència Nacional de Geoinformació de Catalunya, això implica ser homologable a nivell europeu en productes, serveis i coneixements, i ser el servei públic de referència del coneixement geocientífic mètric aplicat a Catalunya. L’objectiu final és la generació de dades, d’informació (dades + intel·ligència) i de coneixement (informació + models) per a servir el Govern i la nostra societat.

Al llarg d’aquesta Memòria (igual que de les anteriors) es perfila l’evolució que segueix l’Institut per aconseguir aquest objectiu. Podríem destacar:

• –  Producció continuada de les sèries topogràfiques i ortofotogràfiques institucionals, sense oblidar els mapes temàtics, la majoria fets per encàrrec. S’ha sostingut el volum de producció anual constant prioritzant-se aquest fet enfront de les reduccions.
  
• 
  
• –  Facilitar la màxima garantia mètrica dels serveis del Servei
  de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya (SPGIC); desplegament de la Xarxa utilitària per a aconseguir que tots els nuclis de Catalunya tinguin, almenys, un vèrtex amb coordenades precises, i continuar donant suport als usuaris en l’ús dels serveis de posicionament, per a la comunitat topogràfica, per a l’agricultura de precisió, per al càlcul de postprocés de bases GNSS, etc.
• –  Nou tractament de la toponímia a escala 1:5 000 tot unificant-la, eliminant l’organització en fulls, i passar a disposar d’un tot continu.
  
• 
  
• –  Anàlisi i implantació de nous sensors d’observació de la Terra (l’AisaEAGLE, l’SPOT-6 i el ZiYuan-3 en són uns exemples); l’objectiu és d’ampliar els tipus d’estudis, les cobertures i l’extracció temàtica aplicable als usuaris catalans.
  
• 
  
• –  Més encàrrecs de projectes amb l’altímetre làser: per a calcular el potencial fotovoltaic en cobertes dels polígons industrials; per a la gestió forestal d’àrees afectades per grans pertorbacions; per a l’anàlisi de la regeneració de zones d’activitats extractives, entre d’altres. 
• 
  
• –  Finalització del conveni amb el Departament de Governació i Relacions Institucionals de replantejaments de delimitació territorial; es pot consultar, a través del VISSIR, l’Arxiu de Treball dels Límits Municipals generat a partir del Mapa Municipal de Catalunya.
  
• 
  
• –  Disseny dels models de dades de les bases topogràfiques tot incorporant metadades a nivell d’objecte, i innovació de les cadenes de producció cartogràfica.
• 
  
• –  Desenvolupament d’una cadena de producció d’ortos ràpides que doni resposta en casos d’emergència.
  
• 
  
• –  Implementació de la botiga en línia amb la incorporació de 466 referències.
• 
  
• –  Traspàs del llindar de 50 000 documents descarregables en la Cartoteca Digital.
  
• 
  
• –  I molts altres aspectes que es poden trobar en aquesta Memòria.
  
  

Com sempre, no podem oblidar l’equip humà, que és la base de tot: sense la seva expertesa, coneixement i esforç res de tot això no haguera estat possible.

Tempus Fugit

Jaume Miranda i Canals

Director de l’Institut Cartogràfic de Catalunya