PRESENTACIÓ MEMÒRIA 2011.

Presentació del conseller de TES

Un país és tan fort com ho són les seves institucions, tant públiques com privades. Aquesta afirmació és fruit de la constatació històrica però també diària, especialment en aquests temps actuals. L’Institut té el mandat del Govern de Catalunya, via el Contracte Programa CP-IV (2010-2013), de produir la geoinformació pública de base i també dels serveis de geoinformació que calen a un país modern.

Aquest mandat és controlat mitjançant els òrgans de vigilància preceptius,

però un control directe és, també, el rendiment de comptes que aquesta Memòria suposa.

Per aquesta darrera raó vull transmetre al ciutadà lector que els recursos esmerçats s’empren adientment tal com queda palès amb una lectura detallada d’aquesta Memòria. Així mateix, cal subratllar la preocupació de la Direcció de l’Institut en el manteniment de la cursa tecnològica en la qual estem immersos i que comporta una lluita sistemàtica contra l’obsolescència, tot utilitzant eines tecnològiques més adients que ens fan més i més competents i, a l’ensems, més competitius.

L’Institut, en aquest temps d’eficiència, s’esforça i cal que segueixi esforçant-se a allargar la seva obra en termes d’aconseguir fites tecnològiques i productives més enllà de Catalunya; el món és el nostre hàbitat i cal actuar-hi per acreditar i rendibilitzar els nostres actius, que són molts.

Vull aprofitar aquesta Memòria anual per animar i encoratjar el personal i la Direcció de l’Institut a seguir en llurs tasques en termes d’eficiència competitiva.

Lluís Recoder i Miralles

President del Consell Rector de l' ICC.

Introducció del director de l’ICC

Les activitats més destacades dutes a terme el 2011 (segon any d’execució del IV Contracte Programa 2010-2013, establert amb l’Administració de la Generalitat de Catalunya) es presenten en aquest document.

Pel que fa a la producció, entre la gran varietat d’objectius cal ressaltar- ne dos: s’ha finalitzat la primera versió de la base topogràfica 1:25 000 (304 fulls) i l’ortofoto 1:2 500 versió 3.3 amb vol de 2010. Així mateix, és cabdal de subratllar que tota la producció cartogràfica s’elabora i es distribueix en ambdós sistemes de referència: ED50 i ETRS89.

De la cartografia temàtica, feta per encàrrec, cal fer una menció especial de les sèries geològiques, el 2011 se n’han publicats 28 fulls. La resta de les sèries cartogràfiques institucionals han continuat llur producció sostinguda. D’altra banda, s’ha ampliat el certificat ISO9000, ara l’àmbit del certificat és per a la BT-5M, el MTC-5M, el MDT i la BT-25M.

Dels grans projectes de geoinformació cal mencionar-ne especialment dos: la finalització del projecte PEFCAT, assolint la producció del MDT sobre 2 800 km de rius catalans (2003-2011) per a l’Agència Catalana de l’Aigua i la finalització dels 1 892 replantejaments topogràfics de les línies de terme municipals acordades en el conveni (2005-2011) entre el Departament de Governació i Relacions Institucionals i l’ICC.

Pel que fa al desenvolupament tecnològic en els sensors multiespectrals, cal destacar la consolidació del model geomètric per al sensor TASI i el desenvolupament d’un nou model per al CASI que contempla un model de càmera/sensor més complet, incloent distorsions radials. Així mateix, ha continuat el desenvolupament dels algorismes de correlació SGM (Semi-Global Matching) per a calcular malles molt denses d’elevacions. En concret, s’han implementat mòduls per a calcular imatges de disparitat de parells estereoscòpics en geometria epipolar.

En el camp dels sensors fotogramètrics, s’ha validat el calibratge radiomètric de la càmera digital DMC i s’ha desenvolupat una metodologia per a la generació de l’índex normalitzat de vegetació NDVI. Fruit d’un encàrrec extern, s’han estudiat les capacitats i l’aplicabilitat de l’ús sinèrgic de les imatges òptiques i de radar d’observació de la Terra. L’objectiu és la definició i el desenvolupament de productes nous o millorats amb alta probabilitat d’èxit i que facin ús de la sinergia entre dades/imatges òptiques i de radar per tal d’utilitzar més intel·ligentment i productivament la informació de la creixent quantitat de satèl·lits d’observació de la Terra operacionals.

A més, s’han continuat els treballs de modelatge de dades topogràfiques, i s’han començat a estudiar models de multirepresentació per a bases topogràfiques.

Respecte dels serveis públics, s’ha incorporat al web de la Infraestructura de Dades Espacials de Catalunya el geoportal IDE d’observació de la Terra, on es troben les imatges, i llurs metadades, dels satèl·lits SPOT i Landsat de Catalunya disponibles a l’ICC. Al web de l’ICC s’han incorporat nous productes: els mapes topogràfics 1:500 000 i 1:1 000 000, el mapa de pendent superior al 20%, la base geoespacial de polígons d’activitat econòmica, el model digital del terreny 15 m, i les bases municipals 1:50 000, 1:250 000 i 1:1 000 000.

L’ICC també coordina, com a secretaria tècnica, conjuntament amb d’altres organismes, les tasques que es duen a terme des de la Comissió de Coordinació Cartogràfica de Catalunya (C4) i des de les seves comissions tècniques. Cal esmentar que la Directiva INSPIRE ha seleccionat dos experts de l’Institut per a formar part dels grups de treball temàtics per a l’elaboració de guies tècniques dels temes dels annexos II i III.

Així mateix, cal ressaltar la maduresa de les persones de l’Institut demostrada en la feina diària i en llur projecció internacional.

Tempus fugit

Jaume Miranda i Canals

Director de l’Institut Cartogràfic de Catalunya