BOHIGAS, SERRATOSA, SOLANS i VILALTA. HOMENOTS DEL TERRITORI.
S'atribueix principalment a Isaac Newton la frase: "Si hem vist més enllà, és pel fet que estem sobre espatlles de gegants". Ho va dir reconeixent que els seus treballs sobre les propietats de la llum, es basaven en treballs pioners fets per Descartes i Hooke.
El Pla de Sanejament de Barcelona, conegut com a Pla Vilalta, autoritzat l'any 1973, va significar la consolidació de 6 km de litoral barcelonès, amb la creació de noves platges i de més de 100 hes d'espai públic abans inexistent. Posteriorment, l'aprovació del Pla General Metropolità el 1975-76 del tàndem Serratosa-Solans, hi va significar disposar d'una planificació general d'infraestructures i zonificació, per l'ocupació urbana també del territori marítim-terrestre.
En el període 1977-80, Solans com a delegat de serveis d'urbanisme a l'Ajuntament de Barcelona, va adquirir espais de tot ordre que van esdevenir de propietat pública, albirant que a la democràcia li caldrien espais públics propis per la planificació i construcció de tota mena d'equipaments i habitatge que la dictadura no havia fet. Vàrem guanyar una dècada en termes materials i segurament, en termes d'oportunitat, una possible candidatura Olímpica proclamada el 31 de gener de l'any 1981.
Posteriorment, encarregat per l'alcalde Maragall, Bohigas en la preparació urbanística dels Jocs Olímpics del 92, troba un gran volum sol públic disponible, un litoral que ja havia estat anys abans en els estadis d'aprovació i ja en gran part executat.
Aquest exemple Olímpic el podem extrapolar en termes de sòl industrial, habitatges, infraestructures, i de creixement en general, que fou pautat pel Pla General Metropolità i aprovat en la dècada anterior i ja vigent en aquell moment.
Aquesta concatenació de persones visionàries i tossudes, amb les seves idees de modernitat, que ens han permès arribar fins avui.
No hi ha persones imprescindibles, però n'hi ha d'importants i en molts moments històrics són decisives. Aquest el cas d'aquests quatre personatges que han configurat en diverses facetes i actuacions el territori de Catalunya, des de l'adveniment de la democràcia, i han configurat el nostre present i orientat el futur del territori català.
N'hi ha més de personatges, sens dubte (Ricard Bofill, per exemple), però aquests quatre, per ordre alfabètic, han deixat l'empremta de les seves idees transformadores en actuacions que gaudim i patim avui dia, però certament els seus fets i actuacions són perennes en el territori de Catalunya.
Ens podem preguntar: com han influït??; cadascun depèn del seu caràcter i posició, que els hi ha permès cristal·litzar els seus esforços en fets territorials presents i també en els futurs.
Sintetitzem les seves trajectòries i petjades.
ORIOL BOHIGAS I GUARDIOLA (1915-2021)
Arquitecte, urbanista, polític, universitari, agitador cultural i burgès progressista. Així és com el defineix un article a EL PAÍS el 2011, diari on va col·laborar molts anys. De fet, no caldria dir molt més sense entrar en la seva biografia, densa, llarga i multifacètica.
Com ell deia, dormia poc i això li permetia fer més i més. Recordo que en el Consell Rector de la UPB arribava tard sempre, i en obrir la porta es veia un senyor amb texans amb camises i corbates de colors estridents, fets diferencials en aquells temps. De fet, era una prima dona que sempre destacava amb uns discursos elaborats i d'actualitat, i un punt sorprenent en general. Sempre conreant una actitud d'infant terrible a la catalana.
La seva personalitat abassegadora va influir als polítics de Barcelona a l'inici de la democràcia, a Narcís Serra i Pasqual Maragall especialment. Aquesta influència li va suposar l'encàrrec d'actuar urbanísticament i arquitectònicament a l'antiga àrea del Poble Nou i plantejar la vila olímpica, que va aconseguir que es transformés, sense grans problemes, en un barri més de Barcelona, fet crucial a la història de la Barcelona moderna.
Se li retreu el seu encaparrament en dissenyar la ronda litoral amb sols dos carrils, però ell deia que no volia una autovia, encara que fos semisoterrada. Encara que exposava la seva defensa aferrissada i tossuda de les seves idees també n'accepta d'alienes com les d'en Ramon Folch i Guillèn que propugna que els residus de Barcelona no s'havien d'exportar a l'àrea metropolitana i això es va demostrar amb la integració de la planta d'incineració de residus del riu Besos, pràcticament part de la costa Barcelonesa. Per aquest projecte olímpic ha passat a la història, però el seu currículum és més llarg i profund.
Ell ens va situar al món urbanístic europeu i mundial, contribuint a crear l'anomenat "model Barcelona".
Va desenvolupar fortes i documentades opinions transversals i fou fundador d'òrgans i revistes lligades a l'arquitectura, l'urbanisme i la cultura. No va ser ni conseller de Territori, ni de Cultura, però segurament hauria deixat una empremta de progrés en cada cas.
La seva personalitat exuberant no fou exempta de polèmica, com per exemple la mantinguda amb en J.A. Solans a El País 26.6.2002, amb resposta a l'Avui 8.11.2002. En Bohigas argumentava que l'urbanisme català seguia amb patrons de l'Antic Règim, generant suburbis, afegint al debat de quina ciutat calia; davant d'això, Solans argumentava que la gestió urbanística continguda no genera dèficit, socialitzant les plusvàlues, i contenint també l'ocupació massiva del territori, de fet Bohigas no va treballar gaire en la planificació urbanística, ans fou un arquitecte més constructor.
ALBERT SERRATOSA I PALET (1927-2015)
Enginyer civil, urbanista, expert en xarxes de transport, universitari, coautor del Pla General Metropolità, enginyer director a l'Ajuntament de Barcelona, la Corporació Metropolitana i la Generalitat de Catalunya. Seqüència comuna dels homenots que avui exposem.
Serratosa i Solans van crear el Pla General Metropolità a la fi de la dictadura i encara avui la democràcia actual no ha sigut capaç de fer un Pla director urbanístic nou (quaranta-nou anys ja!!). Però ell serà recordat especialment pel seu (cal dir-ho així) projecte i realització del túnel del Cadí-Moixeró, part d'un dels seus eixos europeus, que sempre va defensar a Brussel·les amb una actitud de sembrar llavors, que amb el temps moltes d'elles han fructificat.
Des de l'Institut d'estudis Territorials, que va crear pràcticament, va intentar fer el Pla territorial de la Regió I, amb sort diversa, donada la politització extrema de tots els partits polítics.
Coneixedor, estudiós, universitari, europeista militant, entusiasta del coneixement territorial, va estar molts anys al consell rector de l'Institut Cartogràfic de Catalunya ajudant a impulsar els treballs que es portaven a terme.
Les fites que va aconseguir com el Pla General Metropolità i el túnel del Cadí són fites no superades, així com les llavors de les xarxes europees de transport que defensava.
Per conèixer més sobre les seves idees és útil la publicació "Pensar el territori. Converses amb Albert Serratosa", Dèria Ed.
JOAN ANTONI SOLANS I HUGUET (1941-2019)
Arquitecte, urbanista, coneixedor del territori en la seva màxima extensió i profunditat, laborista i conservador a la vegada, gran integrador dels sistemes físics, humans, socials i polítics que reflectia en el seu planejament i en la normativa igualment essencial.
Fou un arquitecte-urbanista total del territori de Catalunya durant vint anys, però no sols com a director general d'urbanisme, assolint que tots els municipis del país tinguessin la seva planificació, en molts casos inexistent, també actuant com a vicepresident executiu de l'Institut Català del Sòl, on s'executava la planificació que anava aprovant. Desconfiava dels grans Plans i preferia l'impuls de les execucions concretes via les comissions territorials d'urbanisme i l'Institut.
En la sessió en memòria de Joan Antoni Solans i Huguet, traspassat el dia 2 de setembre del 2019, duta a terme al Teatre Poliorama de Barcelona, el dia 3 de febrer del 2020, vaig esmentar en un text de presentació que tractava de ser una sintètica semblança d'en Joan Antoni:
"Voldríem, tot seguit, emmarcar la figura de Joan Antoni Solans i Huguet, i la seva actuació pública, en el context en què i quan es produí. Solans pertany a una generació extraordinària d'actors territorials com, per exemple, l'Albert Serratosa i Palet, coautor amb Solans del Pla General Metropolità, i l'Albert Vilalta i González, reintroductor del tramvia a Barcelona, i dissenyador i promotor de la xarxa d'alta velocitat a Espanya (AVE), com sols dos exemples.
Solans, que avui recordem, comparteix amb ells les seves institucions curriculars; primer, l'Ajuntament de Barcelona, bressol de servidors públics destacats; després, la Corporació Metropolitana de Barcelona i, finalment, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, actual Departament de Territori i Sostenibilitat.
En l'esdevenir històric de la segona meitat del segle xx, Solans, en cadascuna de les tres grans etapes de la seva vida professional pública, deixa unes petjades que configuren avui la fesomia del país, i que són part de la nostra realitat present i que ens projecten cap al futur.
Sintetitzant, a la Corporació Metropolitana de Barcelona deixa el PGM, encara vigent avui, després de quaranta-quatre anys; a l'Ajuntament de Barcelona deixà un gran patrimoni de sòl públic que va permetre als ajuntaments democràtics avançar, probablement una dècada, en el procés de revertir els dèficits heretats de la dictadura desenvolupista.
I a la Generalitat va orientar l'ordenació actual del país, i la va planificar. Cal esmentar no sols les seves realitzacions; també són essencials totes les accions que no va permetre. Per citar-ne sols dues: a l'antiga Espanya Industrial es volia fer una promoció massiva d'edificis tipus Bellvitge i als aiguamolls de Pals es volia fer una nova Empuriabrava, i així seguiríem.
Però permetin-me valorar altres aspectes essencials i més immaterials com el concepte de la creació de patrimoni públic com a patrimoni de tots, la rehabilitació com a actitud conservacionista, la negociació honesta i responsable per obtenir plusvàlues públiques, donada l'endèmica manca de capitalització pública al nostre país. No sols fou un rector territorial i urbà, sinó també un gran protagonista com a gestor públic, pensant sempre en el bé comú."
Va ser molts anys vicepresident del Consell Rector de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, ajudant a impulsar els treballs que es portaven a terme.
Els textos de la sessió en memòria es pot trobar en:
https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000299/00000102.pdf
ALBERT VILALTA I GONZÁLEZ (1933-2013)
Enginyer de camins, canals i ports. Higienista, en el sentit Cerdà, des de Barcelona a Catalunya. Catalanista de fets i opinions, sempre pensant en el país. Preocupat especialment pel transport i el ferrocarril en un sentit ampli. Governant a Catalunya i Espanya. Influent i decisor en termes de les seves idees territorials.
Podem tractar de sintetitzar les seves moltes etapes, on la seva tasca i influència fou perenne, tasca que no és fàcil per la seva extensió i profunditat:
- El sanejament a BCN, platges i litoral. Sense el territori guanyat en el litoral barcelonès, la ciutat olímpica no hauria pogut tenir l'extensió que ha tingut, i les inundacions periòdiques de la ciutat, ja són un record del passat.
- Exercici lliure com a Enginyer Civil: També va exercir, conèixer i patir, convencent, cada projecte concret i les seves dificultats. Sempre amb treballs multidisciplinaris.
- En la transició, la Corporació Metropolitana de Barcelona i la Generalitat provisional: el seu prestigi ja el catapulta a la gestió pública, al principi de tot el que s'esdevindria.
- El transvasament de l'Ebre. Consorci d'Aigües de Tarragona: El seu coneixement hidràulic i la seva capacitat de generar convenciment arreu, va propiciar una solució històrica que encara avui té potencial fins a Barcelona.
-Els túnels de Vallvidrera: primera infraestructura territorial veritablement metropolitana. Amb acords transversals amb tota mena d'oposicions superades.
- Els inicis de l'Alta velocitat: va fer l'avantprojecte del TGV a Catalunya. Gràcies a la reserva de sol inicial, es va possibilitar i dissenyar amb més eficiència, i posteriorment es va poder dur a terme sense dificultats territorials extremes.
- La creació del departament de Medi Ambient: té una visió integral del país, higienista amb coneixement i fets. Els rius nets del País és una de les seves contribucions paradigmàtiques. La primera conselleria de Medi Ambient d'Espanya.
- Govern a Madrid: El seu prestigi el catapulta a Secretario de Estado de Infraestructuras. La tasca és ingent en el Ministerio de Fomento, però per subratllar-ne una sola, té una concepció del desplegament de l'AVE mallada per a tota Espanya. Malauradament, el ministre següent (Álvarez Cascos) ho canvia cap a una concepció radial que finalment és l'actualment implementada.
- El TRAM: el seu paper va ser de gestor del projecte contractat per la concessionària adjudicatària, un cop més cercant l'eficiència entre els actors. Qui ho va impulsar va ser l'ATM mentre ell era Secretario de Estado, i el protagonista va ser en Francesc Ventura i Profitós, que des de la Direcció general de l'ATM va dissenyar el concurs, va redactar els contractes i va negociar amb els ajuntaments, que, tot sigui dit, en més d'un cas no varen ajudar gaire a l'èxit del projecte. Positivament, l'alcalde Montilla, negativament Barcelona amb l'Antoni Acebillo torpedinant-ho tot i Esplugues que, encara avui frena el traçat per l'antiga N-340... En tot cas, avui el TRAM connecta set municipis metropolitans i és una fruitosa realitat reconeguda per tothom.
Adjunto l'adreça de l'acte d'homenatge del col·legi d'enginyers de camins,
és auto explicatiu: https://zonavideo.upc.edu/video/6328296a674832137458d0f2
En Josep Pla, enyorat, podria qualificar, segurament, aquests quatre personatges de finals del segle XX i principis del XXI, d'Homenots, per la seva petjada deixada sobre el territori del país i el caràcter genial de cadascun. Són gegants sobre les espatlles dels quals hem caminat i caminem.
TEMPUS FUGIT.
(2229) 13.6.2024