TRUMP AVANÇA. ANY I.
Sí, sols fa vuit mesos d'ençà que va prendre possessió de la presidència, el gener del 2025. I des d'aleshores ha publicat 196 decrets presidencials que han convulsionat el món. I segueix imparablement.
L'Emperador no té límits ni fronteres. Ell té una concepció imperial de la presidència, i també que els EUA és el centre imperial del món.
Va cremant etapes en la implementació de les seves idees (sic):
- El seu partit, el República, ha desaparegut, i s'ha transformat en el moviment MAGA. Els polítics republicans no-MAGA els ha menystingut públicament i l'ha sotmès a xantatge negant-els-hi el seu suport local, estatal i nacional. Pur gangsterisme polític.
- Immediatament, ha atacat els famosos "contrapesos" institucionals de la democràcia dels EUA.
Primer el Tribunal Suprem, en què els seus darrers nomenaments, conjuntament amb els que ja va fer en la seva presidència 45, li donen majoria. Ja ha dictat sentències no conegudes fins ara per la seva parcialitat a favor de la Presidència, i més que ho farà. De fet, hi ha un menyspreu manifest per la Constitució.
Tot seguit en les Secretaries-Ministeris ha acomiadat a tots els no addictes i servils, sense cap valoració de competència, sempre al límit de la legalitat i l'arbitrarietat. Els nomenaments són inversemblants, des de presentadors de televisió fins a "influenciadors", gents sense el més petit coneixement ni formació per manar. Organismes constitucionalment i històricament independents, com és la Reserva Federal, els té sota setge perquè es pleguin a les seves ordres i interessos.
- En la justícia ha organitzat múltiples revenges personals contra els fiscals que han investigat el seu passat econòmic, i no econòmic, delictiu. És increïble com se li permet.
- En la Secretaria de Defensa ha posat un presentador de televisió com a Secretari. El conglomerat militar-industrial li ha demanat un pressupost sideral, i ell l'ha incrementat fins a 900.000 milions, però la demanda de les empreses, de fet impulsades pel mateix president, per construir l'avió de combat de 6a generació, la cúpula de ferro antimíssils, la nova generació de portaavions i submarins, etc. és de l'ordre de dos bilions europeus per any.
La seva resposta és: no hi caben dins del pressupost nacional, però jo faré que el pagui l'imperi, Europa principalment, fent que us comprin les armes sofisticades, però amb condicions telemàtiques d'ús. De fet, armes topades.
- Vol complir la seva promesa electoral d'abaixar els impostos a la classe alta, per descomptat. En el primer pressupost que ha tingut a mà, el de 2026, la "big beatiful bill" que ell diu, ha reduït tots els capítols socials per compensar les reduccions de recaptació a les rendes altes. La població pobra i modesta no li importa, de fet li fa nosa, ja que no el voten.
- El coneixement sempre li és sospitós, com bon feixista. I s'ha dedicat a atacar primer i reduir després, les aportacions públiques a les Universitats públiques i privades. Odia a la intel·lectualitat del seu país, pel fet que no li és addicte ni dòcil. Lluita de manera directa i evident en contra del pensament crític i la llibertat d'expressió.
- Els EUA viu per sobre les seves possibilitats, de sempre, amb un dèficit sideral que les mateixes agències de qualificació han començat a qualificar negativament, per primer cop, encara que d'una manera suau fins ara. Però el capitalisme nord-americà ja està preocupat, pel fet que el servei del deute és ja superior al departament de defensa.
Aquest missatge poderós de Wall Street i la Banca corporativa, li ha fet arribar amb la instrucció que la situació és insostenible a curt i mitjà termini. La solució Trump és que el dèficit el pagui la població dissimuladament, l'única manera és via la inflació. I aquest increment de preus al consumidor l'implementa via els aranzels que incrementen el cost dels ítems importats i l'increment d'impostos correlatius que impliquen. Aquest és un perill global, recordem 1929.
De fet, la seva política aranzelària és un xou continu, sense cap lògica més que l'humor presidencial. Castiga països en funció del color del govern, com el cas del Brasil i d'altres, amb variacions mercurials diàries. Mai vist ni consentit.
- La seva política industrial i manufacturera és la contra-globalització. Pretén que les empreses localitzin la seva producció als mateixos EUA. Està més que estudiat que la força laboral nacional no podria ser empleada en aquestes feines, ja que tindrien salaris més baixos i condicions laborals molt més negatives que les actuals als EUA.
- Un dels seus objectius, no confessats, és la reducció i/o destrucció d'una part de la classe mitjana dels EUA. L'autarquia que preconitza sempre empobreix els països, i la llibertat de comerç els enriqueix. Aquesta és la història econòmica dels EUA als segles XIX, XX i XXI.
- La família TRUMP, especialment els seus fills, volen fer caixa d'una manera rápida i accelerada, els negocis productius són massa lents per a ells, i els moviments lligats al fet comissionista és massa perillós actualment. Per aquesta raó estan apostant per les criptomonedes que tothom sap que son fum i pura especulació, sense suport material de cap mena, i que les estafes són piadoses i més fácilmente perdonables. Per això, han creat monedes pròpies de la família.
- Per afrontar les eleccions "midTerm" de novembre del 2026, que pot ser una primera prova democràtica de les seves polítiques, comença a jugar brut. Els seus governadors addictes estan impulsant en l'àmbit dels Estats dues accions. Primer modificar els mapes electorals, ben coneguts, per tal de sectoritzar geogràficament el vot i fer créixer les circumscripcions que li són favorables. En paral·lel, està tractant de prohibir el vot per correu que normalment és més demòcrata.
- I culturalment està tractant de reescriure la història. La dels mateixos EUA, amb accions com buidar els museus dels aspectes que no els agraden, perdona als assaltants al Capitoli del gener del 2001, i el desplaçament en els textos de les escoles la història de l'evolució i substitució per a la doctrina creacionista religiosa cristiana estricta, i una multitud d'accions defensades i pròpies de l'extrema dreta del país.
Podem seguir. Cada dia té una notícia en els mitjans de comunicació i encara resten més de tres anys del seu mandat ¡¡. Tot plegat un malson.
Podem aventurar més accions contundents a curt termini.
- Europa és el seu enemic més profund. És per raons ideològiques, donat que el lliure pensament lliberal l'incomoda, i la intel·ligència no li agrada. Tractarà de debilitar-nos via l'amenaça de dissolució, o una congelació inicial, de la NATO, deixant-nos sols davant de la confrontació amb Rússia.
Ucraïna és el gresol on veurem si som capaços de fer una política de defensa comuna amb cara i ulls. Cara francesa i anglesa, i ulls alemanys que cal que generin tropes sobre el terreny.
- El deute nord-americà és el seu taló d'Aquil·les. Perquè tal que no ens arrossegui si cau, caldria desvincular-se en termes econòmics de l'economia nord-americana al màxim.
Això vol dir obrir altres mercats com el més conegut que és el xinès, però el desafiament real és fer un pla d'ajut i comerç a l'Àfrica. Els hi devem, i ells tenen les poblacions amb una fam de consum incommensurable, Xina ja ho ha entès.
Parlant de Llatinoamericà, ja el president Mitterrand deia: "ah¡¡ si jo tingues Amèrica Llatina", Espanya la té, i no n'és conscient. Cal una política equilibrada, no la dels anys 2000 de "nuevos conquistadores". Trump ho torpedinarà tot.
- La recerca europea és la millor arma per lluitar contra l'americana. És molt difícil. Però és l'única via per no endarrerir-nos respecte a la Xina i existir al món.
Finalment, per a seguir en el poder més enllà del gener del 2029 instrumentarà algun escenari per reclamar la permanència en la Presidència.
Un canvi constitucional ara sembla impossible, però sempre hi ha un recurs imprevisible com una amenaça externa i la declaració d'un estat de setge per suspendre les eleccions de Novembre del 2028, un cigne negre en definitiva.
Un inici de guerra amb la Xina per Taiwan, per exemple, o bé un caos econòmic profund com un dia negre a Wall Street com l'any 1929, o bé un atac nuclear no identificat. Segur que els seus consellers més profunds ho estan valorant.
Estem a la fi real de la II Guerra Mundial en molts sentits. El món es mantenia estable sota la "pax americana" basada en la cobertura de la defensa Nord Americana, la solvència del dòlar garantida per un poder independent com és la Reserva Federal i l'equilibri de poders que garantia l'estabilitat basada en la solvència política dels EUA. Tot això està en qüestió per l'emperador, i farà que el món canviï.
Veurem que tan resistent és la democràcia nord-americana i nosaltres mateixos com a colònies de l'Imperi.
TEMPUS FUGIT (1423) agost 2015.