INCENDIS. APUNTS DE SISTEMATITZACIÓ: DE LA RESILIÈNCIA I DE LA LLUITA.
Sempre s'esmenta que la lluita contra els incendis forestals és part d'un procés de resiliència - resiliència significa tornar a una situació a l'origen-, amb un cert fatalisme considerant que el fenomen és inevitable, i que cal resistir els seus efectes més que tractar que no es produeixi.
És la mateixa actitud que les societats tenen davant del canvi climàtic, que com que es consideren derrotades d'antuvi, aleshores es preparen per resistir les conseqüències més que en lluitar amb el que origina aquestes conseqüències i modificar la realitat primera. Bé, centrem-nos en la resistència, en la seva versió de resiliència, deixem la lluita sobre els orígens per a un altre moment.
Cal sotsratllar que mai no hauríem de tornar a la realitat anterior a una catàstrofe, superada hauríem de conformar una realitat diferent, més intel·ligent, que reduís el risc de repetició de la catàstrofe. Però aquesta és una reflexió que no tractarem en aquests apunts i ens ha centrarem en la lluita.
A Catalunya, a conseqüència dels incendis catastròfics del 2009, la consciència ciutadana, que es reflecteix en la consciència política, que al seu torn es concreta en la decisió pressupostària anual, i que finalment després de diversos exercicis continuats d'esforç i inversió es plasma en la construcció de les infraestructures de coneixement i físiques, cal dir que, per ara, els esforços han reeixit.
A més, es va impulsar més una decisió transcendent en termes d'organització. Sols hi ha uns bombers sobre tot el territori: Bombers de la Generalitat. Això significa que hi ha una unitat d'acció, fet primordial.
A Catalunya, tenim afortunadament un Pla integral (2022-2025) que contempla una inversió , a més de la ordinaria o basal, de 76,9 Meuros. Un Pla sense recursos basals i d'inversió, es un Pla mort. (https://agricultura.gencat.cat/web/.content/06-medi-natural/incendis-forestals/home/pla-anual-incendis.pdf)
Els incendis forestals són tòpics en les àrees mediterrànies del món. És així, i el canvi climàtic els accelera sistemàticament.
L'IPCC -Intergovernamental Panel on Climate Change- organisme planetari essencial, i no estimat pels negacionistes (Intergovernmental Panel on Climate Change), ho ha testimoniat fins a l'extenuació des de fa dècades. El seu secretariat és resident a l'Organització Meteorològica Mundial amb seu a Suïssa, fet significatiu, creient que tot el fenomen és responsabilitat de la física de l'aire, i nosaltres som subjectes passius que el patim. És com si fóssim grecs antics dient que estem a la mercè dels Déus totpoderosos i incontrolables.
Que podem fer per resistir??, aquest és el crit en moments d'angoixa, i ens interroguem sobre que cal fer per lluitar en contra.
Resposta a la qüestió: Ens cal coneixement i tecnologia. Assumint fatalistament que no podem canviar les nostres cultures d'explotació mercantilista, i tampoc les activitats extractives que es basen en la combustió de manera immediata, cal pensar i actuar.
Cal seguir el mètode científic com pauta de comportament: Mesurar-Reflexionar-Actuar. Aquesta és l'aproximació.
Quin és l'àmbit geogràfic on ens movem i que, en primer lloc, cal conèixer amb una gran ambició de la mesura, quin és el territori climatic on ens trobem. En el nostre cas és el de les àrees mediterrànies del món, amb les seves pròpies especificitats. Cartogràficament parlant, en el rectangle format pels meridians 5° Oest i 35° Est i els paral·lels 30° Nord i 45° Nord.
Estem ja en el segon quart del segle XXI, i els mitjans tecnològics són cada cop més avançats respecte als que teníem sols a la darrera dècada. Per exemple, els nous escenaris per a la modelització atmosfèrica, l'anàlisi ambiental, el big data i la computació al núvol, camps que s'intersequen estretament amb el comportament dels incendis forestals, el models per a la predicció del foc i del fum i l'anàlisi de l'exposició, entre d'altres, són aquí. Sense esmentar tots els nous instruments que les ciències de computació ens proporcionen.
Primer, quin problema tenim i la informació que ens cal. Cal conèixer en profunditat la mètrica d'on vivim per modelitzar la realitat dels fenòmens:
- Els asentaments humans. Cal que la legalitat vigent es compleixi, la tenim des del 2003, amb reglament des del 2005. Les més de 1500 urbanitzacions que hi ha a Catalunya cal que tinguin un perímetre de protecció de 25 metres, ampliable en certs casos, com la llei exigeix.(https://agricultura.gencat.cat/web/.content/06-medi-natural/incendis-forestals/enllacos-documents/fitxers-binaris/franges-proteccio.pdf.)
Els departaments de Territori i Agricultura haurien de publicar les delimitacions urbanístiques, creuades amb les cadastrals, tal com es fa en les expropiacions. D'aquesta manera tindríem un coneixement dimensional precís de la perillositat més propera al fet urbà.
- Cal tenir i actualitzar el mapa edafològic del sòl de Catalunya, aquesta ès la epidermis de la Terra on vivim. L'escala de treball mínima és 1:25.000 - a Catalunya sols tenim cartografiat un mapa continu que recobreix sols un terç del territori -, amb un model de dades orientat essencialment al fet agrològic. Caldria enllestir-lo i adaptar el model a la vegetació forestal que hi viu a sobre.
- Cal produir models digitals del relleu de molt alta resolució. L'ICGC, com a pioner, els produeix fa més de vint-i-cinc anys, però ara la més recent tecnologia LIDAR ens possibilita la producció planimétrica de models decimètrics i tres dimensionals de tota classe de vegetació. Aquests models de precisió centimètrica i multipols ens permet modelar el fet vegetal en 3D amb una precisió sense precedents, i la seva evolució.
Un pas avançat, totalment possible -com es fa a Finlandia-, permetria poder etiquetar automaticament els arbres, tot i classificant les espècies forestals. El SIG (Sistemes d'Informació Geogràfica), i els models basats en IA els cal un mar de dades per generar prediccions acurades i útils.
- Per descomptat la cartografia topogràfica tresdimensional sempre és bàsica, les carenes i les valls produeixen efectes dinàmics sobre els vents i els focs, i són essencials en els models més avançats SIG que poden modelar l'evolució dinàmica dels incendis en les zones forestals de Catalunya (de l'orde del 60% de territori, uns 2 milions d'hectàrees), i que cal que estigui actualitzada com ja ho està l'ortofotomapa de 20 centímetres de resolució i precisió d'un metre sobre tota la superfície de Catalunya.
- Mantenir el Mapa forestal de Catalunya, realitzat pel MITECO (Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico). Que caldria coordinar més en termes de classes identificatives i metadades comunes.
- El sistema europeu COPERNICUS (https://www.copernicus.eu/en/access-data) és una esperança en l'àmbit continental, que a escala d'alta resolució encara no serà un ajut en temps real per les operacions operacionals d'extinció.
- Lluitar contra la Babelització. Sols en l'àmbit català els productors d'informació de base de qualitat són principalment: ICGC(Institut Cartogràfic i Geològic), el DARPA(Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació), l'IRTA (l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària), el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), i el CTFC (Centre Tecnològic Forestals de Catalunya) són els principals. Tots produeixen i s'esforcen a generar coneixement i informació sobre el fet ecològic i forestal, però estem lluny de poder alimentar models forestals efectius per l'ús en la lluita contra els incendis. Aquest coneixement és poc fluid amb les estructures operatives sobre el terreny: Bombers de la Generalitat, el CAR(Cos d'agents Rurals) i les ADF (Agrupacions de Defensa Forestal). Però aquest és un dels desafiaments, connectar la informació i el coneixement amb l'acció.
- Pel que fa a la modelització les activitats i projectes són innombrables. Una àrea amb problemes semblants, encara que dimensionalment superiors, és la costa Oest dels EUA, en termes de coneixement estructurat un bon exemple és el projecte AlertCalifornia de U.C.San Diego (https://alertcalifornia.org/). Caldria avançar en la fertilització de les nostres institucions amb coneixement de les múltiples activitats paral·leles a la modelització dels nostres fenòmens mediterranis al voltant del món.
- En termes industrials comencen a establir-se empreses avançades que proporciones instruments i coneixement a Catalunya. Un exemple: (https://www.vallfirest.com/). Aquest és un factor clau també per al futur, les administracions no o son tot, en cap cas.
- Finalment, el fet essencial és la coordinació, la integració i la intel·ligència.
Tots sabem les grans dificultats per a aconseguir que les institucions treballin juntes. Cal una autoritat única exigent, i que al mateix cop brindi recursos per a què la coordinació i la integració, sigui efectiva. El SisCom de Bombers es un bon exemple de centre de comandament intel·ligent
Les dades han de tenir la intel·ligència orientada a l'objectiu comú. Aquesta intel·ligència és la connexió amb els sistemes d'informació geogràfica SIG, que alimenten els models de propagació i els sistemes IA que ens donaran un primer coneixement. Tot això no són sols bons desitjos, són ja fets industrials, és la coneguda com a GeoAI. Un exemple: https://www.youtube.com/watch?v=9YIk3zQVYlA
Segon: La detecció, que en integrar-la amb les dades i modelada amb intel·ligència, es transformarà en informació d'alta resolució i precisió territorial sobre els fenòmens.
- Els incendis actuals són els anomenats de sexta generació, donat que generen fenòmens físics que alteren l'estabilitat atmosfèrica natural i són capaços de generar tempestes de foc que impedeixen les extincions tradicionals. Les interaccions foc-atmosfera poden fins i tot crear els seus propis sistemes de vent, com ara remolins de foc.
Acumulen els efectes de generacions anteriors: Llançament de focus secundaris i brases voladores a llargues distàncies, els bombers terrestres donen testimoni i no donen crèdit als fenòmens que en cinc minuts produeixen propagacions de quatre quilòmetres, són més properes a les zones urbanes, mega-incendis més dinàmics, cremen combustibles més difícils de combustió que anteriorment no ho eren, i com a conseqüència una extensió d'incendi amb molts milers d'hectàrees desconegut fins ara.
- La teledetecció macro, per tant, satel·litària, és un instrument bàsic.
1. La humitat del sòl detectada pel satèl·lit europeu SMOS (Soil Moisture and Ocean Salinity), i les tasques de recerca de la UPC-telecos de BCN per exemple: (https://upcommons.upc.edu/server/api/core/bitstreams/786fac13-d1ea-461c-a0f6-56e4cb9c4b51/content)
Són bons exemples que caldria impulsar exemples com aquest per obtenir dades fiables d'humitat en alta resolució (20 m).
2. Caldria demanar a l'ESA que ressusciti el Projecte FUEGO, que fa més de vint-i-cinc anys, es va proposar per tenir una petita constel·lació multi-espectral per la detecció en les àrees mediterrànies d'Europa. Els països no mediterranis s'hi van oposar a finançar-lo.
3. Ens avançaran els EUA. Google i els seus socis amb la constel·lació FireSat, per detectar incendis primigenis de 5x5 metres amb una cadència d'observació de cada 20 minuts.(https://sites.research.google/gr/wildfires/firesat/)
4. Però també tenim més possibilitats al nostre abast. L'ICGC amb Airbus Defense and Space tenen experiència en prototipar sensors òptics i multi-espectrals basats en drons a gran altitud. Demanar a Airbus la construcció de dos prototipus de drons de gran altitud com el HASP (High Altitude PseudoSatellite)(https://www.airbus.com/en/products-services/defence/uas/zephyr)
i operarlos sobre el territori seria un avenç considerable.
5. També tenim la possibilitat d'ús d'avions tripulats amb una varietat de sensors que poden enviar terra imatges multi-espectrals per identificar els focus calents dels incendis per guiar amb alta precisió i resolució als sistemes d'extinció. L'ICGC opera avions fotogramètrics i multi-espectrals per les aplicacions de generació de productes de geoinformació des de 1984. https://www.icgc.cat/ca/Innovacio/Projectes/Projectes-mida/Captura-de-dades/Avions
Caldria dotar-se de nous sensors tèrmics de nova generació, més específics, en les bandes radiomètriques properes al foc vegetal, amb avions ad-hoc.
6. Tot aquest desplegament hauria de basarse en un sistema efectiu de CCC (Comand, Control and Communications) central i altres de territorials per processar tota la informació i generar escenaris d'atac al fenomen en qüestió.
Donat que molts cops els incendis són múltiples i cada cop amb major diversitat i simultaneïtat, la generació d'escenaris de gestió dels recursos són cada cop més complexos. Això implica múltiples sistemes de telecomunicacions, connexions satel·litaris en temps real, connexió sobre els medis aeris tipus dron que es coordinaran mitjançant sistemes automàtics programables per l'extinció, i sistemes de veu pels sistemes d'atac tripulats.
La modelització és essencial, és tot un univers d'iniciatives i moltes ja són de codi obert, per exemple,(https://elmfire.io/), i aquest és un signe de futur molt esperançador.
7. Pel proveïment combustible, tripulacions, d'aigua i retardadors cal estendre una xarxa de petits embassaments i petits aeròdroms on repostar els medis aeris. Aquest és un sistema logístic a coordinar amb altres serveis públics ja existents.
En fi, un sistema d'atac de caire militar al respecte, per tal de determinar amb precisió total el focus del foc, transmetre'l als vectors aeris que els apagaran i remullaran en alguns casos.
Tercer, l'extinció i la seva organització. Aquest pas és l'octau d'iceberg de tot l'edifici que actua eficientment sobre ell.
És desolador quan veiem per la televisió que els bombers professionals i els voluntaris privats tracten desesperadament d'apagar incendis amb pales i escombres. És com si els agricultors encara llauressin amb bous com fa cents anys.
- Satèl·lits com el MODIS i el VIIRS de la NASA proporcionen dades en temps real sobre la ubicació, la mida i la intensitat dels incendis. En l'àmbit privat hi ha tota una indústria europea i nord-americana que proporciona geoinformació en l'espectre visible, multi-espectral-tèrmic i radar, que pot ajudar en l'acció (https://ongeo-intelligence.com/).
Fins i tot les set tecnològiques nord-americanes es preocupen al respecte. Google liderant el consorci Earth Fire Alliance han impulsat el projecte FireSat (https://sites.research.google/gr/wildfires/firesat/) i han llançat el primer prototipus de satèl·lit el passat dia 17 de març del 2025, d'una futura constel·lació operativa de 50 satèl·lits, amb un temps de revisitar de la constel·lació de 20 minuts, i una resolució de les imatges tèrmica de 5x5 metres. Podriem formar part de la cohort de institucions en col·laboració oberta, per tenir informació de primera má.
El projecte pretén localitzar incendis d'1-1,5 (3-4 acres) hectàrees en els seus inicis. El somni fet realitat (https://blog.google/feed/firesat-first-satellite-launch/).
Un petit resum:
"Els incendis forestals són una crisi mundial que es cobra més de 300.000 vides a causa de l'exposició al fum cada any i causa milers de milions de dòlars en danys econòmics. L'AI Collaborative: Wildfires és una iniciativa estratègica de Google.org que reuneix organitzacions sense ànim de lucre, institucions acadèmiques, agències governamentals i empreses líders per ajudar les persones i les comunitats a gestionar millor els incendis mitjançant la IA. Fins ara, Google.org ha contribuït amb més de 27 milions de dòlars a l'AI Collaborative: Wildfires.
Google.org ha convocat més de 15 organitzacions, com ara Earth Fire Alliance i Moore Foundation, per ajudar en aquest important esforç. Coordinant el finançament i integrant la ciència d'avantguarda, la tecnologia emergent i les aplicacions sobre el terreny, podem proporcionar als col·laboradors les eines que necessiten per identificar i rastrejar els incendis forestals gairebé en temps real; quantificar el risc d'incendis forestals; desplaçar més superfície a incendis beneficiosos; i, en última instància, reduir els danys causats pels incendis forestals catastròfics."
- Calen avions bombers fets a Europa, els Canadairs de 6.000 litres d'aigua i retardant són antics tecnològicament i cars. Es pot demanar que Europa, amb la seva gran companyia tecnològica Airbus, disseny un avió avançat amb sistemes de bombardeig de precisió, amb telemetria de precisió proporcionada pels sistemes CCC terrestres. Als EUA s'utilitzen avions Boeing modificats per grans descàrreges de retardant.
Mentre i tant, calen accions immediates. L'Estat espanyol seria bo que crees un UME Aèria, i podria dotar-la amb 8, dels 17 helicòpters Chinook que té, i dels sistemes adients per la seva actuació com bombers, poden enlairar més de 10.000 kgrs.
- Caldria tenir helicòpters pesats, donat que els avions per raons aeronàutiques diverses no poden volar amb precisió suficient en termes d'alçada i trajectòria d'atac. Espanya, té la seu d'Eurocopter a Albacete. Seria natural que es demanés el disseny d'un helicòpter pesat, de gran capacitat i amb capacitats de recàrrega de bombardeig que podrien amb la telemetria adient subministrada pel segment terra, fer bombardeig de precisió amb l'increment d'efectivitat que això significa. Als EUA s'avança cap a helicòpters Sikorsky commanats a distància: (https://news.lockheedmartin.com/2024-11-11-Sikorsky-and-Rain-Successfully-Demonstrate-Autonomous-Flight-with-Wildfire-Mission-Autonomy-to-Rapidly-Find-and-Suppress-Test-Fires)
Europa també podria innovar amb nous dissenys d'helicòpters de doble rotor coaxial, com té l'aeronàutica Russa. Aquest tipus rotor té els avantatges d'una grandària menor, millor estabilitat, millor sustentació i eficiència. A més, i és el que ens interessa, un millor sostre de vol estacionari, velocitat d'ascens després del bombardeig i un millor rang de vol. Innovar sempre et permet deslliurar-te de les limitacions del passat i obtenir noves capacitats.
- Els drons. La guerra d'Ucraïna ens ha descobert (sic), les capacitats dels drons. Caldria dissenyar, o comprar, drons automàtics adaptats com a bombers per a les operacions d'extinció. Tenen resistència, cost moderat, i possibilitats de l'operació tot temps i dia/nit. Els veiem en actes de lleure dibuixant figures d'alta precisió, amb més de 300 drons fent figures, això vol dir que un comandament sota una IA específica pot guiar una flota d'extinció de 25 aparells i posteriorment fer un remull d'alta eficiència.
- Les càmeres de vigilància constant. Aquesta és una xarxa terrestre, de cost acotat, que podria coordinar-se amb les xarxes ja existents com les meteorològiques, les geodèsiques, les de vigilància, etc., que si fossin lligades a sistemes IA entrenats poden donar una alerta primera que desperti els sistemes d'alerta. A més, poden fer una alerta dels incendis primerencs que són els més urgents en la seva extinció, abans de la propagació. Un bon exemple és ALERTCalifornia.
Un breu resum d'aquest sistema:
"ALERTCalifornia té més de 1.144 càmeres d'alta definició, panoràmiques, inclinables i amb zoom, desplegades a tota Califòrnia (a gener de 2025), que proporcionen una xarxa de zones remotes les 24 hores amb visió dia-nit a l'infraroig proper per monitorar desastres com ara incendis forestals actius. Les càmeres d'ALERTCalifornia poden realitzar escombrats de 360 graus aproximadament cada dos minuts i poden veure fins a 60 milles en un dia clar i 120 milles en una nit clara. Exploreu el nostre "https://alertcalifornia.org/" per veure les imatges en directe de les càmeres i per obtenir més detalls sobre l'estat de les càmeres i la xarxa."
Amb un GIS intel·ligent segurament amb 150-200 càmeres seria suficient a Catalunya, per posar en marxa aquest sistema terrestre d'alerta primerenca a un cost acotat, esperant als següents programes d'aquesta política. Copiar, si té sentit, no és pecat.
Finalment, aquest son unes notes per a una política d'informació, coneixement, d'instruments i sistemes operatius, amb una orientació a la lluita contra els incendis de noves generacions, és això un assaig solament.
Caldrà desenvolupar nous programes i projectes que ho implementin amb una curosa estimació cost-benefici i que amb tota seguretat és positiva.
Amén.
TEMPUS FUGIT. (2785) agost 2025.