Siguem clars: l’objectiu real de l’administració Trump és la destrucció de la classe mitjana nord-americana.
Quin és el principal obstacle per a l’oligarquia americana en el seu camí cap a un poder totalment alineat amb els seus interessos? Doncs precisament la classe mitjana, que constitueix la majoria electoral. Així de simple.
És esfereïdor escoltar el que explica Scott Bessent, el 79e. Secretari del Tresor (Ministre d'economia) dels EUA, en una entrevista concedida a Tucker Carlson, un conegut entrevistador de la dreta extrema estatunidenca. Cal veure l’entrevista per comprendre realment què pensa Trump i el seu entorn i què ens espera:
https://x.com/TuckerCarlson/status/1908204378613248067
No caldria afegir gaire més, però aquest problema no és només dels EUA: ens afecta a tots. És un conflicte de models, no només econòmics, sinó també socials i culturals, en el fons.
El narcisisme de Trump és, com tot narcisisme, profundament personal. Però també vol introduir la seva família dins l’elit de la plutocràcia americana. Vol portar-los a l’Olimp. Plutocràcia: una democràcia formal, burgesa, on només manen els més poderosos.
Tradicionalment, aquesta elit incloïa noms com Rockefeller, Carnegie, Vanderbilt o Mellon, però amb l’avenç de la tecnologia i els canvis generacionals, la configuració ha canviat. Un petit article de Jordi Gual ho exposa amb claredat:
https://www.lavanguardia.com/dinero/20241119/10117668/plutocracia-america.html
Tot plegat no és nou del tot. Ronald Reagan ja pretenia capgirar el model, i ho va aconseguir amb el suport de Margaret Thatcher i Joan Pau II, tant a nivell geopolític com econòmic. Les seves decisions encara ressonen avui a Europa, especialment a través de les “terceres vies” inventades per la socialdemocràcia europea.
Però, al costat de Trump, Reagan sembla un aprenent. Només cal veure els porters de la Trump Tower a la Cinquena Avinguda de Nova York: homes afroamericans de 2,10 metres d’alçada vestits com membres de la guàrdia reial britànica "bearskins". Això ho diu tot.
Bessent ho diu clarament: “un dels objectius del president Trump és reordenar el comerç” i “eliminar l’excés de mà d’obra del govern federal”, fet que —segons ell— reduiria l’endeutament i alhora proporcionaria nova mà d’obra per a la indústria manufacturera.
Però no diu que això també debilita la capacitat de l’estat federal per controlar les empreses, ni les seves funcions fiscals. És la desregulació total. Per als seus.
Elon Musk n’és un exemple paradigmàtic: inverteix 44.000 milions de dòlars en adquirir Twitter, i aporta 370 milions més en metàl·lic a les campanyes electorals. Narcisista de manual que també busca un lloc a l’Olimp.
I per consolidar el control sobre la democràcia, cal també controlar la demografia. Primer, tancar les fronteres sense contemplacions. Negar els drets als “dreamers”, joves nascuts als EUA però sense papers, que han de ser mantinguts en un limbe legal sense ciutadania, ni drets polítics. Com en una monarquia del Golf o en un estat policial. Alhora, facilitar l’entrada dels molt rics: amb una inversió de 5 milions de dòlars es pot obtenir una visa daurada per residir-hi durant 10 anys sense problemes. Una altra paranoia trumpista.
Aquest pla busca, ni més ni menys, destruir la classe mitjana, erosionar els drets constitucionals i desmantellar l’estat de dret, concentrant el màxim poder legal, polític i econòmic en mans de l’oligarquia.
Bessent ho verbalitza sense embuts. La resta ho dissimulen amb una guerra cultural de distracció: avortament, immigració, fòbies LGTBI, atacs a les universitats… Però el veritable objectiu és controlar el poder i reformar la Constitució per permetre una nova reelecció de Trump el 7 de novembre de 2028. Abans tindrem un tast democràtic en les properes "mid-term elections" el proper 3 de Novembre de 2026.
Hi arribarem sans i estalvis? Esperem que sí. Els Estats Units, malgrat tot, han estat un exemple democràtic en molts àmbits i tenen prou vigor per superar l’actual deriva plutocràtica i retornar als seus valors constitucionals. Ja ho van fer cap al 1850, quan el Poder Esclavista —una oligarquia de rics propietaris d’esclaus del Sud— va controlar el govern federal: Congrés, Presidència i Tribunal Suprem. Allò acabà amb una guerra civil. Esperem que avui no calgui arribar tan lluny.
Mentrestant, nosaltres, no deixem que aquesta onada ens arrossegui més del compte.
Amén.
TEMPUS FUGIT. juny 2025.