Després de la desfeta de l'11 de setembre del 1714, les cròniques borbòniques sots-ratllen, amb certa incredulitat, que els catalans, més enllà de l'exili austriacista, no es resistiren de manera important, i al cap de pocs mesos tornaren a la productivitat. Tot fou part dels signes propis del poble vençut. Perduda la batalla, tornem-hi.
Avui, després de les massives manifestacions independentistes, la primera del 10 de juliol del 2010, fins a la del 27 d'octubre del 2017 amb la proclamació de la República Catalana i els fets posteriors ben coneguts, estem en una fase de reconeixement de pèrdua de la batalla i no de la guerra. Això és substantiva en la demanda majoritària, partits inclosos, d'ocupar-se dels fets materials de la societat i ajornar temporalment les aspiracions nacionals.
Alguns medis i veus demanen recuperar el temps de treball perdut per la nostra aspiració nacional i pel boicot de l'Estat. Això, es pot constatar albirant la recuperació que la distensió inversora i l'adveniment que les ajudes europees comporten.
Els barcelonins, i els catalans en general, tenim el tic de creure'ns que estem en decadència sovint, i creure més en els nostres punts dèbils, abans que creure en els nostres punts forts. Som la quarta ciutat europea en qualitat de vida, emprenedoria, etc., segons diversos rànquings, mediterrània i emprenedora. No cal subratllar-ho més, però l'efecte "culer" és part del nostre caràcter, que cal identificar i combatre. Ara, 2024, realment estem en fase de reactivació.
Ho podem tractar de constatar quantificant aquesta reactivació, que es produeix i produirà en l'immediat període 2024-2030, anys cabdals per Catalunya i Barcelona especialment.
Canònicament, hauríem de fixar-nos en els documents del govern de Catalunya relatius al compliment dels 17 objectius ODS. Però aquesta aproximació a la realitat pel pròxim futur és pel ciutadà una forma de desiderata, amb una concreció en projectes gairebé nul·la, i sense cap xifra econòmica programada, això fa poc creïble aquest tipus de document pel votant.
Per tant, si focalitzem l'aproximació en dos sentits, primer en territori -municipi de Barcelona- i segon en l'àmbit d'actuació -infraestructures-, podrem doncs donar una visió propera de l'evolució sectorial de la ciutat fins al 2030.
Per continuar focalitzant, ens centraren en l'àmbit pròpiament municipal, encara que no ho podrem deslligar, naturalment, de la seva Àrea Metropolitana i de la mateixa Catalunya. Al seu torn, intentarem que els projectes es divideixin en els realment factibles, per tant, que estiguin pressupostats i concursats/concursant-se, i els que estiguin en projecte avançat. Sabem que set anys no és molt temps per les infraestructures.
En conseqüència: que veurem principalment i realment en aquest septenni??
- El projecte, en xifres econòmiques més gran, és el de Rodalies. Projecte de País. El Ministerio ha programat una inversió total d'uns 6.600 Meu, amb 1.500 Meu, ja executats realment, i 3.017 Meu, ja adjudicats. Sintèticament, aquesta inversió significarà modernització, resiliència i estacions més pròpies del segle XXI. És un projecte molt gran que per primer cop es comença a gestionar des del mateix territori. Ens centrem en les estacions sols, com portes d'entrada al ferrocarril que avui no tractarem.
- La finalització de l'L9/L10, obra gegantina per les nostres minses finances, després de vint anys i un cost final de l'ordre de 6.000 Meu. És una obra polèmica amb 50 estacions. A part d'un cost desproporcionat, permetrà reduir els desplaçaments en superfície i cohesionar BCN i el Barcelonès.
- L'enllaç de l'L8 de FGC. Estratègic. Connectarà plaça Espanya i Gràcia, és a dir el metro del Vallès i el del Baix Llobregat. Sols quatre estacions, dues de noves, dues ampliades, i quatre quilòmetres, però amb projecció metropolitana. 300 Meu. i cinc anys execució.
- 40 noves estacions segons TMB. L1, cinc estacions (2025-2031), L2, Sant Antoni-Parc Logístic, L3, Zona Universitària-Sant Feliu, i Trinitat Nova-Trinitat Vella, L4, la Pau-la Sagrera, L9, Zona Universitària-la Sagrera, L10, Pratenc-Zona Universitària. Totes aquestes extensions, que de fet no són línies noves, estan en diverses etapes de construcció, redacció de projectes i generació de previsions pressupostàries. Relliga més la ciutat.
- L'estació de Sants. Magnífic projecte de RCR d'Olot, per fer-nos oblidar del deute històric. Sis anys per finalitzar-lo totalment. Urbanitza i dona sentit ciutadà al seu entorn. Serà la segona estació multimodal de Barcelona. Adif dedicarà 410 Meu, més la urbanització municipal.
- L'estació de la Sagrera. La primera estació multimodal de Barcelona. Cus la darrera gran cicatriu de la ciutat sobre 164 hectàrees i connecta Sant Andreu-Sagrera-Sant Martí. Dissenyada per un trànsit de 100 milions de persones/any. Integrarà AVE, R1+R2 rodalies, L4+L9+L10 metro, autobús i taxi. ADIF estima una inversió de 920 Meu.
- Cobertura de la ronda de Dalt. Es farà la fase entre Vallcarca i Vall d'Hebron. Cosirà la ferida entre els barris de muntanya i la ciutat. La següent cobertura serà sobre el tram entre CaixaForum i el nou centre de recerca, en construcció, Caixa Research Institute.
- Litoral. Després de l'obertura del 1992 es donarà una doble empenta. El port Olímpic amb terminis fixos gràcies a la Copa Amèrica, i completar el Passeig Marítim entre el Fòrum i la Mar Bella. També seran realitat diverses actuacions més enllà del Port Olímpic.
- Nou Hospital Clínic. Futur del millor nivell. És estratègia de coneixement de primer nivell. La recerca, la docència i la clínica van plegades al voltant del món. I aquest àmbit, les ciències de la vida i de la salut, tenen un llarg recorregut en termes d'excel·lència a casa nostra. És un projecte a vint anys. L'acord institucional d'ubicació ja és un fet, cosa fonamental, ara en aquest septenni es podrà avançar en la planificació urbanística, el pacte dels accessos amb el Ministerio per l'accés des de l'autovia, i els diferents projectes inicials. Cal fer els projectes i aleshores les previsions econòmiques. Ens continuarà situant en el mapa de la ciència mèdica al món.
Veurem també, ja està en marxa, el pla de reordenació del Vall d'Hebron Barcelona Hospital Campus i la construcció de l'Institut de Recerca VHIR.
- Nou Montjuïc. L'urbanisme de l'actual Montjuïc és com el del 1929. Cal fer-li una actualització d'usos. Ampliar la Fira que serà complementària a la Fira gran de l'Hospitalet. L'ampliació del MNAC com nova gran infraestructura cultural. Millorarà també, la connexió amb els barris Poble-sec i la Font de la Guatlla amb nous accessos i nous equipaments.
- La nova Diagonal, la nova Via Laietana i la nova Rambla. Són projectes paradigmàtics en construcció. Estan pressupostats i els veurem aviat, i configuraran una nova trama urbana en termes de vialitat i trànsit.
- Les superilles i els eixos verds. Estem en un procés de digestió i assimilació de les superilles existents. El pare conceptual, en Salvador Rueda, ja avisa que l'actual implementació no era part del seu model, que proposava pacificar 2000 carrers dins de les Rondes i no 100 com és el model de l'administració Colau. Cal dir que el model Cerdà tampoc no era el que avui tenim. Però ambdós són precursors, i el seu llegat i la seva idea s'obre pas a través de la història urbana de Barcelona. Continuarem fent superilles i eixos verds, un cop assimilat el concepte i constatada la seva gran importància real per la ciutat.
- L'avinguda Meridiana. D'una autopista a un eix urbà verd. Ja tenim trams fets i arribarà fins a Fabra i Puig aviat. És un exemple de pacificació exemplar.
- Mobilitat Sostenible. La mobilitat a peu. La mobilitat pedalable. Fer més humà el fet dels desplaçaments dins de la ciutat, que ens apropa a les ciutats centreeuropees, amb totes les diferències que es vulgui, però també amb moltes similituds.
- Reconversió de recintes Històrics. Can Batlló, molt gran i amb multiplicitat de nous usos. Fabra i Coats, amb institucions docents i patrimonials. Fabrica Mercedes, amb usos orientats a la reconversió a la nova indústria. La Model amb una orientació a enriquir el barri i recordar el passat. Tots ells enriquidors de la ciutat des del passat cap al futur.
- Finalment, en termes històrics i d'imaginari col·lectiu, la finalització de les torres de Sagrada Família i l'inici de la façana de la Glòria ens donarà una complaença, merescuda, en l'orgull i en l'imaginari de la ciutat.
Aquest, són sols alguns dels projectes de més abast, però la transformació urbana menys aparatosa es continuarà produint dia a dia.
Barcelona, una ciutat de ja 1,7 milions de ciutadans empadronats (2024), és i serà un nucli europeu de primer nivell. En aquests set anys vinents podem fer un pas endavant similar al que va significar l'impuls olímpic de 1992.
Tot depèn de múltiples factors polítics i econòmics, esperem que l'impuls dels crèdits europeus Next Generation siguin duradors després del 2025, però, el compliment sols del 80% d'aquests projectes fins aquí esmentats, ens donaran un impuls intens sempre basat en la ferma voluntat i creativitat dels ciutadans de Barcelona.
Tempus Fugit,
26.1.2024