MARTÍ VERGÉS i TRIAS. "IN MEMORIAM"

Martí Vergés i Trias. "IN MEMORIAM" . Les converses de diumenge a la tarda.

Vaig entrar al CCUPB per casualitat. L'hivern del 1973 en Martí Vergés i Trias va obtenir un calculador FACOM 230-25, que Fujitsu Co. havia portat a la Fira de mostres de Barcelona el Juny anterior. Fujitsu el va cedir a la UPB per tenir una primera instal·lació a Espanya, per fer demostracions per als seus clients (Telefònica,etc..).

Això va permetre a Vergés, amb el suport del Rector Gabriel Ferraté, estendre la tasca històrica del Laboratori de Càlcul i Mecànica de la planta cinquena de la ETSIIB, a un ens de servei transversal per a tota la Universitat Politècnica de Barcelona, el CCUPB. Li calien llavors operadors-becaris, per buscar-los va posar un anunci a la Planta 5a de l´ETSEIB.

Vaig fer una entrevista i va concloure: "ets massa gran (23 anys), l'any vinent acabaràs i ho deixaries". La conversa va ser curiosa, li interessava, més que el currículum acadèmic, l'individu, que pensava, i que volia fer, cosa que em va sorprendre positivament, i denotava el personatge.

Pocs mesos després de 1974, es va traslladar al CCUPB des de l'ETS d'Arquitectura, un plòter KONGSBERG DM-1200 connectat a un mini computador SM-04 noruec, que en Joan R. Ribera Vergós el va connectar al FACOM, però els hi calia un operador-becari, aleshores en Vergés em va cridar directament, i contractar (treballaven sis dies per setmana, set hores). 

Era un ambient especial, potser una tribu, en Vergés havia triat persones-col·laboradors, en Xavier Kirchner i Nebot com subdirector, i tot un conjunt de persones atractives i singulars, això va permetre impulsar la creativitat de tots en un ampli espectre d'activitats, que deixarien petjada en la nostra societat.

Teníem un plòter, en Joan M. Porcar i Burrut va fer un desensablador útil, però l'entrada de dades en cinta de paper perforat era un martiri i poc operativa, i la connexió al FACOM era complex i lenta. Com farem que aquest plòter sigui productiu??, més enllà de les sortides dels programes FORTRAN??, aquestes eren les questions. Per cert, els arquitectes Buixadé i Margarit van ser uns dels primers usuaris per l'expressió paper de les seves estructures, de les que eren catedràtics. En Vergés m'esperona al respecte.

Com enginyers ens calia cercar aplicacions al món real, en Joan A. Solans i Huguet i en Albert Serratosa i Palet acabaven d'aprovar el Pla General Metropolità (PGM) i cercaven solucions per a la seva digitalització i les seves necessitats de càlcul. Un problema important i essencial era el càlcul de les fondàries edificables a tota l'Àrea Metropolitana de BCN.

Es va fer un viatge iniciátic a Londres, seu europea de Calma Co., companyia californiana de sistemes gràfics interactius (el concepte GIS no s'havia inventat encara¡¡), per veure els moderns sistemes i aplicacions que s'iniciaven a Europa, i amb més recorregut als USA. El viatge d'en Vergés, Serratosa, Solans, i jo com a becari, va ser memorable, i l'inici del convenciment generalde la factibilitat dels sistemes gràfics, i la seva aplicabilitat (cal dir que abans ja havíem fet un prototipus).

Vàrem negociar amb Calma Co. per tal que s'instal·lés gratuïtament un sistema més petit, al CCUPB, per fer prototipus i donar suport als seus clients a BCN i Espanya, seguint el model implementat amb Fujitsu Co. En Vergés va veure immediatament el nou sector que s'obria, i ho va impulsar, contractes posteriors amb la Corporació Metropolitana (actual AMB) per la digitalització del PGM i els seus càlculs, alguns dels quals encara són vigents, i on hi va entrar a treballar en J.R. Ribera com a cap, i a l'Ajuntament de Barcelona per a la digitalització del Pla de la Ciutat, on hi van entrar a treballar en Lluís Sanz i en Lluís Castellví, en van ser fruits, i l'inici de la cartografia digital a les administracions locals catalanes. També en Vergés va impulsar un ambiciós acord amb la "Diputación Foral de Navarra (DFN)", per a la digitalització de cent municipis, fet que fou la llavor inicial, de l'empresa foral TRACASA de llarga i fruitosa trajectòria, on hi va entrar a treballar com a cap en J.A. Sáez Villar.

El més important, crec, va ser el factor humà, l'equip que es va crear, en Jordi Viñas i Folch (dep), en J.A. Sáez Villar, na Maria J. Espinosa, i molts d'altres, que varen passar pel departament gràfic del CCUPB. Cal dir que el CCUPB també va impulsar l'inici de la teledetecció per satèl·lit, amb en Josep Lluís Colomer i Alberich com a cap, en Vicençs Palá i d'altres, iniciaren les seves activitats en paral·lel a les gràfiques i amb certes convergències, com era natural, ambdues línies treballaven sobre el territori.

Els sistemes Navarresos van estar un any al CCUPB, cosa que ens va donar molt més nivell i ens va permetre actualitzar el sistema original i desenvolupar gran quantitat d'algorismes i software connex, i obtenir recursos per comprar un PDP 11/70 per l'ús general, aquí en Verges, va tenir una visió més transversal. Nosaltres, els gràfics, volíem comprar un sistema Evans&Sutherland amb un PDP 11/ 55 S, per iniciar un projecte amb SEAT pel disseny tridimensional industrial, teníem la promesa d'en Óistrakh, cap d'enginyeria a Martorell, ens deia:

 "si me muestran un sistema que diseñe con polinomios de Bézier, les haré un contrato", varem anar a Paris a l'Usine Renault, amb en Vergés, per a veure en Bézier, i a un centre de recerca a Heidelberg per informar-nos i veure les dimensions dels problemes de primera mà, però finalment els recursos navarresos obtinguts varen anar per a un sistema de càlcul generalista.

També vàrem iniciar el disseny de circuits integrats amb una empresa de Badalona, element altament innovador a l'època, però va finir donat que es va descobrir que ho volien exportar a Cuba, violant la "Buy American Act" d'aquells temps.

Les múltiples innovacions, la inicial digitalització 2D del territori de BCN i l'AMB, l'ambició Navarresa, la primera connexió d'un estereo-plotter a un sistema gràfic interactiu, la primera llicencia UNIX, els inicis del disseny 3D, l'exploració del disseny dels circuits integrats, i d'altres... són petjades i llavors que "a posteriori" fructificaren en l'impuls i la tecnificació d'Institucions com l'Ajuntament de Barcelona, l'AMB, l'DFN i la creació d'altres com l'Institut Cartogràfic de Catalunya, tot plegat van ser conseqüències d'aquells anys de formació, que per a molts van ser gratificants, i essencials per a alguns de nosaltres.

Finalment, sols voldria recordar del meu contacte personal amb en Martí, les converses fóra d'hores. Alguns diumenges treballàvem, guiats per l'entusiasme pel que estàvem fent, hi ell també, tenia el FACOM a la seva disposició per implementar coses noves (per exemple, els primers interpretadors APL, etc..), aquests moments de poc soroll ambiental, em van permetre conèixer i descobrir una persona essencialment lliure, un punt aristocràtic, catalana de soca-rel, infinitament curiosa i enormement intel·ligent.

Els seus consells sempre t'animaven, sempre deia "les àligues no es fixen en el que fan les gallines", i el seu perpetu caminar cap endavant, en una immensitat de camps, ens feia tenir-li tots un molt gran respecte i certa admiració.

Per el teu exemple ets recordat. Descansa en pau, Martí.

Jaume Miranda Canals.

Acte d'homenatge a la Escola d' Enginyeria Industrial, Març, 2016.

PASCUAL MARAGALL. Pensament i acció.9.2019.

7

El pensament de Pasqual Maragall mai ha deixat indiferent a ningú, ni propis, ni estranys, la seva personalitat respon a un signe propi dels creadors i, per tant, de l'heterodox.

Podem reflexionar sobre els llocs i opinions més recurrents:

- Excèntric:

Etimològicament, poc centrat, poc conservador, i així es pot considerar com un lliure pensador, on el raonament propi era el nord i guia, sense importar-li, en general, l'opinió dels altres en un sentit gregari i de correcció política, fins i tot intel·lectual. La coneguda "Gota Malaia".

Per il·lustrar la seva actitud també podria aplicar-se el ben conegut aforisme de J.M.Keynes: "Si les circumstàncies canvien, les meves idees canvien, i vostè no ho fa??"

Ell segurament com bon Keynesià teòric era també un bon practicant. I l'aforisme keynesià podria ser un aforisme seu perfectament.

- L'heterodòxia:

Aquest és el tret que el fa diferent, es podria traduir com valentia en l'acció. Era valent en l'acció, es podria adduir que el seu origen aristocràtic li donava la seguretat que li calia, però el seu discurs podria ser, per exemple enfront Espanya, com el d'un afrancesat al s. XVIII.

La seva valentia mereixeria una anàlisi detalladíssima molt reveladora en termes d'història comparada.

- La complexitat:

La seva complexitat també podria considerar l'herència de l'avi Joan Maragall i Gorina, i que li ve de família. Carles Riba distingeix, en el poeta, els seus versos entre maragallians i maragallistes.

Molt sintèticament, els maragallians tenen un punt d'arrencada en la Modernitat i els maragallistes el que se centren més en les arrels profundes, mudes, i anònimes de la nació.

Aquesta dicotomia també la podríem veure i aplicar en el seu net, és modern, contemporani sempre, amb un realisme saxó si es vol, però sempre té un altre sentit a la vegada, l'arrel, la història, la nació com substrat, les dues actituds conviuen en ell sense cap problema, i es retroalimenten fructíferament.

La complexitat realista és el seu valor màxim segurament, i és percebut pels electors i lectors com un atractiu essencial no una contradicció.

- L'innovador:

Potser és millor el concepte expressat en l'assaig, l'anticipador. Sí, fou un anticipador en gairebé tots els fronts: en la sociologia de la ciutat, l'habitatge, la mobilitat, l'organització política de l'Estat Espanyol, l'organització europea, l'Euroregió, la tecnologia i la seva influència, etc. , insondable.

És tot un horitzó polític català, espanyol i europeu, truncat en molts casos, els més sovintejat, però amb èxit en casos concrets que han canviat el rumb de la nostra història en molts casos.

Aquesta innovació li va comportar mancances de comprensió de tota mena, però el temps és un traductor formidable, i les seves idees, primerament no compreses, ara i en el futur son i seran clares, patents i apreciades com necessàries.

- La importància dels factors espacials:

Des del primer moment la mesura mètrica de la ciutat fou considerada essencial. Mesurar, reflexionar i actuar, com a part del mètode científic era part de la ideologia Maragall.

Ell i n'Ernest Maragall des del primer moment, 1980, creen la societat municipal Informació Cartogràfica i de Base spm. (ICB), com a instrument per fer el Cadastre de Barcelona, que tenia unes bases obsoletes, basades en el cadastre Galtier dels anys 1960. I des del mateix 1983 signen un acord amb l'Institut Cartogràfic de Catalunya per fer un mapa nou, a escala 1:500, digital, i amb bases geodèsiques noves, com base mètrica per integrar-hi, georeferenciadament, totes les variables de la ciutat.

S'anticipaven als conceptes dels Sistemes d'informació Geogràfica que en els següents anys serien elements tecnològics comuns. Barcelona fou una de les primeres ciutats Europees en la seva digitalització, amb un Institut Municipal d'informàtica (IMI), que serà una escola de quadres i produirà una generació de tècnics que seran part de la base humana que esdevindrà essencial en l'èxit de la tecnologia Olímpica del 1992.

- L'autocrítica:

Actuant com un home lliure (rara avis¡) reflexionava parentèticament, considerant-se no posseïdor de la veritat, i per tant qüestionant-se a ell mateix i el seu propi pensament. El públic (amics i no amics) ho confonien en ser contradictori o diletant, res més lluny de la realitat, sols és explicable amb mala fe o poca intel·ligència. Maragall no creia en els absoluts, sols en les factibilitats.

En el fons té un rerefons Kantià, tot considerant que l'essencial no és estar en possessió de la certesa o veritat, ans el que és fonamental és lluitar contra la falsa aparença.

En termes pràctics i quotidians, aquest rerefons explica per exemple les seves sortides sistemàtiques del despatx, anant a dormir a casa dels seus veïns per conèixer de primera mà la realitat i experimentar-la, per exemple, i el desemmascarament de les falses aparences.

-La connexió entre reflexió i acció:

Aquesta connexió es pot sintetitzar en el concepte de coherència personal, que s'extrapola a la seva actuació política en el més ampli sentit.

Finalment: Aquestes són algunes facetes d'una personalitat realment polièdrica, i que és part del nostre present amb la seva herència sobre Barcelona i els Barcelonins.

TEMPUS FUGIT
(841). Juliol 2019.

CRITERIS PER A UNA POLÍTICA DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA PER A LA REPÚBLICA CATALANA

CRITERIS PER A UNA POLÍTICA DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA PER A LA REPÚBLICA CATALANA

Resum de la ponència presentada dins la sessió “Gestió de la recerca” de la Jornada sobre el Futur de la Recerca a Catalunya organitzada per la sectorial de Recerca de l’ANC i celebrada el 21 de febrer de 2015 a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans

En tot procés d’acceleració històrica, i un procés constituent ho és de manera especial, es prenen decisions transcendents de llarg abast i de llarga durada, que en un interval de temps curt (setmanes i mesos) conformen la història d’un País molt més enllà del mateix procés constituent. Per aquesta raó, explicitar d’antuvi els criteris, les raons força i les idees que es volen dur a terme, de manera sintètica, i ferma i que posteriorment cristal·litzaran en legalitats, institucions i programes i projectes és cabdal. Els criteris proposats en aquesta ponència són els següents:

1 Cal que el Gabinet del Govern Republicà contingui una cartera governamental a nivell de Ministre de Ciència i Tecnologia. Aquest Ministeri tindrà com a objectiu polític primordial i prioritari que el país dediqui al Sistema de Ciència i Tecnologia (SCT) el percentatge de PIB necessari en concordança amb el que dediquen els països europeus capdavanters.

2 L’organització del Sistema de Ciència i Tecnologia del país tindrà una forma de Corporació de Dret Públic, que tindrà com a arrels una estructura organitzativa flexible amb unitats orgàniques autocontingudes, petites en l’estructura, mòbils en la seva capacitat d’acció i intel·ligents en la seva actuació.

3 El Govern sotmetrà al Parlament, per a la seva aprovació per Llei, un Pla de Recerca Científica i Tecnològica (PRCT) amb periodicitat quadriennal, amb Reports d’execució a mig pla i a la totalitat, dels plans executats. Aquest rendiment de comptes realimentarà l'aprovació delsl següents Plans.

4 L’organització tindrà total capacitat d’acció en termes de desenvolupament de les seves activitats, sols sotmesa a la programació del Pla de Recerca Científic i Tecnològic (PRCT) i amb el suport dels organismes transversals per la seva gestió, administració i cerca de recursos.

5 L’activitat de cada òrgan directiu de la Corporació per la Recerca Científica i Tecnològica (CRCT) serà finançada per les tres components del PRCT, els recursos públics catalans, els europeus, i la cooperació amb l’empresa catalana, europea i mundial, tendint cap a un model quantitatiu de terceres parts. Per assolir aquesta tendència competitiva s’instrumentaran ens especialitzats en el suport i en la cerca de recursos, però els òrgans dels ens la corporació tindran el lideratge i la responsabilitat total i respondran directament a la corporació.

6 La Governança és el primer i el més important punt per a la direcció de la Corporació de la Recerca Científica i Tecnològica, cal que tingui òrgans superiors com el Consell de Vigilància (CV) que entengui de l’establiment, seguiment i control de la Política Científica, òrgan semi professionalitzat, i el Consell Executiu (CE), òrgan professional, que dirigeixi i auditi sistemàticament el desenvolupament de les polítiques, l’economia i els resultats.

7 Les persones, ha de quedar palès des del primer moment, són l’eix sobre el qual gira tot. Tindran un Estatut específic, clar i sotmès a escrutini. La contractació serà laboral. Les condicions seran sotmeses a la legalitat laboral aplicable. S’afavorirà la generació de connexions científiques i industrials i es crearan els canals i mecanismes al respecte. Tot s’auditarà en el doble sentit dels resultats científics i tècnics i en l’economia que comporten. Es donarà comptes periòdicament a les autoritats directes dels organismes de la corporació, la corporació mateixa i el Govern. Cal enmirallarnos en els sistemes europeus i nord-americans.

8 Cal no crear macrocefàlies, ni metropolitanes, ni ciutadanes. Cal estendre les infraestructures sobre el territori i cal crear sinergies amb les xarxes universitàries, industrials i socials existents o futures. Cal seguir l’exemple de les xarxes científiques i tècniques europees.

9 Caldria, en sintonia amb altres ens similars del món, tenir un òrgan especialitzat en la detecció d’oportunitats i en la seva concreció per a la creació de lligams orientats a la generació de riquesa científica i la seva aplicació. Els laboratoris multidisciplinaris per la fertilització creuada pot ser un bon exemple. És patent que el talent atreu talent de manera més eficient que el mateix capital.

10 Tota recerca bàsica cal que tingui una component orientada a l’aplicació a curt, mitjà i llarg termini. S’aplicaran tècniques de Social Return of Investment (SROI) per explicitar davant de la Societat Catalana els objectius de cadascun dels Programes i Projectes que es financin. 

En definitiva cal donar poder a la Ciència i la Tecnologia pròpia, com garantia per fruitosos successius presents i la mateixa supervivència com a País.