MARTÍ VERGÉS i TRIAS. "IN MEMORIAM"

Martí Vergés i Trias. "IN MEMORIAM" . Les converses de diumenge a la tarda.

Vaig entrar al CCUPB per casualitat. L'hivern del 1973 en Martí Vergés i Trias va obtenir un calculador FACOM 230-25, que Fujitsu Co. havia portat a la Fira de mostres de Barcelona el Juny anterior. Fujitsu el va cedir a la UPB per tenir una primera instal·lació a Espanya, per fer demostracions per als seus clients (Telefònica,etc..).

Això va permetre a Vergés, amb el suport del Rector Gabriel Ferraté, estendre la tasca històrica del Laboratori de Càlcul i Mecànica de la planta cinquena de la ETSIIB, a un ens de servei transversal per a tota la Universitat Politècnica de Barcelona, el CCUPB. Li calien llavors operadors-becaris, per buscar-los va posar un anunci a la Planta 5a de l´ETSEIB.

Vaig fer una entrevista i va concloure: "ets massa gran (23 anys), l'any vinent acabaràs i ho deixaries". La conversa va ser curiosa, li interessava, més que el currículum acadèmic, l'individu, que pensava, i que volia fer, cosa que em va sorprendre positivament, i denotava el personatge.

Pocs mesos després de 1974, es va traslladar al CCUPB des de l'ETS d'Arquitectura, un plòter KONGSBERG DM-1200 connectat a un mini computador SM-04 noruec, que en Joan R. Ribera Vergós el va connectar al FACOM, però els hi calia un operador-becari, aleshores en Vergés em va cridar directament, i contractar (treballaven sis dies per setmana, set hores). 

Era un ambient especial, potser una tribu, en Vergés havia triat persones-col·laboradors, en Xavier Kirchner i Nebot com subdirector, i tot un conjunt de persones atractives i singulars, això va permetre impulsar la creativitat de tots en un ampli espectre d'activitats, que deixarien petjada en la nostra societat.

Teníem un plòter, en Joan M. Porcar i Burrut va fer un desensablador útil, però l'entrada de dades en cinta de paper perforat era un martiri i poc operativa, i la connexió al FACOM era complex i lenta. Com farem que aquest plòter sigui productiu??, més enllà de les sortides dels programes FORTRAN??, aquestes eren les questions. Per cert, els arquitectes Buixadé i Margarit van ser uns dels primers usuaris per l'expressió paper de les seves estructures, de les que eren catedràtics. En Vergés m'esperona al respecte.

Com enginyers ens calia cercar aplicacions al món real, en Joan A. Solans i Huguet i en Albert Serratosa i Palet acabaven d'aprovar el Pla General Metropolità (PGM) i cercaven solucions per a la seva digitalització i les seves necessitats de càlcul. Un problema important i essencial era el càlcul de les fondàries edificables a tota l'Àrea Metropolitana de BCN.

Es va fer un viatge iniciátic a Londres, seu europea de Calma Co., companyia californiana de sistemes gràfics interactius (el concepte GIS no s'havia inventat encara¡¡), per veure els moderns sistemes i aplicacions que s'iniciaven a Europa, i amb més recorregut als USA. El viatge d'en Vergés, Serratosa, Solans, i jo com a becari, va ser memorable, i l'inici del convenciment generalde la factibilitat dels sistemes gràfics, i la seva aplicabilitat (cal dir que abans ja havíem fet un prototipus).

Vàrem negociar amb Calma Co. per tal que s'instal·lés gratuïtament un sistema més petit, al CCUPB, per fer prototipus i donar suport als seus clients a BCN i Espanya, seguint el model implementat amb Fujitsu Co. En Vergés va veure immediatament el nou sector que s'obria, i ho va impulsar, contractes posteriors amb la Corporació Metropolitana (actual AMB) per la digitalització del PGM i els seus càlculs, alguns dels quals encara són vigents, i on hi va entrar a treballar en J.R. Ribera com a cap, i a l'Ajuntament de Barcelona per a la digitalització del Pla de la Ciutat, on hi van entrar a treballar en Lluís Sanz i en Lluís Castellví, en van ser fruits, i l'inici de la cartografia digital a les administracions locals catalanes. També en Vergés va impulsar un ambiciós acord amb la "Diputación Foral de Navarra (DFN)", per a la digitalització de cent municipis, fet que fou la llavor inicial, de l'empresa foral TRACASA de llarga i fruitosa trajectòria, on hi va entrar a treballar com a cap en J.A. Sáez Villar.

El més important, crec, va ser el factor humà, l'equip que es va crear, en Jordi Viñas i Folch (dep), en J.A. Sáez Villar, na Maria J. Espinosa, i molts d'altres, que varen passar pel departament gràfic del CCUPB. Cal dir que el CCUPB també va impulsar l'inici de la teledetecció per satèl·lit, amb en Josep Lluís Colomer i Alberich com a cap, en Vicençs Palá i d'altres, iniciaren les seves activitats en paral·lel a les gràfiques i amb certes convergències, com era natural, ambdues línies treballaven sobre el territori.

Els sistemes Navarresos van estar un any al CCUPB, cosa que ens va donar molt més nivell i ens va permetre actualitzar el sistema original i desenvolupar gran quantitat d'algorismes i software connex, i obtenir recursos per comprar un PDP 11/70 per l'ús general, aquí en Verges, va tenir una visió més transversal. Nosaltres, els gràfics, volíem comprar un sistema Evans&Sutherland amb un PDP 11/ 55 S, per iniciar un projecte amb SEAT pel disseny tridimensional industrial, teníem la promesa d'en Óistrakh, cap d'enginyeria a Martorell, ens deia "si me muestran un sistema que diseñe con polinomios de Bézier, les haré un contrato", vaig anar a Paris a l'Usine Renault, amb en Vergés, per a veure en Bézier, i a un centre de recerca a Heidelberg per informar-nos i veure les dimensions dels problemes de primera mà, però finalment els recursos obtinguts varen anar per a un sistema de càlcul generalista.

També vàrem iniciar el disseny de circuits integrats amb una empresa de Badalona, element altament innovador a l'època, però va finir donat que es va descobrir que ho volien exportar a Cuba, violant la "Buy American Act" d'aquells temps.

Les múltiples innovacions, la inicial digitalització 2D del territori de BCN i l'AMB, l'ambició Navarresa, la primera connexió d'un estereo-plotter a un sistema gràfic interactiu, la primera llicencia UNIX, els inicis del disseny 3D, l'exploració del disseny dels circuits integrats, i d'altres... són petjades i llavors que "a posteriori" fructificaren en l'impuls i la tecnificació d'Institucions com l'Ajuntament de Barcelona, l'AMB, l'DFN i la creació d'altres com l'Institut Cartogràfic de Catalunya, tot plegat van ser conseqüències d'aquells anys de formació, que per a molts van ser gratificants, i essencials per a alguns de nosaltres.

Finalment, sols voldria recordar del meu contacte personal amb en Martí, les converses fóra d'hores. Alguns diumenges treballàvem, guiats per l'entusiasme pel que estàvem fent, hi ell també, tenia el FACOM a la seva disposició per implementar coses noves (per exemple, els primers interpretadors APL, etc..), aquests moments de poc soroll ambiental, em van permetre conèixer i descobrir una persona essencialment lliure, un punt aristocràtic, catalana de soca-rel, infinitament curiosa i enormement intel·ligent.

Els seus consells sempre t'animaven, sempre deia "les àligues no es fixen en el que fan les gallines", i el seu perpetu caminar cap endavant, en una immensitat de camps, ens feia tenir-li tots un molt gran respecte i certa admiració.

Per el teu exemple ets recordat. Descansa en pau, Martí.

Jaume Miranda Canals.

Acte d'homenatge a la Escola d' Enginyeria Industrial, Març, 2016.

PASCUAL MARAGALL. Pensament i acció.

7

La virtut i el risc de contrastar el pensament a través l'acció. (pàg.65,66,67)

El pensament de Pasqual Maragall mai ha deixat indiferent a ningú, ni propis, ni estranys, la seva personalitat respon a un signe propi dels creadors i, per tant, de l'heterodox.

Podem reflexionar sobre els llocs i opinions més recurrents:

- Excèntric:

Etimològicament, poc centrat, poc conservador, i així es pot considerar com un lliure pensador, on el raonament propi era el nord i guia, sense importar-li, en general, l'opinió dels altres en un sentit gregari i de correcció política, fins i tot intel·lectual. La coneguda "Gota Malaia". Per il·lustrar la seva actitud també podria aplicar-se el ben conegut aforisme de J.M.Keynes: "Si les circumstàncies canvien, les meves idees canvien, i vostè no ho fa??"

Ell segurament bon Keynesià era també un bon practicant. I l'aforisme keynesià podria ser un aforisme seu perfectament.

- L'heterodòxia:

Aquest és el tret que el fa diferent, es podria traduir com valentia en l'acció. Era valent en l'acció, es podria adduir que el seu origen aristocràtic li donava la seguretat que li calia, però el seu discurs podria ser, per exemple enfront Espanya, com el d'un afrancesat al s. XVIII. La seva valentia mereixeria una anàlisi detalladíssima molt reveladora en termes d'història comparada.

- La complexitat:

La seva complexitat també podria considerar l'herència de l'avi Joan Maragall i Gorina, i que li ve de família. Carles Riba distingeix, en el poeta, els seus versos entre maragallians i maragallistes. Molt sintèticament, els maragallians tenen un punt d'arrencada en la Modernitat i els maragallistes el que se centren més en les arrels profundes, mudes, i anònimes de la nació.

Aquesta dicotomia també la podríem veure i aplicar en el seu net, és modern, contemporani sempre, amb un realisme saxó si es vol, però sempre té un altre sentit a la vegada, l'arrel, la història, la nació com substrat, les dues actituds conviuen en ell sense cap problema, i es retroalimenten fructíferament.

La complexitat realista és el seu valor màxim segurament, i és percebut pels electors i lectors com un atractiu essencial no una contradicció.

- L'innovador:

Potser és millor el concepte expressat en l'assaig, l'anticipador. Sí, fou un anticipador en gairebé tots els fronts: en la sociologia de la ciutat, l'habitatge, la mobilitat, l'organització política de l'Estat Espanyol, l'organització europea, l'Euroregió, la tecnologia i la seva influència, etc. , insondable.

És tot un horitzó polític català, espanyol i europeu, truncat en molts casos, els més sovintejat, però amb èxit en casos concrets que han canviat el rumb de la nostra història en molts casos.

Aquesta innovació li va comportar mancances de comprensió de tota mena, però el temps és un traductor formidable, i les seves idees, primerament no compreses, ara i en el futur son i seran clares, patents i apreciades com necessàries.

- La importància dels factors espacials:

Des del primer moment la mesura mètrica de la ciutat fou considerada essencial. Mesurar, reflexionar i actuar, com a part del mètode científic era part de la ideologia Maragall.

Ell i n'Ernest Maragall des del primer moment, 1980, creen la societat municipal Informació Cartogràfica i de Base spm. (ICB), com a instrument per fer el Cadastre de Barcelona, que tenia unes bases obsoletes, basades en el cadastre Galtier dels anys 1960. I des del mateix 1983 signen un acord amb l'Institut Cartogràfic de Catalunya per fer un mapa nou, a escala 1:500, digital, i amb bases geodèsiques noves, com base mètrica per integrar-hi, georeferenciadament, totes les variables de la ciutat.

S'anticipaven als conceptes de Sistema d'informació Geogràfica que en els següents anys serien elements tecnològics comuns. Barcelona fou una de les primeres ciutats Europees en la seva digitalització, amb un Institut Municipal d'informàtica (IMI), que serà una escola de quadres i produirà una generació de tècnics que seran part de la base humana que esdevindrà essencial en l'èxit de la tecnologia Olímpica del 1992.

- L'autocrítica:

Actuant com un home lliure (rara avis¡) reflexionava parentèticament, considerant-se no posseïdor de la veritat, i per tant qüestionant-se a ell mateix i el seu propi pensament. El públic (amics i no amics) ho confonien en ser contradictori o diletant, res més lluny de la realitat, sols és explicable amb mala fe o poca intel·ligència. Maragall no creia en els absoluts, sols en les factibilitats.

En el fons té un rerefons Kantià, tot considerant que l'essencial no és estar en possessió de la certesa o veritat, ans el que és fonamental és lluitar contra la falsa aparença.

En termes pràctics i quotidians, aquest rerefons explica per exemple les seves sortides sistemàtiques del despatx, anant a dormir a casa dels seus veïns per conèixer de primera mà la realitat i experimentar-la i el desemmascarament de les falses aparences.

-La connexió entre reflexió i acció:

Aquesta connexió es pot sintetitzar en el concepte de coherència personal, que s'extrapola a la seva actuació política en el més ampli sentit.

Aquestes són algunes facetes d'una personalitat realment polièdrica i que és part del present amb la seva herència sobre Barcelona i els Barcelonins.

TEMPUS FUGIT

16/7/2019.

(841)

PRESENTACIÓ 7 PORTES. 21/11/2017.

 SOPAR TERTÙLIA 7 PORTES. 21/11/2017

I. DRETS I DEURES PER L'ACCÉS A L'ENERGIA.

- L'Energia en el seu vessant de consum domèstic, no industrial, ha evolucionat en les darreres tres generacions (3*20/anys). Nosaltres, ciutadans-clients, hem passat del consum energètic basat en la combustió fins a l'electrificació mes la combustió neta, i de l'ús d'una "commodity", essencialment una matèria primera que consumim com a clients, a un dels drets de ciutadania.

-En una futura Constitució, en el supòsit que sigui, cal diferenciar entre drets fonamentals jurídics com la llibertat, la igualtat, etc. i els drets de ciutadania, és a dir, els drets que formen el contracte social de cada persona té amb l'Estat. Les fonts i l'accés a l'Energia, cal que siguin considerades com un bé comú com l'aigua, el territori, els boscos, el litoral, etc.

-Essencialment l'home ha descobert que pot amb el Planeta com depredador econòmic, i pot exhaurir la seva biosfera, i per tant apareix la noció del deure de preservació per les generacions futures.

II.- MARC i ESTRATÈGIA EUROPEA.

El 30 de Novembre 2016 el Consell europeu aprova un document essencial i fonamental "Cap a una Energia Neta per a tots els Europeus.", en síntesi:

A. Reduir el 40% del GEH pel 2030. (és demà)

B. Mobilitzar capital públic i privat per valor de 177.000 Meur. Fins a 2021 i contribuir a incrementar l'1% del PIB europeu. Això implicarà crear 900.000 llocs de treball en els sectors renovables.

C. Garantir el coneixement en l'acció, essencial, per tant cal impulsar les polítiques de R+D+i.

D. Eficiència, en el consum, en el disseny d'un nou mercat, en la seguretat en el subministrament, en la governança, i sobretot en la implantació de les energies renovables.

III.- PLANS NACIONALS CATALANS EN EL MARC DE LES DIRECTIVES EUROPEES.

-Deixar de cremar condueix a l'electrificació total del País.

-Objectiu 2030: 30% renovables+30% eficiència+ 40% reducció GEH.

-Objectiu 2050: 100% renovables.

-Tenim la nostra Via Catalana: els 7 eixos del pacte Pla Nacional per la Transició Energètica PNTE, que fou aprovat per consens.

-Totes les energies renovables són importants, però cal l'impuls de les més avançades en termes de substitució de les de combustió actuals.

-Cal que es defineixin els instruments operatius següents: Pla Nacional per l'Energia Eòlica (PNEO), el Pla Nacional per l'Energia Fotovoltaica (PNEF) i el Pla Nacional de Desnuclearització (PND)

-Cal impulsar també d'altres fonts energètiques sense combustió, com la Geotèrmica on Catalunya té fonts pròpies importants (Caldes, claus en mà, l'exemple Francès)

IV.- PNEO -PLA NACIONAL DE L'ENERGIA EÒLICA.

 -L'energia solar com font inexhaurible: l'1% de l'energia solar absorbida per la Terra es transforma en energia cinètica en l'atmosfera, es continua, renovable i no uniforme (3,4*10^14 MW.), és igual a 22 cops consum global estimat per l'any 2050.

-Exemples: Dinamarca, el 2015, el 42% del consum elèctric fou eòlic.

-Cal una acurada planificació territorial: de mitigació de l'impacte visual, de protecció a les aus, d'efectes sonors, de generació de senyals electromagnètics, d'ocupació i impacte territorial.

-Tresor Eòlic Català: El canó de l'Ebre, a les legislatures laboristes VII-VIII s'estudia els mapes de vents mitjançant satèl·lits NOAA i de la Marina USA, demostra'n la viabilitat eòlica similar als estrets skagerrat-kategat-sund danesos.

-Cal canviar la composició de la generació elèctrica a Catalunya. A Catalunya 2015 la composició és, 12.800 MW de potència total instal·lada, amb 8.800 MW NO RENOVABLES (4.000 MW de cicles combinats+3.100 MW de les tres nuclears operatives i d'altres) +4.000 MW RENOVABLES (2.300 MW hidràulica+1.200 MW eòlica+altres).

-No excuses econòmiques: cost 1GW eòlic té un cost de 600 Meur. (i baixant a gran velocitat) vs. 4.000 Meur la nuclear. (Cal dir que amb 2000 hores eòliques versus les 7.423 h (REE 2015) efectives hores nuclears, la nuclear produeix un 179% més d'energia)

V.- PNEF - PLA NACIONAL D'ENERGIA FOTOVOLTAICA.

-Catalunya 2015: 267 MW (sols el 2% del consum total), no és una anomalia, és un problema amb un clar origen en els interessos del lobby industrial i polític espanyol amb accés al BOE.

-Oligopoli: Les condicions solar de la península Ibèrica són evidents. Al Regne Unit les empreses espanyoles tenen instal·lats més de 10 GW, que duplica els 5,4 GW de les mateixes empreses a Espanya. És clar l'interès de l'Oligopoli fòssil i nuclear.

-Un futur on les persones siguin productores l'EO és especialment socialitzable i propera al ciutadà, li cal menys capital massiu, i té una més fàcil introducció en l'àmbit domèstic, industrial i de serveis.

VI.- PND-PLA NACIONAL DE DESNUCLEARITZACIÓ.

Bombes de rellotgeria: Tenim 4 centrals, Vandellòs-1(1972), Vandellòs-2 (1988) 1.087 MW, i ASCÓ 1-ASCÓ 2 (1984) 2.016 MW. Les tres centrals operatives representen el 24% del consum total energètic català.

Vandellòs-1,després d'un incendi greu el 1989, es desconnecta el 1980,sols després de 17 anys de funcionament. L'herència són 300.000 tones de material+1.763 tones de material irradiat de mitja i alta intensitat, dipositat a França, amb un cost de dipòsit, de 21.9 Meur/any.

El calendari actual per les tres centrals actives és 2040, que s'hauria d'avançar i crear les fonts de substitució. ES URGENT.

VII.- NOU MODEL DE SISTEMA ENERGÈTIC. OBJECTIUS BÀSICS.

Tenim actualment (2017) un model energètic hereu de la revolució industrial.

-OBJECTIU 1: Drets i deures individuals i col·lectius per la producció i ús de les energies renovables.

-OBJECTIU 2: Plans energètics locals.

-OBJECTIU 3: Potenciar les xarxes, de producció i distribució, seguint l'exemple d'Internet i de la propera internet de les coses.

        VIII.- POTENCIAR LA INNOVACIÓ TECNOLÒGICA PRÒPIA.

-L'Acadèmia, amb partenariats industrials. Exemple alemany.

-Desenvolupament de centrals mini eòliques i mini fotovoltaiques. Exemple Danés.

-Potenciar els sistemes d'emmagatzemament. Exemples alemanys i USA.

-Potenciar els sistemes d'energia distribuïda (DER).

-Potenciar sistemes de formació i informació de la població.

-L'empoderament ciutadà.

IX.-AVUI cap al 2020.

-L'Estat desperta, a causa de les directives europees, 2020 tenim el proper examen on cal un compliment d'un 20% d'energies d'origen renovable produint, i amb les multes pertinents a l'horitzó.

-En els 2020-2030 l'statu quo actual cal que hagi canviat radicalment. I les possibilitats d'autoconsum i d'auto producció estaran permeses per la legalitat vigent. Semblant a l'esdevenir de Telefònica els anys 1980.

-L'energia eòlica és prioritzada davant de la fotovoltaica per dues raons: la primera és la seva major productivitat (per cada MW instal·lat, l'eòlica produeix més) i la segona és que li cal una component de capital major, en detriment dels productors particulars, agregadors, administracions locals i PIMES.

-Es URGENT una legalitat protectora del productor a petita escala, en cas contrari els OLIGOPOLIS renovats en renovables, ES MANTINDRAN ??.

X.- L'ACCELERACIÓ ACTUAL.

-Després d'anys d'inacció el Govern espanyol el 26/7/2017 ha subhastat 8.037 MW renovables, amb una inversió de 7.000- 8.000 Meur.

-Avui hi ha en funcionament 20.100 MW eòlics i 4.700 MW fotovoltaics, un cop més es configura un escenari d'oligopoli en el camí cap a l'electrificació total.

-Cal esmentar l'aparició inicial de l'automòbil elèctric. L'Agencia Europea de l'Energia dona un horitzó 2060 amb un 85% de vehicles elèctrics o híbrids endollables, i a això comportarà una capacitat elèctrica general i addicional d'un 15% del sistema actual i que serà un 10% de tota la capacitat instal·lada a la data.

EN DEFINITIVA HEM DE DEIXAR DE CREMAR I ASSUMIR UN PAPER MÉS ENLLÀ DE SER CONSUMIDORS PASSIUS SEGUINT ELS EXEMPLES DE LES TELECOMUNICACIONS, INTERNET, LA MOBILITAT, EL TRANSPORT, Etc.