MARTÍ VERGÉS i TRIAS. "IN MEMORIAM"

Martí Vergés i Trias. "IN MEMORIAM" . Les converses de diumenge a la tarda.

Vaig entrar al CCUPB per casualitat. L'hivern del 1973 en Martí Vergés i Trias va obtenir un calculador FACOM 230-25, que Fujitsu Co. havia portat a la Fira de mostres de Barcelona el Juny anterior. Fujitsu el va cedir a la UPB per tenir una primera instal·lació a Espanya, per fer demostracions per als seus clients (Telefònica,etc..).

Això va permetre a Vergés, amb el suport del Rector Gabriel Ferraté, estendre la tasca històrica del Laboratori de Càlcul i Mecànica de la planta cinquena de la ETSIIB, a un ens de servei transversal per a tota la Universitat Politècnica de Barcelona, el CCUPB. Li calien llavors operadors-becaris, per buscar-los va posar un anunci a la Planta 5a de l´ETSEIB.

Vaig fer una entrevista i va concloure: "ets massa gran (23 anys), l'any vinent acabaràs i ho deixaries". La conversa va ser curiosa, li interessava, més que el currículum acadèmic, l'individu, que pensava, i que volia fer, cosa que em va sorprendre positivament, i denotava el personatge.

Pocs mesos després de 1974, es va traslladar al CCUPB des de l'ETS d'Arquitectura, un plòter KONGSBERG DM-1200 connectat a un mini computador SM-04 noruec, que en Joan R. Ribera Vergós el va connectar al FACOM, però els hi calia un operador-becari, aleshores en Vergés em va cridar directament, i contractar (treballaven sis dies per setmana, set hores). 

Era un ambient especial, potser una tribu, en Vergés havia triat persones-col·laboradors, en Xavier Kirchner i Nebot com subdirector, i tot un conjunt de persones atractives i singulars, això va permetre impulsar la creativitat de tots en un ampli espectre d'activitats, que deixarien petjada en la nostra societat.

Teníem un plòter, en Joan M. Porcar i Burrut va fer un desensablador útil, però l'entrada de dades en cinta de paper perforat era un martiri i poc operativa, i la connexió al FACOM era complex i lenta. Com farem que aquest plòter sigui productiu??, més enllà de les sortides dels programes FORTRAN??, aquestes eren les questions. Per cert, els arquitectes Buixadé i Margarit van ser uns dels primers usuaris per l'expressió paper de les seves estructures, de les que eren catedràtics. En Vergés m'esperona al respecte.

Com enginyers ens calia cercar aplicacions al món real, en Joan A. Solans i Huguet i en Albert Serratosa i Palet acabaven d'aprovar el Pla General Metropolità (PGM) i cercaven solucions per a la seva digitalització i les seves necessitats de càlcul. Un problema important i essencial era el càlcul de les fondàries edificables a tota l'Àrea Metropolitana de BCN.

Es va fer un viatge iniciátic a Londres, seu europea de Calma Co., companyia californiana de sistemes gràfics interactius (el concepte GIS no s'havia inventat encara¡¡), per veure els moderns sistemes i aplicacions que s'iniciaven a Europa, i amb més recorregut als USA. El viatge d'en Vergés, Serratosa, Solans, i jo com a becari, va ser memorable, i l'inici del convenciment generalde la factibilitat dels sistemes gràfics, i la seva aplicabilitat (cal dir que abans ja havíem fet un prototipus).

Vàrem negociar amb Calma Co. per tal que s'instal·lés gratuïtament un sistema més petit, al CCUPB, per fer prototipus i donar suport als seus clients a BCN i Espanya, seguint el model implementat amb Fujitsu Co. En Vergés va veure immediatament el nou sector que s'obria, i ho va impulsar, contractes posteriors amb la Corporació Metropolitana (actual AMB) per la digitalització del PGM i els seus càlculs, alguns dels quals encara són vigents, i on hi va entrar a treballar en J.R. Ribera com a cap, i a l'Ajuntament de Barcelona per a la digitalització del Pla de la Ciutat, on hi van entrar a treballar en Lluís Sanz i en Lluís Castellví, en van ser fruits, i l'inici de la cartografia digital a les administracions locals catalanes. També en Vergés va impulsar un ambiciós acord amb la "Diputación Foral de Navarra (DFN)", per a la digitalització de cent municipis, fet que fou la llavor inicial, de l'empresa foral TRACASA de llarga i fruitosa trajectòria, on hi va entrar a treballar com a cap en J.A. Sáez Villar.

El més important, crec, va ser el factor humà, l'equip que es va crear, en Jordi Viñas i Folch (dep), en J.A. Sáez Villar, na Maria J. Espinosa, i molts d'altres, que varen passar pel departament gràfic del CCUPB. Cal dir que el CCUPB també va impulsar l'inici de la teledetecció per satèl·lit, amb en Josep Lluís Colomer i Alberich com a cap, en Vicençs Palá i d'altres, iniciaren les seves activitats en paral·lel a les gràfiques i amb certes convergències, com era natural, ambdues línies treballaven sobre el territori.

Els sistemes Navarresos van estar un any al CCUPB, cosa que ens va donar molt més nivell i ens va permetre actualitzar el sistema original i desenvolupar gran quantitat d'algorismes i software connex, i obtenir recursos per comprar un PDP 11/70 per l'ús general, aquí en Verges, va tenir una visió més transversal. Nosaltres, els gràfics, volíem comprar un sistema Evans&Sutherland amb un PDP 11/ 55 S, per iniciar un projecte amb SEAT pel disseny tridimensional industrial, teníem la promesa d'en Óistrakh, cap d'enginyeria a Martorell, ens deia "si me muestran un sistema que diseñe con polinomios de Bézier, les haré un contrato", vaig anar a Paris a l'Usine Renault, amb en Vergés, per a veure en Bézier, i a un centre de recerca a Heidelberg per informar-nos i veure les dimensions dels problemes de primera mà, però finalment els recursos obtinguts varen anar per a un sistema de càlcul generalista.

També vàrem iniciar el disseny de circuits integrats amb una empresa de Badalona, element altament innovador a l'època, però va finir donat que es va descobrir que ho volien exportar a Cuba, violant la "Buy American Act" d'aquells temps.

Les múltiples innovacions, la inicial digitalització 2D del territori de BCN i l'AMB, l'ambició Navarresa, la primera connexió d'un estereo-plotter a un sistema gràfic interactiu, la primera llicencia UNIX, els inicis del disseny 3D, l'exploració del disseny dels circuits integrats, i d'altres... són petjades i llavors que "a posteriori" fructificaren en l'impuls i la tecnificació d'Institucions com l'Ajuntament de Barcelona, l'AMB, l'DFN i la creació d'altres com l'Institut Cartogràfic de Catalunya, tot plegat van ser conseqüències d'aquells anys de formació, que per a molts van ser gratificants, i essencials per a alguns de nosaltres.

Finalment, sols voldria recordar del meu contacte personal amb en Martí, les converses fóra d'hores. Alguns diumenges treballàvem, guiats per l'entusiasme pel que estàvem fent, hi ell també, tenia el FACOM a la seva disposició per implementar coses noves (per exemple, els primers interpretadors APL, etc..), aquests moments de poc soroll ambiental, em van permetre conèixer i descobrir una persona essencialment lliure, un punt aristocràtic, catalana de soca-rel, infinitament curiosa i enormement intel·ligent.

Els seus consells sempre t'animaven, sempre deia "les àligues no es fixen en el que fan les gallines", i el seu perpetu caminar cap endavant, en una immensitat de camps, ens feia tenir-li tots un molt gran respecte i certa admiració.

Per el teu exemple ets recordat. Descansa en pau, Martí.

Jaume Miranda Canals.

Acte d'homenatge a la Escola d' Enginyeria Industrial, Març, 2016.