Quan Kamala Harris, el 6 d'agost del 2024 va escollir Tim Walz governador de Minnesota (dos mandats 2018 i 2022) vaig recordar que a part d'un llarg currículum progressista com militar, mestre en geografia i polític demòcrata, va fer un "keynote speech" pocs dies abans, el 14 de juliol del 2024, a la conferència d'usuaris de ESRI Co. a San Diego Ca., que pels que som propers als Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) i ho seguim de prop, va ser una sorpresa agradable. Podem veure-ho, aquí:
Una conclusió primera és que el proper 5 de novembre del 2024 es confronta la millor i la pitjor Amèrica.
És d'especial interès veure com el govern d'un país avançat es basa essencialment en la PRESA DE DECISIONS INFORMADES, aquest és el nucli essencial de moltes qüestions contemporànies controvertides.
Com diu Jack Dangermon -is one of us-, fundador d'ESRI Co., ens queda clar que Walz és algú compromès en la utilització de les "Sciences of Where" per l'impuls del govern a qualsevol nivell.
Tot i que els governs a molts nivells utilitzen la cartografia com a eina analítica, l'estat de Minnesota ha introduït la cartografia i la geoinformació en la seva solució de problemes d'una manera que molts altres llocs ho han fet també, fent que els mapes d'alta tecnologia i la tecnologia dels sistemes d'informació geogràfica (SIG) formen part del dia a dia, com infraestructura d'un govern estatal.
Mentre aquesta circumstància de l'aplicació dels SIG s'explicita als EUA, es pot argumentar que es produeix molt lluny de la nostra realitat, són altres societats i altres problemes, és cert, però cal dir que molts dels seus problemes són molt prop dels nostres problemes.
Per exemple, l'HABITATGE. Problema present i candent a la nostra societat a Catalunya i Espanya.
A casa nostra hi han persones, altament qualificades, que tenen visions i dibuixen solucions concretes, realistes i patents. En sintetitzarem tres aportacions, de persones de pes, en termes de coneixement del problema.
La primera aportació ens parla de què fer, la segona de com fer-ho i la tercera del perquè no ho fem??
El primer. Un arquitecte urbanista amb molta experiència, en Manel Larrosa, expressava les seves idees sobre què fer en l'habitatge i la seva solubilitat. Les circumstàncies de contorn del problema són de diagnòstic generalment acceptat: gravetat social, urgència peremptòria, cal immediatesa en la implementació, de manera general, però les accions i teràpies són controvertides.
Larrosa proposa, sintèticament, que cal fer en volums de construcció.
- Una acció anual d'un habitatge públic per 1.000 habitants, uns 8.000 a Catalunya i repetir-ho durant unes deu anualitats. Total 80.000 habitatges com a objectiu a mitjà termini.
- Edificar sobre el sòl públic existent, que hi és, i pot ser adjudicat per concessió sense cost.
- Incloure la iniciativa privada a la construcció i gestió, i posteriorment en el seguiment a llarg termini.
- Definir uns habitatges de reduïda superfície i industrialitzats, com un mínim social.
- Generar una inversió productiva de 400 milions d'euros per any.
També fa propostes d'on fer l'habitatge públic: 100 habi./any (a les 6 ciutats de +100 kpersones.), 200 habi./any (a les 4 ciutats de + 200 kpersones.) i en el cas especial de BCN 1600 habi./any, amb especial atenció al reequilibri metropolità.
Larrosa fa també valoracions econòmiques per dimensionar la viabilitat de les volumetries que podem fer en la finestra temporal 2025-2035. Els 400 milions d'euros d'inversió a l'any (a 50 metres quadrats per unitat a 1000 EUR./metre quadrats) demanen unes organitzacions, ja existents, de suport al món local per part de l'INCASOL (Institut Català del Sòl, Generalitat) i l'ITEC (Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya), amb la voluntat de cobrir tot el Principat.
I ens recorda que no és res nou a la nostra societat, ho vàrem fer de manera semblant per la provisió pública d'aparcaments públics fa dècades.
Tenim instruments com l'INCASOL de gran vàlua, encara que infrautilitzat i que en el passat varen ser decisius com per exemple en l'època de l'arquitecte Joan Antoni Solans i Huguet. Utilitzem-los.
Per més aprofundiment de les seves propostes veure:
https://www.viaempresa.cat/opinio/lexpert/pla-xoc-en-habitatge-manel-larrossa_2202805_102.html
La segona, na Maria Sisternas Tusell és arquitecta i consultora. Podem fer història de l'habitatge a Catalunya que és la de l'urbanisme que hi és íntimament lligat. Però situem-nos avui. L'escenari actual, que encara és vigent, és literalment:
"El Pacte Nacional per l'Habitatge del 2007 (ja fa disset anys!!) anticipava que hi hauria 440.000 llars susceptibles de ser beneficiàries de la política d'habitatge, en un horitzó de deu anys, i aquest anava acompanyat d'un "inventari de sòls per a la construcció d'habitatge amb protecció oficial" on bàsicament s'afirma que la Generalitat disposa de sòl en diferents sectors de Catalunya "que plegats sumen un potencial per construir 113.000 habitatges". Aproximadament, d'aquests habitatges, 54.000 seran amb protecció oficial, i 59.000 seran de promoció lliure. La previsió és que aquest sòl estigui transformat completament d'aquí a l'any 2016, a fi que la totalitat dels habitatges protegits tinguin la qualificació provisional i els habitatges lliures puguin tenir la llicència d'obres".
Com pot veure's fou un clar brindis al sol, com se sol dir.
Sisternes demana que aquest sol públic existent s'expliciti i es faci transparent, i es publiqui un sistema GIS per patentitzar-ho (aquesta demanda lliga amb la del governador de Minnesota, curiosament ¡¡), i que el ciutadà en general, i l'actor promotor en particular, ho sàpiga fefaentment. Ens recorda que: "Aquests terrenys es van adquirir amb diners públics, i per tant convé materialitzar-ne els aprofitaments previstos per l'urbanisme".
També es pregunta i ens preguntem tots. Perquè ens embarquem en falsos debats sobre el creixement urbà a tot Catalunya, no cal créixer més que executant el que ja està programat, no?? Realment, identifica un gran parany ¡¡
Per a més aprofundiment de les seves propostes veure:
https://www.ara.cat/opinio/no-sentit-no-habitatge-public_129_5120293.html
Finalment, una veu d'autoritat en la matèria com és Carme Trilla i Bellart, que té tota l'experiència possible en el món de l'habitatge a Catalunya, i ens centra el problema tot dient:
"Si a Catalunya en els pressupostos públics es dedica a la Sanitat el 5,7% del PIB, i el 2,52% per educació, en canvi, a l'habitatge públic es dedica menys del 0,2% del PIB català." Està clar el perquè del problema.
Per veure més de les seves reflexions:
https://www.vilaweb.cat/podcast/habitatge-barcelona-carme-trilla-especial-santa-eulalia/
Fins a la data les polítiques dutes a terme per les diferents administracions poden qualificar-se de cinisme estructural.
Identificar un problema, clamar que farem molt i després no fem, que és substantiva en no posar-hi recursos, és una mostra patent de cinisme, i si és generalitzat es pot dir que és estructural.
Quan una societat i el seu govern, que cal que la reflecteixi, considera que un problema és real i urgent, com és l'habitatge públic, i considera que li és vital, aleshores cal que li dediqui dues coses principals: instruments per la solució i pressupostos.
Fins que això no es produeixi vol dir que tots els discursos estan buits de continguts.
Les darreres Notícies (setembre 2024):
"8.300 milions d'euros. Aquest serà el cost dels 50.000 pisos (cost mitjà per pis 166.000.-eur) que va prometre construir el president Salvador Illa en el seu discurs d'investidura com a president de la Generalitat de Catalunya. -Aquest és un tema que segur que podem treballar conjuntament amb el ministeri-, ha dit aquest dijous la consellera de Territori, Sílvia Paneque i Sureda, abans de reunir-se a Madrid amb la titular d'Habitatge, Isabel Rodríguez García. Tal com ha remarcat, s'ha de trobar la manera de "col·laborar" per aconseguir els recursos necessaris amb diferents "mecanismes i palanques (llenguatge Barça ¡¡)".
https://www.elperiodico.com/es/economia/20240926/reunion-vivienda-isabel-rodriguez-silvia-paneque-dinero-50000-pisos-108608403
El compromís del Govern de construir 50.000 habitatges a preus econòmics abans del 2030 beu de l'acord tancat entre el PSC i els comuns per la investidura d'Illa. Per fer-lo realitat, es preveu fer 35.000 habitatges de manera "directa" i 15.000 de forma "delegada" cedint sòl públic a tercers, com cooperatives o entitats que s'encarreguin de fer les promocions.
Més darreres notícies (octubre 2024).
En el debat de política general (8.10.2024) el M.H. President Illa torna a insistir, prometen que fins al 2030 dedicarà el seu govern uns 1.100 milions/any, en total 4.400 milions, entre 2025 i 2028 allargant-ho fins el 2030 per arribar als 50.000 habitatges. Reconeixent que el problema és multifactorial: econòmic, urbanístic, de regulació, de permisologia, de finançament, de col·laboració public-privada, etc.
Cal dir que aquest mar de diners és materialment impossible que es pugui transformar en el lliurament de claus dels habitatges en el període. És un fet no possible. Si fem una senzilla divisió de 50.000 habitatges per 40 habitatges per hectàrea (160 hab./hectàrea), ens dona 1250 hectàrees de sòl programat (si volem ciutat jardí), amb qualificació urbanística vigent i amb serveis construïts. La superfície de l'eixample barcelonès és de 747 hectàrees, amb 360 habitants per hectàrea. Esperem que no fem eixamples ¡¡
Aquesta guerra de xifres denota i connota una improvisació patent, que confon un cop més a la ciutadania.
Però les causes profundes són més profundes encara, per exemple, la fonamental és, l'empobriment de les joves generacions, aquest gràfic és la visualització clara del fet:
Aquest daltabaix generacional no permet que la economia de les persones permeti l'accés a la vivenda.
En definitiva: el 2035 que haurà passat??
No podem fer endevinalles, però si és segur que tenim les persones capaces de resoldre-ho, o com mínim plantejar les millors solucions i institucions per la seva implementació. Amén.
TEMPUS FUGIT.
(1625) octubre 2024