PRESENTACIÓ MEMÒRIA 2014

Presentació de l'Honorable Conseller de Territori i Sostenibilitat.

Aquest document és la Memòria Corporativa de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya en el seu primer exercici 2014.

La decisió governamental d’in- tegrar l’Institut Cartogràfic, l’Institut Geològic i l’empre- sa pública GEOCAT, en la línia de la nucleació i la simplificació que altres països europeus estan duent a terme, ha donat els seus primers fruits en aquest exercici. Integrar disciplines i serveis, simplificar es- tructures, ésser més eficients per fer més amb menys, salvaguardar les competències, aquest és l’objectiu. Competència és el leitmotiv que ens ha guiat. L’esforç d’unificar, i la suma de les tres cultures empresarials, similars en les disciplines i distinta com cada em- presa és, ha estat la tasca que totes les persones dels tres ens han dut a terme amb discreció i eficièn- cia. Els resultats són patents i per aquest motiu vull felicitar les persones, el nostre actiu més important, per la tasca feta.

Aquest primer any ha estat el de la fusió física i el de la institucionalització (Estatuts, Contracte Programa i Conveni Laboral) en què s’ha treballat i que serà definitivament assolida a mitjan 2015.

Seguir en el camí de la generació de productes, ser- veis i coneixement és el que ens mou, mitjançant el Contracte Programa I (2014-2017): mètode transpa- rent, quantificat i controlat que fa possible de tenir un camí reglat en la recerca de l’excel·lència que el Govern desitja.

Vull agrair la tasca feta a tots, direcció i personal de l’empresa, i esperonar-los cap a l’esforç del compli- ment, que és el nostre objectiu com a institució.

Santi Vila i Vicente.

President del Consell Rector de l'ICC.

Presentació del Director.

Quina orientació tindrà la nova Institució i quin valor aportarà el nou ICGC a la societat?

El nostre cervell actua amb dos hemisferis, cartogràfic i geològic, conserva intactes llurs ADN’s dels instituts fundadors. La captació primària de dades mitjançant ins- truments propis, sensors embarcats, instrumentació geo- física, xarxes geodèsiques, xarxes sísmiques, d’allaus, treballs d’observació i mesura “in situ”, etc. segueix essent la nostra característica bàsica. Mesurar com a origen de totes les coses en termes de missió.

El 2014 s’ha produït la fusió de l’ICC, l’IGC i GEOCAT. Com s’ha produït aquesta fusió i com l’avalua?

Aquest escenari de dècada perduda, econòmicament parlant (2008-2018), ha comportat una reacció governamental impulsant, de manera decidida, l’eficiència com a instrument per avançar en la consolida- ció fiscal del dèficit. Això és un fet. Les conseqüències que ens pertoquen han estat, i són, més que substancials en els anys 2012 i 2013. Les tres institucions que formen l’ICGC han fet un esforç d’aprimament i nucleació. Aprimar- se en persones ha estat el més dolorós, però cal constatar que l’orientació ha estat la de no perdre el nostre nord en els programes i projectes. Tant l’ICC com l’IGC tenien i tenen projectes de llarg recorregut, cal subratllar el que és ben conegut, que els projectes d’informació de base en les nostres disciplines: geodèsia, geologia, cartografia i geofísica, transcendeixen les legislatures i els Contractes Programa. Són projectes de país.

La nucleació s’ha dut a terme i encara s’està fent. La nova llei vigent des de febrer de 2014 i els instruments en fase de redacció i aprovació actual: Estatuts, nou Con- tracte Programa, nou Conveni Laboral, l’organigrama sem- pre viu, els plans de formació bàsics per a la supervivèn- cia, etc. són el marc actualment en desenvolupament.

Tota aquesta tasca ingent s’ha fet i s’està fent amb una gran comprensió dels actors, tant dels que ens governen, el DTES i el Consell Rector, com, i molt especialment, de les persones afectades. Són tres cultures empresarials dis- tintes (ICC, IGC i GEOCAT), si bé no gaire diferents, per raó tant de proximitat històrica com de proximitat disciplinar. Els nostres executius i els nostres tècnics de qualsevol branca entenen que en època de dificultat s’ha de fer un replegament ordenat i quadrar-se davant de la dificultat, abans que retirar-se sense ordre ni concert, fet que signi- ficaria una derrota de conseqüències incalculables.

Aquest 2014 ha significat un any de liquidació del segle XX per encetar el segle XXI. Aquest canvi de segle administratiu ho és, també, tecnològic i amb desafiaments en termes de demanda de la nostra Administració i Societat a la que servim. Fins ara és cert que tenim ins- truments dels quals abans no en disposàvem, però l’ob- solescència d’idees, productes, serveis i tecnologies afecta tothom i especialment les institucions properes a la informació de base dels països, com ho és l’ICGC.

Nuclear-se, repensar-se, reinventar-se, pensar en el canvi de segle són els vectors que ens guien en la nostra missió de servir el Govern de Catalunya, les Adminis- tracions Locals i la Societat en general.

Davant aquest escenari de compressió econòmica, d’on treu els recursos l’ICGC per encarar els nous projectes? J. M.: Les dotacions econòmiques sempre han estat i són filles d’un delicat equilibri. El Govern sempre ha considerat que ha de finançar els esglaons bàsics de les sèries na- cionals i els serveis públics, però, a la vegada, ens ha im- pulsat com a empresa pública que som a la recerca de recursos per a noves activitats, productes i serveis. El fi- nançament bàsic d’ambdós instituts ha estat llur Contracte Programa (amb reduccions en el darrer CPIV ICC 2010- 2013 de l’ordre del 40%), encara que tenim una tradició d’autofinançament sòlida (46,25% de l’ICC en els darrers 25 anys). Aquesta dicotomia de finançament, Contracte Programa per al llarg recorregut i iniciativa pròpia empre- sarial per a l’activitat a més curt termini, és altament per- formant, i ens permet de servir com a mitjà propi del Govern i de l’Administració Local que som i també ens permet de rendibilitzar el coneixement acumulat projec- tant-nos fora de Catalunya i al món. Aquest equilibri ens caracteritza i ens dóna versatilitat en la nostra acció. Podem imaginar i concretar en projectes noves solucions que ataquen problemes que es presenten a Catalunya a curt i mitjà termini i, al mateix temps, seguir treballant ca- lladament en els projectes a llarg termini que són la base de la nostra missió fundacional.

Cal dir també que les condicions actuals, ara a l’equa- dor de la dècada perduda, no són fàcils. No sols cal ser professionals competents, sinó que cal ser també com- petitius, i això, en un ecosistema administratiu on la con- solidació fiscal és totèmica, és molt sovint un desafiament que voreja la inacció. La nostra feina és que el compromís lligat a l’acció sigui compatible amb unes condicions de contorn difícils i encotilladores en termes administratius. Però la intel·ligència del sistema ens ajuda i ens ajudarà a superar-ho.

Aquest 2014 i el 2015 són i seran anys de redacció i aprovació d’un nou Contracte Programa per a les nostres missions a llarg termini, les més properes ja són desafia- ments diaris pel nostre autofinançament real i tècnic.

La nucleació que hem patit s’està transformant en una oportunitat per a generar sinergies, les sinergies tècniques ja existien, pròpies de la història d’ambdues institucions, on avui la tecnologia les apropa més i més, i aquest apro- pament no fa més que incrementar-se. Produïm dades que en dotar-les d’intel·ligència pròpia (models de dades, de metadades i de representació) es transformen en in- formació que dissenyades per a alimentar models i ali- mentar-los realment produeixen coneixement.

Un exemple és el Mapa urbà de Catalunya. És un cas de dades tridimensionals que generen un model (l’actual versió 2.2 i la propera 3.0) que servirà de model geomètric i temàtic per a les ciutats intel·ligents que seran les ciutats catalanes del proper futur (2020-2030). Aquest exemple l’estem generalitzant als productes de base que produïm: les sèries topogràfiques nacionals de l’1:1 000 a l’1:25 000, els sis Geotreballs, les sèries ortofotogràfiques, etc., ca- dascuna amb el seu camí propi tant tecnològic com d’a- plicabilitat però totes amb la mateixa lògica.

I pel que fa als serveis, fer-los més i més propers. O són propers, o no hi són. Aquest és el lema. Les xarxes cal que siguin serveis Apps en la ubiqüitat, els geoserveis ja no són suficients, cal que s’integrin en instruments fàcils, sobretot fàcils, per a llur ús per l’usuari que no sap com fer-ho, que no té temps ni esme de conèixer un instrument complex, i intueix més que coneix amb exactitud el que li cal. Instamaps és un exemple de servei nostre que s’o- rienta en aquest sentit. L’usuari funciona pel mimetisme d’altres exemples i solucions d’altres usuaris i no té temps ni actitud que li faci possible d’assolir la complexitat. Les noves aplicacions de la Cartoteca de Catalunya en són un altre exemple, etc.

Ens orientem en el trànsit de la Societat de la Informació, ja consolidada, a la del Coneixement que s’albira. L’ICGC en serà un actor i aquest el nostre compromís.

Tempus Fugit.

Jaume Miranda i Canals.

Director General de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.