L’AIGUA (V3.1)

L’AIGUA (V3.1)

EQUILIBRI AMB LA NATURA   C.5.3.



 1.- Drets i deures per l'accés a l'aigua potable.

 L’Aigua com a dret humà bàsic - Implementació legal del dret per l'accés a l'aigua, com a dret constitucional i de ciutadania

 - Quantitat bàsica gratuïta: seria un bon consens considerar que a Catalunya, aproximadament, una quantitat bàsica mínima per viure serien 40l per persona i dia i aquesta quantitat hauria de ser gratuïta. Accés universal i equitatiu a l’aigua potable a un preu assequible.

 - La captació, el tractament i la distribució en alta: el cicle en alta és responsabilitat de l’Administració Pública corresponent; el seus costos s’han de repercutir en el preu de l’aigua, com a servei públic, el qual s’ha de garantir a tothom, aplicant beneficis o bonificacions en funció dels ingressos de cada unitat familiar.

- La distribució en baixa: la distribució als ciutadans, en baixa pressió, és competència municipal. Reformes tributàries per fer una tarifació més justa - Reformar la llei tributària per acabar amb les diferències impositives existents actualment en el cànon de l’aigua.

- Revisar el cànon de l'ACA - Implementar una fiscalització i tarifació de l’aigua que permeti: la gratuïtat de l’aigua vital, la tramificació de l’aigua del benestar i la repercussió del cost total de l’aigua sumptuària Complir la Directiva Marc de l'aigua.

 - Convergència europea pel 2027 El pla en execució 2016-2021 dotat amb 918 Meur., cal que s´executi en la seva totalitat i amb la transparència necessària.


  2.- Una gestió sostenible de l’aigua.

 Els aspectes quantitatius:

 - Protegir els ecosistemes relacionats amb l’aigua dolça - Cabals ecològics dels rius: han de ser el punt de partida de tota política d’explotació de l’aigua dels rius: el cabal ecològic és una restricció prèvia a qualsevol us.

 - Minicentrals: estudiar i adoptar una resolució definitiva del tema dels cabals de compensació de les minicentrals hidroelèctriques - La recerca: impulsar la recerca i el desenvolupament a la Universitat catalana per prendre decisions basades en el coneixement profund del cicle de l'aigua.

 - La Industria: el desenvolupament de les decisions caldrà que es duguin a terme mitjançant una base industrial competent i competitiva Els aspectes qualitatius.

 - Alteracions del règim de cabals dels rius i dels volums d’aigua dels aqüífers.

- Contaminació per aigües residuals urbanes i industrials.

- Contaminació difusa de les aigües.

- Alteracions morfològiques de rius i zones costaneres.

 - Presència important d’espècies exòtiques invasores.

 - La irregularitat pluviomètrica Mesures per tenir unes suficients reserves d’aigua.

 - Els aqüífers i la seva sobreexplotació: controlar els seus nivells piezomètrics; tot pou que dreni un aqüífer cal que estigui autoritzat, identificat i controlat en el espai i el temps; els aqüífers estan lligats en els trams finals dels rius amb la intrusió marina.

 - Els pantans: nova regulació integral; cal disposar d’infraestructures de reserva, i els embassaments són una bona opció, sempre que es gestionin de forma adequada. - La dessalació com instrument per la producció d'aigua potable: la seva sostenibilitlat energètica i ambiental.

- La reutilització: un horitzó pròxim d’una pràcticament total reutilització.

 - Els objectius dels Plans de Gestió Districte de Conca Fluvial de Catalunya.


 3.- La contaminació de l’aigua dels rius i dels aqüífers.

Controls i mesures genèriques. La mesura sistemàtica.

- Establir un sistema de control de l’estat ecològic que permeti avaluar la salut dels ecosistemes aquàtics.

- Els abocaments. Cal reduir al mínim la descàrrega d’abocaments perillosos.

 - L’eutrofització. Això requereix tractaments terciaris a les depuradores.

 - Els multicontaminants. Vigilar tant l’amoni com els microcontaminants orgànics.

 - La salinitat. Cal controlar-la perquè no afecti fauna i flora - Principi econòmic: fer executiu a tota la legalitat el principi legal vigent que “qui contamina, paga”.

- La humitat : impulsar i continuar la seva mesura, ja iniciada per instituts com el CREAF, l´ICGC, i d´altres. Les depuradores: un eficaç i millor funcionament.

- Reutilització i depuració total: arribar a la depuració total de les zones urbanes, industrials i ramaderes.

- Actualització i redisseny.

- Impuls a la depuració industrial Les contaminacions per purins i nitrats.

- Dimensionament: reduir la cabana porcina (molt sobredimensionada).

 - Control de processos - Disfuncionalitats i desregulació: cada granja hauria de tenir el seu digestor per fer metà i energia local, que resultaria bé econòmicament; però les grans granges potent per portarl’excés de purins a l’Aragó.



 4.- Control al consum. Consum per regadius agrícoles. 

- La dotació actual no és suficient per alguns regadius.

- Tanmateix, cal reduir les demandes i les dotacions actuals: modernitzant i optimitzant els sistemes de regadiu; replantejant l’enfocament del tipus de regadiu.

- Els canals d’Urgell i de Segarra-Garrigues: tenint en compte els cabals que baixen pel Segre i les Nogueres i el canvi climàtic, no hi ha cabal per regar i alhora mantenir els cabals ecològics al riu Ebre Consum urbà.
- Polítiques d’estalvi i eficiència en l’explotació del recurs.

- Cal una bona regulació, un bon servei públic i una sensibilització de la ciutadania sobre la seva importància - L’àrea metropolitana de Barcelona té un consum de dotació domèstica d’aigua de les més baixes del món, però encara es pot fer un estalvi.

- Cal reformular i modificar gran part de la legislació d’aigües existent Eficàcia en la distribució - disminuir les pèrdues - auditoria periòdica i obligatòria al respecte.



5.- Qui ha de gestionar l’aigua.

Participació ciutadana.

- Participació. S’ha de donar suport a la participació de les comunitats locals.

- Consells de Conca. Procedir a la reconstitució dels Consells de Conca com a òrgans col·legiats de participació pública en l’elaboració dels instruments de planificació hidrològica de la nova demarcació hidrogràfica catalana Implicació de l’administració pública.

- Remunicipalització.

- Traspassar la titularitat, gestió i explotació dels sistemes de sanejament a les administracions actuants (ens locals o supralocals).

- Rescat de la concessió del servei d’abastament en alta d’ATLl perquè torni a ser públic. L’ACA, sempre màxima autoritat en l’Aigua.

- L'ens regulador: el Parlament de Catalunya donarà competències tècniques, econòmiques i administratives a l'Agència Catalana de l'Aigua que actuarà com autoritat hídrica independent.

- Assegurar la seva viabilitat econòmico-financera.

- El model de l’ACA: no hi ha problema que les companyies siguin privades o públiques si el regulador (en aquest cas l’ACA) fos independent, perquè decidiria sobre la política de preus de manera lliure i justa.