HOMO SAPIENS

HOMO SAPIENS

L'actual evolució del home s'autodenomina a ell mateix "Homo Sapiens", en un exercici de supèrbia antropològica.

Aquesta ciència hauria de classificar l'evolució d'aquest primat, que és l'home, també com es comporta respecte a ell mateix i aleshores segurament la classificació seria d'Homo habilis, com a màxim, per com es comporta en les societats que ha creat.

De fet, ens preuem del molt que hem avançat i l'especialització de les nostres habilitats, però no som conseqüents amb els aspectes més crítics de les nostres civilitzacions diverses.

Ens dividim en races, quan de fet sols hi ha una sola raça humana que presenta diverses morfologies, totes lligades al clima de la franja terrestre on habitem i a l'alimentació que ens hem sabut donar.

Els cànids si tenen races molt diferenciades, l'home no.

Calen solament dues o tres generacions d'educació i alimentació proteínica per a fer convergir el que anomenem races humanes. Sols cal fixar-se en les botigues de luxe del passeig de Gràcia de Barcelona, on pacientment en fan cua, grups de xinesos i xineses per adonar-se que tenen una alçada física ja com l'europea, i una educació i un color assimilable a la de qualsevol membre del nostre continent i viceversa.

A l'edat mitjana europea l'educació superior plasmada en les anomenades arts lliberals, es dividien el Trívium (la gramàtica -la llengua-, la dialèctica -la filosofia-, la retòrica - raonar i parlar-), i el Quadrívium (l'aritmètica - l'àlgebra i el càlcul-, la geometria - el dibuix analític-, l'astronomia -on som a l'univers-, i la música), aquesta és tal com s'anomenava l'educació clàssica general.

Posteriorment, i encara dura, es dividí en ciències i lletres des de la Il·lustració. I avui es deixa l'herència clàssica per les Universitats d'herència saxona que formen les classes dirigents, deixant les altres formacions per les classes burgeses més il·lustrades.

Copsar tot el saber, era impossible, d'aquí que tal pretensió originés l'insult de setciències, definit per l'Enciclopèdia Moderna Catalana de Joseph Fiter (1912) com "Qui de tot vol entendre senser saver (sic)".

Però la situació actual té un punt reduccionista. No estudiem gairebé res d'astronomia ni de retòrica, per exemple.

Avui el 2025, la sonda interplanetària Voyager I, llançada el 1977, és a 25.000 milions de quilòmetres de la Terra. És el primer objecte que ha sortit del sistema solar, ha visitat Júpiter, Saturn, ha sortit de l'Heliosfera amb èxit, i viatja lentament a 17 km/s. 

És ja a  25 mil milions de quilòmetres de casa que és no res còsmicamente parlant, és una petita nau (de la mida d'un automòbil) continua lliscant per la negror infinita. Aquesta Voyager 1, llançada el 1977, i des de llavors no ha deixat d'avançar, incansable, durant gairebé mig segle.

Porta un disc d'or amb salutacions, música i fotografies de la Terra… un missatge embotellat per a qualsevol forma de vida que pogués trobar lo en el seu camí.

Els seus senyals ara triguen més de 24 hores, o un dia llum, a tornar a nosaltres, creuant un abisme còsmic, vist des de la Terra, que cap altre artefacte humà no ha aconseguit travessar.

I així i tot… continua parlant.

Avui, Voyager 1 no és només una nau: és el nostre testimoni etern, un ambaixador còsmic i silenciós que continua allunyant-se cap a un territori sense mapes, recordant-nos que alguna cosa construïda per les nostres mans encara viatja entre les estrelles, explorant en nom nostre.

El que no ens imaginem és que en els pròxims 5.000 milions d'anys, ella continuarà viatjant i el nostre Sol haurà consumit el seu combustible i implosionat en forma de nana blanca, col·lapsant els seus planetes, Terra inclosa.

NASA, la mare que la va llençar, prediu que en 1.000 milions d'anys la Voyager I arribarà a l'altre lloc oposat de la Via Làctia, la nostra Galàxia. Cal dir que els astrònoms que han estudiat el conjunt d'imatges proporcionades pel telescopi Hubble estimen que hi ha més d'un bilió de galàxies en l'Univers observable amb els mitjans actuals.

Ja llavors el Sol haurà evaporat els oceans de la Terra, i els restes de la nostra civilització que encara estiguin presents desapareixeran.

Que té a veure l'astronomia amb l'educació i nosaltres. Poc i molt.

Poc, en el sentit que com no estudiem Astronomia, perquè no és aplicable a les nostres vides, no ens afecta en la nostra consciència miop d'espècie.

Molt, si tornéssim a les disciplines clàssiques seríem més conscients que som una casualitat cosmològica, que amb l'aigua provinent de l'exterior del nostre petit planeta, i una distància al nostre Sol que la manté liquida, aquesta casualitat ha generat la vida animal i vegetal que temporalment existeix.

I un primat que s'autoanomena Homo Sapiens, el més avançat en la seva evolució fins ara, es creu el rei de l'Univers. Tempus Fugit més que mai.

TEMPUS FUGIT 786, novembre 2025.