Presentació del Honorable Conseller de Política Territorial i Obres Públiques.
L’exercici de 1996, la Memòria del qual avui presentem, té una doble circumstància: és el primer de la nova etapa productiva i de desenvolupament de
l’ICC després de l’exercici excepcional de 1995 amb la conferència de
l’Associació Cartogràfica Internacional i el trasllat a la nova seu i , a la vegada, és
el final del Pla Quadriennal 1993-1996, segon quadrienni del Pla Estratègic 1989-
2000. Aquesta Memòria reflecteix ambdues circumstàncies que es descriuen per
al lector interessat i es sintetitzen específicament per línies estratègiques, objectius i subobjectius per al lector tècnic, com és el cas dels membres del sistema de control vigent: Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Comissió Tècnica, Consell Rector, Auditoria de la Intervenció General i Sindicatura de Comptes.
La lectura detallada apropa el lector a un univers que es pot agrupar en tres
una visió analítica on s’intenta i s’aconsegueix expressar la realitat d’allò que
s’ha assolit i comparar-ho amb la virtualitat del que es programà, i on s’expliquen raonadament les desviacions per excés o per defecte. En aquesta ocasió, aquest esforç s’ha fet no sols per a l’exercici de 1996, sinó també sintèticament per al Pla Quadriennal 1993-1996, esforç que esperem que sigui útil per expressar planerament les activitats de l’ICC al lector interessat i al lector tècnic al qual ens dirigim.
Per finalitzar, voldria felicitar la direcció de l’ICC pel premi atorgat per la
Sindicatura de Comptes de la Generalitat de Catalunya a la Memòria de l’exercici
de 1995 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, en l’apartat d’organismes autònoms, atès que és la segona ocasió que l’ICC rep aquest guardó (la primera vegada fou premiada la Memòria de l’exercici de 1993).
Artur Mas i Gavarró
President del Consell Rector de l'ICC .
Director general de l’Institut Cartogràfic de Catalunya
L’activitat d’aquest exercici es pot expressar amb una paraula: consolidació.
Consolidació fruit de la maduresa reconeguda per la comunitat cartogràfica l’any
1995, consolidació en el trasllat definitiu a la nova seu de Montjuïc i consolidació
en els resultats aconseguits l’any 1996 com a exercici i com a cloenda del Pla
Ambdós tipus de resultats (1996 i 1993-1996) es descriuen i es sintetitzen
quatre resultats d’entre els existents, atesa la seva especial significació:
1. L’elevat volum de projectes duts a terme a l’apartat de projectes cartotopogràfics, cosa que ha generat un total de 57.035 hectàrees de recobriment i 36.036 dm2 de mapa a diverses escales.
2. L’economia evident del desenvolupament de les tècniques de suport cinemàtic que ha permès aerotriangular 10.021 models amb només 739 punts de camp nous, així com la política de desenvolupament sostingut en la productivitat de l’aerotriangulació que té les següents fites de present i futur: 1993-1996, suport cinemàtic (2-3 models/hora); 1997, inici del punxat digital (3-4 models/hora),i 1998 i següents, inici de l’aerotriangulació automàtica amb increments substancials previstos en la productivitat.
3. Implementació i desenvolupament de les tecnologies de vol amb sistemes
CCNS que impliquen un estalvi o increment de la productivitat del 25% en termes d’estereomodels útils.
4. El progressiu increment de la tasca de les unitats del Servei Geològic orientat
Aquest panorama és part del progrés sostingut de les tasques de servei, producció i desenvolupament de l’ICC que, amb el nou instrument del Pla
Quadriennal 1997-2000 tractarem de mantenir i fer créixer en aquest període de
Els desafiaments són clars:
• Servir millor, amb més qualitat de producte, amb terminis més ajustats i una
quantificació de l’esforç més econòmica per assolir millor els objectius
• Produir més i més industrialment i, per tant, ser més competitius i, com a conseqüencia, incrementar el nostre autofinançament.
• Desenvolupar . En una agència com l’ICC, el coneixement és fonamental. Som
el que sabem fer i imaginar què es pot fer. Cal no reduir, per les dificultats existents, la capacitat de pensar i desenvolupar en el nostre món de les tecnologies geomàtiques. És l’única garantia de futur que podem conrear.
Finalment, voldria agrair a tot el personal de l’ICC, el major i millor actiu
de la Institució, l’esforç i dedicació duta a terme en aquest exercici 1996, que
avui expressem en aquesta Memòria.
Tempus fugit
Jaume Miranda i Canals
Director general de l’Institut Cartogràfic de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada