PRESENTACIÓ MEMÒRIA 1995.

Conseller de Política Territorial i Obres Públiques.

En la presentació d'aquesta Memòria de l'exercici 1995, vull fer avinent al lector

que ens trobem en un punt d'inflexió positiu quant a les activitats dutes a terme

per aquest Institut des de 1982. El reconeixement internacional de la tasca feta

ha quedat palès en ocasió de la Conferència Cartogràfica Internacional celebradael passat mes de setembre i el trasllat a la nova seu rehabilitada de Montjuïc, amb la incorporació del Servei Geològic de Catalunya, han donat com a resultat un increment de l'acció en termes d'eficiència i eficàcia. Finalment, cal destacar per damunt de tot, el compliment en termes de producció de la planificació establerta.

Aquests tres fets sintetitzen els grans trets de l'activitat, tots ells planificats,

però que avui són ja una realitat proppassada. Ens apropem a temps difícils que, més que difícils, haurien de ser qualificats de temps realistes, cosa que obligarà totes les administracions a mesurar les seves actuacions. Estic convençut que aquest futur que se'ns apropa trobarà l'Institut Cartogràfic de Catalunya preparat per afrontar-lo, alhora que mantindrà al màxim l'execució de la planificació fixada. Per tant, només em cal recomanar al personal i la direcció de l'Institut tenacitat i perseverança en la seva acció.

Artur Mas i Gavarró

President del Consell Rector de l'ICC.

Director general de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

L'exercici del 1995 significa haver passat a la segona meitat del Pla Estratègic

1989-2000 i del Pla Quadriennal 1993-1996, plans que guien l'activitat d'aquest

Institut a llarg i a mitjà termini. Això li confereix una especial significança, perquè

és ja un bon punt per poder fer balanços de la tasca realitzada.

L'any 1995 és, a més, un any especial per a l'Institut Cartogràfic de Catalunya, a

causa de diversos fets ben remarcables i singulars, el primer amb una gran projecció internacional i els altres dos d'ordre intern:

– Celebració a Barcelona de la 17a Conferència Cartogràfica Internacional i la

10a Assemblea General de l'ICA/ACI (Associació Cartogràfica Internacional),

amb les exposicions cartogràfica i tècnica annexes.

– Trasllat a la nova seu situada a Montjuïc.

– Integració del Servei Geològic de Catalunya a l'estructura de l'ICC.

Pel que fa a les línies de producció planificades per l'ICC, d'aquest 1995 voldria

subratllar els punts següents:

– La finalització de diverses publicacions: la sèrie Mapa comarcal de Catalunya

1:50 000, constituïda per 41 fulls, un per comarca; la versió en relleu del Mapa

topogràfic de Catalunya 1:250 000; la publicació dels tres volums de l'Atles

topogràfic de Catalunya 1:50 000 i de l'Atles del Baix Llobregat, el segon de la

col·lecció d'atles comarcals.

– La consolidació de grans projectes ja encetats en anys anteriors: el Mapa geològic de Catalunya 1:25 000, amb la publicació de 4 fulls més; i el desenvolupament del projecte de cartografia d'ortoimatges d'Argentina, amb la publicació de 117 fulls nous.

– L'encetament de noves línies d'actuació o de l'actualització d'algunes de les ja

existents: s'ha iniciat la línia dels mapes excursionistes, de gran difusió, amb la

publicació dels fulls Puigmal-Costabona a 1:50 000 i Muntanyes de Prades a

1:30 000; i s'ha començat la preparació de la segona edició actualitzada de les

sèries de l'ortofotomapa i del mapa topogràfic de Catalunya a escala 1:5 000.

– La producció digital de cartografia permet la formació i manteniment de bases

cartogràfiques numèriques. De les diverses bases del nostre Institut, cal destacar-ne, durant l'exercici del 1995, la base a escala 1:50 000, perquè se n'ha finalitzat la segona versió i pels diversos productes generats a partir d'aquesta, com són el mapa comarcal, l'atles topogràfic, els mapes excursionistes i turístics, i d'altra cartografia temàtica que s'esmenta al llarg d'aquesta memòria. Són, sens dubte, mostres de rendibilitat en la producció cartogràfica.

– Així mateix, s'ha iniciat l'etapa de demostració a les comarques de la Regió I

del sistema RASANT que permet, a l'usuari, la recepció de les correccions diferencials GPS i, per tant, posicionar-se sobre el territori amb més o menys un metre de precisió relativa.

Aquestes fites principals, i d'altres no menys significatives, configuren un exercici altament reeixit i d'intens treball de tots els membres de l'Institut.

Tempus fugit

Jaume Miranda i Canals

Director general de l'Institut Cartogràfic de Catalunya

11