Conseller de Política Territorial i Obres Públiques
L'acció governamental s'havia basat històricament en una burocràcia generalista i especialista ordenada en rígids ministeris i cossos. Aquesta aproximació napoleònica és avui en crisi. L'informe Gore on es propugna una organització composta per unitats petites (per comparació), mòbils (no estàtiques) i intel·ligents (dotades de capacitat pensant i tecnològica) n'ha estat el punt de cristal·lització de moltes iniciatives de reforma administrativa actualment en formulació i aplicació.
Aquest és el model que aquest Institut Cartogràfic de Catalunya pot tractar de seguir. Planificació estratègica, autonomia administrativa i d'acció i alta tecnologia són els tres fronts que permeten produir els productes cartogràfics que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i d'altres departaments necessiten.
Aquesta veritable Memòria ens descriu que es fa, com es fa i quines desviacions tenim respecte a l'horitzó planificat. Això vol dir transparència pública i capacitat d'adaptació a les situacions canviants.
Ens apropem a un sistema social on el canvi serà una base de partida per a qualsevol acció i l'Administració Pública no en serà una excepció; unitats petites, mòbils i intel·ligents amb capacitat d'adaptació són bones fórmules per endinsar-nos en el futur.
Voldria recomanar al personal i direcció de l'Institut Cartogràfic de Catalunya l'actitud de la perseverança. En el servei al Govern de Catalunya i en la seva capacitat de generar productes intel·ligents per a l'acció de Govern, el seu treball és útil per a tot el país.
Artur Mas i Gavarró
President del Consell Rector de l'ICC.
Introducció del director de l'ICC
Aquest exercici del 1994 és el sisè del Pla Estratègic 1989-2000 que guia l'activitat d'aquest Institut. Això vol dir que estem a mig camí de la realització de la tasca planificada.
Aquest exercici, específicament, pot considerar-se de concentració i treball, semblant a l'anterior tot preparant el propvinent 1995, on amb l'organització a Barcelona de la International Carrtographic Conference'95, el trasllat a la nova seu i d'altres activitats donaran notorietat a la nostra tasca.
Però d'aquest 1994 voldria subratllar els següents punts:
- Finalització de la sèrie Mapa topogràfic de Catalunya 1:5 000, composta d'un
total de 4 269 fulls sobre les 3 189 530 hectàrees del Principat. Fita històrica en
la cartografia catalana.
- Aerotriangulació estable de tots els projectes fotogramètrics amb dades GPS.
Aquesta tecnologia, de desenvolupament propi i original de l'Institut Cartogràfic
de Catalunya, genera un enorme estalvi de topografia de suport i també en
l'aspecte econòmic i de temps.
- S'han incorporat a la producció nous procediments de millora dels ortofotomapes en color.
- S'han iniciat projectes a l'Amèrica Llatina: Veneçuela i Argentina, que denoten
la maduresa de les tecnologies desenvolupades per l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
- Creixement progressiu de la demanda del Mapa topogràfic de Catalunya escala
1:50 000, amb la venda de 42 060 fulls durant aquest exercici.
- Incorporació a la Cartoteca de Catalunya de la col·lecció de mapes i plànols de
la Fundació de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona composta per 212
mapes i 8 atles, la majoria, dels segles XVII i XVIII.
Aquest i molts d'altres punts determinen l'activitat d'un ric exercici en treballs i
resultats. Aquesta direcció vol reconèixer el treball laboral i intel·lectual dels treballadors de l'Institut Cartogràfic de Catalunya que, conjuntament amb els nostres productes, és el nostre veritable actiu.
Tempus fugit.
Jaume Miranda i Canals
Director general de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada