QUI TÉ EL CUL LLOGAT NO SEU QUAN VOL

 

QUI TÉ EL CUL LLOGAT NO SEU QUAN VOL

Aquesta dita catalana dels refranys populars, amb un punt escatològic, té molta actualitat en la situació actual de la UE dels 27.

No cal llegir els butlletins Bloomberg de pagament per adonar-se que Europa, en aquest segon quart del s. XXI, té quatre problemes/desafiaments principals que cal que afronti urgentment, i no els afronta decididament.

- El binomi demografia-immigració. El papa Francesc ho va dir molt gràficament: «menys gossos, més fills». Per aquesta raó de comoditat-decadència ens deixem anar cap a la substitució poblacional.

- En el binomi seguretat-defensa, hem preferit «llogar» els nostres paraigües per a la defensa a un «big brother», cosa que avui el 2026, ja és un fet constatat que ha estat un error històric que Charles de Gaulle ja ens va advertir, però era més còmode i barat cloure els ulls.

- En el binomi creixement-energia barata, també ens hem equivocat, primer amb el gas rus i en la confiança de la cancellera Merkel amb Putin, que estem pagant tots, i en segon lloc en no impulsar més decididament la transició energètica, especialment a Catalunya.

- La manca d'inversió financera i d'esforç científic-tècnic-industrial i de mercat, en el europeu que ens és propi, refiant-nos sols del nord-americà, ens ha deixat marginats i ens hem convertit en espectadors/consumidors del món digital nord-americà, per dir-ho de manera sintètica.

Els informes Letta-Draghi ja ho han advertit i no els fem cas; des del juny del 2024 està molt clar, ja està enunciat i escrit fa temps: https://jaumemirandacanals.blogspot.com/search/label/MARIO%20DRAGHI

Som prou bons fent informes i diagnòstics, però no ho som fent teràpies. No tenim metges (polítics escollits) valents per decidir-les i aplicar-les.

En aquest darrer polinomi, ciència-tecnologia-indústria-mercat, sembla que hi ha un despertar. En el darrer MWC de març de 2026 a Barcelona (que no el valorem prou), el president de Telefònica va donar un missatge clar: «la prioritat ara és invertir, invertir, invertir», i va sintetitzar: «Se ha hecho bien el análisis. Se ha aplaudido el contenido del Informe Draghi, pero ha pasado un año y nada se ha movido»; per fi un lideratge hispànic. La síntesi és clara: cal deixar de llogar el nostre futur tecnològic al Silicon Valley.

De manera immediata, la vicepresidenta europea per a la competitivitat, i més coses, la Sra. Teresa Ribera (per cert, una bona substituta del president Sánchez, però això és un altre tema...) recollia el comentari sorgit a Barcelona i donava un criteri d'avançar cap a la unió de grans empreses, ja que sense gegants empresarials no tindrem capacitat d'inversió al gran nivell que cal.

Esperem que aquest moviment reclamat sigui ràpid. Però mentrestant, els diagnòstics són clars.

El passat desembre 2025, el Joint Research Center (JRC), que és un centre de recerca de la UE, un entre d'altres centres radicats a Ispra (Itàlia), al costat del Lago Maggiore —un lloc tranquil on es pot pensar el futur—, va publicar: «Obert però no impotent: cap a una comprensió comuna de la sobirania digital de la UE», informe-diagnòstic curt (8 pàg.), sintètic, però molt aclaridor.

https://publications.jrc.ec.europa.eu/repository/handle/JRC144908

Els títols de les coses, si estan ben pensats, ja informen dels continguts; en aquest cas:

«Obert però no impotent» vol dir que la transparència europea i la seva concreció en la regulació, de la qual és acusada, és garantia d'estabilitat i perdurabilitat.

«Recalca la sobirania digital comuna» enfront de la situació il·liberal a la qual les grans tecnològiques americanes i xineses ens pretenen sotmetre.

Però l'informe diu molt més. Vegem alguns pocs aspectes que enuncia el JRC —sols alguns, ja que es recomana la lectura detallada— per a la reflexió.

JRC: La necessitat urgent d'afirmar la sobirania digital per salvaguardar els valors democràtics, enfortir la seguretat, mantenir la competitivitat econòmica i influir en els estàndards globals.

Sobirania, sobirania de qui? Paraula màgica que confronta amb la lliure circulació de capital, per exemple. Els valors democràtics són antitètics amb el capitalisme digital excloent, que es basa en el benefici a tota costa, que al seu torn és contrincant de la política fiscal o de contribució a la societat que acull cada sobirania.

JRC: El predomini actual de la propietat no europea en les infraestructures digitals clau ja genera vulnerabilitats estratègiques avui, alhora que consolida trajectòries que podrien aprofundir la influència no europea en les tecnologies i els serveis del futur.

La veritable propietat implica directament la consolidació fiscal, voldria dir l'eliminació de les 27 illes fiscals i els autèntics paradisos fiscals tecnològics com avui són Irlanda i Holanda, per exemple. Llarg i feixuc camí, però essencial en el futur d'Europa.

JRC: La capacitat de la UE d'exercir la seva independència en l'àmbit digital mantenint-se oberta i connectada a les xarxes globals.

Tenim les idees, per exemple, vàrem crear la tipografia moderna amb Bodoni i els polinomis de Bézier(de la usine Renault) modelitzen la tipografia digital, però ADOBE, en un garatge a Palo Alto, crea el processador de textos universal basat en les nostres idees europees. No sabem, per dimensió, arribar al mercat.

JRC: L'enfortiment de les competències, les infraestructures i la governança de la UE per garantir que la transformació digital doni suport a la competitivitat, la resiliència i la confiança.

Dit això, bones intencions, però què fem? Crear i imposar (sona fatal!!), com fan els EUA, productes dins del nostre propi mercat intern, abans de portar-ho al món. El mercat nord-americà el crea el propi govern dels EUA sense cap acusació econòmica d'il·liberal, ni pròpia ni aliena.

JRC: Models alternatius —orientat al mercat als Estats Units i centrat en l'Estat a la Xina— qüestionen la universalitat de la visió europea basada en drets i la seva concreció en regulacions.

Si volem sobirania, no hem de tenir cap consideració ni respecte a les crítiques. Els drets també s'imposen; en les etapes inicials sobretot, cal productes autòctons ultrasubvencionats fins que flotin sols.

JRC: La sobirania digital a la Unió Europea s'entén com quelcom alhora pràctic i fonamentat en valors —ancorat en normes compartides—, i en una presa de decisions eficaç.

Aquest és un dels molls de l'os. Presa de decisions eficaç: aquest és un punt dels més que febles en el somni europeu; calen nuclis durs de decisió industrial que obliguin el poder polític a donar suport a tota costa, i sense pors, al que sempre manca: «Made in Europa».

JRC: La sobirania digital obté gran part de la seva legitimitat de la inclusió social i la confiança. Tancar la bretxa de competències digitals d'Europa requereix no només una reforma educativa, sinó també una inversió a llarg termini en aprenentatge al llarg de la vida, reciclatge professional i programes d'inclusió que arribin als grups desfavorits.

És aquí on ens diferenciem en positiu i molt. Legitimitat com a pivot central de les accions governamentals. L'exemple de la construcció de l'euro digital com a sistema de pagament, que desplaci del monopoli els sistemes Visa, Mastercard, American Express, etc., és un exemple que cal que reeixi i s'estengui a tots els terrenys. Hem de deixar de ser sols clients de tot; és la plasmació de l'antisobirania.

L'informe és molt més dens i sucós; per a qui estigui interessat en el nostre futur digital, és una lectura obligada.

Com es pot veure, amb sols aquests pocs diagnòstics, però la dificultat de les cirurgies i teràpies necessàries és pròpia de titans polítics i econòmics, i no en tenim gaires. Però l'escenari del que cal fer és clar, si volem llegir-lo.

Seguint amb els diagnòstics, tenim afirmacions d'europeisme clares. I Mario Draghi segueix sent la veu d'una certa consciència federal europea.

En un discurs pronunciat recentment a la Universitat Catòlica de Lovaina, el 2 de febrer de 2026, Draghi va fer una crida a Europa a federalitzar-se per no acabar esclafada entre el president nord-americà, Donald Trump, i el xinès, Xi Jinping. «Per convertir-se en una potència, Europa ha de passar de ser una confederació a una federació».

Lectura obligada a: https://legrandcontinent.eu/es/2026/02/02/mario-draghi-los-cimientos-de-la-nueva-europa/

I continua: «Ens enfrontem a uns Estats Units que, almenys en la seva posició actual, posa l'accent en els costos que ha suportat, ignorant els avantatges que ha obtingut. Imposa aranzels a Europa, amenaça els nostres interessos territorials i deixa clar, per primera vegada, que considera que la fragmentació política europea beneficia els seus interessos», ens ha advertit aquesta setmana l'economista italià.

Està tot més que clar per a nosaltres, europeus conscients i preocupats.

TEMPUS FUGIT (1405). Març 2026