"LA SINGULARITAT ESTÀ AQUÍ"

Raymond Kurzweil (1948) ha sigut un visionari actiu sempre i molt proper a la realitat.

La primera vegada que vaig sentir el seu nom va ser fa més de 50 anys, quan va presentar una màquina de llegir diaris per a cecs. Ja llavors va ser un fet que semblava inabastable per a la tecnologia de l’època, però li va funcionar i va generar productes comercials.

Per situar-nos en el personatge, és un intel·lectual omnidireccional: inventor nord-americà, a més de músic, empresari, escriptor, filòsof i científic especialitzat en ciències de la computació i intel·ligència artificial. Des de 2012 és director d’enginyeria a Google Co..

A més, és també president i impulsor de la Universitat de la Singularitat, radicada a Silicon Valley.

Va rebre l’any 1999 la Medalla Nacional de Tecnologia i Innovació, imposada pel president Bill Clinton (amb l’actual president Trump això no hauria estat possible, ni ell ho hauria acceptat probablement).

Va publicar un llibre seminal (2005) titolat en castellá "La singularidad está cerca" i sots titolat "Cuando los humanos transcendamos la biologia", on dibuixava un escenari que s'ha complert essencialment.

Avui, ha presentat un nou llibre anomenat "La singularidad está más cerca" (2025), amb un sots titulat "Cuando los humanos nos fusionamos con la IA", on ja delimita un horitzó temporal de l’adveniment de la singularitat, entesa com la robòtica amb qualitats de raonament i interacció de nivell humà, i que sigui una propera realitat.

Kurzweil prediu que un ordinador passarà el test de Turing cap al 2029, demostrant així tenir una ment (intel·ligència, consciència de si mateix, riquesa emocional…) indistingible de la d’un ésser humà. El HAL, del film 2001 d'en Stanley Kubrick, ja estará aqui el 2029.

Però altres peces també van encaixant:

• A principis de l'any 2025, Alphabet, la companyia matriu de Google, va llançar discretament una bomba al món tecnològic: havia aconseguit una fita important en la computació quàntica, el xip darrere d’aquest avenç. Una peça de maquinari elegant i d’avantguarda anomenada Willow. I tot i que els titulars ja són notícia, crec que la majoria de la gent encara no hem entès la magnitud d’això. La computació quàntica comença a ser una realitat de manera estable, no comercial encara.

• La IA comercial ja té productes conversacionals multiidiomàtics que permeten tenir una capacitat de raonament parcial molt avançada, tenint darrere no sols els algorismes LLM que sòn un model de llenguatge extens que consisteix en una xarxa neuronal amb molts paràmetres, entrenada amb grans quantitats de text sense etiquetes i mitjançant aprenentatge no supervisat, per tant, totalment automàtic. Els LLM van sorgir comercialment al voltant del 2018 i funcionen bé en una gran varietat de tasques, també treballen sobre un mar de dades inabastable per a qualsevol ser humà. Encara es tardarà a aconseguir un algorisme que permeti que un robot es lligui els cordons de les seves sabates; abans ho substituirà per un velcro.

• Les xarxes 6G. La latència en la comunicació del robot amb el núvol ja té nivells més que suficients per a una cinemàtica i dinàmica superior a la humana. Les noves xarxes d’infraestructura per a l’estàndard 6G ja estan prenent forma a la Xina i Corea del Sud, i la comercialització a Occident és propera. El 2024, ambdós països van aconseguir un avenç significatiu en llençar xarxes de demostració de camp 6G, que integren tant comunicacions com intel·ligència artificial. Això comporta una latència de 0,1 mil·lisegons i un flux de 200 Gbps. Cal dir que el 7G ja és en especificacions, i en fase d’aprovació. 

Actualment, tenim per les xarxes telemátiques XG uns 10 anys de separació en la seva aparició comercial com a interval entre generacions, si seguim la seqüència: primeres proves, primers desplegaments, acceptació del mercat massiu i, finalment, la seva substitució per la generació següent. Basant-nos en aquesta seqüència, el 2025 el 5G ja és un estàndard comercial implantat, el 6G és en el marc temporal de 2035 i el 7G sobre el 2045.

Podem posar un exemple robòtic actual. A Hangzhou (Xina), una petita ciutat de tretze milions d’habitants, el 26 de maig de 2025 es va dur a terme el primer campionat de kickboxing entre robots humanoides, amb combats reals i control humà en temps real. No cal dir-ho, és a YouTube i és instructiu veure-ho:

https://www.youtube.com/watch?app=desktop&v=7p9g__Za30o

Això ja ens demostra l’alta capacitat de miniaturització dels sistemes inercials d’equilibri, els potents parells dels motors d’actuació, de les bateries de potència, dels sistemes de visió i reconeixement en temps real, i de tot el que els fa dinàmics, estables i potents.

Tenim a l’horitzó un robot humanoide dotat amb les tecnologies robòtiques existents, una connexió XG, una IA adaptada i una computació quàntica ad hoc, aquesta és ja una realitat que poc viurà qui no arribi a veure-la.

Finalment, Ray Kurzweil creu que ell mateix ho veurà, i la seva Universitat de la Singularitat (su.org) ho continuarà impulsant.

Amén.

TEMPUS FUGIT (716), maig 2025