TÈCNIQUES DE COP D'ESTAT

TÈCNIQUES DE COP D'ESTAT

Avui ja és un tòpic generalitzat dir que aquest 2026 vivim en un nou període històric, que correspon al que es considera com el final real de la Segona Guerra Mundial.

Si som conseqüents amb aquesta percepció, hauríem de rellegir les obres cabdals que van descriure la situació del món el segle passat.

Ara fa cinquanta anys de la mort de Curzio Malaparte (Kurt Erich Suckert) 1898-1957, del qual molts vam, a la nostra joventut, llegir les seves obres més conegudes (La Piel i Kaputt, entre d'altres), però no s'havia editat a Espanya "Tecnica del colpo di Stato", que no va ser traduït al castellà fins al març del 2009. És instructiu revisitar-lo per constatar la seva categoria de clàssic.

Què és un clàssic?. Podem donar moltes respostes a la qüestió, una d'elles que és la més senzilla: és una obra que és vigent encara.

Malaparte va tenir una vida novel·lesca. Pel que fa a aquesta obra concreta, el canceller Hitler va demanar al Duce empresonar-lo l'octubre de 1933 per "manifestacions antifeixistes a l'estranger", fet inèdit fins a la data. L'enèsima prova fefaent de la intolerància total, manifesta i sistemàtica del món feixista.

La tesi essencial del llibre consisteix en el següent axioma: "De la mateixa manera que tots els medis que s'apliquen per suprimir la llibertat es permeten, també cal permetre'ls per defensar-la". Axioma que ens hauria de fer reflexionar molt al respecte.

Fem cas a Goethe quan diu que els fets històrics són moltes vegades homòlegs, però mai anàlegs. Què volia dir Goethe: els fets històrics homòlegs són aquells que tenen una estructura similar però funcionen de manera diferent; els anàlegs són els fets històrics que compleixen funcions semblants malgrat tenir un origen diferent.

Podem tractar de traslladar-ho a la nostra realitat actual, la que ens envolta en el nostre present, relacionant-la amb el passat, fent les homologies com ens proposa Malaparte.

Malaparte va tenir un extens currículum intel·lectual en el convuls segle XX, essent testimoni i gairebé actor a Polònia, Alemanya, Finlàndia, Rússia, Egipte, França, Itàlia i molt proper a l'Espanya d'entreguerres mundials, amb el seu amic Agustín de Foxá. Això li dona perspectiva sobre els feixismes i dictadures.

On estem avui a Europa, Espanya i Estats Units, que són els pols magnètics socials i polítics que més ens afecten?

Europa és un continent social. Aquesta afirmació és fruit i conseqüència de la nostra història recent, especialment fruit dels drames del segle XIX i XX.

El benestar econòmic i material europeu en general, ens immunitza de les revolucions dels anys 1920 i 1930. La Unió Europea de l'economia i el comerç ens ha vacunat respecte a qualsevol extremisme revolucionari, i els extremismes d'extrema dreta són en el seu origen orientats cap a la via de conservar el benestar davant de les amenaces externes identificades, essencialment la immigració.

Les organitzacions obreres estan anestesiades i comprades barates amb la cultura de la subvenció. Els seus afiliats són mínims i actuen testimonialment només l'U de Maig de cada any. Les lleis de relacions laborals són protectores del treball, i també de les patronals, i l'equilibri és total. La seguretat social i els sistemes de pensions actuen de protectors estomacals socials respecte a qualsevol temptació revolucionària.

Els estats europeus funcionen raonablement bé, en general, el creixement econòmic és sostingut, s'identifiquen els problemes interns dels estats, i les ajudes europees resolen alguns dels problemes històrics com el del sector primari. Aquesta és una visió panorámica; evidentment, si posem la lupa en el dia a dia, molts dels problemes són punyents, però molts són generats pel propi creixement històric de cada país i la seva idiosincràsia i cultura.

Els moviments revolucionaris europeus d'arrel marxista, la Baader-Meinhof i les Brigate Rosse, per exemple, van tenir solucions d'extermini policial i cap contagi social.

Els Estats Units, encanvi, no són un estat social. Són culturalment fills de la Europa luterana, però han evolucionat cap a un individualisme encara més profund, atès que són molt joves i no han tingut guerres socials internes com Europa. No han tingut els drames europeus que els immunitzin.

En qualsevol cas, es perceben fets que Malaparte probablement hi identificaria com a ingredients per a un retrocés de la democràcia als EUA i el seu equilibri de poders famós.

La societat dels EUA ha viscut econòmicament per sobre de les seves possibilitats reals, basant-se en un exèrcit global i una moneda imperial que els protegia per sobre de la seva pròpia dimensió, com expresaba Paul Krugman. El deute sideral dels EUA debilita el dòlar com a divisa refugi; això impulsa l'administració MAGA a accions contra l'euro, identificant-lo com a enemic.

L'adveniment de l'administració MAGA produeix i implementa dos canvis conceptuals econòmics i polítics, que van en contra de la història del món. Oposar-se a l'evolució de l'energia en general en el seu trànsit cap a les renovables, retornant a la combustió i negant la mobilitat elèctrica, és un error que els farà perdre el lideratge industrial i energètic sectorial del futur.

L'imperialisme real de les set grans tecnològiques va en contra de la tradició democràtica dels EUA. Sempre han compartit el coneixement i les piràmides d'informació que el generen. Avui estan, fins i tot, en contra de les tradicions democràtiques acadèmiques i científiques. Cal incloure el negacionisme en molts dels sectors socials i globals. Aquesta actitud els aïllarà a ells de la resta del món.

Malaparte analitza l'aparició de les SA (Sturmabteilung), camises pardes, a l'Alemanya dels anys 1920 com a tropes d'assalt per lluitar contra els oponents polítics, i reclutades per desocupats i classe treballadora aturada, com l'inici de la implementació violenta del nazisme. Avui dia, l'aparició de l'ICE (Immigration and Customs Enforcement) és el més semblant avui a les SA nazis. Aquest ICE està emparat en la "Big Beautiful Bill", aprovada el passat juliol de 2025, amb un finançament il·limitat de 37.500 milions de dòlars en els quatre anys vinents. L'intent d'assalt del Capitoli del 6 de gener del 2021 va fracassar per manca d'una SA organitzada, no per la manca de suport polític del president Trump; cal recordar-ho sempre.

Els EUA com a líder d'Occident té símptomes preocupants, com tots sabem. Esperem que la democràcia, basada en institucions sòlides i equilibrades, ens curin de les malalties ben conegudes per tots, tant les del passat com les del futur.

Rellegir Malaparte és instructiu pels temps que corren.

TEMPUS FUGIT 1012, gener 2026.