BARCELONA EN EXPANSIÓ (2026-2035)

BARCELONA EN EXPANSIÓ (2026-2035)

Lluitem contra la tradicional visió catalana de veure sempre els gots mig buits.

Finalment, tenim el nostre informe Letta-Draghi a la catalana. Un grup de set economistes i enginyers signa un informe-dictamen amb un nom alhora suggerent i preocupant: Fènix.

https://informefenix.cat/

És preocupant pels fets reals i quantificats que detecta en la nostra societat i en la seva economia, i és suggerent perquè posa sobre la taula els diagnòstics, encara que resta mancat de teràpies concretes. És un fet comprensible per la complexitat que comporta, atès que un informe com aquest només pot insinuar-les.

No tan sols s’hi explicita el ben conegut efecte de creixement en greix —nombre d’empleats forans— i no en múscul —productivitat en tots els sentits—; cal afegir, a més, que el factor treball no és l’únic a considerar: també n’hi ha d’altres altament determinants, com ara el tòpic del dèficit fiscal (irresoluble), el factor capital (no ens agrada el llarg termini) i les infraestructures de tot ordre.

És molt català veure sempre les ombres més que no pas les llums: l’optimisme no és una característica nacional, però les llums també hi són. 

Ens centrarem en les moltes llums que són reals i en el petit territori de la ciutat de Barcelona(100 km2), primer motor del país.

Albirem un horitzó 2035: deu anys per a una infraestructura important són pocs, però, si està encetada, l’horitzó és realista. Centrem-nos, doncs, en les ja encetades.

Concretem-ho una mica, per àmbits:

Primer. El coneixement.

El coneixement és l’única garantia de futur. Esmentar només uns quants fets, dels molts que creixen amb robustesa:

• La recent inauguració del CaixaResearch Institute és una realitat fructuosa que s’expandirà i s’omplirà d’equips multidisciplinaris, en què la immunologia obre perspectives de futur per la nostra salut. Cal remarcar que, des de la idea fins a la concreció, s’ha fet en un temps rècord. Tenim ja el continent.

• El complex Mercat del Peix, que aplega quatre institucions científiques de la ciutat —UPF, BIST, CSIC i UB— en tres edificis propis, generarà un pol dedicat a la biomedicina, la biodiversitat i el benestar planetari: una ciència nova en perspectiva històrica i de projecció mundial.

• El Campus de Salut Clínic-Universitat de Barcelona: el consorci té la missió d’impulsar el nou Hospital Clínic, la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i la resta d’equipaments assistencials, universitaris, científics i de recerca que en formen part. Llarg termini, amb solvència.

La seva maduresa anirà més enllà de la dècada, però en aquesta emergirà i creixerà, i el model Clínic es projectarà amb força cap al futur. Sense oblidar Sant Joan de Déu referència mundial i que estarà connexa.

• El Campus de la Vall d’Hebron, amb un nou institut de recerca, el nou edifici d’atenció ambulatòria i la nova organització física, dotarà la ciutat i el país d’un campus on la recerca, la docència i l’atenció al pacient impulsaran encara més la tríada d’excel·lència actual. El salt sobre la ronda de Dalt.

• La futura Biblioteca Pública de l’Estat a Barcelona: tot i ser l’única capital d’Espanya que no en té, i després de dècades d’endarreriment, esperem que el 2035 sigui una realitat. És una esperança.

Segon. La mobilitat.

La mobilitat és essencial, i arrosseguem dècades d’abandonament i desinversió:

• El projecte més gran econòmicament és el de Rodalies, un projecte de país. El Ministeri ha programat una inversió total d’uns 6.600 M€, dels quals 1.500 M€ ja són executats i 3.017 M€, adjudicats, avui 2026. Sintèticament, aquesta inversió significarà modernització total, resiliència i estacions més pròpies del segle XXI. És un projecte de gran abast que, per primera vegada, es gestiona encara no majoritàriament des del mateix territori, fet essencial.

• La finalització de l’L9 i l’L10, obra gegantina per a unes finances tan minses com les nostres, després de vint anys i amb un cost final estimat  de l’ordre dels 6.000 M€. És una obra polèmica amb 50 estacions. A banda d’un cost desproporcionat, la seva finalització permetrà reduir els desplaçaments en superfície i cohesionar Barcelona i el Barcelonès. Resten avui sols 1,6 km de túnel per a arribar a Lesseps. A pesar del desconeixement geològic del terreny de BCN que la ha aturat diversos cops.

• L’enllaç de l’L8 dels FGC. Estratègic. Connectarà la plaça d’Espanya i Gràcia; és a dir, el metro del Vallès i el del Baix Llobregat. Tan sols quatre estacions —dues de noves i dues d’ampliades— i quatre quilòmetres, però amb projecció metropolitana. 450 M€ i cinc anys d’execució, ja en marxa.

• 40 noves estacions segons TMB: L1, cinc estacions (2025-2031); L2, Sant Antoni-Parc Logístic; L3, Zona Universitària-Sant Feliu i Trinitat Nova-Trinitat Vella; L4, la Pau-la Sagrera; L9, Zona Universitària-la Sagrera; L10, Pratenc-Zona Universitària. Totes aquestes extensions —que, pròpiament, no són línies noves— es troben en diverses etapes de construcció, de redacció de projectes i de previsions pressupostàries. Cohesionen més la ciutat i són factibles dins la dècada.

• L’estació de Sants. Magnífic projecte d’RCR d’Olot per a saldar el deute històric. Sis anys per a enllestir-la del tot. N’urbanitza l’entorn i li dona sentit ciutadà. Serà la segona estació multimodal de Barcelona. Adif hi destina 410 M€, més la urbanització municipal, ja en execució.

• L’estació de la Sagrera. La primera estació multimodal de Barcelona. Cus la darrera gran cicatriu de la ciutat sobre 164 hectàrees i connecta Sant Andreu-Sagrera-Sant Martí. Dissenyada per a un trànsit de 100 milions de persones l’any. Integrarà AVE, R1 i R2 de Rodalies, L4, L9 i L10 de metro, autobús i taxi. Adif n’estima una inversió de 920 M€. És la peça central de la mobilitat del país.

· La cobertura de la Gran Via. S'inicia el 2027. Dona personalitat al nord-est de la ciutat i a la continuïtat urbana de Barcelona i la connexió metropolitana. La Fira, la Bio pol de l'Hospitalet, l'expansió fins al Llobregat amb més habitatge possible i moltes altres integracions, serà un fet barcelonès i metropolità.

• L’aeroport no és municipal, però és la porta d’entrada global a la ciutat, i la seva connectivitat està a punt de fer un salt amb la nova línia dedicada R-Aeroport, des de la T1 fins a Sant Andreu, amb nou estacions, set de les quals amb connexió amb Rodalies. S’inaugurarà a començament del 2027: és un fet ja.

- El conjunt del Port de Barcelona genera, de manera directa i indirecta, un valor afegit brut (VAB) de 4.213 milions d'euros. Aquesta xifra representa aproximadament el 2% del PIB de Catalunya i dona feina a l'1,4% de tots els treballadors del territori (xifres 2025).

Es pretén augmentar la quota del ferrocarril, actual del 12%, això comportarà la construcció de la futura Terminal Logística Intermodal, un nus ferroviari de sis terminals, 24 hectàrees de zones verdes i una inversió de 265 milions d'euros en el sud del recinte portuari. Així mateix, aquest any es licitarà el nus ferroviari nord, amb un pressupost de 97,3 milions d'euros. Cal ser prudents per la història d'endarreriment.

Tercer. L’habitatge.

La tasca impossible. La ciutat no ha crescut demogràficament de manera substancial, però sí l’AMB, i la població laboral que treballa a la ciutat no hi té lloc físic per a viure-hi. Aquest fet no té solució física al municipi: l’ha de tenir obligatòriament en l’àmbit metropolità. A la mateixa ciutat, els projectes de construcció i de rehabilitació són:

• La Marina del Prat Vermell: és el projecte d’habitatge més important, perquè es tracta d’un espai físic nou de la ciutat. Comptarà amb un nou barri residencial on es preveu que visquin uns 28.000 habitants i hi treballin entre 8.000 i 11.000 persones. Cal destacar-ne el parc central.

• Pel que fa a la rehabilitació de l'habitatge, sempre la gran oblidada, l’Ajuntament i la Generalitat han signat un acord per a rehabilitar 4.000 habitatges del barri del Besòs i el Maresme els pròxims deu anys. I, allò que és més important, es constitueix una empresa que se n'encarrega. Per a tirar la feina endavant, calen persones que hi treballin: un fet que sovint es passa per alt.

No es pot fer molt més en el petit territori de Barcelona.

Quart. L’urbanisme.

Com a concreció del creixement i de la qualitat urbana —i la qualitat és allò que diferencia les ciutats del món—. Breu llistat dels projectes en execució real:

• Pla especial d’infraestructures i urbanització del 22@.

• Can Batlló (urbanització).

• Colònia Castells (urbanització).

• Torre Baró, PAU2, sector 1 (urbanització).

• Bon Pastor (urbanització).

• Presó Trinitat Vella (urbanització).

• Can Clos (urbanització).

• Vallcarca (urbanització).

• Mare de Déu del Port (urbanització).

• Casernes de Sant Andreu (urbanització).

• Escola Aula (urbanització).

La urbanització ciutadana, a banda de la qualitat, genera nous espais per a la construcció d’habitatge, si bé no en grans volums.

Cinquè. Barcelona marítima i litoral.

Barcelona té tan sols 180 graus de creixement territorial possible; els altres 180 són uns 15 km de litoral que en formen part de la seva essència. Cal que ens aboquem a la qualitat en tots dos àmbits, i això es concreta —en termes estrictament sols d’infraestructures— en la simbiosi entre el port i el litoral urbà ciutadà:

• Estabilització de les platges de Barcelona.

• Espigó de Sant Sebastià.

• Peu de Montjuïc.

• Moll de Drassanes i Barcelona.

• Passeig Marítim de la Mar Bella.

• Nous usos de la plataforma marina.

• Reforma del dic de recer i de la bocana del Port Fòrum.

• Nou parc de la desembocadura del Besòs.

• Portes del Mar.

• Nous espais públics del Moll de Pescadors.

El port de Barcelona té els seus propis projectes d’infraestructures, que influiran a la ciutat des dels aspectes tecnològics i sanitaris , des de l’electrificació, fins als culturals com el nou Liceu Mar. La seva anàlisi és sectorial i de gran interès.

Reflexió final orientada a l'optimisme.

Aquest cabal d’iniciatives de projectes d'infraestructures en totes direccions —com a ciutat global que som— condensat en els àmbits del coneixement, la mobilitat, l’habitatge, l’urbanisme i la franja marítima i litoral, queda restringit al perímetre que inclou només els 101 km quadrats del terme municipal, i en queden fora activitats molts projectes que també estan en connexió amb el dinamisme de la mateixa ciutat, per esmentar-ne sols algunes: la Bio pol de l’Hospitalet, la ciutat multimèdia Barcelona Media City de les Tres Xemeneies, l’aeroport amb totes les seves consideracions, i moltes altres actuacions.

Podríem continuar, però la idea central és clara.

Amb un creixement econòmic sostingut (del 3% anual, encara que baixarà), un creixement demogràfic català que dura des de fa anys i que compensa l'envelliment i el supera en molt, i una recuperació del temps perdut en les infraestructures barcelonines, ara ens posem al dia amb els esforços de tot ordre que això comporta.

Vivim una època de creixement que, com és propi de la història de Barcelona —sempre per empentes—, que és superior a la de l’època olímpica sense semblar-ho.

Siguem optimistes, farem osmosi, ho absorbirem i en sortirem més forts.

Esperem-ho, i perseverem-hi. Amén.

Tempus Fugit. 1794. Maig 2026.