CANVI DE RASANT 2026-2027.

 

CANVI DE RASANT 2026-2027.

Al bienni 2026-2027 podem assistir a un canvi de rasant polític europeu i global.

No confiem en les forces polítiques consolidades: han mostrat la seva incapacitat d'escoltar la ciutadania i d'incorporar idees noves als seus catecismes ideològics, i és molt improbable que canviïn de tarannà.

Tot i així, cal reconèixer que la democràcia electoral, sense una ciutadania mobilitzada, uns mitjans plurals, una judicatura independent i una societat civil robusta, esdevé terreny fèrtil precisament per al populisme autoritari.

Confiem únicament en la democràcia formal basada en eleccions que aturin la deriva cap a les demagògies i el populisme de dretes —i més enllà. Ara bé, com a experiència contrastada i negativa, la idea que un seguit d'eleccions consecutives pugui revertir una tendència topa amb un problema empíric ben documentat: el populisme autoritari rarament es desfà a les urnes un cop ha capturat les institucions clau. La ciència política ha mostrat que el retrocés democràtic contemporani és gradual, legal i sovint irreversible per via electoral, perquè el procés mateix erosiona les condicions d'una competència lliure.

Tenim fites definides que en gran mesura ho determinaran tot; vegem-les una per una.

12 d'abril de 2026 — Eleccions parlamentàries a Hongria

A Hongria s'hi ha jugat si l'aparició, els dos darrers anys, de Péter Magyar i del partit Tisza podia trencar el monopoli del Fidesz dins d'un sistema electoral dissenyat pel mateix Orbán.

Ho ha aconseguit per majoria absoluta. És un èxit democràtic, ja que l'elecció s'ha plantejat en termes plebiscitaris —«tots contra Orbán»— i la majoria opositora ha guanyat, encara que es tracta d'un conglomerat sense idees de govern compartides, sostingut només per la voluntat comuna d'un canvi costi el que costi. Magyar haurà de filar molt prim per administrar la seva victòria.

S'enceta un procés de «desorbanització» semblant al que va viure Polònia després del 2023 amb Tusk, amb tots els problemes que això comporta.

En clau europea, és una elecció cabdal per fer front a una cinquena columna russa i d'anticohesió europea —que és, precisament, el que ens cal desactivar. Ara és el moment d'accelerar a Brussel·les. Amb tot, els qui no som centreeuropeus no hauríem d'oblidar mai que l'Imperi austrohongarès tenia un eix Berlín–Viena–Budapest, i que passejar per aquestes ciutats encara permet flairar-ne l'empremta.

27 d'octubre de 2026 — Eleccions parlamentàries a Israel

A Israel, l'eix populisme/democràcia és dual: és, alhora, una democràcia electoral robusta per a la població jueva i un règim d'ocupació duríssim per als palestins. Es posarà a prova si la coalició Netanyahu–Smotrich–Ben-Gvir —la que el 2023 va intentar la reforma judicial més controvertida des de la fundació de l'Estat— pot sobreviure al cost polític acumulat de la guerra de Gaza.

Segons les enquestes actuals (maig de 2026), podria produir-se una reconfiguració del centre amb una coalició anti-Netanyahu (Lapid, Gantz, possiblement Bennett, amb suport extern dels partits àrabs Hadash-Ta'al i Ra'am) capaç de formar govern, a la manera anti-Orbán. Es derogaria la Reasonableness Law (llei de la raonabilitat) i s'obriria un debat constitucional. La pau encara restaria lluny, però el risc de deriva autoritària recularia.

El món, més enllà d'Israel, reduiria les tensions amb tota probabilitat.

3 de novembre de 2026 — Les anomenades midterm elections als Estats Units

Històricament, aquestes eleccions s'han considerat un instrument de redreçament de les polítiques presidencials i d'hipotètic càstig electoral; ara bé, el moviment MAGA està trasbalsant moltes premisses fixes de la política nord-americana.

Un escenari de contrabalanç institucional passaria pel fet que els demòcrates recuperessin la Cambra de Representants —i, potencialment, el Senat—, malgrat la manipulació (gerrymandering) del mapa de districtes que afavoreix l'administració republicana i, en definitiva, Trump. Sobre el paper, es recuperarien el poder d'investigació, el control pressupostari i la possibilitat d'impeachment; a la pràctica, l'eficàcia dependrà que les institucions de control no hagin estat ja buidades.

Són les eleccions del món sencer, en què hauríem de votar tots els afectats —és a dir, tothom. Hi ha temor per la reacció sanguinària del president Trump.

Maig del 2027 — Eleccions presidencials a França

El president Macron no s'hi pot presentar (límit de dos mandats consecutius). El sistema semipresidencial francès, dissenyat el 1958 per produir majories executives clares, s'enfronta a una fragmentació tripartita persistent —RN, bloc central, NFP— que les eleccions legislatives del 2024 ja van il·lustrar.

Un escenari de front republicà efectiu exigiria que un candidat del bloc central (Édouard Philippe? Gabriel Attal?) o de l'esquerra moderada arribés a la segona volta i que el cordó sanitari funcionés.

Per a Europa, una França políticament forta és imprescindible per afrontar els reptes dels tractats successius d'unificació: la unió fiscal, la unió de defensa i seguretat, la unió Frontex, entre altres necessitats peremptòries.

Juny–juliol del 2027 — Eleccions parlamentàries a Espanya

El cas espanyol és el d'un país on el cordó sanitari contra l'extrema dreta s'ha trencat parcialment a escala autonòmica, però resisteix encara a escala estatal. És sostenible la situació actual? El president Sánchez és el mal menor davant de Feijóo? El candidat Feijóo és fiable (si ni tan sols parla anglès)?

Plantegem tres escenaris:

Escenari A — Renovació del bloc plurinacional: el PSOE-Sumar (o els qui els succeeixin) refà l'aritmètica amb els suports d'ERC, EH Bildu, Junts, PNB i BNG. Govern fràgil però viable; pendent de l'evolució del procés català i de les sentències del Tribunal Constitucional sobre l'amnistia.

Escenari B — Govern del PP amb Vox: el PP guanya i pacta amb Vox a escala estatal. Normalització institucional plena de l'extrema dreta. Prova crucial per a les hipòtesis sobre si Vox és contenible o, més aviat, transformador cap a la confrontació.

Escenari C — Majoria del PP sense Vox: un Feijóo en solitari, amb suports puntuals de Vox des de fora; menys radicalització, més continuïtat moderada.

Setembre del 2027 — Eleccions parlamentàries a Itàlia

Hi ha un fet cabdal que condiciona tot el procés democràtic italià: la reforma constitucional del premierato (elecció directa del primer ministre), que canviaria la naturalesa de la República parlamentària del 1948. Si s'aprova abans del 2027 —cosa que requereix referèndum—, l'elecció es disputaria sota regles noves.

Convé assajar-hi també tres escenaris, com a Espanya:

Escenari A — Reconstrucció del centreesquerra: Elly Schlein (PD) i Giuseppe Conte (M5S) consoliden el campo largo amb el suport d'Italia Viva i Azione (escenari problemàtic per les rivalitats personals). Meloni perd; possible govern d'unitat.

Escenari B — Consolidació de Meloni: Fratelli d'Italia, Lega i Forza Italia repeteixen majoria, possiblement amb el premierato aprovat. Itàlia entra en un model «polonès invers»: dreta radical estable amb cobertura de l'OTAN i de la UE, sense ruptura europea explícita.

Escenari C — Fragmentació i govern tècnic: ressorgeix la dinàmica italiana clàssica de la postguerra —cap coalició clara i possible govern d'una figura institucional (com la de Draghi el 2021). Improbable, però no descartable: ha funcionat com a aproximació vaticanista.

Canvi de rasant.

Aquestes cites electorals són, alhora, la nostra esperança democràtica i europea. Hem de confiar en aquesta arrel continental, perquè les idees contemporànies estan en crisi.

Europa és la part més necessitada d'aquest conjunt d'eleccions democràtiques. Ens cal un lideratge fort —Macron, amb 49 anys?, — per afrontar un tractat europeu en el 2030-35 en què la Unió sigui més real, amb horitzons més ambiciosos i compartits: unió econòmica i fiscal, exèrcit europeu a partir d'un nucli dur, incorporació del Regne Unit (a qui interessaria per no desmembrar-se ell mateix), un Frontex executiu, l'adhesió de nous membres (especialment Turquia i Ucraïna, entre d'altres) i molts altres reptes globals.

Cal ser la tercera potència del món urgentment.

Que la democràcia regni com a garantia de futur.

TEMPUS FUGIT. 1238. Maig del 2026.