La nova frontera: com la IA i la computació quàntica redibuixen ja el mapa econòmic i social
Després de la frontera oberta per la intel·ligència artificial generativa, el capital, la ciència i la geopolítica comencen a traçar-ne una de nova, la de la computació quàntica, i totes dues comencen a fusionar-se. No es tracta de tres situacions sobre borsa, recerca i ètica, sinó de tres talls del mateix procés: l'obertura d'un territori tecnològic encara sense fronteres fixes, que ja atrau capital massiu, ja produeix avenços científics concrets i ja genera l'advertència que caldrà governar-lo abans que es consolidi.
La frontera econòmica: Wall Street aposta abans que arribin els ingressos.
La sortida a borsa de Quantinuum (Cambridge Quantum Computing) aquest juny 2026 —1.680 milions de dòlars captats, amb una demanda vint vegades superior a l'oferta— és el símptoma més visible avui d'aquesta nova frontera. Els inversors no compren resultats: compren una promesa de canvi de paradigma.
Com assenyala l'analista de Bloomberg Intelligence Jake Silverman, les empreses quàntiques "cotitzen més pel potencial d'un canvi de paradigma en la computació que pels fonamentals a curt o mitjà termini". La valoració implícita de Quantinuum (uns 15.600 milions de dòlars) només té sentit si es descompten uns 1.000 milions d'ingressos cap al 2030, condicionats al fet que la companyia arribi a demostrar el seu full de ruta —passar dels 48 qubits lògics actuals cap al llindar dels 100 qubits lògics que, segons Barclays, marcarà la primera "avantatge quàntica" real.
Aquesta desconnexió entre expectativa i ingrés actual és exactament la mateixa lògica que va obrir, uns anys abans, la frontera de la IA generativa: capital que passa de 2.000 a 12.600 milions de dòlars en un any (2024-2025), amb un 97% del finançament ja procedent d'inversors privats, i governs que hi afegeixen més de 55.000 milions de dòlars en fons públics perquè hi veuen, més enllà del retorn financer, una qüestió de sobirania tecnològica: ciberseguretat, defensa, comunicacions. La frontera econòmica i la frontera geopolítica, en aquest sector, ja no es poden separar.
La frontera científica: quan la IA aprèn a imitar la màquina quàntica
Cal desplaçar la mirada de la borsa al laboratori, i hi apareix un gir revelador: la mateixa intel·ligència artificial que ha obert la plusvàlua i la frontera anterior és ara l'eina que permet avançar en la frontera quàntica. L'equip de la Henan Key Laboratory i la Nanyang Technological University ha demostrat que models clàssics d'IA —els anomenats predictive surrogates, o "bessons digitals" del processador quàntic— poden reproduir amb precisió el comportament d'un xip de fins a 42 qubits, reduint en més d'un 99,97% la necessitat de mesures experimentals directes.
La implicació econòmica i social d'aquest resultat és tan important com el resultat científic mateix: si un model predictiu entrenat amb poques dades pot substituir milions de mesures sobre maquinari extremadament car i escàs, el coll d'ampolla deixa de ser només la construcció de més ordinadors quàntics i passa a ser també la intel·ligència artificial que els interpreta. És, literalment, una democratització de l'accés a una tecnologia que fins ara estava reservada a un grapat de laboratoris amb infraestructura criogènica pròpia. Aquí la frontera no es traça entre països ni entre empreses, sinó entre qui té accés directe al maquinari quàntic i qui, gràcies a la IA, en pot aprofitar les capacitats de manera indirecta. Dit planerament: màquines que simulen i construeixen màquines.
La frontera de govern: l'advertència de Hassabis
Es tanca el cercle amb la peça que falta: qui posa límits a aquest territori nou. Demis Hassabis, conseller delegat de Google DeepMind i Nobel de Química 2024, adverteix que la intel·ligència artificial general podria arribar "d'aquí tres o quatre anys" i que la regulació avança més lenta que la tecnologia mateixa. La seva proposta —un organisme internacional de supervisió, inicialment voluntari i després obligatori, que avaluï els models més potents abans del seu llançament— reconeix un fet incòmode: ni els mateixos investigadors entenen del tot el funcionament intern dels sistemes que estan creant.
Aquesta és, en el fons, la tercera frontera, i la més difícil de gestionar: no la del capital ni la de la ciència, sinó la de la governança. Una frontera econòmica s'obre amb diners; una de científica, amb descobriments; però una de normativa només s'obre —o es tanca— amb coordinació política internacional, que és precisament el que, segons Hassabis, encara no existeix a l'escala necessària.
Sintetitzant: una frontera econòmica i social, no només tecnològica
Aquest escenari dibuixa la mateixa estructura que qualsevol frontera en termes històrics: primer hi arriba el capital especulatiu, atret per un territori encara mig inexplorat (Quantinuum i la resta del sector quàntic borsari); després hi arriben els descobriments que en redueixen els costos d'accés i n'acceleren l'explotació (els predictive surrogates que abarateixen dràsticament l'ús de maquinari quàntic); i finalment arriba —sempre amb retard respecte als dos primers moviments— la pregunta sobre qui hi posa ordre (l'advertència de Hassabis sobre l'AGI). La IA i la computació quàntica ja no són dues tecnologies paral·leles: la primera s'ha convertit en l'eina que fa més barata i més ràpida l'exploració de la segona, i totes dues comparteixen el mateix patró de risc —valoracions que corren per davant dels ingressos, i un poder de transformació social que corre per davant de la capacitat reguladora dels estats.
La pregunta que deixen obertes les fronteres, doncs, no és només si la computació quàntica serà la "propera IA" en termes borsaris, sinó si aquesta nova frontera —econòmica, científica i social alhora— ens colonitzarà amb les mateixes regles improvisades amb què ens va colonitzar la de la IA generativa, o si aquesta vegada la governança arribarà a temps d'acompanyar l'expansió en lloc de perseguir-la.
Seria realment un escenari nou a la història.
TEMPUS FUGIT. 959. Agost 2026.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada