LA NO DECADÈNCIA USA: DUES CARES.

LA NO DECADÈNCIA USA: DUES CARES.

Hem de tractar que l'equanimitat ho presideixi tot.

Hi ha una onada d'autors acadèmics nord-americans i d'arreu, que comencen a visualitzar la fi del excepcionalisme dels EUA, excepcionalisme és com s'anomena la situació de guia i exemple de virtuts econòmiques i democràtiques que des de la fi de la Segona Guerra Mundial han significat els Estats Units d'Amèrica, sempre amb un pensament imperial i global, amb què han guiat el món. Aquesta consideració d'excepcionalitat com a país té una arrel molt clara de racisme i supremacisme de la seva població dominant WASP "White, Anglo Saxon and Protestant".

Jeffrey Sachs (Columbia Univ.) enumera els problemes produïts per la separació galopant entre la població rica i ultrarica, de la immensa majoria dels ciutadans dels EUA. També ho fa Richard Wolff (Massachusetts Univ.) identificant l'inici de la decadència amb multitud de paràmetres econòmics, el més punyent és que l'u per cent de la població ja acumula el 35% de la riquesa del país. Són innombrables els autors que anuncien el funeral del país.

Res nou, cap novetat, tot és ben conegut. Però això no vol dir que sigui o que pugui ser la crònica d'una decadència anunciada.

L'acumulació de problemes interns en aquest primer any d'administració MAGA és innombrable i ben coneguda: el problema de la salut transversal a tota la població, les drogaddiccions mortals, l'educació pública en decadència, la reducció d'impostos als més rics i especialment a les corporacions, la consegüent reducció del pressupost nacional (la "Big and Beautiful Bill", com burla al contribuent) amb l'ajust en la despesa social molt a la baixa, la militarització de la despesa i el capítol més gran en què ha esdevingut el servei del deute, que ja és el més gran de tots els capítols pressupostaris i condueix a les agències qualificadores de risc financer a qualificar als EUA amb AAa per primer cop a la història. Tot ben conegut també.

Aquesta és la cara en la qual els europeus ens fixem més. És la més punyent, i des d'un punt de vista un punt pervers en reconforta una mica davant de la nostra pròpia impotencia. El "Big Brother" té problemes interns que nosaltres amb la nostra socialdemocràcia no tenim tant, pensem.

Però no veiem altres aspectes de la societat nord-americana.

1. La potència democràtica és molt superior a la nostra. S'escullen a escala local no sols els alcaldes, també els caps de policia, els presidents/tes dels consells escolars que administren l'economia de les escoles locals, els fiscals de districte i els fiscals generals, els advocats generals, i tots els nivells superiors de les administracions: local, estatal i nacional. Que el Sr. Trump sigui president és un signe clar de democràcia representativa a l'extrem.

2.  La pèrdua de productivitat que observem a Catalunya té un clar paral·lelisme a Europa. Segons Eurostat, la productivitat per hora treballada a la Unió Europea va retrocedir un 0,6% el 2023 i s’ha anat distanciant dels Estats Units. Fa quaranta anys, la renda per càpita europea era equiparable a l’americana; avui és només la meitat. La diferència és deguda al fet que als Estats Units la productivitat ha seguit una trajectòria molt més positiva, amb increments sostinguts que han reforçat el seu lideratge econòmic. Un punt essencial.

La productivitat és, en última instància, el motor del creixement i del benestar. Tal com assenyala clarament Paul Krugman (Nobel 2008): “La productivitat no ho és tot, però a llarg termini ho és gairebé tot”.

En definitiva, la productivitat cau perquè es creen més llocs de treball en activitats amb menor valor afegit, i perquè la mida reduïda de les nostres empreses limita la seva competitivitat. Aquest és el nucli de la paradoxa: treballem més en hores que altres, però amb menys productivitat per hora. Superar-la exigeix empreses més grans i innovadores, una economia orientada a activitats d’alt valor i uns serveis capaços de diferenciar-se per qualitat i eficiència. Els informes Letta i Draghi ens assenyalen el camí. Pero una cosa és tenir un bon diagnostic i un altre és voler assumir la terapia corresponent.

3. Avui discutim a Espanya la reducció de les hores de treball per setmana. És una discussió molt negativa, treballar menys mai ha resolt res. S'hauria de discutir realment l'increment de l'SMI fins a 1.800 EUR/mes en tres anys (1.802 EUR/mes a França, avui), i als EUA-NY es de 17 USD/hora. Es veu en els anuncis de "hiring" a les entrades a qualsevol Walmart o Target, i algú amb una mínima responsabilitat s'anuncia a 25 USD/hora. Multipliquem i veurem les diferències siderals de salaris amb Espanya.

4. El capitalisme té regles inamovibles. La concentració és més productiva. Cal recordar que de les primeres 50  empreses/corporacions del món, 33 són nord-americanes i 17 de la resta del món. Això es pot veure en la concentració de poder a la Borsa de NY, al baix Manhattan.

5. El dolàr segueix com moneda de reserva prioritària del món. El dòlar EUA s'usa en el 60% de les transaccions i l'euro en el 20%. I la situació és estable fa temps. Alguns autors han definit la situació d'una manera molt gràfica: Els EUA són respecte al món, com "una gran asseguradora amb un gran exèrcit".

No sols el dòlar, també el crèdit domèstic mundial és nord-americà. Totes, si totes, les targetes de crèdit que tot el món utilitza en el consum domèstic són nord-americanes. És un autèntic monopoli que cap economia gran ha aconseguit trencar, ni l'europea ni la xinesa.

6. El canvi climàtic no importa a les finances globals. Les 60 majors entitats bancàries del món, encapçalades per les nord-americanes, continuen tenint una exposició creditícia més que rellevant en la producció de combustibles fòssils com el carbó, el petroli, i el gas. En total 1,6 bilions (europeus) de dòlars, a la llista hi ha tots els grans bancs i també el BBVA, Santander i CaixaBank. Sols canviarà la situació quan les amortitzacions en balanços ja no siguin tan positives.

7. La punta de llança tecnològica digital és majoritàriament nord-americana. Les set grans que ens proveeixen de tecnologia a la resta del món i generen les revolucions successives com l'actual de la IA. Importen el talent del món i l'incorporen sense límits. Ara les restriccions de les Visa H-1B és una mostra més de discriminació, on s'afavoreix especialment la importació de talent pagat per les grans empreses. El capitalisme és transversal en aquest aspecte, cercant l'eficàcia màxima.

Alphabet, forma part d'aquest grup que inverteix més de 320.000 milions de dolàrs en capacitats IA aquest any. Per posar-ho en perspectiva: els 85.000 milions que gastarà sols Google en IA equivalen al PIB complet de països com Croàcia o Uruguai. Davant d'això Europa tremola.

Avui, octubre 2025, la capitalització de les set grans tecnològiques nord-americanes és de l'ordre de 20 bilions (trilions americans) de dòlars, similar al PIB de la Xina, un fet difícil d'entendre i mesurar en les seves conseqüències.

El capitalisme, com tota combustió, genera bombolles. Google es troba davant una paradoxa, per mantenir la carrera de domini en la IA, ha de sacrificar la seva gran rendibilitat actual. I això s'extrapola a totes les tecnològiques. Si la IA no és un èxit molt aviat tindran, tindrem per extensió, problemes. Tot és preocupant.

8. I la cultura??. La nord-americana té un domini més que notable. Santa Claus, Halloween, Sant Valentí, Black Friday, la Super-Bowl, etc.. En el cinema primer, les multimèdia per cable després, i les grans corporacions de l'streaming avui, ens han canviat la manera de consumir les cultures audiovisuals. La capacitat d'inversió és incomparable respecte al cine europeu.

Però no sols els multimèdia, també en l'àmbit de l'esport professional, si no aconsegueixen que els seus esports es popularitzin, importen els més populars aliens. El soccer o futbol europeu, és un bon exemple. El show-business nord-americà ens influeix majoritàriament.

9. Recordo que fa temps, en una conversa amb una oficial europea d'alt nivell es plantejava el següent: Nosaltres europeus que de la tipografia vàrem fer un art amb Bodoni, per exemple i que vàrem inventar els polinomis que generen les corbes de Bézier per representar les tipografies digitals. No hem sigut capaços de crear un processador de textos europeu ¡¡. Perquè no tenim ni un ADOBE¡¡.

Resposta: no tenim un sistema de capital risc, ni gran ni efectiu, ni un mercat global. Aquesta situació dona per molts seminaris, però cap implementació avançada i global.

10. Podríem continuar amb les fortaleses de la societat capitalista nord-americana. El sistema d'Universitats incomparable, el capital risc a gran escala per a tot tipus de innovació, el conglomerat militar-industrial, la indústria aeronàutica i espacial, i un etcètera sense fi. I també els sistemes de recerca privada com en les ciències de la vida, per exemple. Etc. 

Podem visualitzar-ho així: Des de la creació dels premis Nobel a principis del s. XX, de l'ordre del 40% dels més 900 premis atorgats han sigut nord-americans. I a més, de l'ordre del 35% de tots els guanyadors del Premi Nobel dels EUA han sigut immigrants. Definitiu escenari en termes d'integració de coneixement i valor personal.

En aquests moments en què l'administració Trump, que representa el fanatisme religiós, en primer lloc, el racisme WASP, l'explotació del planeta incloent el seu propi territori, l'aïllacionisme (com el primer Roosevelt), i el menyspreu generalitzat dels drets humans, ens preocupa als europeus i per primer cop a la història ens generen desconfiança.

Encara que sempre cal recordar que en el s. XX dos cops van travessar l'Atlàntic per salvar-nos dels nostres propis dimonis familiars.

Sí, cal també ser conscient que l'oligarquia nord-americana no vol ser conscient dels límits del planeta i pel "quarter profit" és capaç de rebentar la natura i tots nosaltres amb ella.

No perdem l'equanimitat: són moltes les infàmies clares que de l'actual administració Trump ens escandalitzen, però també cal dir que els EUA són el principal motor d'Occident. Probablement, veient la història del món sencera, som la colònia més ben tractada.

TEMPUS FUGIT. 1609. Setembre 2025.